dels records d'investidura i s'insta els republicans a negociar aquests comptes.
Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà! Fins demà!
Les 9 i 7 minuts del matí. Començarem aquesta nova hora amb The Culture Club i el Carme Carmelion de l'any 83. En aquesta cançó donem inici, com vos diem, aquesta nova hora que mos partarà fins a les 10 del matí. Tenim preparat Pau i Eixar, d'aquí mitjoreta estiran natros. També en la següent hora tenim els aniversaris.
Sempre vos recordo, el telèfon és el 610-020-010. És el telèfon dels aniversaris. Si sabeu d'algú que fa anys o alguna parella que fa 6 anys que es va casar, truqueu a aquest telèfon o envieu un missatge de WhatsApp. Continuem d'aquí no res, ampliant notícies. Ara la música d'Estopa i de Deep East Blue. Suena el rum-rum de mi mundo marrón
Bona nit.
Sé que algo me quema, por dentro tengo una hoguera que mi sangre se envenena con el tiempo que me queda que me lleve un diablo viejo que está dentro de mi espejo gris. Saco mi bandera negra con la calavera que quiero llegar al cielo crezando por tus caderas. Me paro a medio camino para descansar contigo aquí.
Suena el Big Bang dentro de una canción, un universo que quieren nacer. A mí me suena el ron ron de un mundo interior, que a mí me gusta que se escuche bien. A mí me suena el ron ron de mi corazón, no se me quita el gosanillo de ti. Me suena el ron ron dentro de una estación, mi último trinco.
Sé que algo me quema, por dentro tengo una hoguera que mi sangre se envenena con el tiempo que me queda, que me lleve un diablo viejo que está dentro de mi espejo. Gris. Saco mi bandera negra con la calavera, que quiero llegar anciano, trepando por tus caderas. Me paro a medio camino para descansar contigo aquí.
A mi me suena el rum. A mi me suena el rum. De mi corazón. Suena el rum. Y de mi mundo interior. A mi me suena el rum. A ti te suena el rum rum. A mi me suena el rum. De mi corazón. A mi me suena el rum. Ay de mi mundo interior. A mi me suena el rum. Mi última extensión. A mi me suena el rum.
Fins demà!
I'm sure that you would choose the same I never hide my thoughts from you You're my deepest plan Am I dreaming now? I'm walking on the moon And I don't know how to reach you, baby Every time I try to look closer
Bona nit.
Fins demà!
Gràcies.
Falta un minut per a un quart del matí. Tenim 13 graus aquí a la plaça. Anem a parlar ara d'automoció perquè la venda de cotxes amb una motorització únicament dièsel o gasolina s'està reduint i ho fa a passos de gegant. Aquest 2026, 3 de cada 4 cotxes que es venen a Catalunya tenen una motorització alternativa amb els híbrids no endollables com a grans triomfadors.
Segons les dades de les patronals del sector, entre el gener i el febrer s'han venut a Catalunya 20.569 cotxes. És un 4% més que en el mateix període de l'any anterior. D'estes vendes, 15.400 unitats van ser models alternatius, és a dir, models híbrids, híbrids endollables, elèctrics, purs o de gas, de tal manera que significa el 75% del total. La meitat dels cotxes matriculats a Catalunya...
10.270 van ser híbrids no endollables. Dels híbrids endollables van ser 2.144 i el 100% elèctrics van ser 2.342. Els cotxes que són impulsats per gas van ser 668. Tot i això, els híbrids endollables estan guanyant terreny, ja que van augmentar el 55% i els elèctrics purs van créixer un 40%.
En canvi, els híbrids no endollables van augmentar només un 14% i els de gas el que van fer va ser caure. Van caure gairebé un 5%. Doncs aquí estava aquesta notícia. La tendència és que la gent va cap als híbrids o electrificats. El 75% dels cotxes que es venen són híbrids o electrificats.
Fins demà!
Bona nit.
La satisfacción. Mi vida rosa ya cambió. Me gusta cualquier color. Lo que me enseñaron mis papás. Cuentos de hades poco más. No era lo que quería. Me demostraste la verdad.
Fins demà!
Tu dulce cuerpo hasta llegar al reino que ya conocemos. Despertaste en mí todo el calor de aquello que se llamamos. Quiero comer toda tu vida. Pienso todo el día en acariciar tu dulce cuerpo hasta llegar al reino que ya conoces.
Música Música Música Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La rendeconomia perquè el gas natural va plasmar ahir la inestabilitat a l'Orient Mija i el tancament de l'estret d'Hormuz amb la pujada del preu de fins al 50%. L'atac a les instal·lacions energètiques de Qatar va portar al país, responsable del 20% de les exportacions de gas liquat al món, va portar al país, com diem, a parar la producció a les plantes més grans.
Quina va ser la reacció? L'índex de preus de gas a Europa es va disparar fins als 49 euros el megawatt hora, per després cedir fins als 44. L'atenció al mercat del gas també es va viure, tot i que menys al preu del petroli, que va arribar a pujar més d'un 7%, i a les borses, especialment a les europees, que van obtenir caigudes al voltant del 2,5% en l'IBEX, 35, i també a Alemanya.
Les borses dels Estats Units van estar més assossegades amb un Dow Jones que va experimentar una lleugera caiguda. La disrupció del servei d'extracció de gas a Qatar amenaça de castigar els països dependents de les importacions del país, com ara Itàlia, però també d'altres, com ara Espanya, que veuen com els preus internacionals es reescalfen. Segons com s'allarga el tall i augmenten els preus, els Estats Units, a qui Espanya compra una part del gas liquat, es poden erigir en el guanyador
Segons diuen els experts, una sortida de Qatar del mapa planteja un problema. El seu forat s'hauria d'omplir buscant alternatives. Per a Europa, l'Emirat és l'origen del 8% de les importacions de gas liquat, principalment per a Itàlia, Bèlgica i Polònia. L'Espanya n'és menys dependent, segons era gas, però l'impacte és molt més gran als països asiàtics que també hauran de buscar alternatives.
Aquesta guerra dels Estats Units, que ens afecta a tots, el preu del gas es dispara i pressiona les borses i les economies europees. Els mercats pateixen un impacte més gran durant la jornada i d'Ibex per un 2,6%. Les 9.25 minuts, d'aquí no res, tindrem l'apartat de l'agenda d'actes i les notes i comunicats i després ja anirem en pau.
¿Cómo quieres que te quiera? ¿Cómo quieres si no estás aquí? ¿Cómo quieres que te quiera si no te das a mí? Subiré montañas y al río lloraré.
Y mi corazón me grita, me aprisiona sin querer.
¿Cómo quieres que te quiera si sé que te perdí?
Fins demà!
Bona nit.
cantando a las estrellas
Fins demà!
Aranoestètica, l'última tecnologia per la cura facial i corporal. Medicina estètica, nutrició, hialurònic, bòtox, bioestimulació muscular, lifting facial sense cirurgia, depilació láser de fibra òptica, micropigmentació, enfortiment del sol pèlvic, entre d'altres. Aranoestètica, al costat de la nostra clínica dental, a l'Avinguda Jacint Verdaguer 14, al carrer Ampla de la Ràpita.
Clínic Arano i Aranoestètica. Creixent al seu costat.
A la Ràpida, el servei més ràpid en canvi d'oli i filtres per als teus vehicles. Cal Filters, servei en canvi d'oli i filtres i a uns preus. Escolta bé, 5 litres d'oli sintètic, 10,40 cebs amb més filtre d'oli, 55 euros. Els 5,40, 60 euros. I els 5,30 per tan sols 65 euros. Ah, i amb la mà d'obra hi liga tot inclòs. Cal Filters, canvis d'oli i filtres ràpid i econòmic.
I ara, a CalFilter, també t'oferim tots els serveis mecànics. Pastilles i discs de frens, corretja de distribució, embragament, canvi de rodes per al teu vehicle... CalFilter. Estem al polígon, al salt de la ràpida, a les naus de Miracle.
Hotel Restaurant Carles III us ofereix tots els caps de setmana calçotades. Amb calçots, carxofes i parellada de carn, postres i begudes incloses per tan sols 40 euros, IVA inclòs. És temps de calçots. Vine a Hotel Restaurant Carles III. Imprescindible reserva prèvia. Trucant al telèfon 977 73 70 42.
Bona nit.
Or are we dancers My sign is vital
Fins demà!
Fins demà!
Les 9.36 minuts anem a l'agenda. Este dissabte a les 12 a la llibreria Lletres, presentació del llibre L'amor és impossible de Carme Abril. Era un acte que serà conduït per Carme Cruelles. Al museu fins al 6 d'abril es pot visitar l'exposició Badia de Lídia Roixet. Pel que fa als comunicats, els dilluns de les 6 a les 7 al Casal Municipal hi ha taller de Jotavella que està adreçat a tothom. I els dijous de 5 a 6 a la Casa del Mar, taller de Jotavella també ha adreçat a tothom.
Ja són a la venda les entrades per al Gran Bingo Drac, que l'empresa Diverfest portarà al Sixto Mir el divendres 17 d'abril. Les podeu trobar a Dentralia. I també estan a la venda les entrades del Tribut Ava, que pujarà a l'escenari del Sixto Mir el dissabte 4 d'abril. Les podeu entrar, en aquest cas, a Entràpolis. I recordar que fins diumenge, la farmàcia de guàrdia, aquí la ràpida, és la d'Elvira Franquet, a la plaça del Coc.
14 graus tenim ara aquí a la plaça. La previsió, Lluís Mimperi, tant de bon dia. Bon dia. Molts núvols avui a les Terres de l'Ebre. De fet, a hores d'ara hi ha barreja de núvols més baixos que estan arrapats a algunes serres amb núvols que hi ha per sobre que també tapen el cel del tot. I fins i tot s'han arribat a escapar algunes pluges febles i molt disperses que, atenció, estan venint amb regal, estan venint amb pluja de fang i, per tant, és una pluja...
Molt minsa, però també ben bruta. Al llarg d'aquest matí i d'aquest migdia serà una mica més probable, sempre molt intermitent i una pluja de passo que t'emboli, no pas grans precipitacions, però en general anirem tenint aquest cel més aviat carregat. Aquesta tarda amb alguna tímida clariana, però hi haurà tant de púlsim en suspensió que encara el sol es veurà molt tèrbol. També compta Arran de Mar.
Cada vegada farà més vent i també hi haurà més mala mar. Atenció perquè aquesta nit i demà, també els propers dies, tindrem un nou temporal de Caragal a gran part de la costa de l'Ebre. N'estem pendents a la xarxa?
Ya sé que no vendrás todo lo que fue, el tiempo lo dejó atrás. Sé que no regresarás lo que nos pasó, no repetirás más. Mil años no me alcanzarás.
Bona nit.
Queriendote, ahogándome. Repuntos y cuadernos entre cosas y recuerdos que no puedo comprender. Soy el love y siéndome. Cambiándome un pie por la cara mía esta noche por el viaje.
Bona nit.
Gririéndote, ahogándome. Entre fotos y cuadernos, entre cosas y recuerdos que no puedo comprender. Estoy enloqueciéndome. Cambiándome un pie por la cara mía, esta noche por el día que estoy aquí.
Fins demà!
Quiriéndote, ahogándome, entre fotos y cuadernos, entre cosas y recuerdos que... Estoy enloqueciéndome, cambiándome a un pie por la cara mía, esta noche por el día que... Estoy aquí, queriéndote, ahogándome, entre fotos y cuadernos, entre cosas y recuerdos que...
Estoy enloqueciéndome Cambiando mi tiempo a la cara mía Esta noche por decir que estoy aquí
Fins demà!
Bona nit.
Ara mateix són tres quarts de deu de la matí. Tinc aquí a Pau Lleixà. Pau, bon dia. Molt bon dia. Què tal, com estàs? Bé, esperant la pluja.
Ha de ploure? Ha de ploure, es veu? Ara et pregunto si ha de ploure, si per què ho ha sentit ara i diu que ha ploure. Si ho diu l'Uismi, paraula de l'Uismi. Bueno, el moment està sec. La ràpida és veritat que estem aquí en una miqueta microclima i a vegades no mos toca el que mos hauria de tocar i a vegades mos toca més del que mos hauria de tocar. Correcte, està molt mal repartit tot. Molt mal. Avui tenim pantallades en Pau Lleixa i mos va fer recomanacions sobre què podem veure la petita pantalla.
Doncs sí, la setmana passada ja ho comentàvem una mica, abans els Goya, hi ha hagut bastanta actualitat en les pel·lícules, documentals, curmetratges, i volia centralment dir això, volia centralment un documental que vaig poder veure a Movistar, que era candidat als Goya i no va guanyar, finalment, i que es diu El oi de la Iglesia, si ho diem ben espanyol, Addicto al cine.
Us parla d'aquest director de cinema que va començar a fer pel·lícules a finals dels anys 70, va agafar el moment ja de la transició, va fer pel·lícules prèvies, però sobretot a partir de la transició dels anys 80 es va centrar en un tipus de cine molt arriscat, era un cine que no s'havia vist a les pantalles llavors, escenes de nus, escenes homosexuals, escenes de droga, molta violència, escenes brutes, diguem-ho així, era un cinema molt brut, un cinema fins i tot descuidat, diria jo, no era un director que es...
que es desvisqués pels detalls, pel virtuosisme, que no veus aquells enquadraments de Pedro Almodóvar, per exemple, tan perfectes. No, era un cine deixadot, però que funcionava molt bé en tanquilla. Clar, el públic potser no estava acostumat a veure aquestes coses i anaven massa a veure pel·lícules que mos sonaran...
a gairebé tots, com el Pico 1, Pico 2, Navajeros, Col·legas, Los Paceres Ocultos, Los Nouvios Búlgaros, pel·lícules que són de la seva cinematografia i que la majoria van ser grans èxits. Ell va ser un director maleït, a més a més, perquè, a banda d'aquestes trípoles de pel·lícules, la seva biografia, diguem-li, el va acabar condenant. Un senyor que feia aquesta trípola de cine, que va caure ell mateix en els mateixos vicis que denunciava o que sortien en les seves pel·lícules,
Va ser un reconegut heroin-homan, cocaine-homan... Bé, ho va passar força malament. Fins i tot va estar durant deu anys, diguem-hi, repudiat per la professió. Era un senyor, doncs això, que tothom ho identificava en un determinat tipus de cine i en un determinat tipus de vida i ningú em va voler saber res.
Quan se va refer, dels problemes de ser ús de droga, si és que es va arribar a refer alguna vegada, va tornar a provar-ho al cine, però li havia afectat tot. Saps allò que dius? El seu cinema era modern en aquella època, però quan va tornar a intentar-ho, allò estava tot molt vist. Ja no sorprenia a ningú, veure una xeringa o veure una prostituta, ja estava molt vist, i ell no va saber adaptar-se tampoc a les noves tècniques, de manera que els seus perigües continuaven sent velles,
tractant temes que volia provocar però ja no aconseguien això. A més a més, ell va tindre la sort o disort, diguem-li, d'enamorar-se d'un dels actors principals de les seues pel·lis, que era el José Luis Manzano, que també és un dels grans protagonistes del cine quinqui de la història del cinema espanyol, un xic molt guapo, descobert al carrer, el va descobrir ell mateix com a actor,
en pel·lícules com Navajeros, Col·legas, El Pico, 1 i 2... Va fer 9 o 10 abans de morir, molt jove, amb 28 anys d'una sobredosi. Van ser parella del director durant molts anys, van tenir les seues coses, les seues baralles, les seues de tot, fins al punt que el José Luis Manzano el van trobar mort, ja et dic, amb 28 anys, a punt de fer els 29, al pis del director de cine, i a la xeringa penjant, saps? Us oblidava que...
Una vida, allò que dius, tormentada... Una vida com les pel·lícules que va reflectir. Com les pel·lícules, com les pel·lícules. Ell com a actor, el Manzano, no era res de l'altre món, però sí que li dius una evolució de les primeres pel·lícules, d'una persona que, com aquell que diu, recitava el guió que li havien posat davant, a després que dius, home, potser ha tingut un bon director al seu costat, o potser n'ha acabat aprenent perquè se li ha donat bé l'ofici i va acabar fent 8-9 pel·lícules totes tallades pel mateix patró.
Un perfil complicat. Us comentava això perquè està el documental este d'adictos al cine, de l'Ori de l'Eglésia, que repassa tota aquesta biografia en fragments de les seues pel·lícules. I això m'ha despertat la curiositat per recuperar-les, perquè jo recordava de jovenet haver vist el Pico...
El Pico 1, el Pico 2, el Pico 2... L'estanquera de Batlleques, també la recordava molt, l'ha vist feia poquet per recuperar-la, però poc més, els seus pel·lícules no la recordava, i l'he vist ara, i és el que et comentava bàsicament, les veus com a provocatives, posant-te en mentalitat, finals dels 70, principis dels 80, però avui en dia costa molt de veure'ls perquè tècnicament estan molt mal fetes. Molt mal fetes. Per que us feu una idea, el Pico, que tots ja tindrem al cap, segurament mos parla de terrorisme d'ETA...
Es parla d'un noi, que és el protagonista, el José Luis Manzano, precisament, que és fill d'un guàrdia civil. Salva a son pare d'un atemptat de terrorista d'ETA. És molt dur, però a la vegada ell és cocaïnòman, és heroïnòman, vaja. I son pare no ho vol veure i quan ho té allà, ja ho té tardíssim i ja...
Desastre de pel·lícula, vinga. Per què us ho diria, això? Ah, sí, a banda de les escenes molt impactants que hi ha, i dius, hòstia, un atemptat de terrorista i això, hi ha incongruències com, per exemple, que estigui sonant l'opassoló, el que passa a la banda, mentre hi ha un atemptat terrorista.
Què t'imagines? Jo no tenia un duro per posar banda sonora i la primera cançó que li va sonar a basca va dir la col·lo. I assistixis una escena tan és perpèntica com una altra etat terrorista d'Eta en la música del que cantem a festes majors de apretar la goma del tanga. Doncs imagina't això, saps? Dius...
Molt mal cuidat, saps? No em vellit gens bé, este cinema, però com a producte del que era en aquella època, sí que val la pena recuperar-lo. I també per les vistes. Veus un Madrid, veus un Barcelona, que ha nom conegut a això, i que dius, hòstia, impactant. Val la pena, eh?, que recupereu aquestes perigües, estan totes al pack bàsic de Movistar, i encara tenen el seu punt emocional. De tant en tant les fan a Televisió Espanyola. Sí, imagino que les deuen recuperar, però deuen ser horaris també una mica prohibits, perquè...
Això no ho pots passar al cine de barrio, precisament. Impossible. Després, l'altra cosa, el motiu dels Goya, és que... Tot arribarà. Sí, això també és veritat. Si els de Santiago Segura ja passen, un dia parlarem també, Santiago Segura, com a gran directe de cinema, també.
És el que té, que és taquillero, igual que va ser a la seva època de l'Eglésia. Sí, ni més ni menys. És la mateixa basura en cinema. Igualeta. L'altra cosa important dels Goya és que ens donen l'oportunitat perquè les plataformes les compren de veure curtmetratges.
Els curtmetratges, moltes vegades els menysparem i pensem, això no té cap valor. I per a la gent que no té temps de veure cinema, allò té sempre que els joves que veuen les sèries... A per dos, no? A per dos. Un curtmetratge t'explica una història normalment graciosa, divertida, ben contada, en 15 o 20 minuts, a vegades. A vegades en 7 o 8 minutets. Jo t'he portat una selecció dels 10 o 15 curtmetratges que hi havia en candidats, els Goya,
de documental, animació i ficció als Goya, doncs t'he portat una selecció de quatre que em van agradar molt, les he vist aquest cap de setmana, i dius, home, doncs mira, començo pel guanyador, precisament, Angulo Muerto, són 15 minutets, i és l'ecolometratge que ha guanyat a millor pel·lícula, colometratge als Goya, explica una història, doncs mira, te situo,
Els actors, molt bons, l'Eva Llorac i el Carlos Sanz. Començà el curmetratge, veiem un pont, i baix del pont veiem un cotxe. Carlos Sanz o Carlos Santos? Santos, que he dit Sanz? Sí. Doncs no, Carlos Santos. Té pot, no? Té pot, la llengua del Carles Sanz. M'he anat a l'actor català, el Carlos Santos, és molt bon actor. O el Vinalo Sec, no? Era Carles Santos, també? Sí, era Carles, este és Carlos. Que no era actor, que era artista. Era artista, eh? Molt bé, molt bé. Este és el que sortia a los hombres de Paco, perquè li posis cara.
Imagina't un pont, imagina't baix un cotxe i un matrimoni que estan discutint. Dius que passa, que estan discutint. Doncs discutixen perquè s'ha de trencar el matrimoni perquè el fill ha sofert bullying i s'ha suïcidat. Això tot passa en un minut. Un minut. I comença la discussió. I veus que era la discussió i es atrauen coses. Doncs no vam fer el que vam poder. Lo pare, doncs sí, jo ja he fet prou, ho vam intentar. Doncs ja ha decidit això. La mare, no li fes cas, perquè tal, però igual.
perquè els que li han fet això estan tranquils i rosetes i mira el vídeo, mira què li van fer. No, no vull veure el vídeo, no vull veure el vídeo. I de cop se fa el silenci i sents un soroll amb el malet de detrás. I t'imagines el que està passant.
M'entens? És a dir, els pares, hi ha uns xicuelos que li han fet mal a son fill, han provocat el suïcidi. I es fa el silenci i sents un soroll amb el té. Hi ha algo, hi ha algú, mireu el cronometratge. Són només 15 minuts, m'ho havia explicat dos. Vale. És molt bo. Angulo muerto. Angulo muerto. Entreu, té un final, per a mi...
Insatisfactori, perquè hem buscat fer un final sorprenent, un final Alfred Hitchcock, que li dic jo, i no calia. I era un comentatge molt dur sobre el bullying, que no feia falta aquest efecte sorpresa. Però bueno, ja ho veureu i ho comentareu. La Joieta, que no va guanyar, era la Nina dels mosolls, Carmela.
un curmetatge d'animació, fet bàsicament en stop motion, això que van fent captures de moviments un per un, i que un curmetatge de 15 minuts jo els costa 3 o 4 anys de poder rodar, és una passada. Però explicar la història d'una noia, m'ho situem als temps de la Guerra Civil, que s'allista a les milícies per a participar com a dona i poder lluitar contra els feixismes. A partir d'aquí, en 15 minutets, fa una repassada brutal el que va ser el paper de la dona a la Guerra Civil,
el que van ser les trinxeres, el que va ser el moviment feminista i la sororitat en aquell moment, el que són actualment encara el drama de les foses comunes de l'estat espanyol, és brutal, és d'una intensitat i d'una bellesa, este documental, però bellesa, allò que l'estàs veient i dius que ben rodat, quina il·luminació, quins moviments, que bonic. Ha guanyat algun premi, este, no? Crec que l'ha guanyat a diversos festivals. Jo, per mi, era el favorit, el meu favorit, i...
Ara vaig estet, a veure si el va guanyar realment el Rosgoia. Si m'ho busques demanant, perquè clar, estic pensant, claro...
Clar, ara vaig... No, va guanyar Gilbert. Va guanyar Gilbert. No, no cal que ho busques, va guanyar un altre. Sí, sí, em vaig emprenyar en aquest moment. Després n'hi ha un que es diu De Sucre, que té coproducció valenciana, i explica també una història en 25 minuts, aquestes són 10 minutets més llargs, però també molt dures. I és una noia discapacitada, però que té una discapacitat d'aquelles que dius mínima. Saps? No és una discapacitació greu. Ja pots fer una vida normal i tranquil·la, però...
li han impedit la llei, la família, la societat de ser mare. I a ella de sobte se li desperta l'instint de ser mare i reivindica que ella vol fer una vida normal i vol ser mare. 25 minuts molt durs, molt sensibles també, molt tendres, i que m'ho expliquen en la realitat, que és això, la possible maternitat en una discapacitat, en este cas mental, psíquica.
I, per últim, és Viaja de Negocios. Aquesta és molt curiós. Aquesta és anecdòtic. T'hi fa somriure i, a la vegada, et fica aquella cosa a l'estomne que dius, ai, mare meua, un xiquet que arriba a classe... Aquesta és mexicà, és iberoaméricà. Arriba a classe i té unes sabatilles noves, pobre...
superxules, enllumetes, allò... Saps? Les noves bambes. Són la sensació. Me'ls ha comprat mon pare, ha encansat de viatge de negocis i me'ls ha portat de regal a una botiga exclusiva, l'últim model, no em podreu aconseguir a cap banda... Perfecte. Fins que al cap d'un platet t'acudis un altre company de classe amb les mateixes sabatilles. I fins aquí puc llegir. Ostres. La història és molt sorprenent i et dic, te provoca este riure que tenim tu i jo ara en aquests moments a la boca, però al final te deixa que dius... Ostres.
També què dura, esta? Esta dura... No ho tens. No ho tinc anotat? No, 15-25 i esta... Però ben just si són 10 o 12 minuts, eh? Quina és la mida per considerar-se, la duració per considerar-se curt? Vale, crec que la cosa està en que a partir que passen d'una hora, és a dir, si és entre 30 i 60 minuts, se consideren un migmetratge.
curtmetratge és fins a 30, 35, pot colar. Però quan s'apropa més a una horeta, se diu un migmetratge. I a partir de l'hora ja pot ser un llargmetratge. 65 minuts ja podries dir un llargmetratge, que tu em diràs, home, això és una mica curt. A veure, Espinosa té la teoria que les pel·lícules han de durar 72 minuts. I ell fa les seves pel·lícules de 72, que diu que és la comèdia perfecta.
Jo penso que una comedia té raó. I això durà 72? 72 minuts. En los créditos y todo? Sí, sí, sí. I t'adones que a vegades per contar la història no cal més. No cal allargar les coses. Doncs estarà la meva oferta d'avui, ho heu vist? Pels que no teniu temps, curtmetratges.
Busqueu-los. Sí, és com mirar sèries. A mi les sèries és que m'encansen una mica perquè m'obliga a continuar mirant els gosses, llavors veus una pel·lícula i ja està. I ho mates enseguida. A més a més, aquella cosa que mires la sèrie pensant, i si la tallen? I si no hi ha segona temporada? I si només l'estic mirant jo que sóc un friki i em quedo sense final? A més pots mirar una pel·lícula, parar-la, fer una altra cosa i continuar el dia següent.
Au, són les 10 del matí. Gràcies per la teva companyia. Vinga, estarà. Adéu.
Bon dia, són les 10 per la Maria Laram. L'atur repunta lleugerament per tercer mes consecutiu a Catalunya amb un augment de 2.039 ocupats més que el mes de gener, fins als 327.253 desocupats, el total més baix des del febrer del 2008. Es tracta del primer mes de febrer en 4 anys amb un lleuger increment mensual de les dades d'atur.
I en plana internacional, la guerra al Pròxim Orient s'escampa i ja s'estén per tota la regió. Els Estats Units i Israel continuen atacant l'Iran i Donald Trump assegura que el conflicte pot durar fins a cinc setmanes. Mentrestant, Espanya rebutja frontalment els atacs sobre l'Iran i ha prohibit als Estats Units que utilitzi amb aquesta finalitat les bases militars de Rota i Morón. Alhora, el govern espanyol treballa per coordinar el possible retorn dels 13.000 espanyols que viuen als Emirats.
I la consellera de Territori, Sílvia Panec, ha defensat al Parlament un pressupost de 3.453 milions amb 1.900 milions per habitatge, incluent-hi 374 per ampliar el parc protegit i també 100 milions més en ajuts al lloguer per arribar a un total de 59.500 llars. Ha expressat que són els pressupostos més ambiciosos de tota la història.
El pressupost més ambiciós de la història del nostre país. Per tant, en aquest moment, els que estem aquí tenim la capacitat de decidir si els volem utilitzar per encapçalar el creixement i progrés respecte al nostre entorn europeu o bé si es vol bloquejar, frenar, restar...
el que pot significar, com dic, una capacitat econòmica important pel progrés de Catalunya. Tot plegat quan govern i Esquerra Republicana mantenen el pols per a la negociació d'aquests pressupostos si s'acusen mútuament de bloquejar el país.
I els Mossos d'Esquadra han desplegat un dispositiu de la Divisió d'Investigació Criminal contra el Tràfic Internacional de Cocaïna i Aixís. L'operatiu se centra en una organització criminal que operava entre Barcelona i Itàlia. Es preveuen nous registres entre Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat i la detenció dels principals líders de la trama. Hi treballen un total de 150 agents dels Mossos i el cas està sota secret d'actuacions.
I amb mobilitat reoberta, la C-28 després d'haver estat tancada des del dimecres a la nit de la setmana passada per unes i avisada entre Baqueira i el cap del port de la Bona Aigua. A banda, també reobre la P-7 a l'altura de la metlla de Marensentit Sud, que ha estat afectada per l'accident d'un camió, tot i que encara es talla un carril en aquest punt. A banda, la P-20, un altre accident, talla un carril i provoca més retencions del que és habitual en aquest punt. A banda, retencions a la C-58 entre Moncada i Barcelona i també a la C-33.
Notícias en xarxa.
I was thinking to myself, this could be heaven and this could be hell. Then she lit up her candle.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Pensaba que contigo iba en vez de ser En otra vida, en otro mundo podrás ser En este solo queda irme un día Y ver por el cielo a ver si te veo caer Si me ven solo y triste no me hablen Si me ven solo y triste soy culpable
una fiesta que un día termina y fuiste tú mi baile inolvidable. No, no te puedo olvidar, no, no te puedo borrar tú.
Tú me enseñaste a querer, me enseñaste a bailar. Dime cómo le hago pa' olvidarte. Hay un paso nuevo que quiero enseñarte. En las noches ya ni puedo dormir. Lo que hago es soñarte. No, no te puedo olvidar. No, no te puedo borrar. Tú me enseñaste a querer, me enseñaste a bailar.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I don't need no
Els llums s'han apallat. Han tret el pastís. Aplovien els pares, els tiets i els amics. Tots alhora, agrupats en un únic crit. Que demani un desig! Que demani un desig!
I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d'atenció, has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador. Un segon, dos segons, tres segons, quatre...
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig. Les espelmes cremaven i alguns dels amics t'enfocaven amb càmeres de retratar. Una veu comentava que guapa està i jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit.
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit. Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit, per un cop amb petitits. Sota els tamborets i la taula allargada pels dos cavallets, fer-me pas amb prudència per un entramat.
de sabates d'hivern, de confeti atxafat i esprim de maleïnt l'allaranyada dels meus nous passets.
I amallar-me entre un tap de suro i la paret. Just a temps que no em mengi el collons de gatet. I escalar les cenefes del teu vestit. I falcar el teu esquerre en un escosit. I arribar-te a l'espatlla i seure en un botó. I agafar un palet d'aire i amb un saltiró. Enganxar-te a un cabell i impulsar-me en un últim sac.
i accedir al teu desig d'avançar la paret del llagrimal.
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient, repartir unes targetes, ser amable amb la gent i amb maneres de jove, discret i educat, presentar els meus respectes a l'autoritat, escoltar amb atenció batalletes curioses els més vells, fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatges.
i amb un home amb corbata que no sé qui és i en el núvol de somnis que tens a l'abast i entre d'altres que ho sento però ja mai viuràs detectar un caminet que m'allunyi del grup o una ombreta tranquil·la on desapercebut estirar-me una estona i per fi relaxar-me celebrant el pla indescriptible que és estar amb tu
Mentre fora de l'ull les espelmes es van apagar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
His heart is cold No need to ask He's a school operator School operator School operator School operator Coast to coast L.A. to Chicago Western Bay
Fins demà!
i el perigro que se ve mantendremos distante tu y yo aquí solos los dos quiero hacerlo antes que el cielo caiga en un instante quiero respirar solo un segundo esta paz hasta que
Bona nit.
De aquí arriba me parece como un flipper con todas esas luces. Pero sé que esto un juego, no es. Somos robots que ahora dan como bolas atrapadas.
Fins demà!
Yo quisiera fuese siempre
Bona nit.
No, no, no, no.
Hoy me puse a ver las fotos de aquel verano de locos, una puesta, una caña y nosotros cuando me dijiste que no te soltara la mano y ahora que estás a mi lado que tengo más de lo que tuve, que llevo tu corazón guardado en mi nube.
Que me gusta de ti todo lo que veo. Que soy un poco pieza pero tú eres un jaleo. No paro de flipar cada vez que te veo. Que yo soy más de rock pero tú eres más de... Tú eres más de perreo. De perreo. Tú eres más de perreo.
Llegados en la arena, quitando hierro a los problemas, llorando entre risas y penas, que rápido pasa lo bueno. Cuando no hay que pisar el freno, perdidos por nuestro norte, jugando a perder el norte, besándonos como deporte, que me gusta de ti.
Tu eres más de perreo, de perreo. Tu eres más de perreo, de perreo. Tu eres más de perreo, de perreo.
Perreo, tú eres más de perreo.
Que me gusta de ti todo lo que veo, que soy un poco pieza pero tú eres un jaleo. No paro de flipar cada vez que te veo, que yo soy más de rock pero tú eres más de, tú eres más de perreo.
La música de Marlon i de Perreo era la que tancava este bloc musical, que comencem amb els Eagles, amb repassat a Bad Bunny, Sia, Manel, Sade o Ero Ramassotti. Anem avançant aquí al 107.9, anem a parlar ara de beques escolars, perquè al curs escolar del 2024-2025 hi havia 82.700 joves catalans d'entre 16 i 18 anys en situació de pobresa, 41.500 dels quals van rebre una beca per estudiar l'educació postobligatòria.
Amb això, pràcticament la meitat d'estos adolescents van quedar-se fora del sistema actual de beques, una qüestió que la Fundació Bofill relaciona amb la falta d'una política d'ajut a Catalunya que garanteixi beca a tots els estudiants de batxillerat, cicles de grau mitja i programes de formació i inserció en risc de pobresa, la qual cosa contribueix directament a les estadístiques d'abandonament escolar. De fet, l'abandonament escolar prematur entre els alumnes en situació de pobresa multiplica per set
Els de les llars més riques, tal com evidencia, l'entitat mitjançant les últimes dades de l'enquesta de condicions de vida. En un moment en què l'Estat ha efectuat el traspàs de la gestió de les beques educatives a la Generalitat, la Fundació el que fa és que demana a l'Egecutiu Català que s'aprofiten les competències per garantir les beques i per reforçar la política d'ajuts.
A més, Lens també posa sobre la taula el fenomen non-take-up que provoca que persones que tenen dret a una ajuda al final no la demanen per la falta de claretat que hi ha o per les traves burocràtiques. Amb la voluntat de donar resposta a aquestes problemàtiques, la Fundació planteja un nou model per millorar la cobertura, l'import i l'accessibilitat dels ajuts.
Així també es proposa passar de cobrir el 20% dels gairebé 60.000 alumnes en situació de pobresa que estan estudiant secundària, postobligatòria i FP fins a arribar al 30% amb l'argument que a Catalunya l'indicador que tenim és del 30% de pobresa i per tant és el percentatge de referència que caldria que es cobrís.
Tenint en compte les dades de l'últim curs escolar, es calcula que l'educació hauria d'afegir 134 milions d'euros als 77 milions que rep del govern espanyol per poder oferir beca a tots els joves en risc de pobresa abans de l'any 2028.
Doncs aquí estava aquesta dada. La meitat d'alumnes adolescents en risc de pobresa sense beca. La Fundació Bufill demana un canvi en la política d'ajuts als estudiants de 16G a 18 anys.
Sé esto de estar juntos cómo puede resultar. Tan pronto me animo, tan pronto me vengo atrás. Este desconcierto no me hace ningún bien. Tal vez nos guste demasiado, queramos repetir. Entres en mi vida con la fuerza de un fusil y me desordenes todo cuanto conseguí.
Fins demà!
No sé, de nuevo este caos por toda mi habitación. Viene la pereza visitarme, la emoción. No sé si perderme, aceite hueco en mi edredón. No sé por qué quedarme quieta esta vez me cuesta tanto. ¿Por qué estoy tan segura de que puede hacerme daño? Y sigo en este impulso de beberme tu razón.
Bona nit.
Fins demà!
Música Música
La niebla que se posa en la mañana, las piedras de un camino en la colina, el ave que se elevará, el alba que nos llegará, la nieve que se fundirá corriendo al mar, la almohada aún caliente guarda vida.
Fins demà!
La primavera canto Rezando también canto Alguien me escuchará Quiero cantarle Siempre cantarle El aroma del café en la cocina La casa que se llena de alegría
El ascensor que no va, el amor a mi ciudad, la gente que sonreirá, son de mi calle, las ramas que se cruzan hacia el cielo, un viejo que camina en solitario, el verano que nos dejará, el trigo que madurará, la mano que lo acogerá, por esto y por lo que será yo.
Tranquilament i canto La vosa i fiesta i canto La banda i fiesta i canto
Tranquilament La voz en fiesta i canto La vida intera i canto
Són tres quarts d'onze del matí i amb la peusini arribem als aniversaris. Avui és dimarts, estem a 3 de març i anem a felicitar a Mariona Curto-Torta, que complix 23 anys. Paco Martí Millán, el nostre Paco Martí, fa 78 anys. Joan Martín Masdeu, que complix avui 64 anys.
Juan Carlos Barceló Torten fa 51. Agripina Reverter, Claravall, ne fa 60. Rocín Ferreres Martí, ne complís 65. I Anna de Miguel Navarro, ne fa avui 28. Moltes felicitats per a tots i per a totes, en especial per a Paco Martí. Res, vos recordo que este divendres sortejarem un pastís gentilesa de Bolleria Sant Antoni.
Si em voleu afegir algun al telèfon dels aniversaris, 610-020-010. Molt senzill de recordar, 610-020-010. Anem acabant natros, mos queda un bloc publicitari i un parell de cançons. Comencem amb anar. I el manda una senyal.
S'ha fet mai una d'aquestes reflexions? Estem espantats amb tot el que està passant i tinc la sensació que perdrem tots els diners fruit del nostre treball de molts anys. Mai el malestar, la por i les presses han estat bons aliats a l'hora de prendre decisions. Deixis assessorar, planifiqui amb calma, reflexió i demani sempre una segona opinió.
A Economistes Associats estarem encantats de posar tota la nostra experiència al seu servei. Ens pot trobar a l'Avinguda Constitució número 38 o trucant als telèfons 977 74 53 68 i 622 393 975.
Dame, dame una señal Cuando seas libre, mi amor Ay, no lo puedo soportar No me quiero derrumbar Mándalo
Si vols estar radiant per un dia molt especial, al Centre Mèdic La Ràpita et podem ajudar. T'oferim tractaments de mesoteràpia facial amb vitamines, àcid hialurònic, factors de creixement, botox i peelings químics per donar lluminositat, tractar l'acné i millorar l'aspecte de la teva pell. Centre Mèdic La Ràpita. Micropigmentació de celles i llavis, eyeliner i correcció de despigmentacions. Vine i informa't en sense compromís o truca'ns al 977-7402-22.
La visita informativa és totalment gratuïta i sense compromís. A Carborebre som experts en el subministrament de gasoile a domicili. Oferim un servei ràpid, màxima neteja i la garantia d'una empresa de proximitat. Arribem al teu dipòsit quan més ens necessites.
Fes la teva comanda al 687 33 14 31. Repeteixo, 687 33 14 31. Carborebre, energia de confiança sempre al teu costat. So now he's your heaven. He lying to yourself and him to make me jealous.
Fins demà!
Fins demà!
No te haces mal, porque el amor no se compra con nada. Mentele a todos tus seguidores, dile que los tiempos de ahora son mejores. No creo que cuando te llames me ignores. Si después de mí ya no habrán más amores. Tú y yo fuimos uno, lo hacemos en ayuno antes del desayuno. Fumábamos el agua y te pasaba el humo. Y ahora en esta guerra no ganan ninguno. Si me preguntas, nadie te me culpa. A veces los problemas aún no
És una col·laboració que va fer amb l'Huma en The Weeknd, Hawaii. Amb ells i amb Aitana arribarem nosaltres a les 11 del matí, a partir de les 11, ja sabeu, el butlletí corresponent a aquesta hora, en Pau Lleixa, i després vos quedeu bé en Fernando García i la Torreta, fins a la una del migdia. Acabo de passar molt bona jornada, que tinguésseu moltíssima sort, i demà ens retrobem a partir de les 8. Adéu-siau!
Mi próximo error. Mi próximo error. Mi próximo error.
Fins demà!
Bona nit.
Vámonos ya de aquí, hoy soy toda para ti. Él me dice que quiere divertirse, yo no digo que los rumores vuelen. Él me dice que no le importa estar con una superestrella.
El enamorarse de una superestrella
Bon dia, són les 11 del matí i us parla Pau Lleixà. Aquests són alguns dels continguts que ampliarem a l'informatiu de la una del migdia.
La Regidoria de Cultura ha tancat diversos espectacles per a l'Auditori Sixto Mir amb empreses distribuïdores de musicals, monologuistes i esdeveniments que estan recorrent escenaris de tot l'estat espanyol. Empreses com Diverfest o els peravens s'han interessat per la programació de la Ràpita i han apostat per dur les seues propostes, algunes de les quals ja han posat a la venda les entrades en els darrers dies. A l'informatiu repassarem quins són aquests espectacles que s'han programat i com es poden comprar les entrades.
Les xarxes socials de l'Ajuntament de la Ràpita han compartit les dues imatges guanyadores del mes de febrer de la iniciativa La Ràpita en cada del mes. Una foto fent referència a les passejades amb el gosset pel de pipi i una celebrant els vermuts als de Mariscos Pepo han estat les millors del mes.
L'Associació de Familiars de Salut Mental de Terres de l'Ebre ha rebut una subvenció de 741 euros de la Diputació de Tarragona per al projecte Equipaments de l'Associació i Club Social Terres de l'Ebre. Amb aquest ajut, l'entitat ha pogut comprar un ordinador portàtil, una impressora, una cadira d'oficina, una trituradora de paper i cortina enrotllable.
L'associació continua treballant per millorar els recursos i oferir un millor servei a les persones i famílies. Totes les persones que vulguin contactar amb l'entitat o vulguin veure com treballen i quines accions promouen, poden consultar la pàgina web afsmte.org.
I d'altra banda, aquest dissabte a l'estat del vespre, l'artista Abel Carrasco, usuari de l'associació i professor de tallers de dibuix, inaugurarà l'exposició Penélope al Museu de l'Ebre de Tortosa, que es podrà visitar fins al 18 d'abril.
Ullacona continua la seva programació de teatre familiar amb l'espectacle On vas, Moby Dick, del centre de titelles de Lleida, que es podrà veure aquest dissabte a les 6 al Teatre de l'Orfeó. L'espectacle adapta lliurement el clàssic de Herman Melville, escenificat per a públic familiar. Joan Andreu Ballver s'ha encarregat de l'adaptació de la novel·la, mentre que Clara Olmo i Albert Garcia donen vida a les titelles i Bernat Ballver s'encarrega de la música.
Podeu comprar les entrades en línia a la pàgina xarxaollecona.org al preu de 10 euros als adults i 8 euros per als infants. Tot això i les notícies que es puguin produir en els pròxims minuts serà desenvolupat a l'1M.1 a l'informatiu de Ràdio Ràpida. Fins llavors, la programació de 107.9 continua amb la torreta de Fernando García.