Ràdio Pineda. Tornem a sortir els divendres al migdia amb moltes propostes per seguir gaudint de la cultura a Pineda. I ho fem parlant de teatre perquè aquest diumenge comença el 45è concurs de teatre Premi Vila de Pineda.
El teatre és emoció compartida i paraula viva que ens fa reflexionar, riure i sentir. Ens connecta amb històries que parlen de nosaltres i ens ajuda a entendre el món. Sobretot, ens recorda la força de la creativitat. I és que quan s'aixeca el taló, tot pot passar. La màgia comença i ens convida a viure intensament cada escena. Avui en parlem. El sortim de Ràdio Pineda del concurs de teatre.
Pol Valtran, molt bon dia i bon any. Bon dia, Olga, i bon any també a vosaltres. No havíem tingut encara ocasió de saludar-nos, de desitjar-nos el bon any, tot i que ens hem vist a aquestes festes per aquí a Pineda. Sí, sí. Pol, escolta, després de l'èxit del de Pastorets al musical, descanseu uns dies, no gaires, perquè ja aixequeu el taló aquest diumenge amb el concurs de teatre Premi Vila de Pineda, un concurs que arriba ja a la 45a edició, que ja són molts números.
Són molts anys. Això de que descansem al centre ho has dit com utopia, no? Perquè tot just... Que no és així, no? No és això. Tot just hem acabat de pastorets, hem desmuntat de pastorets i ja comencem aquest diumenge amb la 45a edició del concurs Vilapitana de Marci. Home, doncs, deixa'm aglocar una mica l'ull als matxaques, eh? Per dir-ho de forma molt popular, que són els que desmunten escenaris per després deixar-ho tot a punt pel proper espectacle.
Sí, pensa que ara hem deixat tot el que he vist de Pasturi per veure tot aquell muntatge. Ara l'Escenarista Vuit. No hi ha res. No hi ha res a l'escenari. Que trist. Ara queda tota la caixa escènica tot negra, esperant això, arreu del concurs aquest diumenge. Exacte, comenceu aquest diumenge, que ara en parlarem i ens fa molta il·lusió perquè hem pogut contactar també amb totes les companyies que participen aquest any. Per tant, també les escoltarem. Però clar, són 45 anys fent el concurs a Teatre Premi Vila de Pineda.
Què significa pel centre i fins i tot pel municipi, no?, mantenir viu aquest concurs tants anys? Home, pel centre és un orgull, perquè des que es va crear, i si no recordo malament, el va crear el senyor Ramon Plaja, va ser un dels investigadors pel concurs de teatre, estem parlant de 45 anys. Aguantar a peu dret 45 anys portant companyies que al final ja acaben sent amics, és una cosa molt important pel centre i et dona un caché. Crec que és un dels concursos més antics de Catalunya,
Per tant, és allò que dius, Déu-n'hi-do, ja... I ho notes molt quan truques a les companyies i els dius que estan seleccionades per venir, però es posen molt contentes. O sigui, és que van a Pineda de concurs. Clar, és que anava a preguntar, Pineda té un cert prestigi pel que fa amb el concurs de teatre, perquè de concursos veiem que se'n fan aquí a la comarca,
Ara mateix el concurs de teatre Premi Vicenç Ballarria amb el Gratamar, a Calella també aviat començaran, per aquí a la zona en tenim, no? Clar, Pineda sempre, i permeteu-me que es combri una mica cap a casa, Pineda sempre ha despuntat amb aquest concurs de teatre.
Bueno, té un caché, té un caché perquè sempre s'ha buscat obres que agradin a tots els públics. Són 45 anys i comencen a passar, són aquelles que dius tens una solera. I Pineda té un nivell de teatre molt bo a nivell de poble, a nivell de comarca, a nivell de municipi i a nivell de Catalunya. Som molt, molt... Jo sempre dic que estem una mica atalats perquè som molt exigents nosaltres mateixos.
La gent, quan ve a veure Pineda, sap que ve a veure un teatre de qualitat. Quan tu els dius de venir a un concurs, és com si els obressis la porta gran a venir a casa i a poder gaudir de l'escenari i del públic de Pineda.
Clar, i no només pel públic de Pineda, sinó que molta gent ve a veure aquest teatre Pineda. Per això et volia preguntar també una mica com contribueix a dinamitzar la vida cultural del municipi. Home, jo crec que és un pilar fort per la vida cultural del municipi de Pineda, perquè ve...
Hi ha de per si, a veure totes les obres del centre, gent d'arreu, d'arreu de Catalunya, d'arreu de la comarca, però pel concurs ve molta gent de Blanes, de Canet, de Palafolls, inclús de fora de Sant Ferrer, de Codines. Tot això és enriquidor també a la vida del municipi, perquè ja venen a dinar, ja passa el dia, perquè fan una volta, vull dir que tot suma, i el que tot suma és important.
Anem a parlar del concurs d'aquest any, ja hem avançat una mica aquests dies, hem anat parlant del concurs de teatre, comença diumenge amb Fit Roy, que Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, ara en parlarem, però vaja, no sé si hi ha alguna novetat que destacaríem de l'edició d'aquest any.
Com sempre costa molt triar obres, perquè han arribat ben bé entre 40 i 50 obres a concurs. La comissió que tria les obres cada cop ho tenim és complicat. Intentes tenir coses de tot tipus, drama, comèdia, musical, intentes tenir-ho tot una miqueta.
Però costa, costa molt, costa molt. Aleshores, novetats, ve una companyia que no ha vingut mai, que és la de les Franqueses, que ens portarà, més endavant en parlarem, però ens portarà una creació pròpia de l'Orca. Les d'altres són conegudes a la casa i al municipi, a Pirià les coneixem perquè
al Còmics de la Garriga havien vingut, al Canet, al Centro de Canet, ja són vells amics, ve Sant Feliu de Codines també, aquest any, que també són vells amics, ve la Saratana de Puigcerdó, que també han vingut a Rebràs, i ve Terrassa també, que també són coneguts els amics de les arts.
Curiosa també la companyia de Xalles88, companyia Tres Panys, que són dues companyies en una, venen de Sant Feliu de Codines. També és molt curiós això. I aquesta a mi em fa especial il·lusió a totes, però aquesta em fa especial il·lusió perquè és un clàssic fet per joves. Per una vegada els joves agafen l'esbranjida i estiren a no fer sempre musicals, sinó a fer un clàssic, clàssic, clàssic, com és una filla del mar. Vull dir que molt contents.
És un Àngel Guimarà amb un text complicat també i amb una posada en escena arriscada, perquè tot passa al mar, a la costa. Sí, però ho han arreglat molt maco. Nosaltres hem tingut l'oportunitat de veure-la, alguns, i sorprendrà com la tenen muntada, perquè ho fan molt bé, ho fan molt bé. Jo sí que estic molt content per totes, especialment perquè vinguin els joves.
Sis companyies de teatre, tenim l'oportunitat de veure-les. Fins quin dia allargueu el concurs? Doncs mira, si no m'equivoco acabarem a finals de febrer, sí, el 22. Si no m'equivoco acabarem el 22. Comencem aquest 18 i acabarem el 22 de febrer. Exacte, les obres cada diumenge a les 6 de la tarda.
A les 6 de la tarda. Aleshores, qui vulgui entrades sueltes, que vulgui venir un dia, un altre, un altre, a través de la web, com sempre, i qui vulgui l'abonament, que aleshores tens les 6 obres però en pagues 5, et donaré un número de telèfon perquè truquin a la reserva. I aleshores, un canviarà a guixeta, tenen l'abonament i en paguen 5. Sortim a Ràdio Pineda.
Va conèixer una mica les companyies que venen, algunes d'elles ja les coneixem perquè han participat
en altres ocasions en el concurs de teatre, per exemple, còmics de la Garriga, que en aquesta ocasió venen a fer un cim que es diu Fitzroy. Correcte. Aquesta és una obra que sonarà moltíssim a tota l'audiència, perquè és una obra que va fer la Mídia Miscla i la va estrenar a Barcelona amb molt d'èxit. Aleshores, són quatre escaladores que volen fer el cim de Fitzroy, que és un cim de la Patagònia, que no s'ha fet mai per dones. Aleshores, elles volen pujar i al mig de l'ascensió...
tenen un contratemps i hem de diferir si segueixen o tirant davant. Doncs mira, nosaltres som un grup de teatre de la Garriga, fa més de 30 anys que estem fent teatre i actualment estem representant l'obra de teatre Fitzroy, que és la que us venim a presentar. Escolta, Pilar, m'han dit que tu fas de cap de l'expedició de Fitzroy? Bé, jo soc la Pilar,
Faig el paper de la Cati, que és la cap de l'expedició del grup de quatre dones, que és un grup íntegrament femení que pujarà per primera vegada a la via Igoslava de la paret de Fit Roy. I aquí, les quatre, hi ha tota una sèrie de números, d'històries, personals, emocions, de totes menes. I la idea és pujar a dalt.
perquè no sé si ho aconseguirem o no. Escolta, i per veure si ho aconseguim, Lourdes, quan podem anar a veure Fitzroy? Us suggerim que vingueu el dia 18 a la tarda i podreu comprovar si realment podem pujar-hi o no.
Molt bé, però Iolanda, i tu què? Ens recomanes que vingui la gent o no li recomanes? Què creus? S'ho passaran bé? Vinga, encoratge'ls una mica. Jo animo a tothom que estigui per Pineda, als voltants de Pineda, o és igual on sigui, que vinguin i que vinguin a veure si aquest grup de dones aconsegueix pujar. Fits roi. A mi m'agrada molt Comés de la Garriga perquè són molt trempats, són molt trempats i crec que gaudirem un diumenge molt divertit.
Una comèdia, però que també té tocs molt realistes, dramàtics, vull dir, toca una mica totes les tecles, que en teatre això ens agrada molt. Exacte, és una comèdia perquè realment està catalogada com a comèdia, però toca puntets que dius, hòstia, toca la fiebre sensible. Vas passant per drama, per ira, per aquella histèria d'estar penjat a mig d'un cim i no sé què fer. Vull dir que crec que potser ho podem passar molt bé, que tinguem fins ara.
El dia 25 de gener continuarà el concurs de teatre amb un altre espectacle que porta els amics de les arts de Terrassa Pol.
Aquest és molt especial, també. A mig de les arts de Terrassa són vells coneguts de la casa, són amics ja i de Pineda, i porten l'anèmic del poble. Un drama polític, molt ben interpretat, i ells ens han explicat una miqueta com va la història, però el que és molt divertit és perquè el públic intervendrà al final i ell decidirà quin és el final de l'obra.
Hola, bon dia. Soc Maria Miralda del grup de teatre d'Amics de les Arts de Terrassa i directora d'Un enemic del poble, que venim a representar el 25 de gener aquí a Pineda. Un enemic del poble és un drama polític escrit l'any 1882 per Henric Ibsen i nosaltres n'hem treballat la versió de Juan Mayorga i Miguel de l'Arco
amb traducció de Cristina Janabat. És una versió que posa l'obra a la nostra època i els temes que va escriure Henrik Ibsen en són totalment actualitzats. És una obra que parla
de la corrupció política, parla de si n'hi ha prou en tenir un règim democràtic, si el sistema polític i social continua basat en criteris purament econòmics, si el nostre sistema ha de regir-se pel màxim benefici econòmic o ha de regir-se pel màxim benefici social i pel bé comú.
És un text molt interessant, molt posat al nostre dia. Sembla mentida que el que podien escriure l'any 1882 encara sigui actualitat i us convido a venir-la a veure perquè no en sortireu indiferents. Allà us esperem. Moltes gràcies.
El dia 1 de febrer arriba la companyia al centro de Canet de Mar, que porten també aquest espectacle, aquest muntatge que es diu La Treba. Què ens pots dir, Pol? Bé, La Treba és una comèdia dramàtica, és una comèdia punyent i que està molt d'actualitat perquè és una reportera que ha estat en la guerra de l'Iraq. Vull dir que torna a casa ferida i aquí hi ha una sèrie de coses que ara us ho explica el seu director.
Hola, sóc el Quim Dotres, director de la companyia del Centro de Canet de Mar, director de La Treva, que és l'obra que presentarem aquest any en el vostre concurs de Pineda el proper dia 1 de febrer del 2026. La Treva és una comèdia dramàtica
escrita per el Donald Margulis, un gran dramaturg americà, guanyador d'un Pulitzer, i que presenta una història de dues parelles, bàsicament la Sara i en James, i el Richard i la Mandy. La Sara és una prestigiosa fotògrafa,
que torna de l'Iraq en el seu apartament de Brooklyn. Aquí hi ha hagut un escat d'una bomba, està ferida, i l'acompanya la seva parella en James, que també és reporter de guerra, i tornen a descansar i a refer-se d'aquest accident de la guerra. Allà també apareix l'editor, el Richard, que havia sigut també parella de la Sara,
amb la seva nova nòvia, una noia jove, que és la Mandy. I aquí passen coses, en el sentit que les dues parelles entren en un diàleg molt interessant, sobretot en un diàleg que per desgràcia és d'actualitat, com són les guerres. Les guerres que passen en el món, en el cas de l'Iraq, però també hi ha el de Síria, el de Gaza.
i per descomptat que és un tema molt interessant, és una comèdia dramàtica, que té tocs també de comèdia, però que bàsicament té una història que la gent haurà de pensar i s'haurà d'introduir dintre d'un munt de contradiccions de les coses que passen a l'obra. Us recomano que vingueu a veure això perquè per desgràcia és un tema
de rigorosa actualitat, però clar, hi ha una gran dramatúrgia i jo crec que una correcta aposta en escena. Us esperem, doncs, el proper 1 de febrer, del Teatre de Pineda, on posarem per tots vosaltres la treva, de Donald Margulis. Gràcies.
Sembla mentida que avui en dia, hem escoltat en el clip d'altres, avui en dia encara haguem de parlar de guerres. Doncs la visió d'aquesta reportera farà que ens plantegem moltes coses també. És una obra que la fan molt ben feta. De fet, el centre va guanyar l'any passat el concurs i aquest any es tornen a presentar amb la Treba i crec que gaudirem també d'una tarda d'aquelles de quedar-te clavat a la butaca dient, o sigui, què està passant al món, no?
Que també ens ve de gust, no?, fer aquesta reflexió, de fet el teatre ens ho permet, eh?, fer molta reflexió de diferents històries que anem veient a l'escenari, i una d'elles, doncs, és aquesta Latreba, que a més a més és molta actualitat també pel que ara comentàvem, eh? Sí, sí, per les guerres que tenim arreu, sí. Exacte. Bé, el dia 8 de febrer, la inestable Saratana de Puigcerdà vindran també a Pineda amb aquesta que es diu Mentiders.
Ells són molt de comèdia. De fet, poques vegades li he vist fer algun tipus de drama de més. Ells són molt de comèdia, s'ho passen molt bé. Són una companyia que porten molts anys, que a més roden moltíssim les obres que fan i són uns vells amics de la casa, són veteranos de guerra allà de la casa, de la Mostra i de Pineda. Vull dir, ells diuen que Pineda sempre és la seva segona casa perquè s'ho passen molt bé. Aleshores venen a plantejar-nos aquesta comèdia que passa tota en una nit d'adenal.
Hola a tothom, sóc el Xavi Piguillé, director de la companyia Inestable Saratana de Puigcerdà, que vindrem a Pineda a fer la comèdia Mentidés el proper 8 de febrer, que és un diumenge a la tarda, un moment ideal per anar al teatre a passar una bona estona. Mentidés és una comèdia molt, molt divertida, representada per set actors i actrius,
i que està plena de situacions embolicades. És el típic Bodeville en què no para d'entrar i sortir gent i que cada cop es va embolicant més i més i més fins a arribar al seu inesperat final. És una obra que, a més de convidar-nos a fer un punt de reflexió, farà, sens dubte, les delícies del públic que només ha de deixar-se anar i gaudir d'una bona estona de teatre. És per això que vull aprofitar l'oportunitat que tenim de poder comunicar-vos amb vosaltres
per convidar-vos a venir a compartir aquesta estona de teatre amb nosaltres, aquest diumenge a la tarda, el 8 de febrer, amb la comèdia Mantidés, que, sens dubte, us farà passar una molt bona estona. Gràcies i fins aviat!
Fa dos dies Puigcerdà estava aïllat per neu i que l'altre dia en Xavier Quillidem em deia que ells baixen a Pineda si ho sé encara que li hagi de posar esquís a la forcureta. Amb això et dic la il·lusió que els fa venir. M'imagino, vindran el 8 de febrer, ja veurem el temps que tindrem. De moment aquest cap de setmana, com que els que arriben són còmics de la Garriga, ha de venir mal el temps també d'aquest cap de setmana, però vaja, no serà un impediment perquè puguin venir a fer el Fitzroy. No, no, no, no.
al Centre Cultural. Però no ens despistem, estem parlant del 8 de febrer amb mentiders, la inestable Saratana Puigcerdà, i seguim en aquest calendari d'actuacions. El dia 15 de febrer arriba una de les novetats d'aquest any, que és aquest Lorca, que ens porta el Coberol de les Franqueses.
Correcte, el Coberol de les Franqueses no han vingut mai a Pineda, s'estrenen com a companyia que ve al concurs i estan molt contents, és una passada. Ells porten un orc a retrats d'un poeta, que és la vida del poeta des que neix fins que mor. Escoltem-lo.
Hola, sóc Rosa Maria Isidro, presidenta del grup de teatre mater Alcoberol de les Franqueses del Vallès. Venim a presentar a Pineda l'obra de creació pròpia amb el títol L'horca retrats d'un poeta, amb un total de 20 actors i actrius, tots representant l'horca en algun moment de la seva vida. És una dramatúrgia que recorre tota la seva vida, des del naixement fins la seva mort.
passant els seus moments més àlgics i més tristos. La dramaturgia i direcció d'aquesta obra de teatre està dirigida pel Noel Jiménez.
Se li va donar vida a l'horca des que anés fins que mora i la vida de l'horca va donar per molt. Aleshores són 20 interprets que aniran recollint emocions des de l'inici fins al final tots aquells que es van trobant en els punts de la vida de l'horca. A nivell de posar en escena això, a nivell d'interpretació, els actors que donaran vida als diferents l'horques al pas dels anys, això a nivell d'interpretació és molt complicat perquè entenem que cada actor representa una època de l'horca.
Clar, mira, jo sempre dic el mateix, és molt fàcil quan tu agafes un paper i has de fer un personatge i ets el mateix personatge sempre, de que anés a que mor. Quan un personatge l'ha de fer diferents persones, diferents intèrprets a sobre d'un escenari,
han de recollir les emocions que deixa l'altre. És a dir, no té les mateixes emocions un Lorca amb 5 anys que un Lorca amb 15, un Lorca amb 25, un Lorca abans, abans, després, després, després. Aleshores, hauran de recollir aquestes emocions i seguim aquest nivell i aquesta línia d'interpretació. Això és una feina molt, molt bèstia a dalt d'un escenari.
I serà interessant veure-ho el dia 15 de febrer a les 6 de la tarda al Centre Cultural aquest Lorca retrats d'un poeta amb una companyia que descobrirem el coberol de les franqueses. Re, què ens podries avançar de la companyia? Ens deies que es van posar molt contents quan els hi vau dir que havien estat seleccionats.
Sí, jo tinc la gran sort de poder trucar-los i dir-los sí. Tothom es posa molt content, siguin veterans o no, però el comerol, que no ha vingut mai, quan jo vaig trucar a la presidenta, es va quedar en silenci. I li vaig haver de dir dues vegades, però estàs? Diu, és que no pot ser, és que no pot ser. Dic, no, sí, sí, és, és. Va anir a Pineda, diu, però és que Pineda és Pineda, va anir a Pineda, és Pineda, anir al concurs de Pineda.
Estan molt contents, els hi fa moltíssima il·lusió. Havia de ser aquest dia perquè no tenien més dies, ells van canviar una cosa que tenien per venir, vull dir que han fet el impossible per poder venir i gaudir del nostre escenari. Doncs serà interessant el que dèiem, descobrir aquesta companyia, el coberol de les franqueses, el dia 15 de febrer. I l'agullador d'aquest concurs de teatre, un clàssic d'Àngel Guimarà, dels més intensos.
A mi em fa molta il·lusió que vinguin els companys de Sant Feliu de Colines, les Deixalles 88 i els Tres Panys, perquè a més és una obra feta íntegrament per joves. Hola, soc Josep Canet, un dels dos llectors de La filla del Mar, l'obra que us vindrem a presentar al concurs de Teatre de Pineda
el grup de Teatre d'Aixelles 81 de Sant Florio de Codines i la companyia Tres Panys de Mollà, aquesta vegada amb coproducció. És un drama clàssic, La filla del Mar és un dels tres drames de sang d'Àngel Guimarà, molt conegut per tothom, però aquesta vegada amb una versió feta per jovent d'entre 14 i 24 anys, que segur que no us deixarà indiferents. La filla del Mar és un...
un drama molt d'actualitat, és un clàssic que encara manté molt aquesta actualitat, parla d'amor, parla d'exclusió, temes que avui en dia també estan molt a flor de pell i portats a l'escenari per gent d'aquestes edats resulten molt, molt, molt emocionants. Estem segurs que us agradarà moltíssim.
Veure joves a dalt de l'escenari és tan maco, és veure que el teatre segueix viu i que seguirà viu. Nosaltres tenim la gran sort de tenir una escola de teatre més viva que mai, que puja amb un talent espectacular, que ja comencem alguns a dir, ens toca fer de pares i d'avis perquè el que puja arrassa, i que vinguin amb un clàssic de fa tant de temps, amb un clàssic com són els tres clàssics d'en Guimarà, fet per joves i tan ben resolt a dalt de l'escenari, és molt, molt guai.
Aquí potser la part més complicada seria la posada en escena perquè la filla del mar representa que tot passa a la costa. Per tant, hi ha d'haver-hi mar, hi ha d'haver-hi sorra, hi ha d'haver-hi barques i cases de pescadors.
Feta una mica la fotografia, que s'ha d'anar a veure, sempre ho diem, que aquí podem explicar molt, però realment s'ha d'anar a veure i La filla del mare és una d'elles que també ho recomanem, com en totes. Ens pots avançar què veurà el públic a nivell d'escenografia? Una mica com s'ho han muntat perquè allò sigui realment una postal de costa?
Mira, en Josep Canet, que és un dels directors de la companyia, sempre diu que a Sant Feliu i Quiner estem molt tocats a l'ala, perquè volem fer-ho tot tan perfecte que ens inventem 50.000 històries. Ho han resolt molt ben resolt, veureu sorra, veureu nivells i veureu aigua.
Doncs ho deixem aquí per mantenir la incògnita i animar-vos a anar al teatre. Teniu l'oportunitat de veure a sis de les millors companyies de teatre de Catalunya. Volem posar en valor també això. Totes les entrades les trobareu al web ccrpineda.cat. Els espectacles són a les 6 de la tarda.
al Centre Cultural, també a través del web del centre, podeu consultar horaris, dates, espectacles, comprar les entrades, si no podeu, doncs sempre al mateix dia de la funció, si en queden, també les vendran a taquilla. Polo, una mica, quin seria el missatge? Què us agradaria dir al públic?
El públic, portem uns anys que el públic està venint molt i responent molt, molt bé al concurs. Crec que aquest any tenim sis propostes molt, molt, que agradaran molt, molt potents. I bé, dir a tots que vinguin, que ja sé que venen pluges i que venen cap de setmana una mica mogudet, però no passa res. Vens al teatre, tinc calefacció. No passa res. I veus, surts de la rutina i veus bona gent treballant. Que són sis propostes molt potents,
que podeu trobar les entrades a la web, com sempre, i que si voleu fer l'abonament, que és a dir, tenim un abonament, que són sis funcions, però en pagueu cinc, heu de trucar al telèfon 633 66 90 90, i aquí fer la reserva de l'abonament. Aleshores, el recollireu a guixeta el mateix dia de la primera funció. I també recordar, Olga, que si no poden o no volen agafar-les per internet, una hora abans, que aquí hi ha oberta perquè puguin agafar-les allà.
a la taquilla del teatre al Centre Cultural i també recordem que a Ràdio Pineda sortegem també entrades per poder veure aquests espectacles per tant des d'aquí agrair també al Centre Cultural aquesta deferència de poder fer accessible a tothom la cultura i el teatre en aquest cas per veure
a qualsevol d'aquests espectacles. Només faltaria, només faltaria. Recordar una cosa, hi ha una que abans volia dir, hi ha un premi, que sembla que no, però que agrada moltíssim a les companyies, i és el premi de la votació popular, perquè el dona el públic. Aleshores, nosaltres donem unes botlletes que quan el públic surt de l'obra ha de votar, val? Hi ha molta gent que surt o marxo corrents i no ho mira. I jo vull donar encapeu amb això perquè és un premi
que dona al públic i que a la companyia que el rep els fa molta, molta il·lusió. Perquè una cosa és que un jurat t'escollessi, però que el públic, que és sobirà, t'hagi escollit, això per mi és un dels premis més potents que te'ls ha sentit.
Doncs dit això, us animem a anar al Centre Cultural a veure totes aquestes propostes segons el criteri del públic que trieu, la que més us ha agradat, que aquesta, com ara sentíem, és la que les companyies li donen més valor, el Premi del Públic, i per tant, desitjar molta sort a totes les companyies, que avui també les hem pogut escoltar i les hem pogut conèixer, si més no, la veu que tenen per ràdio, però ha sigut un bon tastet per animar-nos a anar al teatre,
ja aquest diumenge per veure Còmics de la Garriga amb Fit Roy i els següents espectacles, que també des de Ràdio Pineda ho anirem explicant. Per tant, un teatre, el Centre Cultural, que es torna a omplir de talent i passió, com dèiem, amb les millors companyies de teatre a Catalunya. Avui n'hem volgut parlar amb el Pol Valdran, responsable del concurs, també del Centre Cultural. Moltes gràcies a vosaltres, com sempre.