Sortim a Ràdio Pineda. Avui us hem preparat un programa molt especial, ple de llum, color, música i sobretot molta alegria. Pineda celebra aquest cap de setmana la festa del Carnaval.
Un any més omplirem els carrers a comparses, carrosses, disfresses creatives i l'esperit desenfrenat de la disbauxa. Demà es fa la Rua Infantil de Carnaval a Poblenou i diumenge a Pineda s'entra amb la tradicional escudellada popular del Xir. Un any més, infants, escoles, famílies i entitats seran els autèntics protagonistes del Carnaval a Pineda, els que fan possible una Rua Espectacular. Sortim!
Sortim a Ràdio Pineda. Baila, baila el carnaval.
Iolanda Maies, regidora de Participació Ciutadana, bon dia, benvinguda. Bon dia. Quines ganes de sortir al carrer, quines ganes de Carnaval és així? Sí, moltes ganes, la veritat que sí que estem esperant a demà perquè tothom surti al carrer i pugui disfrutar una mica de les festes de Carnaval.
Bé, a Pineda comença el Carnaval aquest cap de setmana. Aquí tenim la particularitat que la setmana que ve tenim el Carnaval de l'Almaresme. Per tant, 15 dies per endavant, molt moguts, amb molta festa, molta disbauxa. Què representa el Carnaval per Pineda? Per Pineda és molt important que la gent pugui sortir al carrer, es disfressi. Qui no li agradi, trobar-se una mica amb la gent i gaudir d'aquell moment, de riure i passar-s'ho bé.
de passar-s'ho bé també d'un cap de setmana que també acollirem molta gent aquí a Pineda, per tant això significa també que el sector econòmic d'alguna manera també se'n beneficia. Sempre acabarem sopant a algun lloc, a dinar a algun lloc o a aprendre alguna cosa, no?
Sí, la veritat és que sí, que Pineda aquell dia precisament és el dia que més gent veus pel carrer. Tothom surt, no? Perquè és familiar, la gent surt, i sobretot si ens fa un bon dia, que segur que es farà, vull dir, la gent sortirà i tot això enriqueix una mica el comerç.
Bé, el rei Carnestolta ja està fent de les seves aquesta setmana a Holanda, sobretot a les escoles, als instituts, amb totes aquelles consignes que els alumnes i les alumnes han anat seguint. I pel que fa amb un concepte més municipal a nivell de poble, hem vist un programa d'activitats també molt, molt ampli, que comença ja aquest cap de setmana, demà dissabte, amb la Rua Infantil de Carnaval a Poblenou, diumenge a Pineda Centre amb l'Escudellada.
i la setmana que ve també amb moltes activitats. Una mica com ha estat el fet de poder dissenyar tot aquest programa d'actes? Són moltes coses que s'han de tenir en compte. Sí, la veritat és que sí, clar, des de dissabte és tot cap de setmana, més tota la setmana següent, més la de l'Almaresma, vull dir que...
que la veritat que hem treballat molt perquè tot això sigui possible, amb reunions, amb afes, perquè tota aquesta setmana sigui divertida per tots.
El Carnaval de Pineda, que ja és a punt de començar, comença demà amb la Rua Infantil de Carnaval a Poblenou, regidora, una festa també i un Carnaval molt celebrat. Aquest sí que és molt, molt familiar. Sí, aquest sí, els nens estan ja esperant que arribi aquest dia per poder-se disfressar, poder sortir al carrer i la veritat que s'ho passen d'allò més bé. A quina hora començarà? Des de quin lloc serà el punt de sortida, el recorregut i el fi de festa?
Serà molt semblant a l'any passat, serà a les 4 de la tarda que sortirà del Col·legi Montpalau, després anirà cap al carrer València, Empordà, Avenida Mediterrani, Hispanitat, Passeig Europa, Avinguda Puerto Rico, Monte Carlo i arribem a la plaçal de la biblioteca que ja ens esperarà amb una xocolatada de fi de festa que organitza l'Associació de Veïns de Poblenou.
Soc el Nil de l'Escola Poblenou. Hola, soc l'Esnau de l'Escola Poblenou. Dissabte a les 4 farem la grua infantil. Al final de la festa hi haurà xocolat. Hi haurà xocolatada. Per a tothom que vingui! Bon dia, Ràdio Fineda. L'Associació de Reïns, com cada any, aquest dissabte fa anar a la plaça de la Biblioteca de Poblenou
la xocolatada per la rua que fan les escoles del barri. Desitgem que vingueu i participeu i disfruteu i balleu i que comenceu uns bons dies de Carnaval. Vinga, us hi esperem. Sortim a Ràdio Pineda.
Escalfant motors, dissabte a la tarda amb la Rua Infantil de Carnaval a Poblenou i diumenge al matí, Rua de Carnaval a Pineda Centre, una rua també que convida a sortir al carrer a disfressar-se. Qui no li agradi les disfresses, home, doncs sempre poder gaudir d'aquest ambient de Carnaval al carrer, no?,
que pleguem cada any amb aquest carnaval. Doncs sí, ben bé, com dius tu, no? El diumenge tornem amb una rua de carnaval molt gran, tindrem més o menys uns 420 persones, amb no comparsa, ens ve una de fora també, de malgrat, i bueno, esperem que...
que ens ho passem d'allò més bé. Més o menys, el Carnaval és com cada any, hi ha algun canvi? L'únic que hem canviat una mica és que en vez de començar a les 11, començarà a les 11.30, donem una mica més de temps a totes les comparses, que es col·loquin, es preparin tot perquè tot surti bé. Des d'on surten les comparses?
Però surten davant de la plaça Sara Llorenç. Des del passeig marítim? Sí, del passeig marítim, com sempre. Ben enrere perquè així tot el passeig pugui gaudir. Després anirem igual que l'any passat. Hi ha un punt d'exhibició de les comparses, que és la plaça de les Palmeres. Després seguim amb la plaça Barcelona, el carrer Església Jaume I i acabem amb la plaça Les Mèlies.
Alguna recomanació al públic, per exemple, en aquest punt d'exhibició que vulguin veure les comparses, els valls, totes aquestes coreografies, hi ha alguna recomanació que ens feu, no només amb això, sinó també amb la rua en general? Bueno, que tingui una mica de cura i sobretot que, clar, les carrosses són grosses, vull dir que la gent estigui una mica ben arrambada, no?,
a les voreres i sobretot el que jo diria més important és quan entren al carrer, bueno, quan entren cap a la plaça Les Mèlies, el carrer que s'estreta una mica, que vigiliin sobretot les carrosses, que sobretot són grosses i que ningú es faci mal.
Saludem a una bona colla d'amics que participen a la Rua de Carnaval de Pineda. També hi ha altres rues que, per tant, aprofitarem també per preguntar-los. Però, primer de tot, saludem a la Patrícia Tomàs de la Comparsa La Tribala. Bon dia. Hola, bon dia. També a la Georgina Gràs dels Xulos de Pineda. També bon dia. Bon dia. Ens fa molta il·lusió també saludar a la Loli de Peti Qui Peti. Bon dia.
Bon dia a tots. També en el Joaquín dels Chirigoteros. Bon dia, benvingut. Hola, bon dia. I saludem també a la Mari Carmen, que ella ens ve del Licoia, aquest grup de ball esportiu. També bon dia. Hola, bon dia. Una representació de les comparses de Pineda que participen a la Rua. També anirem escoltant missatges d'altres persones, d'altres col·lectius també que participen, tant de bo,
ens hi acabessin tots els estudis, però vaja. I també el Carnaval a Pineda no s'entendria sense l'escudellada popular del xip. Ens acompanya també en Quim, un dels xefs, que ens deien que organitza aquest cotarro. Bon dia. Bon dia. És així, eh, Quim? Sí, sí. Primer de tot, doncs, com es presenta la rua de Carnaval o com es presenta el Carnaval aquest any per les comparses que aneu de Carnaval, que aneu de rua?
Doncs amb molta emoció, la veritat, portem treballant molt de temps i sempre ens agrada molt sortir i demostrar al nostre poble i que la gent ens vingui a veure.
Loli, per exemple, vosaltres, pètic i pètic, que sou la comparsa amb la colla gran, però de petits, no?, o petits grans. La comparsa més menuda, perquè tot i que no són pocs, són gairebé 70 aquest any, sí que és veritat que són la mitja d'edat més petita, jo crec que si hem de mirar, no per l'edat, fer com al col·le, no?, la mitjana, sinó...
Quina és l'edat més nombrosa? És nou. Tenim de més petits i de més grans, perquè les mames ja són més grans. Ara en parlarem també de com us organitzeu una entitat menuda, però formada per grans persones, amb una voluntat gegant per poder afrontar el Carnaval amb aquestes ganes. Deixa'm preguntar-li també als xulos, quanta gent m'ho veu, quant sereu? Doncs aquest any repetim, som al voltant del 80 persones ballant i en total 120 entre acompanyants.
La Patricia Tomàs de la Tribala, també vosaltres moveu moltíssima gent, les comparses també nombroses, al igual que els xulús. Quanta gent moveu? Nosaltres som un total de 50 persones desfidant disfressats. I com es presenta la rua d'aquest any? Home, molt bé. De fet, aquest any anem amb moltes ganes. Aquest any fem 40 anys, la Tribala.
Felicitats! Sí, sí, sí, que tenim moltes ganes de sortir, portem ja molts mesos, des del maig, preparant tot el carnestoltes i res, avui ja arrenquem. Bé, una de les comparses que té més èxit, sobretot pel bon humor que desprèn, són els xirigoteros. Per això tenim aquí el Joaquín, que ens fa molta il·lusió que avui hagis vingut també aquí a la ràdio. Joaquín, com afronteu vosaltres el carnaval?
Pues casi, casi como cada año. Decimos que empezamos a prepararlo en agosto y bueno, llega febrero y bueno, bueno, la verdad que al final la hacemos bien y este año vamos a cantar una barbaridad. Carai, doncs en tenim moltes ganes, sempre ens caben sorprenent una comparsa que ja diem desprèn, molta energia positiva i sobretot molt bon humor. I també tenim la Mari Carmen del grup Licoia al Maresme. Mari Carmen, també vosaltres preguntar-vos com afronteu aquest carnaval.
Amb moltes ganes, però el que passa és que cada vegada la gent, que el meu grup és de persones mitjanes, grans, aleshores cada any sempre veus la merma de la persona. Diu, ui mare, aquest any no. Doncs al final sí que sortim, menys però sortim també. Tenen ganes de sortir la gent, té ganes, però...
És el que toca. Quants sou a l'Icolla? De gent que ve a l'Icolla són uns 50, 50. Però gent que surti a les comparses sols li surten 15, 16 aquest any. Els hi costa, els hi costa molt a la gent gran. Tireu cap endavant amb penta. I en el cas dels xirigoteros, Joaquín, vosaltres la colla que sou?
Bueno, son 19. Nosotros les tengo que decir una cosa, nosotros empezamos antes que ellos. El nombre de Chirigota ha ido cambiando durante los años. Por ejemplo, este año somos los chirigoteros, pero con una serie de interrogantes y cosas. Y yo lo voy a decir de que vamos, eh. Vamos de Chonis. Chonis son unas chicas muy alegres, con una vestimenta un poco exagerada, en la cual pues son un poco locas.
¡Ella! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! ¡Viva!
Què us ha inspirat aquest any en anar disfressats de chonis? Pues sinceramente copiamos de Cádiz, tenemos la oportunidad de que salen 20 y nosotros cogemos la que más nos gusta, que nunca es ni el primer premio ni el segundo, son los más malillos, vamos, para disfrutar más. Quina és la clau de l'èxit dels xirigoteros?
La clau, bueno, que somos unos imprevistos. O sea, que nunca tenemos claro lo que vamos a hacer, pero al final sale como sale. No es broma, ¿eh? O sea, el año pasado teníamos una chirigota que íbamos a salir y 15 días antes la cambiamos. Estamos preparados para ello. Si no hay buen humor, no hay chirigota.
La verdad es que cuando estamos ahí ponemos la música, vamos intentando de coger la letra y bueno, hacemos costilladas, cosas de estas, bebemos un poquito de vino y nos ponemos muy contentos.
Vosaltres, en què us inspireu? Nosotros pedimos a Cádiz el compás o el CD... ...y entonces dentro del CD cogemos los trozos que más nos gustan... ...los unimos y después salga lo que salga... ...pero unimos los sitios, digamos, más graciosos... ...o más follonero, más cachondo, llámalero... ...pero no seguimos una pauta de, por ejemplo... ...la presentación, el paso doble y todo el pupurri... ...no, no, no, nosotros, por ejemplo...
...cogemos algo de, digamos, de la presentación... ...algo de algún paso doble y algo del pupurrí... ...y entonces, digamos que son trocitos... ...pero claro, los más folloneros, digamos...
Escolta, i com rebeu el públic que us aclama tant, que segueix també la conya que porteu a mesura que aneu passant pels carrers, a la rua d'aquí Pineda? Com rebeu aquesta resposta del públic? Nosotros tenemos una clave. Primero, disfrutar nosotros. Después, el público. Pero el público nos aplaude mucho, se ríen mucho, todo eso, pero cuando llega la hora de los premios...
No, si l'any passat vau guanyar el premi. No vam guanyar res. Com que res? A Canet m'han demanat això, eh? Ja només guanya un de tots els que van de fora. En Canet ganamos porque eran tres... ¿Cómo pardo?
Comprendemos a los artistas esto que salen en la tele y dicen cuando nos aplauden nos dan un subidón, pues nosotros nos dan dos subidones. I què els diries a la gent? Vosaltres participeu diumenge a la Rua de Carnaval de Pineda una mica. Què n'espereu d'aquesta Rua i què us agradaria dir al vostre públic i al públic en general?
Lo que sí recibimos de muchas personas que nos dicen que nos esperan a nosotros. Bueno, y no lo vamos a creer, eh. Os juro que somos unas personas que no lo creemos. Pero, ya te digo, lo primero es disfrutar nosotros y después, pues si disfrutan los demás. Joaquín, al final del programa tancarem amb un fragment d'alguna chirigota que pugueu cantar aquest diumenge, almenys per tenir una mica la idea cap a on anirà la música.
A veces hay palabras que no es que no las entendamos, sino que son de ellos. A veces me entendéis lo que quiero decir. Después cuando cante la canción os diré, esta quiere decir esto, porque hay cosas que no se acaban de entender, sino que ellos tienen otra manera de decir las cosas.
Més comparses que participen aquest diumenge a la Rua de Carnaval de Pineda, tenim també aquí els Xulos i la Tribal, amb la Patrícia, amb la Georgina, ve també dues comparses molt nombroses, amb un nivell també molt alt, ve preguntar-vos una mica com afronteu el Carnaval d'aquest any, no sé si vol començar la Georgina, per exemple, els Xulos, com ho afronteu?
Doncs bé, tenim moltes ganes. Sempre diem que quan acaba el carnaval de l'any anterior sempre ja estem treballant en el següent. La veritat que tenim moltes ganes aquest any en especial. Crec que la gent disfrutarà i gaudirà i els agradarà molt la proposta que portem. Anem de fantasia. I res, això, gaudir moltíssim dels pobles on anem i que la gent que forma part dels xulos estigui contenta i disfruti molt.
Què n'espereu del carnaval d'aquest any? Primer et pregunto per Pineda, després sé que també participareu en altres rues, també us ho preguntaré a tots, eh? Què n'espereu d'aquest carnaval? Doncs bé, sempre sortir a casa, com sempre dient Pineda o la setmana que ve, com dius, a l'Almaresme, sempre és molt gratificant perquè tens la teva gent al teu costat i bé, et sent recolzat i llavors la gent et ve a veure, ens ve a veure tots i això és el que ens fa feliços, la veritat.
Patrícia, vosaltres, la tribala, que moveu també a tantíssima gent, una mica, què ens podeu avançar de com encareu el Carnaval aquest any a les diferents cites, començant per Pineda?
Doncs aquest any encara hem, com cada any una mica, amb tota la il·lusió d'ensenyar i portar als carrers tota la feina que hem estat fent durant tots els mesos i amb moltes ganes de sortir ja i ballar i cantar i riure i passar-nos-ho bé amb tota la colla i veure sobretot a Pineda i a l'Almaresme que veiem tota la gent, el públic, són tot majoritàriament cares conegudes.
i a més a més amb un nivell que any rere any va creixent. Això també li pregunto a la Georgina, dels Xulos, veieu també, i als altres companys que tenim aquí a la taula, que també heu anat de rues, no? Com valoreu aquest nivell, aquest amor pel Carnaval, per unes disfresses espectaculars, unes coreografies també realment fantàstiques?
Nosaltres sempre vas mirant enrere i veient el que hem anat treballant els últims anys i cada any diem el mateix, ostres, aquest any ens hem superat, aquest any és més maco que el passat, poder, però tanmateix en altres comparses també ho veiem, el nivell va pujant al que fa totes les comparses.
Una altra entitat que participa, Peti qui Peti, que avui tenim la Loli, que ens parla d'una comparsa formada per gent molt menuda però amb una voluntat enorme de passar-s'ho bé i gaudir del carnaval. Correcte. Nosaltres, com ja diem, sempre intentem, com diuen les meves companyes, intentem superar el que hem fet l'any passat. La vida és per avançar, no per tirar enrere.
I el fet és que els nostres nens estan cada vegada més implicats i els veus ells mateixos fent un cop de mà. No els donaràs una pistola de silicona, però sí que els veus retallant. Jo faig els patrons, els tiro allà i elles comencen allà com leones totes, dibuixar sobre la tela, com, com, no, l'hilo, ací. I veus allà que tenen els...
rotllos de tela i es tiren allà amb un trosset de cartró amb una peça que s'ha de fer mil vegades i comencen pum pum pum i després una altra per l'altra banda retallant vull dir són petites i petits perquè també és veritat que aquí sí que és veritat que tenim nens
Però tots, eh? Tots es tiren allà a fer i a vinga i n'hi ha uns que estan ja fins als nasos perquè els hi estàs provant i en provant per fer el primer i després, com que els hi has de provar moltes vegades perquè els seus cossos van creixent, t'has d'esperar fins a l'últim moment i ara, ai, que aquesta maca, ai, que agafa febre i ja comences, ai, Déu meu, que no crec...
Vull dir, que tots estan allà molt, molt implicats i tots fan un cop de mà increïble, per petits que siguin. És molt, molt guai veure'ls. Aquest any, doncs, bueno, ens quedem en el mateix Mont Fantàstic. Intentar tots fantasia, com tot. I mares i pares dedicant-hi hores i hores i hores, no?
Sí, sobretot, mares, això sí que ho haig de dir. En tenim molts pares que sí que és veritat que no tots fan. A l'hora de sortir sí que els veus que ells mateixos són els primers que diuen no, no, nosaltres anem al costat, ens posem les armilles, si s'ha de fer alguna cosa, s'han de pujar altaveus, els ho pugem nosaltres i algun que altre, perquè nosaltres no tenim reina del carnaval, però tenim un pedaçó rei de carnaval que és per topar.
Et puc preguntar aquest any, ja sé que no m'ho dieu, però com a mínim alguna pista temàtica... Nosaltres no ens hi juguem res. Jo sempre ho he dit, no podem oblidar la nostra essència, qui som, perquè això, si no, ja se te'n va de les mans. I nosaltres no podem aspirar a guanyar cap premi ni res per el que diem. Jo no vull treure-li 5 minuts al meu fill per donar-li una disfressa per pujar 3 punts més a l'hora que em qualifiquin.
Llavors, ho podria dir, però prefereixo perquè els nens no ho estan dient. I si els nens, que són els petits, no t'ho diuen, doncs com que ells són ells els que volen guardar aquest secret, doncs jo no ho diré. Però ja et dic que serà maco.
Me'n vaig ara a la Mari Carmen del grup Licoia, ells especialistes en el ball esportiu i en aquesta ocasió de Carnaval preguntar-vos com afronteu tot el tema de coreografies, balls, perquè entenc que canvia molt, no? Una cosa és fer ball esportiu, una altra cosa és sortir de Carnaval. Sí, canvia molt.
Sí, sí, és veritat que canvia perquè jo he de mirar molt. Quan fem una coreografia o fem alguna cosa, he de mirar que la gent no es caigui perquè la gent té ja més de 65 anys. La més jove potser en té 63. D'aquí cap endavant has de mirar molt al carrer com està. La prova és que jo dies abans estic mirant tots els recorreguts dels carrers. Dic per on poden passar i què poden fer.
És veritat que tenen molta il·lusió, el que passa que he de canviar, per exemple, uns passos molt llargs per fer-los més curts i que no es tinguin que girar, perquè si no cauen. Però és que tenen tanta il·lusió, ens volgués sortir, dic, nenes, és que jo no sortiria amb tanta il·lusió per dir, i si en caig...
No, no, no passa res, no passa res. Sí que passa que no és el mateix caure en un nen de 9-10 anys que caure en una persona de 70 anys o 75. O com coneixeu vosaltres el Poc, l'Antoni Poc, que ja té 95 o 96 anys i ell fins als 92 va estar sortint a la nostra rua.
Era un home d'agrair, és a dir, tu tenies que mirar per on anàvem i què podíem fer. Aleshores, hem d'adaptar les cançons que nosaltres tenim, canviar la coreografia perquè sigui més lleuretgera per ells. I aleshores, és això com ho mirem.
I com afronteu vosaltres la participació sortir de Carnaval? Com ho viviu des de dins? Amb il·lusió. El que passa és que aquest any ens han donat molts cops i estem contentes de poder sortir perquè ens agrada, però...
N'hi ha enfadat quatre persones principals del grup i això ens ha tocat una mica a tots. No podem dir que ens en recordem i les llàgrimes ens surten. Aleshores, clar, ho fem perquè ho tenim ganes, però ens en recordem de quina les persones que estaven al voltant antigament, ara ja no estan.
Doncs un record molt especial per a totes aquestes persones que no hi són, però que han sentat també unes bases, no?, a les entitats, associacions, als grups que han deixat empremta, oi? Home, gràcies, efectivament. Nosaltres tenim gent que han participat al Maresme, però, clar, ara ja, amb l'edat que tenim i tot el que portem, no podem arriscar. Tiré cap endavant. Oye!
Abre tus ojos, mira hacia arriba, disfruta las cosas buenas que tiene la vida Abre tus ojos, mira hacia arriba, disfruta las cosas buenas que tiene
Avui tenim representació parlant del Carnaval de Pineda i del Carnaval en general, perquè el Carnaval aquest cap de setmana se celebra aquí, però algunes d'aquestes comparses participen aquesta nit amb el grat, sobretot un calendari de sortides, que avui en parlem amb la Georgina dels Xulos, la Patricia Latribala, la Loli de l'entitat Peti Qui Peti,
també amb el Joaquín de Los Chirigoteros i amb la Carme de Ball Esportiu Licoia. La motivació de totes aquestes persones, de tot un col·lectiu, de molts col·lectius de Pineda que participen al carnaval, que se'l fan seu ja des de fa una molt bona colla d'anys, i des de la barrera s'ho van mirant la gent del xip, que mentre hi ha la rua, doncs ells ja porten dies preparant-ho, però aquell mateix diumenge al matí molt, molt d'hora s'hi posen,
per preparar una escudellada popular a Pineda que té nom propi i que és històrica, ja amb 38 anys. Quim, és així? No, aquest any farem una escudella de fantasia. També. Aquí tothom fantasia, nosaltres també.
Una escudallada popular que a Pineda dèiem té segell propi amb el bon fer i les bones mans i el bon criteri del xip que formen equip des de primera hora del matí. A les 5 i mitja us hi posarem. Al principi ja comencem una setmana o 15 dies abans anar fent, recollint els patrocinadors, la gent que col·labora.
Després fent el pedido de carn, fent el pedido d'allò, anant a recollir, perquè recollim d'algunes carnisseries, algunes coses. El dissabte a la tarda prepararem, netejarem totes les coses, prepararem la carn, prepararem tot que estigui a punt. I el diumenge al dematí, a les 5 del dematí, ens posarem allà encendre focs, emplenar les ulles d'aigua i a tirar-ho tot a dintre l'ulla i que bulli. Quants focs? Quantes ulles? 9 ulles, normalment.
Calculeu quantes racions? L'any passat que va vindre un cuiner es va calcular que havien fet 7.500 racions, jo no crec que arribem a tantes, però ell va dir que per la quantitat d'aigua i allò havien fet unes 7.500. Nosaltres comptem unes 6.000, 6.000 d'allò.
I què hi porta aquesta escudella? De tot, a peus de porc, porta les pilotes, porta botifarra negra, porta tocino, porta carcasses, porta àpid, naps, cols, tota una mica, patata, pastanaga. Demà tota la tarda ens passarem pelant patates i netejant verdura.
preparant la carn que estigui talladeta a la mida perquè sigui tall de boca perquè no la gent pugueu menjar allà a la plaça i no tinguem que fer servir coberts i només la cullera i tot això porta la seva estona. Després al dematí allà a la plaça els col·laboradors preparen les pilotes i d'allò per no fer alguna cosa a la plaça que siguem tots perquè el dia de l'escudillada potser a vegades som fins a 50 o 60 a la plaça. És un dia que som tots.
Què és el que no pot fallar el dia de l'escudallada? El foc.
Si ens falla el foc anem atrassats a tot. Tot l'altre té solució. Però com ens falli el foc anem d'allò, que algun any ens ha fallat. Llavors tot això traça que bulleixin les olles, però bé, tot l'altre, a veure si hi ha més d'una cosa o hi ha menys de l'altra, sortirà més d'una manera o més d'una altra, però sempre surt bona. I veure com la gent fa cua per venir a buscar un plat d'escudella, vosaltres que us ho mireu a mesura que van arribant les comparses? No tenim temps.
Els que estem allà no tenim temps. La gent que serveix i així sí, però els que estem allà treballant no tenim temps de veure qui hi ha, qui no hi ha, ni d'allò. Jo ara que estava comentant, m'estan dient els xirigotes, jo no els he vist mai.
Perquè nosaltres estem allà i no els he vist mai, per dir, tant la tribala com els xulos, no els hem vist mai i quan arriben estem al 200% perquè és quan ja hem de començar a servir. Que és quan hi ha més feina. Ja és quan hi ha més feina. En 38 anys no els he vist mai. Quim, la gent que ja sap de què van ja ho saben, però si hi ha alguna persona que ens escolta que vol venir a tastar aquesta escudella que encara no sap com funciona, què hem de fer?
Res, vindrà a plaça, a plaça vendrem uns plats per un euro i allà muntarem taules i poden seure allà a la taula i menjar l'escudella. Hi ha gent que ve amb l'olla i se l'emporta cap a casa però sempre demanem que col·laborin a comprar els tiquets per allò i també farem un sorteig que serveix tot per emplenar l'allò perquè el preu d'un euro no cobreix l'escudellada. És un preu simbòlic més que res perquè no es faci molt bé.
Doncs qui em va, animem la gent que no s'ho perdin, que visquin el carnaval però també vinguin a tastar l'escudella. No, no, que després de la rua vinguin tots a tastar l'escudella, que en tenim per tots. No ens l'acabaran. El xip que té la mà trencada en aquesta escudellada popular, però a més a més teniu un altre encàrrec la setmana que ve, dimecres de cendra, que és l'enterro de la sardina, que també us encarregueu de la sardinada. Sí.
Nosaltres preparem el sopar que són les sardines, pan, tomàquet i sardines i un got de vi i anirem fent. 40, 50 quilos, 70, no sé exactament perquè cada any em sorprenen amb una caixa més. Com les cuineu, Quim? Com les feu? A la brasa, amb carbó i a la brasa. Dimecres de la setmana que ve a partir de les 8 del vespre al pati de Can Comas i ja seguim a Pineda tot estirant el fil de carnaval. Ens plantem ja la setmana que ve amb el carnaval de l'Almaresme
que ja tindrem ocasió també de parlar-ne el proper divendres aquí en el Sortim. Per acabar, què voldríeu afegir, què voldríeu dir? Us agradaria animar la gent que no s'ho perdin, que vinguin al Carnaval de Pineda, que encara Pineda ha de dir molt quant a Carnaval. Quin missatge us agradaria donar? Doncs res, que faci bon dia, sobretot, que la gent vingui, que tots els carrers estiguin plens i que gaudeixin del que oferirem a aquest Carnaval.
Que a casa s'hi pot estar cada dia, però Carnaval només és un. Que vinguin tots. Que surtin la gent al carrer a veure el carnestoltes i que s'animi també la gent del públic i es disfressi també, que moltes vegades ens sorprenen molt el públic i res, que surtin, que ballin, que s'ho passin tots bé, no? Doncs jo que surtin, que surtin de casa, que és el pitjor que pot ser una persona. Que surtin al carrer i que disfrutin del Carnaval. Joaquín,
Yo, como lo han dicho todos. Lo que quería decir es una cosa. Nosotros vemos que nosotros es muy fácil lo nuestro. Y vamos a ir, cantamos, pero descansamos cuando nos da la gana, lo que sea. Pero cuando vemos estas comparsas de ciento y pico de personas con esas luces,
esas jalas durante dos horas haciendo así, digo, madre mía, esto tiene que ser... No, no, lo hemos hablado. Y es, bueno, es una manera de disfrutar diferente, claro, porque sinceramente cuando lleváis todos esos trajes, cuidado, ¿eh?
Clar, perquè el vestit pesa també, eh? Sí, esclar, vull dir, des de fora es veu com que tot és guai, no? I que no molesta, però són disfresses aparatoses i vulguis que no, doncs més d'una vegada portes una motxilla que et cega una mica, que et fa mal, el barret t'apreta, però bueno, que és important que el barret t'apreti és el millor que et pot passar, que estigui ben agafat. Que així no cau. Sí, literal.
Doncs escolteu, nosaltres posem en valor tota la feina que hi ha al darrere, és molt bonic sortir de Carnaval, veure les comparses, aquests vestits, aquestes coreografies, però al darrere no ens cansem de repetir-ho, cada any hi ha moltíssima feina, moltes hores, la majoria d'ells i elles treballen, per tant, a fora de l'horari laboral, fins a les tantes de la matinada, intentant acabar vestits, la carrossa, acabant de guarnir la carrossa,
Per tant, des d'aquí posar en valor tot això, des dels més grans als més petits, els grups que mouen també centenars de persones amb coreografies impecables, amb carrosses que porten música, rialles, tot això per celebrar i posar en valor, com dèiem, la creativitat, el talent i l'esforç de les entitats que participeu i que feu possible aquest carnaval. Us agraeixo moltíssim que avui hàgiu vingut al Sortim, la Georgina dels Xulos. Gràcies, Georgina. Gràcies a tu.
A la Loli de Peti qui Peti també, gràcies. Gràcies a tu, hola. Des de la comparsa de la tribal amb la Patricia també, gràcies. Gràcies a vosaltres. La Mari Carmen del grup Licoia també, gràcies per haver vingut. Gràcies, Laura. I també el Joaquín dels Chirigoteros, que també ens ha fet molta il·lusió que estiguessiu avui tots aquí a la ràdio.
Gràcies. I també en el Quim Puig del xip de Pineda, què faríem sense una entitat com ells, amb tota la gent que forma part del xip, que ens guanyeu l'estómac amb aquestes escudallades, però no només l'escudallada, la carxofada, també els calçots, vaja, Déu-n'hi-do. Fem tres o quatre àpats populars per ambientar una mica el poble i tenir una mica d'ambient i fer poble.
Així és Pineda, no me n'oblido en Joaquín, li he demanat que ens cantés un fragment d'alguna xirigota, encara que sigui poqueta estona Joaquín, però per posar l'agullador al programa sortim d'avui que hem volgut dedicar al carnaval.
Si lo llego a saber me traigo a Juanito, que es el que canta mejor. Precisamente yo soy el que canto peor. Pero bueno, algo sé. Esto es una chirigota que son borrachos. Y entonces empiezan... Tengo un colocón, gaditana, tú vas a ser mi perdición. Vaya vacilón, mira que taja más tonta. Ay, ay, ay, ay, quisiera ser un pe... Pa' bucear un ratito en tu pecera. Hacer pompita de mixto donde tuviera...
Sigo. No, un momento, un momento. El final es, no sé qué tiene tu cara con esta piel more. Nah.
Moltíssimes gràcies, moltíssimes gràcies a tots i a totes per haver fet possible aquest sortim, una avançala del carnaval que comença a Pineda i per tant us animem a tots a participar-hi. També n'hem volgut parlar amb la regidora Iolanda Maies, la regidora de Participació Ciutadana. Avui entre tots hem volgut fer aquest primer tastet d'una festa que s'ha de viure i no s'ha d'escoltar.
Ficar mi nariz en tu pecera y hacer burbujas de amor por donde quiera. Pasar la noche en vela mojado en ti. Para bordar de corales tu cintura y hacer siluetas de amor bajo la luna. Saciar esta locura mojado en ti.