Sortim a Ràdio Pineda. A Pineda, just abans de començar les vacances de Setmana Santa, hi ha una cita que ja és tota una tradició pels infants, les seves famílies i la comunitat educativa. Arriba la cantada escolar.
Hi participen 1.500 nens i nenes de totes les escoles de primària de Pineda. Per a tots, ells i elles, és un dia ple d'emocions. M'agrada molt perquè estic en la meva classe i uns amics d'altres escoles. M'agrada molt. Em fa content perquè...
Participen moltes escoles i podem cantar també. A mi la cantada és una activitat molt divertida perquè a mi m'agrada molt la música i és una oportunitat perquè tots els cursos i totes les escoles de Pineda puguin fer aquesta cantada. I a mi és una activitat que m'agrada molt.
Jo en total he fet quatre cantades perquè hi va haver dos anys que no es va poder fer pel tema de la pandèmia. Per mi la cantada significa juntar-nos amb totes les escoles i viure moments màgics perquè estem tots junts i ens coneixem entre tots. El que més m'agrada les cantades
Ella aprenca cançons noves perquè mai les coneixia i després me les aprenc i m'agraden molt. El que més m'agrada a mi és que puguin anar a totes les escoles i tots els cursos de primera a sisè. M'agrada la cantada perquè és molt divertida i m'agrada estar tots junts. M'agrada la cantada perquè estem tots junts cantant les cançons. Aquest any la cantada escolar celebra el seu 20è aniversari. Avui el sortim...
20 records, una sola veu. Arriba la cantada escolar. Sortim a Radio Pineda.
Dolors Nogueres, mestre de música, directora també de l'Escola Montpelau, tothom la coneix, a més a més és la coordinadora d'aquest grup de treball de formació del Departament d'Educació. Dolors, bon dia. Hola, bon dia. 20 anys ja crec que tots hem crescut i ens hem fet grans. Ja tornem a ser i tan grans alguns. Els nens no, eh? Els nens, ells cada any van fent, repeteixen, no repeteixen, però ells es mantenen iguals. Som nosaltres que sí que ens hem fet una mica més grans.
Però no gaire més, perquè l'esperit el tenim ben jove i només cal veure, per exemple, l'actitud de la Dolors el dia de la cantada, que sembla que tinguis allà 20 anys. Sí, home, no tant, no tant. Déu-n'hi-do, però sí que és un esforç poder coordinar amb tots els mestres de música
de les escoles de Pineda, aquest gran treball que feu, però és el que dèiem, no? Qui més, qui menys, molts, molts alumnes han passat per aquesta cantada. Sí, clar, la mainada a vegades els hi demanem i molts d'ells, bueno, els que hi són ara, quan ells van néixer ja hi havia cantada. Per ells és una cosa que ha existit sempre, tota la seva vida ha existit, no? Perquè això va començar l'any 2004,
Esclar, del 2004 ja no en tenim a les escoles de primària. Lògicament, ara ja són adults molt formats que estan treballant o que aposten també per formació, no? Sí, de vegades en trobem, els meus companys ho comentem, eh, i companyes, que en trobem algun d'alumne que havíem tingut i és un dels records que els queda, eh. Me'n recordo de la cantada quan anàvem o quan la fèiem aquí al pavelló el Nino Buscató i, clar, evidentment de Can Xauvet, també.
Ara els sentíem i, de fet, avui escoltarem també alguns nens i nenes que aquests dies estan preparant la cantada, que es farà el dia 27. Hem parlat amb alguns d'aquests alumnes també perquè ens expliquin una mica què significa per ells la cantada escolar, poder-hi ser, no? I està clar que és un dia emocionant. Molt emocionant. De debò que sí, eh? Surten platòrics i arriben platòrics de totes les escoles i és molt emocionant, sí, sí. Bon dia!
M'agrada molt perquè estic en la meva classe i uns amics d'altres escoles. M'agrada molt. Em fa...
Content perquè participen moltes escoles i podem cantar també. A mi la cantada és una activitat molt divertida perquè a mi m'agrada molt la música i és una oportunitat perquè tots els cursos i totes les escoles de Pineda puguin fer aquesta cantada. I a mi és una activitat que m'agrada molt.
Jo en total he fet quatre cantades perquè hi va haver dos anys que no es va poder fer pel tema de la pandèmia. Per mi la cantada significa juntar-nos amb totes les escoles i viure moments màgics perquè estem tots junts.
i ens coneixem entre tots. El que més m'agrada a les cantades és aprendre cançons noves perquè mai les coneixia i després me les aprenc i m'agraden molt. El que més m'agrada a mi és que puguin anar a totes les escoles i tots els cursos de primera a sisè. M'agrada la cantada perquè és molt divertida i m'agrada estar tots junts. M'agrada la cantada perquè estem tots junts cantant les cançons.
El que més m'agrada de la cantada és que ens reunim tots junts amb gent d'altres escoles i cantem tots junts. El que més m'agrada és el recull de les cançons que fem.
Hem escoltat el Yacer, Lugo i la Queral de l'Escola Montpalau, la Nira i Lugo de l'Escola Sant Jordi i el Víctor i la Valentina de l'Escola Mediterrània. Dolors, quina és la clau de l'èxit d'aquesta cantada?
No sé si hi ha una sola clau, però una de les coses més boniques és que la compartim. La compartim entre nosaltres, perquè dins de les escoles és compartida, tota la mainada canta les mateixes coses, ens trobem per assajar...
És compartida amb els nens i nenes de tot el poble, del barri i de tot el poble. Els nens i les nenes es troben extraescolars i són d'escoles diferents i fan la mateixa cosa. I va més enllà perquè és compartida amb les famílies. Les famílies gaudeixen aquest dia com ningú.
és a dir, se senten orgullosas, se senten partícips, d'alguna manera sempre hi ha alguna cançó que toca més, que arriba a la fibra, tant de grans com de petits, els avis, jo crec que és un acte que fa molta comunitat, que ens uneix, que no és gens competitiu, tot el contrari, i que sempre hi afegim algun valor,
I això acaba de consolidar-ho. No sé si només és això, però jo diria que aquestes són coses importants. Clar, aquesta és una part fonamental d'una cantada que va molt més enllà de veure tots aquests nens i nenes, que és molt bonic veure Can, Chauvet, tota la graderia plena de nens i nenes, de samarretes de colors, però ja dic, més enllà de la cantada hi ha tot aquest tema de valors que són els que ens han ajudat també a créixer.
Sí, aquesta cantada, quan va començar, en realitat no va començar com és ara, s'ha anat transformant, que crec que és un valor afegit també, el fet que una cosa neix i es va transformant amb la gent que la fa, la gent que hi participa i amb el seu temps. Però quan va començar, va començar amb una campanya de l'entitat Gong d'aquell moment que era celebrar el Festival de la Pau.
Ja això diu molt, no? En la celebració del Festival de la Pau s'hi va afegir, perquè li van demanar la col·laboració a l'Escola de Música Municipal, amb una versió que ells mateixos van fer, coincidint amb el seu Santa Cecília, de l'Himne de l'Alegria, que sabem que és l'últim moviment de la Sinfonia de Beethoven, però que ha estat mil i un versionada, no?
I ja va començar en aquest sentit i per això ens hi vam enganxar. Això es va anar transformant. El segon any no només vam anar a cantar aquest trosset, sinó que els mestres que érem allà van fer molta pinya, els de fa un temps, perquè si mirem els que som ara a les escoles, alguns ens mantenim, però hi ha molta gent nova, que això és molt bonic també, que s'ha sabut encomanar aquesta il·lusió per fer-ho amb els nostres companys.
però llavors ja hi vam anar afegint més cançonetes i sempre tenien un rerefons d'algun valor. De fet, la cinquena cantada, o la quarta millor dit, és a dir, després d'aquests tres anys, que ja ho vam entomar els mestres de música de les escoles, perquè allò s'havia anat fent gran, cada vegada més gran i volia molt de volum d'organització, i va ser la manera de poder-ho fer entre tots. Aquella cantada, la que es va fer ja com a cantada, es va dir quin món tan bonic.
Era una declaració d'intencions dels mestres de música, que evidentment ho havíem compartit amb els nostres claustres i amb les nostres direccions en aquell moment, i sentíem que cantar donava un valor afegit als sentiments de la mainada.
I a partir d'aquí sempre vam dir, farem cançons, canviarem els temes, evidentment no han de ser totes cançons massa sensibles, però sempre hi haurà un rerefons d'algun valor, sempre, i sempre hi ha set, sempre. Clar, i aquest rerefons, quan arriba de les veus de 1.500 nens i nenes, són els que ens ensenyen o ens recorden tots aquests valors,
Jo et preguntaria, si els asseguíssim els adults, el món seria més feliç?
El món seria més tolerant, el món seria més humà. Jo crec que seria més humà. De vegades ens sentim una mica en contradicció quan el que treballes, no només a la cantada, em sembla que en general a les escoles i als instituts, quan el que vols transmetre dintre en els infants és tolerància, és comprensió, és perdó, és intentar posar-se en lloc de l'altre...
surten per la porta i de vegades, no totes, perquè hi ha moltes famílies, afortunadament, moltíssimes famílies que compartim els mateixos valors com a pares i mares. Però sí que sents que el que et ve de fora no és això. I que fa molt de soroll i ells ho saben i ells se'n senten. Els nens i les nenes ens van donar una lliçó espectacular quan hi va haver la pandèmia, van saber...
Estar dintre de les cases van saber, no ho recordem ja, però ells ho recorden, ells recorden aquests fets, els més grandets sobretot, i ens van ensenyar que ells podien fer-ho, només és que jo crec que els adults, i més enllà d'això, els hi traiem aquesta il·lusió i aquesta fe que haurien de tenir.
Si tots fóssim amics, jugar tots junts, cantar tots junts seria divertit.
Aquest any són 20 anys, per tant una data per celebrar, per commemorar. Com serà aquest any? Com ho celebrareu? Eren 20 anys de cantades, la vintena. Cantada no són 20 anys, perquè això va començar el 2004, però sí que era un moment, pensàvem, de fer una mica de flash de totes les cantades que hem anat fent en aquests anys.
la primera que era evidentment l'Himna de l'Alegria, aquesta sortida, amb la mateixa versió que havíem fet, que va popularitzar i que va fer Miguel Riós, i que segur que més d'un s'hi voldrà afegir una miqueta, però després farem una repassadeta per una cantada molt íntima i molt boniqueta que vam fer, que es deia El Follet Valent, que parlava de l'amistat.
o cançons d'altres cantades, com per exemple la dels Beatles, amb una cançó que no és ben bé de Beatles, que és del John Lennon, però que la vam colar aquí perquè ens semblava molt important, la de l'Imagine.
cançons de rock català, cançons de pel·lícules, cançons que parlaven del medi ambient. L'any passat n'hi va haver-hi una que ho va petar, i crec que ho va petar a tope, i que aquest any ens la demanen, però aquesta no la farem, i és la cançó Actitud de Bus, aquesta sortirà de sortir, perquè l'any passat recordem anava dedicada als nens i nenes, aquesta es deia, som cantàstics,
i amb aquesta intenció d'empoderar-los, perquè al final aquesta mainada seran els nostres futurs metges, futurs infermeres, futurs dirigents. Repeteixo a vegades quan dic aquestes coses, però o els empoderem i fem que siguin persones que seran capaces de fer un món genial. Semblava tot perdut i et vas tornar a aixecar la teva actitud.
És qui escriu el teu demà. A sobreviscut tot està per començar. Tornes a notar que ningú et podrà aturar. Sortim a Radio Pineda.
Actitud, que això és energia positiva, que és el que es respira cada any a Can Xauvet. Bé, la part musical és una altra pota important de la cantada escolar, amb músics en directe a l'escenari, i és per això que aquesta hora saludem el Pep Romaguera. Bon dia, Pep.
Bon dia, Olga. Bé, ara parlàvem amb la Dolors, destacàvem el paper de la música en directe en aquesta cantada. De fet, tu hi ets des del primer dia i tenies molt clar, i tot l'equip de músics teníeu molt clar que en el moment en què arriba la cantada Can Chauvet, doncs, home, la música en directe és important. Sí, quan es feia aquí davant al pavelló del carrer Barcelona, bueno, era una cosa més...
Potser el lloc no donava per tant com per figar música en directe i tot això, perquè estaven molt atapaïts, era un lloc que es quedava curt, també, i, bueno, i s'havia començat ja així, amb música gravada, amb acompanyaments gravats i tot això, però, esclar, el fer-ho a Can Jouvet, que és un espai obert i tan gran i tot això, des de la Gou, clar, va ser un plus que li ha donat molt de...
molta vida a tots perquè sempre quan cantes això, poder fer un música en directe a qualsevol cantant sempre preferirà que portar les coses gravades, això és així. Clar, tu des del primer moment que t'encarregues de fer aquests arranjaments, que ara també explicàvem amb la Dolors, arranjaments de moltes, moltes cançons adaptades per cantar-les en directe i perquè siguin 1.500 nens i nenes que les canten.
I tant, sí, és que clar, hem de mirar les tonalitats, coses hi poden anar bé, perquè clar, les tesitures, això la Dolors ho controla molt, perquè allà les seves... s'ha estat molts anys també amb coses d'aquestes de corals i tot això, i llavors, bueno, mirant allà tonalitats, estructures de temes, perquè a vegades, bueno, els temes, a les gravacions passen coses que potser en directe no venen tant a cuento, i més tenint en compte aquí que els protagonistes són els cantants, bueno, tots els...
dels nanos, no? Llavors, bueno, hem d'adaptar els temes, ja et dic, amb tonalitat, amb estructures, i aquest any, per exemple, que el seu 20è aniversari, doncs, han volgut que apareixin cançons dels 20 anys, una mica, llavors, clar, no fem 20 temes, sinó que alguns temes els ajuntem amb aquell, els ajuntem amb l'altre, no sé què, i tot això implica, doncs,
que has de fer, bueno, el puto, eh, saps? Canviar, aquí hem de canviar l'altre tenon, hem de canviar de ritme, hem de canviar de to, com ho fem, que quedi suau i tot això. I bueno, és una mica de voliós, però bé, bé, divertit. El Pep Romaguera, tu estàs a la guitarra elèctrica i al baix, nomenem també els altres companys, els altres músics que esteu també al dia de la cantada, Pep. Sí, bueno, jo aquest any només toco a la guitarra elèctrica, llavors al baix hi tenim en Joan Barnaus,
A la bateria tenim l'Adrià Sanz i el piano i el teclat tenim en Pau Pomers, que és de Canet. I això, tots són grans músics i és un plaer treballar amb ells perquè dona gust. Com ho viviu vosaltres els músics el dia de la cantada?
Home, és un dia així, és com té un punt d'emoció, perquè normalment quan vas a tocar tot és més, bueno, vas a un lloc, bueno, muntes i està, però allà, quan arribes allà, ja veus aquell desplegament que hi ha, que l'Ajuntament fa una gran aposta i hi ha un equip de so molt xulo allà posat perquè soni tot bé, aquell escenari...
Bé, veus tota aquella cosa i la veritat és que imposa i et fa unes pessigolles que està bé. Llavors és un dia ja molt especial. Normalment sempre hem tingut sort a sobre i ens ha fet força bon temps i llavors és un dia que tot és com perfecte, no? I llavors ja quan arriben els nanos i veus, notes aquella energia que ells et donen cap a nosaltres i bé, està molt bé. És màgic.
Clar, i des d'aquest punt de vista musical, aquesta màgia, què és el que la fa tan especial? Aquesta cantada de Pineda, històrica, ja amb 20 anys, celebrant-ho aquest any. La il·lusió que s'hi fa amb ells, que ells s'han estat preparant durant dos mesos, estan allà, nosaltres, per Nadal, normalment, ja, després d'haver jo quedat amb la Dolors i tot això, i haver fet els arranjaments, una mica, tot això, per Nadal, normalment,
o la setmana després de Nadal ja quedem, gravem totes les bases perquè puguin assajar els diferents col·legis amb els seus professors de música. Llavors, esclar, són dos mesos de treballar-los en el col·legi i tot això, però, clar, amb la gravació, encara no hi ha la banda allà en directe, ells no ho noten, això. Llavors, el dia que ho senten allà, esclar, és que tot allò em posa molt i emociona. Llavors, bueno, clar, és una cosa que...
L'energia que ens transmeten ells, tots els nanos, és increïble. Està molt bé. O si donem el que podem, perquè ara som quatre i ells som 1.500, saps? I està molt bé. Doncs t'agraï moltíssim, Pep Romaguera, que ens hagis atès també avui al programa Sortim. Felicitat també a tot l'equip de músics que feu aquest acompanyament a tots aquests alumnes i ens veiem el divendres 27 al dia a la Cantada, Pep. I tant, molt bé, us esperem a tots, doncs.
que no existeix el cel, que no hi ha incert a sota, que sobre sols hi ha blau. Imagineu la Terra sols vivint l'instant,
Des de l'any 2013, que hi són els músics en directe i que en Pep porta la batuta d'aquests arranjaments, perquè fa alts arranjaments, ens trobem, demanem quines tonalitats, com, i el mestre dels arranjaments és en Pep. Valor afegit. Una altra vegada, això de cantar amb un grup de músics que toquen en directe per la mainada és un fet excepcional. Els veuen, els tenen, ells ens assegueixen perquè ens han de seguir ells a nosaltres. Abans el que cantàvem era...
llavors anaves a pinyó i algunes eren molt boniques, però esclar, no és el mateix. Podem repetir, podem tornar-hi, podem fer... I la veritat que les versions que es fan són precioses i són super d'acord amb allò que nosaltres volem. Per exemple, aquest any 20 cançons no farem, però sí que farem algunes cançons que hem demanat que ens facin una miqueta d'enganxar-ne una amb l'altra. I ara que les estem cantant i que les estem ensejant,
És que quasi sembla la mateixa cançó. Són fantàstiques, de debò. Quan ho sentiu, us agradarà moltíssim. Molt bona feina.
I la dificultat també que això representa de fer uns arranjaments, d'adaptar totes aquestes cançons, un treball excel·lent que feu tots els mestres de música posant valor a això també, que de forma independent cada escola ho va treballant i sempre hi ha un dia en què us trobeu tots, que sol ser el dia de l'estrena, el dia de la cantada, en què es posa en comú tot el que s'ha assajat.
Sí, abans comentaves quina era una de les coses que podia ser important en aquesta cantada. No per menys important, però potser per modèstia. No vull deixar de dir que crec que una de les coses que ha set clau en aquest sentit
és que els mestres i les mestres de música tinguéssim aquest compromís envers aquest pacte, perquè nosaltres ens trobem setembre-octubre, comencem a planificar, treballem una mica quines cançons, una mica no, treballem quines cançons volem fer, els donem una mica la forma mental, després, evidentment, demanem la col·laboració d'en Pep,
Però això es va treballant des del mes de setembre i octubre i el compromís de tots i totes les mestres de música que hi ha a les escoles i, evidentment, d'altres mestres que col·laboren en l'aprenentatge o en acabar de policoses també és molt important. Perquè és això, nosaltres ens trobem, però amb la Mainada no ens trobem fins al mateix dia. És aquell dia que podem assajar-ho en directe.
Hem de dir també que hi ha una feina important de músics que els apretem i que ells mateixos ja se deixen apretar perquè nosaltres necessitem assajar amb unes bases que seran pràcticament idèntiques, si no idèntiques, de les que sonaran aquell dia i això vol dir que els músics s'han de trobar abans, han de poder trobar un espai per poder enregistrar-les i anem, ens trobem, ho fan i a partir del gener nosaltres ja treballem amb la música que serà aproximadament la mateixa i això és molt d'agrair.
Amb tot aquest temps que ha passat de la cantada escolar, us imaginàveu que s'acabaria convertint en un referent, perquè Pineda és un referent. Altres municipis ho han intentat, potser no ha quallat de la mateixa manera que aquí a Pineda, però aquí sí que ha quedat molt arrelat fins i tot en el calendari escolar i també com a dia important al calendari.
Jo ara parlo en el propi, però jo diria que no. Nosaltres vam començar dient, això no es pot deixar perdre. Aquesta trobada, trobar-nos tots junts aquí fent la mateixa cosa, no ho podem deixar perdre. Hem hagut d'anar-ho transformant quan ho fèiem al Nino Buscató.
l'espai per les famílies no hi era, algun cop havíem repetit, hem hagut d'anar-ho. És a dir, sí que hem anat saltant alguns obstacles que ens trobaven, perquè nosaltres, en la programació, com ho encabim, com ho organitzem, també s'ha de dir, i no és per posar-li el pitet a ningú, però que qui té molt de compromís aquí és l'Ajuntament, vull dir que...
Si no posés totes les facilitats perquè hi hagués aquest espai, perquè hi haguessin la sonorització que hi ha vosaltres mateixos per poder-ho fer arribar per les zones a les famílies que no poden venir, jo penso que és un compromís de tothom.
i que potser ningú s'esperava que acabaria sent això, perquè ens ho hem anat creient junts i ho hem anat portant a terme junts perquè pugui ser així. Què us diuen les famílies? Cada cas deu ser una miqueta diferent. Jo ho llegeixo aquell dia. Veig les cares de les mares, els pares, les àvies que són allà, la il·lusió que tenen, les ganes de picar de mans...
Potser no és tant el missatge, alguna vegada sí que ha arribat alguna família dient moltíssimes gràcies per fer-nos gaudir d'aquest dia, però penso que la resposta està, i tots la veiem, tan ple com es posa Can Xauvet a baix, que no sé quantes famílies hi arriben a haver-hi, però moltíssimes, i la seva il·lusió, i que repeteixen, jo crec que la resposta és aquesta.
Escucha, hermano, la canción de la alegría, el canto alegre del que espera un nuevo.
Canta, sueña cantando, vive soñando el nuevo sol. En que los hombres volverán a ser el sol.
La cantada escolar aquest any celebrant 20 anys el divendres 27 de març, això és divendres de la setmana que ve a dos quarts d'onze del matí al camp municipal d'esports de Can Xauvet. Ens ho pregunten també si a Ràdio Pineda us retransmetreu, no patiu, perquè a Ràdio Pineda també farem connexions en directe, ho farem via Instagram, ens seguiu, si encara no ho feu, a la pàgina d'Instagram de Ràdio Pineda
i també a través de la 94.6 també us ho anirem explicant al matí de la cantada. Dolors, per acabar una mica, quin seria el missatge? No sé si per les famílies, la gent que es vulgui acostar el divendres a la cantada, l'entrada és lliure, és gratuïta, però clar, com que s'ha de moure molts nens i nenes, sí que sempre ens feu aquestes recomanacions. La primera que vinguin.
que vinguin i que vinguin. La segona, que tothom que pugui vingui a peu, que miri de no deixar, perquè hi ha molta mobilitat d'abusos, dels nens i nenes que venen de més lluny, la tornada s'ha de fer necessàriament així dels nens i nenes, llavors vinguem a peu i evitem una mica. Després hi haurà cues, ja s'organitza. Jo això no sé molt bé, perquè estem sempre a dins, els mestres, però des de fora, doncs això, aquest ordre que volem per tots...
20 records, una sola veu. Aquesta és la cantada escolar d'aquest any. Són 20 anys de feina, d'il·lusió, d'un esforç immens per part de mestres, músics, famílies i sobretot els infants, eh? On els nens i nenes, home, canten, però també aprenen valors que els acompanyaran tota la seva vida. I una cantada escolar que, com ens deien els mateixos nens i nenes, i també ens ho apuntaves Dolors,
És una cantada que queda també per sempre. Un record bonic per sempre. És un record que queda lligat a l'emoció i si el valor queda lligat a l'emoció serà important i perdurarà. Dolors Nogueres, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al Sortim a explicar-nos-ho. Nosaltres hi serem com cada any, que a Ràdio Pineda no hi falta mai. Moltes gràcies.
I de nou posar en valor aquesta cantada escolar que tenim a Pineda i que ens ensenya que quan posem el cor en allò que fem, el resultat és extraordinari. Segur.
Gràcies.
Sortim a Radio Pineda.