Gràcies.
Ràdio Ràpida continua amb aquesta programació especial en motiu del Dia Mundial de la Ràdio, i la ràdio és màgica quan és en directe, i avui tenim el plaer a fil directe de tenir en directe a un dels nostres regidors de l'Ajuntament, Marc Brunet. Marc, molt bon dia. Bon dia.
amb el qual volem parlar una mica de política, evidentment, d'acció municipal, però també volem parlar d'aspectes més de la teua vida habitual per conèixer-te una mica millor, perquè la gent t'acaba de posar cara, et posa veu i, sobretot, el que intentem en aquest programa és separar una miqueta el que és la política del que és la persona. Si et sembla, anem a compartir aquests 30 i pocs minuts de conversa, amena, distesa i a parlar de tot allò que vagi sortint. Endavant? Perfecte.
Doncs, si et sembla, Marc, comences a explicar-nos una mica quants anys fa que estàs en el món de la política, si és que ho recordes. Doncs hauries de començar a sumar. Bé, el món de la política, el culpable que estigui aquí, que ara avui estic aquí parlant, va ser Josep Pitar, que fa uns quants anys em va vindre a buscar per la llista,
I després vaig continuar en Rosa i ara vaig estar en Rosa quatre anys a l'oposició a l'anterior legislatura i ara en esta estem a govern, que la perspectiva és totalment diferent, és més intensa.
Però bé, feliç i ja està. Jo crec que pels anys, per la pregunta que em feies, deuen ser 4, 8, uns 12 o així, crec. Sempre amb els mateixos sigles o s'ha estat independent o com? Bé, quan em va vindre a buscar Josep...
jo no havia militat mai a cap partit, però sí que, bueno, tots coneixem el Josep Pitar, jo crec que és una persona totalment coherent i crec que me representava com a les idees i tot el que a mi m'aportava i evidentment li vaig dir que sí que la llista i llavors al porter dels anys me vaig fer militant del PSC perquè crec que és un partit que me representa. Què espera tu la política local?
La política local, com se diu, és la trinxera, és la primera línia de batalla, que crec que qualsevol polític que pugi més amunt, primer ha d'haver passat, hauria de ser una condició obligatòria, haver passat per la política municipal, perquè aquí de veritat és entreprens el dia a dia, les complicacions que té l'administració, que ojalà no les tingués,
I és veritat que, bé, i a part que t'ompli com a persona, t'ompli d'orgull, no?, poder aportar el petit granet d'arena al teu poble.
professionalment ara estàs presidient el CAT, el Consorci d'Aigües de Tarragona, però ets una persona bastant polifacètica. Has fet diverses funcions, fins i tot en mitjans de comunicació. Explica'ns una miqueta el teu perfil professional fins a arribar ara. El meu perfil professional és... Jo tinc una...
un grau superior en sistemes de telecomunicació i informàtics, i soc de caràcter més tècnic, és a dir, no soc tant... Bé, soc tècnic. Llavors, el meu perfil són números, per això porto Hisenda. Comenta-vos-ho de mitjans de comunicació. Mitjans de comunicació ve perquè...
Fa temps, jo vaig tindre en un altre company, vam tindre una productora de vídeo, quan va arrencar el tema de la TTT, bé, peràviament havia treballat a Ràpita Televisió, quan teníem tele aquí al poble, i després d'aquí ja vaig saltar i juntament amb un amic vam iniciar el que és l'aventura de les teles digitals locals i vam arrencar el que era la...
que és ara Canal T, que van cedir a l'Ebre Televisió, un company i jo vam posar en marxa tot el projecte d'aquella tele.
Actualment resulta complicat lligar vida personal, professional i aspectes polítics? T'hi diria que la pregunta l'hi fessis a Alba, que te la contestaria més sincerament, però al final te contestaria el mateix allò. Sí, és difícil, perquè, de veritat, de cara a fora no pareix, però la intensitat és molt gran. Vull dir...
Agafes estrès, ja ho veiem a membres del govern de la Generalitat que en aquests dos anys que porten a la Generalitat passa una mica de factura si realment t'impliques, si realment te preocupes per...
per poder governar bé al final per la factura, perquè el sacrifici és molt personal, deixes de poder tindre temps pels pares, per la parella, pels fillols, pel que sigui, però ho fas amb aquesta vocació pública d'ajudar i intentar millorar l'entorn, perquè al final també aquests familiars que prives d'estar temps teu, també es puguen veure...
un recompensatge en què el seu entorn millora cada dia i d'esta manera jo crec que és una bona recompensa. Si et sembla, anem a submergir-nos en tasques d'ajuntament, diguem-ho així, anem a comentar alguns aspectes que penso que toques, perquè gent en economia n'entens una mica i ens podràs posar una mica de llum a la foscor. Una de les coses que més separes d'ajuntaments és sovint que tarden molt en pagar factures.
En canvi, a l'Ajuntament de la Ràpita, aquest tema, la setmana que ve ho traurem com a notícia destacada, però ho avancem avui. És un tema que s'ha reduït moltíssim aquest temps, espera. Explica'ns com funciona i com hem aconseguit reduir aquest temps de cobrament.
Bé, a diferència d'una empresa privada, l'Ajuntament quan li arriba la factura, no us vull ni explicar, la de tràmits que hi ha abans no pots arribar a pagar la factura. En tot això, el que s'ha intentat fer des del Departament d'Hisenda ha sigut reduir al màxim este plaç de pagament, no?
quan la factura arriba a l'Ajuntament, se registra, entra dins del sistema i llavors la persona encarregada de controlar els registres de les factures ha d'anar passant la factura al responsable, al regidor responsable, que autoritzi que aquesta factura és correcta i així saltem 5 o 6 passos abans no arribem a l'aprovació de la factura i dos o tres passos més després de l'aprovació de factura per poder fer el que és el pagament. I tot això, teníem xifres
elevades de tardar ara mateix, aquest últim quart trimestre del 2025, en tancar el període i mig de pagament en 6,8 dies. Això és una xifra molt i molt bona. Sí que és veritat que des que es registra la factura fins que paguem estem al voltant dels 40 dies, no els 60 com molts ajuntaments, però la intenció és continuar millorant i continuar baixant el que és aquest pla de pagament.
de pagament i d'esta manera fer que l'Ajuntament, els proveïdors vulguin venir a l'Ajuntament perquè saben que cobrarem prompte i d'esta manera tindre aquesta solvència reputacional, diria, que l'Ajuntament de la Ràpita és un Ajuntament que treballes i en poc temps te paga.
M'imagino que això és especialment important per als proveïdors petits. Penso, per exemple, en els locals. Les empreses locals que treballen per l'Ajuntament tenen aquesta garantida que cobraran aviat, perquè ells han de pagar igualment impostos i el que calgui. Sí, és veritat que per les grans empreses que puguen...
licitar grans contractes tenen més múscul financer, però sí que els petits comerços o les petites empreses que puguen treballar d'aquí de la zona o del mateix poble, sí que és veritat que a vegades depèn del contracte que tenen a l'Ajuntament, sí que han de fer front a tindre que aguantar un capital
Allí parat, pendent que l'Ajuntament els ho paga, i això a vegades, si coincidixen els trimestres, és una miqueta dificultar l'activitat empresarial a les petites empreses, i la voluntat des del govern és això, intentar que qui treballi cap a l'Ajuntament cobre, jo espero poder baixar a menys d'un mes.
precisament poder pagar factures implica que hi ha diners al calaix, això vol dir que hi ha bona salut a l'Ajuntament, parlant d'això, precisament perquè els plenaris se'n parlen moltíssim, que si tenim deute o no tenim deute, si hi ha bona salut financera, explica'ns una miqueta com està la situació de l'Ajuntament. Bé, la situació de l'Ajuntament, jo crec que en aquests dos anys hi ha alguna cosa que portem a govern, ha millorat moltíssim, és a dir, vam entrar i hi havia un deute líquid al banc,
els famosos 80.000 euros, això ja no és així, ja tenim uns quants milions d'euros al banc en líquid i d'esta manera fa que pugues tenir aquesta predisposició, poder pagar abans perquè tens líquid als comptes i d'esta manera millorar el dia a dia del municipi. Tenim deute zero, no estem endeutats, se va liquidar el préstec
que a l'entra teníem pel tema de la reforma de la piscina, se va liquidar el préstec i també això mos obri la porta a que un ajuntament sense deute poguessin també, per què no, tornar-nos a endeutar, però sí que m'agradaria aquesta vegada si mos endeutem i així...
I així faré força des del departament, però que el govern va en la mateixa línia, a endeutar-nos més que sigui per coses que són nostres, que estan a casa nostra i no a casa d'una altra, i d'esta manera que en un futur sempre quedi que pel poble.
Un altre dels temes recorrents a les sessions de plenaris són el tema del posar ordre als tributs. Se'n va parlar bastant de situacions en què hi havia empreses o particulars que no estaven al corrent de pagament d'Ajuntament. En aquests moments, com s'ha pogut corregir aquesta situació?
Se corregís fent un anàlisi intens. Quan vam entrar, el primer que vaig fer jo com a responsable d'Hisenda, em vaig preocupar de com ingressàvem els diners a l'Ajuntament i com els gastàvem. I en aquesta anàlisi profund, vaig analitzar 4.000 i pico factures en un any, allà te'n vas adonar que hi havia ingressos que...
Una era molt deficitari, com les escombraries, sortia del pressupost municipal, ens agraçàvem pràcticament 400.000 o més diners per pagar el que no s'ingressava per les factures, vull dir, per els impostos de les taxes d'escombraria. Aquests 400.000 euros que no paguem entre tots, al final surten dels...
del pressupost municipal, el que tindries per arreglar carrers i per fer feina, resulta que has pagat la brossa per no poder o per no voler pujar aquesta taxa de l'escombreria. I en això es van detectar també diferents ciutadans i empreses que no pagaven basura, que no l'havien pagat mai, i també el que és l'impost de l'IBI, també va n'hi haure algú que tampoc
Tampoc se'n va lliure uns quants anys de pagar IBI, no només el que ha sortit diverses vegades a plenari, sinó també s'han trobat a tres ciutadans particulars que també tenien condicions irregulars en el que és l'IBI. I ara tenim la batalla oberta encara en ports.
Sé que està tot el projecte a cadastre i cadastre ara està fent la ponència de valors per determinar quin valor catastral té tota la zona portuària, de manera que sàpiguen quan divi no ens han pagat en 30 anys i quan divi podrem començar a cobrar a partir que tinguéssim aquesta ponència de valors.
Grans temes, grans lluites, també molt recorrents, com per exemple, abans ho citaves, Marc, el tema de la taxa d'escombraries. Va haver de pujar la taxa d'escombraries, però en canvi en guany s'ha baixat una mica. Com s'ha aconseguit equilibrar aquesta baixada ara? Bé, la taxa d'escombraries la van pujar al començament. Sí que és veritat que teníem una normativa de l'Agència Catalana de Residus que ja...
un estament superior mos obligava que la taxa ja no podia ser deficitària. Tenim un any de marge per poder aplicar aquella situació, però nosaltres vam creure convenient aplicar-ho des del primer moment i d'esta manera la taxa d'escombreria es va igualar al cost del servei
Sí que és veritat que en tota la regulació dels diferents grans productors de basura se va passar dels contenedors verds als contenedors marrons i d'esta manera vam poder fer que la nostra brossa, és a dir, la nostra selecció de brossa fos més positiva i mos permetés un ahorro substancial en el que és el tractament del residu.
i d'esta manera l'Ajuntament els diners no els vol per res, que al final els diners han d'estar al carrer o a la butxaca dels ciutadans, el que va fer és el que ens vam ahorrar, ho vam aplicar en reducció a la taxa d'escombraries, sí que és veritat que la reducció va ser un 2,5%, crec recordar,
que al final eren uns 50 o 60.000 euros que vam deixar de pagar. Per tant, repartits els 60.000 euros entre totes les taxes del municipi, evidentment que ens ho hem notat poquet, però al final la voluntat és que paguéssim el just i necessari per les coses que rebem.
Canviem d'àrea, si et sembla, anem a parlar una mica de recursos humans, perquè quan vau entrar a l'Ajuntament també vau haver de fer diversos ajustes interns. Amb quins problemes us vau trobar i què s'ha solucionat en aquests moments i què queda pendent, al teu entendre?
L'apartat de recursos humans, jo sempre dic el mateix, és la peça fundamental de qualsevol corporació. Sense les persones no podríem fer res. I sí que és veritat que aquí hi havia gent que treballava molt, gent que podríem dir que podria treballar més, i el que es va fer és intentar fer...
una regulació o identificar totes les tasques que feia cadascú i retribuir de manera justa a aquestes persones per tota la feina que feien. I en aquest sentit vam posar aquesta ordre a l'Ajuntament, vam intentar també, com diu l'alcalde, que siguéssim una família tots els
tots els treballadors de l'Ajuntament, jo crec que ha de ser així, perquè al final és el que parlàvem abans, l'equip humà de qualsevol corporació és el més important, i si l'equip humà està content, veig-vos a treballar, les coses surten millor, l'atenció al ciutadà és més afable, i d'esta manera intentem treballar en tot això.
Percebeu l'Ajuntament ja en aquestes millores? És a dir, creieu que s'ha guanyat en estabilitat, organització interna i que els ciutadans ho perceben a l'hora de venir a l'Ajuntament? Jo crec que sí, que el ciutadà quan ve a l'Ajuntament és atès des del primer moment, sí que és veritat que...
Encara queda molt de recorregut de marge de millora, però som un Ajuntament que ni som grans ni som petits, estem allí entre mig, i potser sí que faltaria una miqueta més de múscul administratiu, sobretot a la trinxera de l'Ajuntament, que és l'Oficina d'Atenció al Ciutadà, que és la primera entrada de qualsevol petició al municipi, a part que la gent també té l'opció telemàtica.
Però sí que és veritat que l'atenció al ciutadà són atencions intensives perquè al final estan totes les hores atenent la gent. Hi ha gent que malauradament ve a l'Ajuntament i potser falta educació també, falta una miqueta d'empatia en la gent que està d'atenció al públic perquè estan tot el dia atenent la gent, crec que han de tindre un respecte de part de la ciutadania de cara a dins, igual que de cara a fora.
perquè estem per servir, però sí que crec que hem millorat el temps de resposta, no hi ha cita, vull dir, la gent ve, és atesa, mos pilla els regidors per l'escala, se'ls mira d'ajudar en el que sigui, i la voluntat, l'Ajuntament és la casa de tots, està obert a tots, i a la part política, a la part de govern, no cal ni dir-ho, estem pel que necessiten.
Ho has insinuat ara que veus que falta una mica de múscul a l'OMAC, en el sentit de poder tenir més personal atenent a aquest primer impacte de la gent quan ve. Veus altres prioritats en matèria de personal de cara als pròxims mesos? Bé, nosaltres ara estem treballant també en dues noves places a la policia local. Vam aprovar la creació de dues places de sergents en la voluntat que continuéssim sent el municipi de les Terres de l'Ebre en els millors indicadors
en tema de seguretat i en aquesta línia treballem creiem que aquestes dues places de sergent ens equiparà un cos de policia molt potent i d'aquesta manera continuar jo crec que som referent en seguretat, en tranquil·litat i en benestar a les Terres de l'Ebre aquí a la Ràpita jo crec que la sensació de seguretat és molt alta i en la línia en aquesta línia continuarem i sempre hi ha marge de millorar i continuar millorant
Som en directe a Ràdio Ràpita. En aquest Dia Mundial de la Ràdio parlem amb Marc Brunet, que és regidor d'Hisenda, Recursos Humans, Seguritat Ciutadana i Mobilitat i Activitats de l'Ajuntament de la Ràpita. Marc, si et sembla, com veus que se m'està acabant l'aigua i començo a estar una mica així, t'havia demanat al principi del programa si tenies alguna cançó especial a la teva vida pel motiu que fos, si m'ho vols explicar millor, i has demanat una cançó en concret. Quina era? Bé, te vaig comentar la cançó de Com a Life de la pel·lícula del Grand Showman,
Perquè, bé, crec que és una cançó que té molta energia, que té un missatge potent, perquè al final dona, com t'ho diria, dona aquesta sensació que totes les persones tenim un talent.
ens marquen des de petits el que hem de fer i jo crec que cada persona té el seu talent i per molt que marques a la persona en una cosa segurament pot ser bona però si treus realment el talent que porta a dins pot ser imparable i en aquest missatge d'aquesta cançó em quedo que totes les persones podem aportar
tindre el talent i formar part d'una comunitat i fer que la comunitat a la que vivim aporta el granet de sorra i fer que les coses milloren i que anéssim de cara a viure el millor possible, que és poquet el que estem aquí. Fem que sona aquest Coma Live durant un parell de minuts i ens refresquem.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Energia i positivitat amb aquesta banda sonora d'una gran pel·lícula, de gran showman, que ens serveix per abordar la segona part d'aquesta conversa, aquesta entrevista amb el regidor Marc Brunet. Bona cançó, eh? Bona cançó. Jo crec que dóna energia i dóna positivisme. Sí, sí. No sé si he agafat una mica d'aigua o una cerveseta ara, perquè això... Bueno, ara és hora ja. Ara és hora ja, eh? Ara és hora.
Abans ho insinuaves una mica quan us has parlat de les dues places de sergent, Marc. Anem a parlar una mica de policia i seguretat ciutadana. Són temes que preocupen la ciutadania, però per sort a la Ràpita crec que estem en una situació força positiva, força bona. Es viu tranquil·la la Ràpita, no?
Jo crec que sí, que la ràpidat, ho he dit sempre, tenim un bon cos de policia, ara lo millorarem en aquest sentit, i és veritat que hi ha molts apunts, perquè al final hem de controlar el trànsit, hem de controlar la seguretat ciutadana,
que en teoria les competències nostres o el que estem obligats a fer, estem a trànsit però al final també els Mossos d'Esquadra arriben ante arriben però gràcies a la bona coordinació en tots els costos de seguretat que tenim i la policia local jo crec que s'està fent una gran labor
Sí que és veritat que és millorable, hi ha punts, no sé, hi havia la tria on se queixava, diu, és que sempre estan les càrregues i descàrregues plens de cotxes. L'any passat vam ficar 400 multes als càrregues i descàrregues.
A veure, al final, depèn de la pressió que fiquéssim, també és contraproduent. Sabem la dificultat que hi ha d'aparcaments, sí que és veritat que les càrregues i les càrregues han d'estar lliures, però també hem detectat que potser n'hi ha massa i estem fent un petit estudi de veure exactament, perquè potser el senis hidre...
hi ha massa càrregues i descàrregues, potser se n'ha d'eliminar algun per guanyar aquestes dues places, és a dir, hem de sempre treballar en l'equilibri, no som tampoc, no creiem que la multa sigui la solució a tot, però sí que és veritat que a vegades quan intentes que les coses se facin bé sense multar, és molt complicat, la gent...
per molt que facis pedagogia, per molt que expliques, al final recorrim o fem cas quan ens toquen la butxaca. Malauradament, evidentment, la part negativa de cara a la població són les multes, però al final les multes se fiquen perquè s'estan fent les coses malament i d'esta manera
intentar regular que les coses estiguin bé. Dins de tot això, el que diem abans, jo crec que la Ràpita se viu bé, se viu segur, se té una sensació de seguretat i això surt també de la feina del cos de policia local, que a vegades és molt invisible, perquè al final no visible és el que comentàvem abans, però a vegades és molt invisible perquè hi ha situacions que realment no arriben a la ciutadania perquè són molt complexes i són molt difícils de gestionar.
M'ha sorprès la dada que has donat d'aquestes 400 multes per càrrega o descarrega i ho estava pensant ara que són les xifres que no s'acostumen a donar, les xifres de multes que hi ha al poble. A vegades la sensació és, el típic comentari de la policia no fa res, la policia no multa i realment sí que hi ha moltes multes. Creus que possiblement difonent aquestes dades
baixarien o farien que la gent potser no... No penses que la policia no està fent res? Bueno, no ho he dit en aquesta intenció, però sí que ho diuen la intenció que si algú té el pensament que la policia no fa res, s'equivoca i de llarg, perquè les multes al final és el que pot percebre el ciutadà. Evidentment, les dades del sumatori de les multes, si no t'ho dona algú, no les pots tindre. Jo ho he dit perquè jo crec que tampoc no és una cosa...
és a dir, que s'hauria d'amagar, vull dir, jo soc transparent i clar, i sí que és veritat que la feina invisible que es fa, els pisos ocupats, jo què sé, trencaments de condenes, d'això de...
de violència de gènere. Hi ha moltes coses invisibles que són molt difícils de gestionar i crec que la policia local fa una bona feina i aquesta bona feina se trasllada en aquesta percepció de benestar i de seguretat al municipi.
Així és, però a més a més ara parlem que s'ha creat una plaça de cap de protecció civil. Per què era necessària la Ràpita aquesta figura? Bé, la Ràpita tenim el document que hem d'atindre tots els municipis, que és l'Odoprofim, i és un document que ens marca que hem de fer en cas de cada una de les emergències possibles que ens puguem vindre. Així que les ventades...
No parlarem del ben que va fer ahir. No. Demà sí que... Jo crec que demà sí que tindrem que estar preparats. No haurem de parlar. I, bueno, esta figura, no?, este encarregat del Duproxim o del Protecció Civil, és la persona que té tot este manual, perquè ens entenguéssim, gravat al cap i en qualsevol moment, en qualsevol emergència, actua i hi ha un protocol a seguir, perquè a vegades sense un protocol s'actua sense cap
i potser dificultes més les tasques de protecció i de rescat o de prepensió si actues sense protocol i d'aquesta manera tindre un protocol establert en cas de cada una de les emergències possibles que hi ha al municipi.
les té totes identificades i aquesta persona és l'encarregada d'estar pendent i si passa una emergència s'activa aquesta persona i és qui coordina i qui fica en ordre qualsevol actuació en cas d'emergència. Com que parlem de noves figures de l'Ajuntament i aprofitant aquest regidor d'activitats, una regidoria així més genèrica, sí que és cert que tenim una nova dinamitzadora de la gent gran al poble.
Sí, en aquesta reestructuració, en aquestes millores de places, que al final és millora d'atenció a la ciutadania, es va crear una dinamizadora de joventut i una de gent gran, i la joventut ja anàvem fent cosetes,
I ara en la gent gran també s'ha creat aquesta figura perquè la gent gran, que he de dir de la gent gran, és qui ens deixa l'herència del poble, és qui ha fet el poble gran i és qui ens ha portat aquí a Antestem. Sense ells tampoc no seríem res i creiem que han d'estar al màxim cuidats possibles. El dia a dia d'avui és difícil poder aconseguir
cuidar els nostres grans, els nostres pares, els nostres avis, de la manera que ells ho han volcat tot i ens han cuidat en altres, i d'esta manera, en aquesta dinamizadora de gent gran, el que busquem és això, que la gent que vagi als casals tingui una activitat, se senti...
acompanyada per poder fer coses i per tindre aquest ratet d'alegria ara que ja ho han fet tot, estan jubilats i han de disfrutar del poquet que estem aquí, del poquet que pugui quedar.
Una altra de les regidories que portes és la de mobilitat. I sí que volia preguntar, clar, portem molts dies d'obres, com ha estat de complicat poder gestionar, canviar senyals, acostumar-nos a pujar el coc en lloc de baixar-lo? Com us ho heu fet? A veure, explica'ns una mica, Marc.
Qualsevol actuació a la via pública causa malestar, queixes, perquè també n'hi ha de queixes, però jo crec que són unes queixes lícites de fer, però la millora posterior que tenim és més positiva que les queixes.
I ara, evidentment, policia, mobilitat, el que hem de fer en el moment que es fan les obres, s'ha de tindre moltes coses en compte, perquè hi ha canvis de direcció del carrer, s'ha de senyalitzar molt bé, perquè quan anem en l'acostum que conduïm d'una manera de sobte te trobes que això, aquests dies, és al revés, i toca fer marxar atràs i pegar la volta, però sí que és veritat que s'han de tindre moltes coses en compte, avisar els comerços...
entre Galera i Helena ho van fer, tindre en compte les càrregues de descàrregues, la parada de taxi, en aquest cas aquí el coc, els contenedors de basura, hi ha tantes cosetes xucotetes que passen desapercebides però que ha d'estar tot molt ben estudiat perquè l'afectació i la molèstia mentre duren les obres sigui la menor possible.
Com que ets regidor de mobilitat i això, si recordes aquí el programa també acceptem trucades de les persones sense mirar els seus missatges i ens fan comentaris, ens fan preguntes o queixes directament per als regidors que aneu passant per aquí. En tenim una per a tu, Marc. És d'un veí del carrer Marquès de Valterra que ens comenta que viu allí i a ell li sembla que passa això que descriurà ara a altres carrers de la Ràpita.
I és que en aquest carrer circulen autobusos, amb una freqüència molt elevada, sovint, ell diu, a una velocitat que considera excessiva per a una zona urbana. Aquesta situació genera molèsties continues als veïns, sorolls de clàxons, vibracions, etc., i un risc evident d'accidents, tant per als vianants com als vehicles que estan estacionats. Per aquest motiu, aquests ciutadans demana que féssim saber si es podria estudiar alguna mesura per millorar la seguretat, reduir aquestes molèsties...
com ara limitar-los a velocitat, instal·lar elements reductors o altres actuacions que es consideren oportunes. I arran d'això, la pregunta que tenim als repitencs al cap des de fa un mundatge, com està la possibilitat de traslladar la parada de busos actuals, si s'ha pensat en altra ubicació, si no s'ha pensat perquè és molt complicat, fer-nos cinc cèntims de la qüestió.
Bé, si viu a Marquès de Valterra, les molèsties som conscients de les que hi ha. Crec que el tràfic d'autocars, i també et vaig a donar una altra dada, que és esgarrifosa, perquè al final crec que passen 134 autocars al dia pel municipi. Vull dir, les persones que viuen a Marquès de Valterra
veuen 34 autocars passar cada dia, i evidentment que això, a part del risc que comporta, sí que és un malestar i una intranquilitat, perquè s'ha parlat moltes vegades en l'empresa dels autocars, perquè doni el toc d'atenció als conductors, si fiquen bandes, si fiquen botets, un autocar, un botet...
ni el nota, llavors aquí passa per la responsabilitat del conductor intentem a vegades estar en la policia també intentar controlar-los però se fa difícil perquè al final no pots tindre un policia al cantó perquè quan passa l'autocar està allí pendent però sí que és veritat que des de govern estem treballant juntament en la Generalitat, juntament en territori de posar una parada de bus no és tan senzill
perquè ja en tenim repartides una, dues, tres o quatre parades de bus internes al poble. Llavors això fa que, si fiquem una parada central, haguéssim de tindre un minibus o una furgoneteta per poder donar servei a aquelles persones que no tenen mobilitat pròpia. I això, a part que és un cost molt elevat, ho estem bé en l'autocar que tenim al Sant Josep pel tema del pont,
i sí que és veritat que s'està treballant en aquest sentit, en desplaçar la parada de bus. No diré en se pensa ficar la parada perquè no sé si ho puc dir, però bé, i sí que és veritat que és una zona àmplia, és una zona que té un pàrquing al costat i d'esta manera podríem, no?, ja va demà que és de Valterra, 130 i escaig autocars que passen cada dia, però això passa també
perquè un autocar intern del municipi, si l'acosteix a l'Ajuntament, tenim el pressupost que tenim, ho tenim bé, però sí que val molts diners tindre un autocar tots els dies de l'any, la franja d'horari per poder atendre la ciutadania de la manera que es mereix, i el que s'està treballant és intentar fer un PAC, perquè sí que la Generalitat t'ajudes quan neix més de 20.000 habitants, per això ni som un poble en minut,
ni som un poble gran. Estem entre mig i a vegades no arribem a subvencions, no arribem a coses perquè ens falta aquell puntet d'arribar als 20.000. Ara estem als 16.000 i alguna cosa, encara no hem arribat als 20.000, per tant encara no podem disposar d'aquest ajut o d'aquest subvenció.
per tindre un autocar interi. El que s'està mirant de fa temps és intentar la zona d'Alcana Platja, la fàbrica del ciment, que pot ser sumant aquella part de població d'allí, més la de la Ràpita, faríem estos 20.000 habitants i d'esta manera podríem tindre
un bus que mos portés hasta el Canaplatja i internament al municipi i d'esta manera descongestionar els 100 i escaig autocars que passen cada dia per l'interior del poble. Això de les anexions sempre és perillosa, també. Bé, no cal anexionar, si no es vol, però m'encomunar alguna coseta perquè d'esta manera poguessin beneficiar-nos tots.
Com ha crescut la repita, ho estava pensant ara un dia estic 17.000 i encara recordo les samarretes de fons anys, eh? Són 10.500, doncs deu recordar tu també, Marc. Home, les recordo, però les recordo lluny, eh? No gaire, eh? No gaire. Allò de som 6 milions de catalans i som 10.500.
Hem crescut moltíssim. Hem crescut, hem crescut, sí. I per un territori que som un poble minut en quant a espai. Sí, el que passa és que la Ràpita jo crec que és la cil·lera de les Terres de l'Ebre i que he de dir del meu poble, per mi és el poble més bonic de les Terres de l'Ebre i qui digui el contrari jo crec que s'autoenganya, però no passa res. Deixarem que cadascú digui que el seu poble és el més bonic
i això fa que molta gent vinga aquí a passar la jubilació, a tindre una segona residència, a intentar emprendre un negoci, i jo crec que la ràpida els nou vinguts hem de tenir els braços oberts perquè al final...
Tot això ens aporta riquesa, ens aporta valor i aquí estem per rebre a tothom que es porti bé i que vulgui treballar la ràpida. Aquí sirem benvinguts. Ets regidor d'Hisenda, ho hem dit unes quantes vegades, tens els diners que tenim al poble i has de distribuir-los.
en les partides que considereu oportunes, però anem a fer una mica de política ficció, anem a jugar una mica, Marc. Si ara fóssim una ciutat, diguem-li, de més de 20.000 i que hi haguessin uns quants milions més d'alguna banda, què seria aquella cosa que dius, jo atacaria de cop a arrenjar això, a millorar allò o a crear això? Què faries amb...
Posem-li, va, 5-6 milions d'euros més a la butxaca, a la caixa. S'està treballant en el famós pla de barris, que esperem que no en siguin ni 5 ni 6, que esperem que en siguin més de 10. I, evidentment, quan tens... que pugues tindre, no?, aquesta ciència-ficció de que tingués molt de capital...
al final el capital te pot fer que et gastes els diners malament, per això, abans de fer res, abans de tirar qualsevol cèntim, el que s'ha de fer és una prospecció, és un estudi, és un pla, que és el que s'està fent des de l'Ajuntament, i d'esta manera poder millorar aquelles coses que identifiques, les que són més prioritaris, les que són menys prioritaris, però jo al final...
si juguéssim a ciència-ficció i el pressupost fos infinit, doncs, evidentment, arreglar tots els carrers, les voleres, la il·luminació, que tenim l'ajuda aquesta dels 3 milions d'euros, i després atacar equipaments històrics de millora, com són els pavellons, que ara també farem actuació al pavelló esportiu,
El casal dels jubilats també es millorarà les condicions de tot el casal, es farà una reforma nova, però sí que és veritat, diners infinits, deixar el poble, com diríem, niquelat i que siguéssim encara més l'enveja de tots. Deixa'm jugar una mica més amb tu encara perquè les preguntes més tècniques ja les tens enllestides i molt ben contestades. Seguim jugant, serem pel de pipi.
i en trompeses, en una llàntia màgica, la fregues, surt un geni i te concedeix tres desitjos per al poble. Què desitjaries? Primer que res, potser és un desig que se causa polèmica, recuperar el que teníem al trabocador, recuperar els 200 i escaig metres de platja que teníem, que mos han anat. Si agafeu, hi ha una aplicació a...
a internet, que si hi fiqueu un 263 o alguna cosa així, ho fiqueu al Google, hi ha una cosa molt xula que és l'ortofoto per anys i pots veure el poble de l'any 45 i el poble actual. Li passes com una línieta i veus com ha canviat tot, no? Doncs jo crec que recuperar aquella protecció natural que teníem és molt important per a nosaltres, per protegir el poble. Un altre dels desitjos que demanaria, doncs diria que
recuperar la cantera de la torreta, tapar-la, com era abans, sense que haguéssim agafat les pedres per fer el moll, i d'esta manera tindre, una, l'Institut Protegit, i l'altra, no tindre aquell forat, aquell mos allí a la torreta, i el tercer desig, no ho sé.
ara mateix el tercer desig que diria que la gent de la Ràpita visca el millor possible i que estigui content de viure al poble i de gaudir d'aquest trosset de terra que tenim que crec que és privilegiat i que l'han de cuidar Durant les entrevistes has nombrat un parell de vegades que la vida és molt curta que això és molt curt i ho aprofitéssim al màxim Què li demanes a la vida?
Bé, jo la vida, què li demanaria a la vida? Viure-la en pau, intentar no tindre conflictes. És evident que sempre hi ha conflictes i familiars. El que passa és que si et fiques a analitzar per què venen els conflictes familiars, normalment són coses banals, que no serveixen per res, però sí que és veritat que són batalles o ferides que pot tindre cada persona...
que moltes vegades, si ens posem a meditar o a pensar realment, diries, no sé per què he arribat a aquests extrems, i jo el que li demanaria a la vida i a tots ja, als ciutadans, és això, és intentar voler el bé per l'altre, intentar ajudar-nos tots, que al final, com ho diies tu, jo crec que la vida té una línia temporal, i en aquesta línia temporal el que hem d'intentar és que estem tots contents, que estem tots feliços, intentar...
Les enveixes són molt dolentes, també, perquè l'enveixa té autogeneres, una frustració que no val la pena i tot això genera pensaments dolents i jo crec que el millor de la vida és viure-la, és estar en la gent que t'has triat estar, en la gent que t'ha tocat estar i estar feliços tots i poder entre tots viure bé,
que al final jo crec que és l'objectiu principal de tothom, és tindre un benestar de vida el millor possible, que tampoc t'ho donen els diners, és a dir, els diners t'ajuden, potser tindre més benestar, però tampoc és la peça clau, al final és estar en pau en tu mateix i fer el que t'agrada. Mirant enrere, tots aquests anys que has passat a l'Ajuntament,
destaca'ns algun record positiu i algun mal moment que hagués passat de mi algun moment que si dius jo ja tanco portes i marxaria d'aquí comença pel Bonic record positiu quan te ve algú i t'agraeix la feina que fas t'agraeix el que has pogut aconseguir per a ell o pel poble això jo crec que és la millor recompensa de totes
I el record més dolent és aquella persona que ve sense educació, que et ve cridant, que se queixa, és a dir, que ja ataca abans de preguntar. A vegades, quan tens, que parlàvem abans, està pressió o està feina intensa, perquè sí que és veritat que és molt intensa estar a govern,
A vegades l'empatia aquesta, perquè al final tenir un ciutadà d'aquestes maneres pot ser una cosa, o entrar al sol i jugar al mateix joc que ell, i emprendre'l de males maneres, o intentar agafar aire i fer que li baixi el sufle i d'aquesta manera poder tindre una conversació més o menys raonable i poder entre els dos, que al final...
Les coses sempre estan per poder-les fer entre tots, arribar al punt de trobada que es pugui solucionar el problema que ha vingut a dir i no trobar-te aquesta decepció d'aquesta agressió verbal per alguna cosa que és fàcilment solucionable.
Si arriba el dia que et canses de la política i dius prou i me'n vaig cap a casa a viure tranquil en Alba i en els murs animals i això, com t'agradaria que es recordés la toa tasca per a l'Ajuntament de la Ràpita?
Bé, m'agradaria que es recordés, jo crec que és transparent, intentar sempre fer el que jo crec que és millor pel poble, intentar defensar els interessos de tot el poble de la millor manera que sé i de la millor manera que puc, i per portar el poble a que continuï millorant i a que continuï avançant en la direcció que crec que volem tots.
Avui al fil directe hem parlat amb Marc Brunet, regidor d'Hisenda, de mobilitat, d'activitat, de ciutadania. Hem estat en una conversa molt agradable, penso, Marc, molt tranquil·la, molts temes que has tocat i que mos has pogut aclarir. I sí que m'agradaria que acomiadessis tu el programa d'avui expressant un desig de quedar als repitencs en aquests dos anys encara que mos queden de compartir junts abans de les eleccions. Com acabaríem aquest programa? Què diries als repitencs?
Doncs bueno, diria que és en directe, són les 14.07, com diuen els programes en directe, i jo el desig de Rabidencs és que qualsevol cosa que els preocupi estem oberts, qualsevol de regidors de l'Ajuntament, a agafar consells, a agafar idees, el poble és de tots, i la voluntat nostra és de millorar-lo, i
i el que dic, al final és de tots, i com més aportacions i més idees, la porta de l'Ajuntament és casa de tothom, és casa de tots, i aquí mos trobaran. Moltes gràcies, Marc Brunet, espero que hagués estat molt a gust, nosaltres ho hem estat molt escoltant-te. Gràcies a tothom per la vostra companyia. Gràcies.
Ha mort a l'edat de 81 anys Manel Domène Castellà, més conegut com Manel Olegiero. Es farà un respons alternatori aquesta tarda a les 3 i mitja. Hola, molt bon dia. A tu què m'escoltes? Vols que te conte una cançó?
Bé, tot i que, com va ser habitual, el programa va de música essencialment, esta setmana faré un programa un tant especial. I a què és degut? Doncs és degut a que, com cada any, per aquestes dates, és celebre el Dia Mundial de la Ràdio. Sí, amics i amigues de la Ràdio, ja estem a la setmana del 13 de febrer i, com ja fa tres temporades, sempre hi dedico un programa especial per parlar un poc d'este mitjà de comunicació tan proper com és la ràdio, en majúscules.
Quan vaig començar a preparar-lo us he de ser ben sincer que no sabia com fer-ho perquè després de tres programes fets en anterioritat i jo que només sóc un aficionat a transmetre a través de les seues ones no tenia clar com enfocar-lo. Però mira, com totes les coses que passen a la vida només cal posar ganes i temps que sempre hi trobes allò que busques i com a trobador us ben asseguro que he trobat moltes coses que crec que són prou interessants per explicar-les per antena.
Penso que és just començar el programa recordant la data en què els estats membres de la UNESCO van proclamar el dia 13 de febrer de 2011 com el Dia Mundial de la Ràdio, ratificat posteriorment l'any 2012 a l'Assemblea General de les Nacions Unides. El motiu pel qual va ser elegit el dia 13 va ser perquè era l'aniversari de la creació de la Ràdio de les Nacions Unides l'any 1946.
Però què en sabem de la història de la ràdio a Catalunya? He de dir que per sort disposem de moltíssima informació