Avui parlem de l'estrena de l'obra de teatre Les Bruixes de Salem i ho fem amb la companyia del centre, un clàssic intens que ens recorda que la por és l'eina més poderosa.
El dissabte 21 de març i coincidint amb la campanya del Cap Butaca Buida, la companyia del centre estrena les bruixes de Salem, la història i el judici a unes persones acusades de bruixeria entre el febrer de 1692 i el maig de 1693. Arthur Miller va plasmar en una obra aquests fets i ha estat representada i aclamada arreu del món.
El dissabte 21 de març tenim l'oportunitat de veure-la per primera vegada a l'escenari del Centre Cultural. Sortim! Sortim a Radio Pineda.
Pol Valdran, director de Les Bruixes de Salem. Bon dia, què tal? Bon dia, Olga, què tal? Saludem també a dos actors, actor i actriu, que podrem veure a l'escenari. Per una banda, saludem Carles López i a l'Anna Estol. Bon dia, benvinguts. L'Anna Estol la coneixem, ha vingut alguna vegada aquí a la ràdio. El Carles s'estrena avui a Ràdio Pineda. Què tal, Carles? Molt bé. Sí, animat? Disposat a respondre a tot el que pregunti.
És fàcil, és fàcil. A més són preguntes que ja us sabeu i per tant intentarem traslladar també una mica als oients tota l'essència d'un muntatge que és tot un clàssic que intentarem explicar en la mesura que puguem perquè es tracta que la gent vingui a veure-la el dia de l'estrena i si no hi ha més dies per veure l'obra de teatre. Dèiem que és un clàssic universal. Per què heu triat les Bruixes de Salem?
Bé, ja saps com jo soc una miqueta, i els oients també ho saben, que soc una mica agosarat. I tenia tres a sobre la taula, tenia Agost, tenia el Suenitude i tenia aquesta. I tenia ganes de fer alguna cosa diferent, que sortís de musicals, que sortís d'allò, que fos potent, i em vaig descantar per les bruxes de Salem, perquè també crec que és un text que ha modificat estar molt a l'ordre del dia. Què podrà veure el públic? De què parlem?
Parlem, en castellà es diria d'un acoso y derribo, cap a una petita comunitat a Salem, a la província de Massachusetts, en el 1692, que d'un rumor es fa una bola molt, molt, molt gran i acaba desencallant amb una cosa que dius, nos hemos vuelto todos un poco locos.
Aleshores, d'un rumor molt petit o d'una cosa insignificant que avui en dia no seria res, doncs comença allò a créixer, créixer, créixer, créixer un rumor que porta a que inclús hi hagi res de mort. Clar, aquí ens topem amb una frase que jo diria que potser és la que defineix tota l'obra, no? La por és l'eina més poderosa. Correcte. Ahir...
Avui i demà. La por és l'eina més poderosa que tenim. Inculcar la por, infiltrar la por i fer que una societat visqui amb por és portar-te'l al terreny on tu vulguis. I aleshores és ser terriblement vulnerable. I això és una mica el que explica...
aquestes bruixes de Salem, que com a anècdota dir-vos que l'autor, l'Arthur Miller, va començar a sentir la caixa de bruixes que era la caixa de bruixes i ell va anar a buscar, a indagar i a investigar d'on sortia aquesta caixa de bruixes i quan va averiguar que sortia d'aquí, de Massachusetts, de tot això que va passar, ell va crear aquesta obra de teatre.
En aquest cas, Arthur Miller posa damunt la taula moltes reflexions al voltant d'un fet, d'una història, d'un judici. Més de 200 persones van ser acusades de bruixeria entre el febrer del 1962 i el maig del 1963.
Sí, sí, correcte. Va ser una locura. Però inclús en l'obra de teatre reflecteix, evidentment, en l'obra de teatre surten 200 persones, però sí que reflecteix la quantitat de gent que per culpa d'aquell rumor o d'aquella tonteria o d'aquella criaturada acaba morint.
Vull dir que és molt bèstia, és molt bèstia, és molt colpidor. És un text molt colpidor, molt. Durarà hores 50, amb una mitja part de 15 minuts. Veurem com s'ha creat tot aquest muntatge per incriminar-les. Veurem com ve un governador de fora que és un gran inquisidor i acaba aixecant tot el que troba. Trobarem històries d'amor, trobarem històries de desamor.
amb una gran potència escenogràfica, tant a mida de llums com d'escenografia, com de posada en escena, i amb el gran privilegi, deixem que ho digui, perquè és una de les grans coses que tenim en aquest muntatge, a part de l'elenco i del decorat i de la gran feinada de llums que s'està fent, i d'efectes especials, és que tenim una banda sonora inèdita feta per les bruixes de Salem, i em ve de gust dir-ho d'un gran amic meu,
que ens l'ha composat expressament només per les Bruixes i l'ha registrat a l'SGAI com la versió original de les Bruixes de Salem del Centre Cultural i Recreatiu. Jo crec que les Bruixes de Salem, com deia ara el Pol, crec que és un repte des de molts fons de vista. Vull dir, al final hi ha molta general de l'escenari i això ja cal dir-ho que és molt difícil posar gent de l'escenari, sobretot també en teatre amateur,
Llavors hi ha una gran feinada de scenografia, vull dir, hi ha una gran feinada també de vestuari, perquè és una mica el que dèiem, no? És una història del segle XVII però més vigent que mai.
Jo crec que això també és una de les coses que no ha de fer por a l'hora de... Perquè moltes vegades quan veiem en els cartells les brusses de sale, buf, això és una cosa que, buf, potser això és un toston, no? És un text, potser... Sí, a vegades pot tirar enrere, sobretot en el públic més jove, no?
I jo crec que tot el contrari, perquè penso que al final és una història que a dia d'avui està més vigent que mai, en la situació en què estem. Ara en parlarem, però surten temes que es parlen com si fossin del passat, però són molt del present i segurament també molt del futur. Penso que també és interessant animar la gent a venir a disfrutar d'això.
I que no faci això que deia en Pol, això de la durada, no? Una hora cinquanta. Va, doncs també estem acostumats a que hi hagi coses molt més livianes, coses que passin com més bé, no? I potser les Bruixes de Salem és una cosa que, bueno, hem de seure i estar ben atents a veure què expliquem. I penso que això és molt interessant i és un repte per tots.
Molt interessant també tots aquests temes, reflexions, que ara els comentarem ara que ho deies, que posa damunt la taula aquesta obra de teatre, però també preguntar-vos, tant a tu com al Carles, què us va passar pel cap quan us van proposar sortir a l'obra amb els personatges que interpreteu?
Bé, sempre, almenys jo parlo personalment, però sempre és un gaudi molt gran quan et demanen de fer un paper, perquè en el que ens agrada fer teatre, evidentment sempre diries que sí. I bé, a mi personalment, com deia ara fa un moment, també ha sigut un repte, perquè crec que és el primer drama que faig, és un drama en tota regla,
I és complex i és molt intens fer drama, no? I la veritat és que, a més a més, amb gent que no havia treballat mai, que això també és, crec que és superbonic, perquè descobreixes coses noves, no? Portes molts anys fent teatre, però quan fas teatre amb gent nova, que doncs sempre descobreixes coses de tu mateix i coses que es poden fer dalt de l'escenari, no? I penso que això és una cosa que es veurà
i que es disfrutarà molt més enllà de la història en si. Quin personatge fas, Anna? Jo soc l'Elisabet Proctor. I qui és? L'Elisabet Proctor, pobreta. És la dona de John Proctor, soc la dona d'en Carles. I bé, soc una persona que ha estat enganyada, jutjada injustament. Vull dir, soc una mica la veu de les dones...
Oltratjades, soc la veu de les dones enganyades, soc les veus de les dones que sustenten famílies. L'Elisabet Proctor crec que és una gran dona.
una dona que jo no coneixia, i que la veritat és que, això que dèiem abans, com prepares aquest paper, en un principi, jo recordo parlant amb en Pol al principi, la Elisabet és una dona freda, distant, bueno, moment, moment, és freda, distant, però amb un foc a dins impressionant que també necessita treure, i llavors això va sortint també.
I llavors la vas fent teva, que també és el xulo de quan treballes els personatges. I també el fas teu, perquè moltes vegades hi ha un personatge sobre el guió, però després el passes pel sedàs personal. I penso que això també és molt guai. I bé, això que deia, l'Elisabeth Proctor, pobreta, com es diu allò, cornut i pagar el veure, doncs una mica això. Pobreta. Pobreta, però bé, ja veureu, hi ha una evolució interessant al personatge, ja ho veureu.
I el Carles López, que és el que fa de marit. Parla'ns una mica del teu personatge. Doncs sí, jo sóc el marit de l'Elisabet, de l'Anna en aquest cas. I bé, ell és un granger que és molt respectat pel poble. Ell té molt d'honor, ell li agrada parlar directe sense tenir en compte què és el que puguin pensar d'ell i tal.
però arriba un moment a la seva vida que comet un error i aquest error el perseguirà amb ell i a la seva dona durant tota la seva vida i és un error que la atormenta perquè jo crec que se sent jutjat contínuament per ella
No dic que sense motius, Anna. T'ho mereixes, John. Però sí, l'error que ha comès va en contra de tots els seus principis i aleshores això l'està menjant per dintre i saber que la seva dona, a més a més, està patint per això també crec que li afecta. És la primera vegada que interpretes un personatge, diguéssim, amb tota aquesta càrrega emocional?
Sí, sí, sí. Definitivament sí. És la primera vegada que interpreto un personatge. Un moment, no has fet mai teatre? A veure, en Pol em va conèixer... Jo fa tres anys que estic a l'escola de teatre d'Arturisca i en Pol em va conèixer fa tres anys quan vaig entrar a l'escola. Vaig tenir la sort que en Jaume Casals va fer un projecte que els directors poguessin
treballar amb els alumnes, els directors del centre treballar amb els alumnes de l'ETAI, i vaig tenir la sort de caure en les mans d'en Pol. I vam preparar una petita representació.
I la gran sorpresa va ser quan abans de l'estiu em va dir que m'oferia fer aquest paper. I ara resulta que li encanta. Ara resulta que li encanta. Ja no pot deixar de fer-ho. Ara ja no pot. Ara viu amb el Proctor tot el dia. Intuïm que és un personatge amb certa càrrega interpretativa. Per ser la primera vegada que abordes un personatge així, home...
És un personatge molt complicat perquè, de fet, en aquesta obra penso que hi ha més d'un personatge que evoluciona des que el coneixes fins que acaba l'obra. I en Proctor és un d'ells. És un d'ells que passa per diferents fases i acaba intentant ser íntegra en els seus principis.
Moltes reflexions des d'aquest punt de partida que la por és la que ens domina i la que marca també tot el fil d'aquest muntatge i que alhora és un símbol literari. I el que dèiem de com la por pot destruir una comunitat com el que els passa a les Bruixes de Salem. Procés interpretatiu perquè ha de ser complicadíssim. L'Anna ho deia, som molta gent damunt de l'escenari.
Una mica tot això, tot aquest procés com el viviu, tant actors com director? Jo sempre ho dic, fa bastants anys que faig teatre, però jo sempre ho dic, a mi si em donessin a triar crec que em quedaria amb els assajos abans que fer les representacions un cop estrenada l'obra.
perquè és brutal el que es pot arribar a aprendre en el procés d'assaig, com arribes a trobar el personatge, a provar, a jugar, a posar-te a la pell d'aquest personatge, a empatitzar amb la persona que tens al davant, perquè al final quan fas un personatge no només tu t'aprens el paper, tires text i avall, sinó que intentes trobar
aquesta simbiosi amb la persona amb la que t'estàs dirigint. Per exemple, en el meu cas, l'Elisabet, que gairebé amb qui interactuo més és amb el meu marit, però penso que amb en Carles no ens coneixíem i, com deia abans, trobar un actor amb el que no has treballat mai, que tampoc coneixes personalment,
I crear això, doncs penso que dóna uns fruits molt xulos i penso que a l'obra hi donarà una màgia especial. Però després també penso que amb tota la gent amb la qual no hi interactues directament, també hi ha un treball molt maco. Penso que en l'espectacle de les Suisses de Salem hi ha molta cosa que no es diu. Hi ha molt de text, però també hi ha molta cosa que està sota el text.
I llavors això és molt difícil des d'un punt de vista de direcció i per part també de tot el repartiment, perquè llavors hem d'intentar que tot això quedi al màxim d'harmònic possible. I clar, tot això es pareix en els assajos. Llavors hi ha dies que surts més content, hi ha dies que surts menys content, hi ha dies que surts més angoixat i hi ha dies que surts platòric. I això és molt xulo.
I aquests últims dies com sortiu? Aquests últims dies no et puc explicar com sortim perquè jo crec que... És una muntanya russa. Exacte, hi ha hagut una mica. Hi ha hagut una mica de tot, però crec que forma part de la història de l'espectacle també, no? I penso que això és molt interessant.
No, doncs estic totalment d'acord amb l'Anna. A veure, jo, clar, ja t'he dit que és la primera vegada que faig un projecte d'aquest tipus i, clar, plantar-me davant d'una Anna Estol, d'un Jaume Valls, d'un Josep Morell, imposa, imposa, clar. I vols intentar estar, no a l'alçada, però com a mínim intentar arribar-hi a un mínim, no?
I sí que és veritat que hi ha dies que marxes angoixat i dies que potser ni dorms, però bé, suposo que és cadascú com s'ho pren o intenta... Jo la veritat que soc una persona que intenta que les coses que faig, intento fer-les bé. Llavors no m'és igual fer una cosa d'una manera o d'una altra, sinó jo l'he de fer bé.
i si no m'angoixo i... però bueno, és el que diu l'anall. L'altre, un dia surts... és que si ens gravessin amb una càmera i ens posessin després un vídeo seria ideal, perquè un dia surts supercontent i tal, i un altre dia surts allà pensant, hòstia, avui aquí, fa allà, no sé què...
Però amb l'Anna, la veritat que sí, ens hem entès molt bé, o com a mínim jo penso això, i dalt de l'escenari crec que, i darrere també, però dalt de l'escenari penso que es nota que quan estem junts transmetem aquesta complicitat, crec que sí. De totes les obres de teatre, què he fet al centre com a director? I què he fet al centre com a actor, que en porto unes quantes a sobre?
crec que és el repte més difícil amb el que m'he trobat mai. Estic d'acord. Per tres raons importants. Una, perquè una de les coses que jo els he dit amb ells no només s'actua quan esteu actuant i esteu parlant, sinó que el poder que té aquesta obra amb els silències i amb les mirades és brutal. Dos, perquè és un text que no és fàcil de declamar, no és fàcil de dir, sinó el sents des de dintre i des del teu propi personatge, des de la teva pròpia pell.
I tres, perquè és frenèticament impossible no entrar-hi. Perquè vas des del moment més colpidor de plorar, al moment més cridat de la locura,
com han dit ells, en dos segons. Aleshores, jo els hi dic molt amb ells, jo he tingut la gran sort, potser que tots m'han dit que sí, quan jo els hi he proposat, he tingut aquesta gran sort. Tinc la gran sort que estic treballant amb gent que ha fet molt de teatre i molt veterana a la casa, però també he juntat gent que no ha fet teatre. I crec que això, a nivell de direcció, també és molt enriquidor, perquè treballes amb una seguretat
però amb vicis dels que no hi són, i treballes amb una experiència verge dels que no hi són. I juntar aquestes dues potes fa que quan jo ho estic creant o ho estem creant entre tots des de fora, hi hagi una química que és preciosa. Jo he de dir, i ho he dit de volta, de tots.
Però hi ha una química especial entre els dos com a matrimoni, hi ha una química especial, avui havia de venir a la Ornella perquè jo volia portar-vos el triomvirato de la discòrdia, però no puc venir per feina. Hi ha una connexió molt maca entre en Carles i la Ornella també.
Crec que gent veterana com el Joma Valls, l'Ester, la Maite, el Pep Morell, que no em deixi ningú, el Joan Roig, la Ornella, juntar-se amb gent de l'escola
com un Òscar a Rossell o com ell mateix, Can Carles, però també molt jovent, perquè content que tenim quatre noies que la més petita té 15 anys i la més grana en té 20. Vull dir que és allò que dius, s'ha ajuntat un remillet que és molt pur. I jo, una cosa que els dic sempre als assajos, si t'hi poden col·laborar, jo els dic, aquesta obra, el dia que s'estreni i el dia que es faci, serà un èxit si acabeu l'obra cansadíssims, agotats, física i psicològicament.
Avui tenim l'oportunitat de conèixer de primera mà els fets de Salem, aquesta història, aquest judici a persones acusades de bruixeria. A les Bruixes de Salem, espectacle que estrena la companyia del Centre Cultural el dia 21 de març i que a més a més coincideix amb la campanya Cap Votaca Buida, que també en parlarem.
i recollint una mica el fil del que comentàveu, d'aquestes tres potes importants d'aquest espectacle, com ho ensenyareu al públic, és a dir, una mica la posada en escena, però una mica com serà aquesta ambientació, és a dir, quan s'aixequi el taló al públic, què és el que veurà, què és el primer que veurà? Mira, et vaig a dir una cosa...
que no s'ha fet mai al centre i es farà per primera vegada aquest cop. Un cop iniciada la funció no podrà entrar ningú a la sala. Això ja et dona entreveure fins a quin punt l'ambient és important, el clímax és important i el sentir-se embolcallat tant els actors com
al públic, és important. Per tant, sí que m'agradaria recalcar, de forma molt amigable i molt honesta, que, sisplau, tota aquella gent que vulgui venir a veure'ns a les bruixes de Salem, tingui la... la... la normalitat d'arribar puntual, deixarem cinc minuts de cortesia, com es fa sempre, però un cop es tanqui la porta, aquesta porta no es tornarà a obrir fins al final.
T'has espantat amb això de que ara no obriràs la porta perquè ningú entri ni surti? No ho sabia això, eh? Han d'entrar i han de sortir sempre, no serà el públic. No, però hi ha uns tempos i s'ha de respectar. No, no, és que s'ha de crear un clima per ells i pel públic mateix. I això només es fa no poder ni interrompre en els moments més importants.
Què és el que voleu remarcar especialment en aquesta versió que veurem de les Bruixes de Salem? A mi m'agradaria que vingués gent de moltes edats. A mi això és una cosa que també per deferència professional en tinc moltes ganes. Vull que vingui molta gent al teatre, que la gent s'estreni veient coses noves, que la gent es sorprengui de veure que això no...
Poder no és el meu, però vinc i m'ha encantat o he sentit alguna cosa molt xula estant aquí. Llavors, jo penso que el teatre ens brinda sempre oportunitats com aquestes, però hem de fer, i una mica referent a això que deies de la campanya aquesta del Cap Butaca Buida, que ara suposo que en parlarem, però una mica en això, que el teatre no ens faci por, mai. I anar a veure coses, anar a veure moure-te. Llavors,
Jo penso que les Bruixes de Salem, com dèiem al principi, és un repte, és un repte perquè és una cosa, és un drama, és un drama i és un drama cru, exacte, cru, però que abraça també, no? I llavors...
És xulo poder transmetre això, que hi ha històries dures i crues, però necessàries de veure. I penso que, crec que és un missatge de les Bruixes de Salem, que és necessari anar a veure històries com aquestes. I que hi ha un esforç també molt gran, del que dèiem, d'apropar-ho al públic també, però al final és el que dèiem, hi ha un text retallat, un text adaptat, vull dir que al final aquestes coses, aquestes històries dures i crues, que potser no són...
molt mainstream, deixeu-m'ho dir així, hi ha tot un esforç al darrere d'un equip per acostar-ho a la gent. I penso que això és superimportant de dir a l'hora de vendre-ho.
Si extrapolem a l'actualitat, potser podríem fins i tot portar les Bruixes de Salem a una escola, o podríem portar-la a Twitter, podríem portar-la a Instagram, als joves d'avui en dia, i potser al final no és exactament tan pervers com passa a les Bruixes de Salem, però hi ha alguns casos que sí.
i per poc que hi hagi, crec que aquest és el missatge que potser la gent que vingui a veure'l podria emportar-se, que està ambientada al segle XVII, a finals del segle XVII, però el missatge és totalment actual, com tu has dit.
Anna, tu representes el paper d'una dona que no ho passa bé en situacions complicades. Quin triaries d'aquests moments que frapen, que dius uau. Jo crec que l'Anna Stol barra Elizabeth ho passa molt malament quan no pot parlar.
i el sentir que no pots parlar perquè ets dona perquè no pots parlar perquè ets esposa i has de callar el que no pots parlar perquè no toca això és el que potser l'Anna Stol porta pitjor o és el que costa més i te la comportes malament ja t'ho dic
Però també ha sigut un repte parlar això. Sí, perquè moltes vegades, una de les coses que més deia en Pol, però això no ho diguis enfadada. Jo li deia, però no, estic enfadada. Estàs molt enfadada. I potser no ser conscient de la molt enfadada que estàs dient una cosa. I és que potser aquest enfado ve com molt de dintre perquè és molt antagònic a tu, diguéssim. O a com jo, Anna, he estat educada. Llavors això és un grandíssim privilegi.
I això també penso que és una cosa molt important que s'ha de dir, que hem de tenir molt en compte les dones. I clar, això és una cosa que sí, que em remou molt, no poder parlar, no poder dir la meva, no poder... Bueno, això, que hi hagi justícia en aquest sentit.
Les Bruixes de Salem s'estrena el dissabte 21 de març a les 7 de la tarda. No m'atreveixo a dir que ja ho heu venut tot, però suposo que gairebé. Ahir està. És a dir, no hem estrenat. De fet, aquesta setmana parlarem amb els carters pel poble i l'estrena està... Queden, em sembla, unes 40 entrades. El segon dia em sembla que en queden 40 més i està la cosa anant al galope. Vull dir, estem... Jo ara estic molt espantat.
Ja cal que ho fem bé, ja cal que ho fem bé, Carles. Perquè és el que una mica t'han englobat tots dos, no? És una cosa que està molt a l'ordre del dia, tal com es tractava la dona en aquella època, que encara hi ha llocs avui que se les tracta igual o se les tracta pitjor. El tema del bullying o de les agressions a les aules, al Twitter, a l'Instagram, que fer mal és gratuït perquè no et veu a la cara,
Allà comença les bruixes de Salem i aquí és on realment nés la paraula la caça de bruixes. I la caça de bruixes avui segueix sent tremendament visible. Per altra banda, és una lliçó de teatre, és una lliçó de vida, i per mi el millor regal, i que crec que aleshores serà quan el públic agradi, és si el públic està en silenci.
Si el públic quan surt i diu he plorat, m'heu fet indignar, m'heu fet agafar mala hòstia, m'heu fet que m'enrabi i que no em pugui moure de la cadira, i si ells surten rebentats, ha sigut un èxit.
Les bruixes de Salem, ja recomanem que aneu al web del centre, ccrpineda.cat, allà comproveu els dies de les representacions, horaris, disponibilitat de les entrades. Aquí ens quedem de moment amb el dia de l'estrena, que és el dia 21, que coincideix amb aquesta campanya del Cap Votaca Buida, que també, doncs,
Us volia preguntar una mica per aquesta campanya, pel missatge també que vol donar el Centre Cultural per tal d'omplir els teatres de Catalunya, però en aquest cas que vinguin a omplir la sala del Centre Cultural. A veure, com deia la Mídia Miscla, en una entrevista que li vas fer tu la setmana passada,
i que permeten que ja que ha sortit la cotació, des de les Bruixes de Salem li enviem també molta merda amb ella per aquest dissabte a l'Auditori, que els hi facis arribar tant amb ella com amb en Daphnis també, el seu company, en aquesta obra.
Com ella deia, cap butaca guida és una campanya més que es fa per intentar instigar la gent, és igual com quan fem la marató o fem qualsevol campanya per poder recaudar fondos. Aquí és perquè el teatre no es quedi guït, nosaltres no cobrem, cobra el centre, nosaltres ho fem a nivell amateur, però encara que cobresis si fossis professional, el teatre crea vida. L'altre dia escoltava, si em permets, escoltava el discurs que va fer Harrison Ford,
quan li van donar el premi a la seva carrera honoríficament tots els companys i deia que el gran privilegi que ell havia tingut que el va salvar el teatre perquè ell estava perdut quan era petit i una classe de teatre i de narració el va salvar i el va portar a aquest món i que aquest món ell encara té la gran sort de no haver podert sortir però que deia que el bo d'aquest món era
que en les vides que interpreta cada personatge hi ha algú que es veu identificat. I que nosaltres, com a actors, hem de saber donar la mà i recollir la mà als que no hi són i als que venen. I això em va agradar molt.
Bé, és que al final totes les campanyes que assumin són superbenvingudes, perquè no té res a veure fer una funció amb una platea plena que amb una platea buida, vull dir, això és així. I jo sempre ho he dit, el teatre és absolutament transformador des de molts punts de vista, no?
Des d'un punt de vista de lleure, des d'un punt de vista senador, des d'un punt de vista de compartir al final. Per tant, sempre és un plus. Tot ajuda. Per tant, tothom al teatre.
I a més a més poden triar, vull dir, com deia en Pol, n'hi ha musicals, n'hi ha drames, n'hi ha per tots els gustos. I la veritat que anar a algun lloc que et pugui evadir durant una estona o sentir-te identificat amb alguna altra cosa o amb allò que estàs veient, doncs trobo que la gent ho necessita, potser. Sí, sí.
Doncs us agraeixo moltíssim que hàgiu vingut avui al Sortim. Avui un petit equip de les Bruixes de Salem, aquest espectacle que s'estrena el dissabte 21 de març a la Sala Gran del Centre. Us desitgem també molta merda, molta sort el dia de l'estrena i també els altres dies de representació. Ens estem segurs
que serà tot un èxit, i també a Ràdio Pineda des del programa Sortim, fem una crida perquè el públic s'assumi a la campanya, no només per omplir el teatre el dissabte, sinó tot l'any. Perquè aquí podem presumir que el teatre Pineda i la sala, l'auditori, els diferents espais que dediquem a acollir cultura, doncs sempre se'ns omplen. Sempre se'ns omplen, és veritat. És cert, Pineda culturalment és molt activa.
Doncs escolteu, moltíssima sort, vindrem a veure-la. Per moltes gràcies. Que vagi molt bé, moltíssimes gràcies i ja felicitats a tot l'equip perquè estem convençuts que serà tot un èxit. A vosaltres. Gràcies a vosaltres.