Els divendres és dia de política a Ràdio Ràpida. El darrer divendres de mes retransmetem el ple municipal en directe, la setmana següent, en aquest cas ho vam tindre la setmana passada, la Ràpida Debat, amb els portaveus dels grups municipals, i la resta de divendres és temps de fil directe, el programa en què volem saber qui són les persones que treballen, en l'àmbit polític, al nostre ajuntament.
Avui ens hem proposat de conèixer una mica millor a Judit Ferragut, la regidora de Salut i de Joventut de l'Ajuntament de la Ràpita. Amb ella parlem de projectes, de com va arribar l'Ajuntament, de com veu la política local i de com encara aquests mesos del darrer any de legislatura. Judit Ferragut, bon dia. Bon dia. Com arriba Judit Ferragut a la política municipal?
Doncs tot va començar fent un cafè amb Mireia. Mireia ja havia començat. I bé, i em comenta de... Ostres, Judit, tu que tens aquesta mirada social i que sempre t'ha agradat com pelear, no?
I diu, estaria bé que vinguessis, que tinguessis una reunió amb Javi, que sapiguessis quin és el projecte, que hi ha entre mans i tal. I bé, jo me'n vaig anar a casa i jo li dic a Marc, a la meva parella, dic Marc, mira què m'acaba de dir Mireia, dic, no sé què fer. I diu, això és decisió teua.
Diu, faigues lo que faigues, has tirat ben fet, tu vals, saps? I jo, bueno, doncs vale. I li dic després a ma mare, a mon pare, a ma germana. Vas sondejant una mica el teu cercle, no? Vaig sondejar, saps?
I bueno, tothom me dia com a que sí que me ven i que palante. I llavors jo vaig estar pensant i vaig dir, bueno, si ara me porto i me teletransporto a lo que jo vaig estudiar, jo vaig estudiar Treball Social, vaig estar a Tarragona, m'agradava molt tot el moviment de les manifestacions, de reivindicar pels drets. Eres activa políticament. Era molt activa.
I vaig dir, ostres, ara tinc l'oportunitat de conèixer realment el que és la política i treballar per a això. Dic, i què millor forma que des de dins. I al final m'hi vaig llançar a la piscina i per ara la veritat que no m'he d'arrepentir això. El clic el fas aquí, no? És a dir, tu mateixa tens consciències que sí, que ets capaç i...
i que és un bon punt de partida de tot allò que a vegades jo havia buscat com reivindicar, fer-ho des de dins i conèixer-ho de més a prop, a vegades les opinions i les visions te les fa canviar, perquè al final, fins que no estàs dins, no veus el que costa fer una cosa o una altra.
Sempre s'ha dit això, que a nivell ajuntament, a nivell municipal, a nivell públic, portar a terme alguns projectes sempre són més complicats per tot el que suposa, per tot aquest cos, sobretot temporal. A partir d'aquí, a tu també et canvia la visió, per tant, de l'Ajuntament en aquest cas? Sí, i tant. Moltíssim.
També és cert que em canvia perquè entres dins d'una administració pública, jo ja estava treballant per a l'administració pública i ja sabia que tot costava, no estava treballant aquí a Catalunya, estava treballant a la Comunitat Valenciana, però al final treballes al públic, treballes a una administració i els temps de les administracions són molt lentos. I claro,
és com una cosa és dir-ho des de fora, no? De, sí, sabem que l'administració valenta, ostres, però quan estàs dins i vols fer coses i vols aterrar projectes i programes i tot i veus que no arriba, no? Que vas allà com en una cursa i que no arriba aquest moment, no? O que arriba més tard del que tu voldries. Bé, i...
Després també, ara me'n vaig una mica a nivell personal, del públic. Una cosa és treballar per a la gent, que a mi m'encanta. De fet, la professió que tinc ja és de treballar amb les persones i sobretot amb la persona.
El públic, ser una persona pública, era una cosa que també em feia una mica de temor i que em frenava una mica perquè al final estàs exposat
I no és el mateix estar a casa teua i que ningú sap de tu ni res, que no exposar-te i que la gent et va coneixent. Més a un poble, que vulguis o no, tothom té referències de tu. Sí, sí. I això costa una miqueta més, però al final t'acabes adaptant.
A part d'això, tenim les eleccions en mes de maig, al juny és quan pren el consistori, ja vos col·loqueu, ja vos situeu, al juny tu ja saps les regidories que portaràs, i ja comença una mica aquesta trajectòria de Judit Ferragut com a regidora. Què li canvia, què et canvia a nivell personal tot aquest temps que portem de legislatura a l'Ajuntament en les teues regidories?
Bueno, jo empomo dos regidories que a nivell municipal i a nivell de lo que són les persones són molt invisibilitzades. Comencem així una miqueta. Porto joventut i porto salut i a nivell de poble són regidories que no es veuen, que potser no se'ls dona la importància que se'ls ho ha de donar i al final ens atreveixen en tots els sentits de la nostra vida o
de la nostra vida, des que naixem fins on anem, són dos àmbits que ens toquen de molt a prop. Quan començo tinc un treball de donar visibilitat a aquestes regidories i a tot el que es fa i a nivell personal això implica que jo, a part d'estar a l'Ajuntament i estar en assistències,
treballo a la meva feina, compaginar una feina amb l'altra no més fàcil, perquè un dia tinc el barret de treballadora social i un dia tinc el barret de regidora. I, clar, just són dos barrets que a nivell emocional són molt durs. Simplicament les dues regidories emocionalment també són fortes. Molt fortes, perquè la regidoria de joventut, per una banda, estem tractant
en persones que s'estan formant. Comencem en una edat d'adolescència que cada vegada va molt més ràpid i entra dins del que serien les polítiques de joventut. I per com ara actualment està la societat en diferents àmbits, en l'àmbit de l'educació, en l'àmbit del treball, en l'àmbit de l'habitatge, en l'àmbit de la salut, no?
de joventut s'allarga fins a, podríem dir, fins als 35 anys. Claro, allí emocionalment passen estos joves per unes etapes completament diferents. Passen per una etapa que comencen a conèixer-se, comencen a identificar-se, comencen a tindre amistats, a conèixer amistats, no?
que després estudien o comencen a treballar, comencen a conèixer altres tipus de persones. Aquella identificació, com ells se senten, va canviant.
I la societat fa canviar-ho tot molt ràpid. Estem parlant de la joventut, de fa 30-40 anys, a la joventut que ens trobem ara al segle XXI. Sí, és molt canviant, però perquè la societat també és molt canviant. Vull dir, o sigui, el jove va en funció de com va evolucionant la societat. I, claro, després tens estudis, després comencen a treballar... Estos estudis també moltes vegades s'allarguen, perquè ara no és el mateix que abans. Abans estic dient...
No, perquè en un grau ja... Després faena. En un grau faena, no n'hi del Paraguai. O sigui, ara és un grau, un altre grau, un màster, un altre màster, formacions específiques... Clar, tot això és al final molt agotador. I que tinguis tota aquesta formació que després entra al món laboral. Bueno, ens trobem amb moltes dificultats, no? Clar, tot això són com inconvenients i dificultats que els joves se van trobant i que estan invisibilitzades. Perquè moltes vegades ja ens pensem que en aquella persona...
O en aquell jove que ja té 27 anys, que potser ja té els seus estudis, que ja té la seva feina i que té un pis de lloguer. Moltes vegades. La majoria? Doncs que ja ho té tot fet. És que este jove encara està en un pis de lloguer perquè no pot emancipar-se realment.
i no pot adquirir un habitatge, que cada vegada van intentant posar recursos per com va evolucionant tot. Ens trobem que és una franja molt llarga i que jo penso que jo tinc una batalla, tant interna com externa, de cara a la població, de què s'ha de donar.
visibilitat en estos joves, perquè moltes vegades me sento coses com... És que al jove no... no li importa. Buah.
Els joves que estan desconectats de l'actualitat, no? Els joves que estan desconectats de l'actualitat. I això em fa mal, no? Perquè és el jove que està desconectat o és l'adult que realment fa que el jove no connecti? Que això just, si m'ho permets, ahir ho vam estar comentant, el que és els joves que fa falta, que dins de casa també...
se parliguen les coses, cada vegada tenim més problemes de salut mental, això s'ha de visibilitzar, s'ha de donar veu a que realment hi ha problemes de salut mental i que s'ha de donar la importància que té, perquè és que si no després ens venen unes conseqüències que són brutals. I per això, aquí ara hi ha enllaç o no, en la regidoria de salut, que al final nosaltres com a ajuntament evidentment no tenim la competència de com gestionar
un centre d'atenció primària, perquè per això se n'encarrega el Departament de Salut i totes les empreses que treballen per al Departament de Salut, però com a ajuntament sí que és veritat que tenim una missió que és donar visibilitat que ja no solament, i més ara, ja no solament fa falta anar al metge per dir que em fa mal això o em fa mal allò,
sinó que el que realment es pot fer és treballar per a la comunitat, que era el que et deia abans, treballar per a la comunitat, tindre la visió de treballar en la persona i centrar en la persona. Per això...
Jo intento que un poquet, també des de la regidoria de Salut, que abans estava molt amagada, se li doni aquesta importància a tota aquesta visió més integral i més transversal i que sigui més fent comunitat. Perquè...
Si tu fas comunitat i fas que les persones comparteixin moments i fas que les persones, bé, puguen compartir aquestes vivències, aquestes experiències, doncs a mi em fa mal això, a mi em fa mal allò, o jo ho he viscut així, o jo ho he viscut així. Clar, tot això fa recolzament, no? Et fa sentir que no ets l'únic, que hi ha més persones, perquè tu quan vas a una consulta individual, ets tu, ja, o no? Allà m'entès,
Sentir-te recolzat i sentir que no ets l'únic que li està passant, això també reconforta molt. Jo penso que s'ha d'apostar per aquesta mirada més comunitària. Comentaves que aquestes dues regidories, al ser tan àmplies, també et toca estar molt en contacte amb altres regidories, servei social, d'habitatge, etcètera. Com és la relació amb els altres regidors i regidores del govern? La veritat que molt bé, supercontenta.
perquè, de fet, al ser tan transversal, moltes activitats te toquen com ara vaig a parlar amb Noelia, o ara parlo amb Mirella, o ara parlo amb Galera, a veure això com ho podem fer, la teua visió, quina és, o la de l'altre, i anar portant com aquests granets d'arena fa que al final les cosetes sortiguen i sortiguen molt guais.
una cosa que sempre pateixo perquè hem estat fent canvis i que al final ha quedat la veritat molt xulo, jo la veritat que estic molt orgullosa és en la part de Nadal portàvem molts anys d'una manera determinada vam voler provar un any diferent i trobo que aquest any vam patir molt vam estar al capdavant Noelia, Galera i jo
I la veritat que, bueno, vam patir perquè, claro, vols que tot surtigui bé, saps? I hasta l'últim dia allí patint i la llum està i jo deia, jo no sé com s'enxufa això, però bueno, això ha de sortir per on ha de sortir. I guau, en aquella tarda que vam fer la inauguració és que va ser una alegria,
Me vaig desinflar de, uau, com pot ser, saps? De veure la feina realment, com acabes sortint. De veure la feina, com acabes sortint, pateixes, perquè pateixes, però dius, ostres, és que val la pena. Comentaves que per la teva feina, possiblement va una mica més lligada a aquestes regidories, però com acabes decidint joventut i salut? Com t'acaben arribar a aquestes regidories?
M'acaben arribant perquè, per una banda, en aquell moment era jo la més jove de tots els que ens presentàvem. Del grup municipal. Del grup municipal.
I bueno, a mi no em desagradava perquè considero que també fa poquet que he sortit potser, i que encara estic, ojo, i que encara estic dins d'esta franja, no?, i que ho tinc molt recent, i això també ajuda molt, no?, tindre esta visió. També és veritat que en la feina que treballo, jo treballo com a treballadora social, he treballat en infància, i ara estic, que ja porto 7 anys en un centre dona,
i treballo en usuaris grans, adultes i en usuaris joves i, claro, donar valor, no? Jo és que treballo, jo trobo que tinc com una lluita durant estos anys de treballar per donar esta visibilitat perquè, claro, no se li dona la importància que se li ha de donar i és molt important.
i m'arriba per aquesta banda joventut i jo com a treballadora social vaig fer un màster sanitari i la veritat que era com una mica una assignatura pendent i que trobo que podia jo aportar com també aprendre. I em vaig llançar perquè penso que són dues regidories molt transversals que toco
i que m'apropa molt a la meva professió, que no m'he desvinculat, i que, de fet, gràcies a portar aquestes regidories, he pogut tindre a nivell professional una visió molt més oberta, perquè no hem d'oblidar que la professió de treballadora social està molt vinculada a el que vindria a ser serveis socials, i sempre se té com una visió més estigmatitzada, i, ostres, obrir aquesta visió...
és superguai, te'n dones compte de moltíssimes coses i la veritat és que estic supercontenta perquè a vegades penso així quan estic tot xola de dir vols dir que estic aprenent i jo dic, ostres, és clar que estàs aprenent és que constantment estàs absorbint moltíssimes coses i que tu també estàs aportant perquè al final tindre com aquesta visió, tindre aquesta formació t'ajuda a poder aportar
tot el que estic aportant en aquestes regidories. Seria com si la feina t'ajudés a aportar les regidories i les regidories t'han ajudat una mica més a obrir-te dins de la teva feina. Sí, totalment. El juny se compliran tres anys de legislatura, de ben segur que de situacions netents per escriure un llibre o més d'un volum, però quedem amb alguna anècdota que t'hagi pogut succeir en aquests gairebé tres anys que portes com a regidora de joventut i de salut.
Bé, com a projectes que hagués fet, no pot ser? Bé, alguna anècdota, alguna situació que t'hagués pogut trobar, no sé si a vegades parlant en algú pel carrer o en alguna de les campanyes o participacions que heu fet des de la regidoria, algun moment que hi pensis ara i et faig riure, vamos.
Bé, ara molt recentment t'he de dir que en joventut he picat molta pedra. La veritat és que tinc detrás un equip brutal. I bé, picant pedra, picant pedra, jo diria és que no arribarà el moment que trobarem en aquell grupet de joves que tindrà tantes ganes.
de treballar i que vulguen fer-se vore i que es veig la feina que ells volen i també la seva veu. Un dia m'envien un correu a una xica que vol parlar amb naltros, que volen fer un consell de joves i jo li vaig anar a la tècnica a Helena i li vaig dir a Helena, veigues, què m'acaben de dir? Diu, contesta-li ja, diu que això ho hem d'aprofitar.
I bé, la veritat que gràcies a aquest correu, ara mateix estem treballant en aquest grupet de joves i la veritat que tenim moltes ganes i jo estic molt orgullosa perquè al final te'n dones compte que anar treballant, anar treballant, anar treballant, al final surt.
I després, com a anècdota així de riure, perquè esta mos va fer riure, perquè, claro, era com de riure naltros internament de... De satisfacció també una mica, no? De satisfacció, no? Comptaves de la feina que acaba sortint. Sí.
doncs, aquest cap de setmana, just, se va fer un taller, tenim un a l'estiu, se fa un casal que es diu el Volta Soques, i vam voler donar continuïtat, i durant estivern, en divendres i en dissabte, els usuaris i joves que van vindre al casal a l'estiu han continuat. I els vam proposar de fer un taller relacionat amb l'8M, en el Dia de la Dona.
I se'ls ho van donar diverses opcions, vam tindre el que parlàvem, no? Coordinació en la tècnica d'igualtat, en la treballadora social, en Marta. I els ho van proposar com tres temàtiques i van escollir ells. Bé, el dissabte vam anar allà per veure si estàs tot bé.
I mos van dir que on anéssim? Que largo. Que es volien quedar ells. Que era cosa d'ells i ja està. Allò era cosa d'ells i que allí volien quedar-se ells. I jo vaig dir, anem on? Perquè aquí fem nosa. I bé, treballant amb ells està molt bé i està molt guai perquè tenen aquestes sortides que al final quan els ho dones la veu, al final les coses surten.
Anem a fer una aturada. Abans de l'entrevista li hem preguntat a Judit Ferragut una cançó. Ens has comentat que n'hi ha moltes. La música sembla que per la teva vida passa moltíssim. Com diríem a les cartes, toques tots els palos. Però n'has hagut que triar una. Quina m'has triat? He triat la d'Izal, la Mujer de Verde.
La veritat que és una cançó que a mi em transmet moltíssima força, moltíssima esperança, no? I bueno, em considero una dona molt resilient, amb molta força. I bueno, just és una cançó que tinc unes amigues que fiquen música, les tuixots.
I és una cançó que moltes vegades la fiquen i a mi em dona un subidon perquè comencen a baixar la música, baixar, baixar, baixar i de cop, pum, la mujer de verde, no? I bueno, per mi és força, resiliència i això. Doncs l'escoltem. Sí. La resposta sempre serà sí. No hi ha alternativa.
Si la hubiera no me gustaría. Mira la ciudad por la ventana de la cafetería y me dice que sonría. Sé que ella quisiera regalar
Su superpoder es igualarse a los demás. La mujer del verde se ha vuelto a poner el traje para rescatarme.
reboten y los malos sean más fuertes y volar no sea tan fácil y conozcan nuestros planes. Dame una señal, yo buscaré un disfraz,
De carnaval encontraremos algo en el desval.
Si los malos sean más fuertes y volar no sea tan fácil y conozcan nuestros planes. Hazme una señal, yo buscaré un disfraz de carnaval en contra.
Prometo no estorbar Tú dame una señal
Estem amb Judit Ferragut parlant al fil directe a Ràdio Ràpita. Judit és la regidora de Juventut i de Salut. Com és el dia a dia al capdavant d'estes dues regidories, Judit? El dia a dia. El dia a dia hi ha dies bons, hi ha dies no tan bons,
Però la veritat que... Bé, jo t'explico una miqueta. La meva feina vaig a turnos. Això me permet que hi haguen dies que tingui els matins disponibles perquè una cosa t'haig de dir que just les meves regidories necessites com un treball molt de matí. De tarda molts tècnics ja no estan a la casa o inclús d'altres recursos i altres administracions tampoc. Llavors és una feina molt de matins.
Doncs gràcies a que m'ho puc compaginar d'aquesta manera, perquè faig turnos, m'ho fa una mica més fàcil, una miqueta. Perquè arriba el dia o en aquella setmana que no m'ubico en la meva agenda i que faig un desastre monumental.
i que me fico reunions un dia que jo treballo a la meva feina, o el dia que potser no treballo, que aquell dia no m'he ficat cap reunió, que me'n surten igualment, i me surt la feina igualment. Però saps allò que dius? Hi ha setmanes que vaig com una mica loca, descol·locada i desubicada, i llavors allí m'entra una mica, el que diríem, ansietat. Però bé, després te vas recol·locant...
Llavors és quan respires, quan te recol·loques una altra vegada i tornem a agafar-ho, no? I tornem a agafar les riendes. Bé, el dia a dia sí que és veritat que jo estic aquí a l'Ajuntament, però també passo moltíssimes hores al Maset, perquè al final el gruix lo tinc en joventut. Clar.
I, claro, la tècnica i l'administrativa estan al maset, ja ho entès, jo la meva feina més fàcil és anar allí, perquè no té massa sentit que jo estigui aquí a l'Ajuntament i que estigui ficada al telèfon parlant en Helena, no? Doncs per això me'n vaig allí, m'enduc el meu ordenador, ella també, i estem allí, doncs, bueno, treballant. En salut, no?, és una feina més de meua, d'acord?
perquè sí que és cert que no hi ha un tècnic. També és veritat que tinc tècnics de la casa que me donen suport, Helena, Tomàs, la veritat que estic superagraïda, perquè moltes cosetes van sortir gràcies també a ells, perquè sempre tinc el suport, sempre que els demano alguna cosa estan allà.
Però, clar, ells ja tenen les seues feines i les seues tasques, no? I s'ha fet un parèntesi, perquè potser és una cosa que molta gent no sap, que, clar, els polítics poden arrencar projectes, però són tècnics municipals els que a poc a poc tot el que és feina de papers podríem dir que són els que se n'ocupen. I moltes regidories sí que tenen un tècnic
ha signat aquí, però en aquest cas, Judit, en joventut sí, però en salut no, tal com us està explicant, i és per això que ha d'agafar altres tècnics de la casa, i és el que comentes, no? M'agradaria fer aquesta explicació precisament per això, perquè moltes vegades les regidories que no tenen tècnics sí que reben aquesta ajuda de tècnics, aquesta bona predisposició que té la casa, però molta tasca aquí també te toca desenvolupar-la tu.
Sí, sí, és així i també és veritat que al final que no tinguis com este tècnic de l'àrea fa que altres tècnics tinguin més acumulació de tasques. I a vegades a mi també me sap greu no tindre que demanar este suport,
Però tot a cop passa per aquí, perquè els polítics tampoc moltes de les coses, dels expedients que es porten a terme, no en teniu accés. No. També és veritat que en salut tinc molta coordinació en el centre d'atenció primària,
fem molts de projectes comuns, i com a vegades ho engeguem des d'allí i nosaltres com a ajuntament donem el suport, jo esta coordinació la puc fer. I és el que tu dius, quan tu vols engegar un projecte, el fet de no tindre este tècnic has d'anar perquè tota la part administrativa jo no la puc fer. Encara que jo...
a nivell tècnic ho sapigue fer, però no ho puc fer perquè no són les meves tasques. Des d'aquí sí que és veritat reivindicar que hi ha falta d'estar personal a l'administració pública i que moltes vegades hi ha coses que no surten per aquesta falta de recursos humans que a vegades mos
mos fa falta i no penso que passi que aquí hi ha o no, perquè al final a totes les administracions, jo treballo a l'administració pública, a una altra comunitat autònoma, hi passa el mateix. Vull dir que al final no és una cosa única d'aquí.
Dilluns parlarem amb Cintia del Pino, per exemple, això que comentaves d'una de les propostes que ens arriben des del CAP, organitzades des del CAP, però amb la col·laboració de l'Ajuntament de la Ràpita, com són l'Escola de Salut Comunitària, parlaves del projecte Volta Soques, també, del Consell d'Infants, el futur Consell de Joventut. Quina tasca hi ha? Separarem salut i joventut, però quina tasca hi ha darrere de projectes tan grans com aquests?
Bé, per la part de joventut sí que és veritat que hi ha molts projectes entre mans. Hi ha el projecte Volta Soques, que és una cosa que jo ja vaig empomar de l'estiu, però just aquest estiu passat ens va tocar ampliar perquè cada vegada té més ressò, cada vegada té més cos de forma, no? I, clar, tot això s'ha d'anar ficant tots aquests recursos necessaris. I, bé,
Gràcies a això, que funciona molt bé, s'ha pogut fer el d'hivern, el voltasò, que és hivern. I després també tenim projectes d'entremans, per exemple, el programa Zoom, que fem juntament a l'institut, perquè nosaltres una de les coses que fem des de joventut és anar als joves. Cada vegada estem intentant que també els joves vinguin a l'espai jove, perquè al final el que necessitem és que en aquell espai també el sentiguem d'ells.
després també tenim projectes de participació que es fan allà mateix a l'Espai Jove, i després també estem treballant en el Consell de Joves, que tot i això, com bé he dit abans, tenim un grupet de joves que ara mateix és la comissió de joves que s'està creant, i bé, juntament amb ells i amb la tècnica vam decidir,
aparcar una miqueta el que era la part més administrativa del que vindria a ser un Consell de Joves, perquè volem donar la importància a que els joves puguen dir la seva veu i una vegada això ja tingui aquesta formeta que nosaltres els acompanyarem, que això és el que significa la participació, ja començarem a treballar el Consell de Joves, perquè al final
tota aquesta part més administrativa, més institucional, hem de tindre en compte que es pot aparcar una miqueta i que el que hem de treballar és d'enterra. I una de les coses que aquí sí que m'identifico molt és en Javi, en l'alcalde, perquè ell sempre ha dit que hem d'estar al costat de les persones i que estant al costat de les persones és com nosaltres també aprenem.
I en els joves jo vull fer això, jo els vull donar aquesta veu. Jo vull que siguin ells els que diguin el que volen perquè que jo els digui el que jo vull o el que jo penso que necessiten. Que no vinguin posats des de l'Ajuntament, en aquest cas, sinó que siguin exactes. Són les propostes que surten directament d'ells. Sí, i això és molt important.
I hi ha tres projectes que també tenim. La veritat és que el Maset és un lloc molt polivalent, molt comunitari, perquè allà arribem a fer l'escola de famílies que la impulsem des d'educació, des de polítiques socials i des de joventut. S'ha fet l'escola d'infants de salut que s'ha gestionat per part del centre d'atenció primària, que és un dels altres projectes que jo tinc per la banda de salut de la regidoria, no?,
Vull dir, l'espai jove, el que és el maset, no?, és un espai molt comunitari, molt transversal, i que es fan diferents tipus d'activitats, sense oblidar-nos els tallers que fem durant tot el curs, que la veritat és que ara estan tenint un èxit brutal i que també ens ha tocat ampliar places. Vull dir, que tota aquesta feina, al final, surt, no?, és anar picant, anar picant, són anys de treball... Clar.
però al final surt i al final això te reconforta. D'aquests gairebé tres anys de legislatura que portem i també separem per les regidories, quins són, de tots aquests projectes, l'Opal de Paller? Quin és el projecte més gran que tu, de moment, en aquests gairebé tres anys consideres que has tingut dins de la regidoria de salut o de la de joventut?
Mira, de Salut vaig adelantar que sempre... Salut és una regidoria que travessa a tothom per la salut, per la prevenció, per la promoció o inclús una vegada ja s'ha detectat algun tipus de malaltia. I jo vaig fer una proposta
l'alcalde sempre m'ha donat el suport en tot, de fet ell sempre m'ha dit que la salut és una de les coses més importants i l'any passat vaig proposar fer com el més de la salut per a promoure, per a prevenir i per a donar la importància perquè en salut és molt important la part de totes les entitats i totes les associacions
que al final són persones que formen part i que els ho atreveixen de ben a prop. I vaig fer el mes de la Salut Viva, a la Ràpita, que eren diferents tipus d'activitats per diferents tipus d'entitats i associacions, inclús empreses privades que van voler col·laborar per tal de promoure i donar visibilitat a diferents tipus de malalties
i fer que la gent participés en totes aquestes activitats comunitàries. Este any em vaig voler aventurar una miqueta més. Ojo, que tot això són tot idees meues. Com bé diem abans, la falta de recursos humans. És un treball de dia a dia, d'anar pensant...
I, bé, m'he aventurat en fer una diada de la salut, el dia 11 d'abril. La veritat és que la resposta ha sigut molt bona. Ho estem acabant de perfilar. Solament puc dir que és el dia 11 d'abril. El lloc, la ubicació, encara no la tinc molt clara, perquè tot dependrà també, per part de les entitats, a veure elles què acaben proposant, no? Perquè jo vaig proposar una cosa i, ostres, elles estan supermotivades, que això és superxulo. Sí.
perquè veus que realment hi ha ganes que la gent participi i que se doni visibilitat. I bé, en salut jo trobo que ho estic aconseguint. Jo sí que abans d'acabar el que seria aquesta legislatura, vull acabar deixant com un guió del que s'ha de fer, perquè jo quan vaig entrar estava com molt soterrada, no?
I, claro, estos anys s'ha anat com a revivant, i jo no vull que això es perd, digui, no?, perquè penso que aquesta visió és molt important, cada vegada anirem cap a aquesta visió, no?, perquè hi ha falta de professionals de la salut, falta de recursos, no?, i s'ha donat aquesta importància i aquesta visió. I, bueno, vull fer com estigui jo. Deixeu com un full de ruta, no? Sí, deixar aquest full de ruta, no?,
i que no se'n vaigui el temps, perquè al final és una feina que es fa amb moltes ganes i que no vols que aquesta feina després se quedi perduda. Llavors, jo hem aconseguit fer aquest full de ruta, que hi haguen aquest tipus de coordinacions, aquest treball interdisciplinari,
i aquest treball transversal, jo en salut trobo que em quedaria molt satisfeta des d'esta banda. I en joventut, mira, a vegades, com parlava abans, hi ha regidories que és molt visual, però en aquest cas no. Jo en joventut també el que em quedo és que si aconseguim
que els grups de joves que ara mateix estan al maset, que continuen, que en aquell espai se'l faiguen seus i que puguen aportar a tot el que és decisions municipals com aporten
altres entitats i altres comissions, jo me quedo satisfeta. Que es puguen sentir escoltats i reconeguts en aquest aspecte, no? No solament per escoltar-los, sinó duent a terme també algunes de les propostes que puguin aportar. Sí, i tant. Dins de les dues regidories, parlaves ara d'aquest projecte que en principi veurà la llum l'11 d'abril, tenies una bona resposta d'aquestes associacions i entitats,
entenc que tant en salut com en joventut la resposta precisament de factors externs d'aquestes entitats que també tenen a veure en aquestes dues regidories és bona i hi ha molt bona predisposició per a col·laborar en la regidoria? Sí, la veritat és que sí. Jo ara estany en la diada de salut i he començat en entitats de salut i socials. També t'he de dir que hi ha persones i empreses col·laboradores que la veritat és que des d'aquí els dono el meu agraïment i
i que sempre estiguem predispostes a treballar i a col·laborar, està superbé, però no hem d'oblidar, jo estic mai centrat en això, però no hem d'oblidar que els actius de salut són totes les entitats que tenim al municipi, ja siguen esportives, culturals, de joves, de lleure, perquè, ojo, les entitats de lleure a la regidoria de joventut són molt importants,
Vull dir, són les que més recolzament ens donen i que sempre comptem. I, bé, totes aquestes entitats al final no deixen de ser aquests actius de salut que s'han d'alinear i que han de ser transversals, perquè al final donen aquesta comunitat, el viure, el compartir...
l'estat junts, que al final és l'important. No sé si t'ha canviat una mica la ideologia des que vas acceptar les dues regidories fins ara, aquests reptes que et podies haver marcat quan vas decidir que sí, que les agafaves, fins ara. T'ha canviat una mica aquesta mentalitat, aquests reptes que pogues tindre, aquesta visualització que li volies donar a les regidories? Continua
estan en vigor, però hi ha alguna cosa que hagués pensat allò molt al principi i que t'hagués transformat una mica hasta ara? No te sabria dir, perquè la veritat és que quan vaig començar jo no havia sigut mai regidora. Jo venia a tirar-me a una piscina i me vaig tirar de plena, saps? Això és ser molt valenta, també, eh? Sí, sí, sí.
Sí, sí, ho sé. Però, claro, no te podria dir algo com... És que abans, claro, pa mi al principi era com no sé nada. A llavors, és clar, quan vas treballar... També és veritat que estar a l'Ajuntament vas com en un pilot automàtic, perquè, claro, el volum de feina està a una feina, està a l'altra, no? Doncs jo hi ha moments que vaig com en un pilot automàtic, tant a nivell professional com a nivell personal. A llavors, no te puc dir ara mateix
Al principi et podria dir que no tenia cap tipus d'expectativa perquè no sabia on anava. Clar, a poc a poc va ser quan vas començar a entendre el projecte. O sigui, quan a vegades vas coneixent les dificultats, les mancances, perquè...
tu has de fer una anàlisi, no?, de... Bé, sí que te podria dir que una de les coses que sí que vaig fer va ser com una anàlisi d'AFO, no?, d'una de les dues regidories, perquè has de buscar totes aquestes dificultats i totes aquestes mancances, però també a la vegada totes aquestes potencialitats que tenen, no?,
perquè a vegades sempre ens fixem en tolo que podríem dir, entre comillas, tolo dolent, no?, i mai en lo bo. I, bueno, al final són regidories que tenen moltes potencialitats i moltes oportunitats, no?, i al final s'ha d'anar burxant allí per treure tot això, no?, que això surti a la llum i que llavors digues, ostres, és que no és solament totes aquestes dificultats i totes aquestes mancances, és que hi ha moltes coses positives en què, gràcies a que si tu agafes aquestes coses, tot allò es va sortint,
Ens queda un any de legislatura aproximadament. Parlàvem que al juny se'n compliran tres. Hi ha molts de projectes, tant a la cartera de joventut com a la cartera de salut. Hi ha moltes coses que s'estan duent a terme, que s'està treballant. De les que esteu treballant precisament, quina és la que et faria més goig realitzada aquesta mateixa legislatura?
Bé, en joventut he patit molt el fet de tenir fixa o, per dir-ho d'alguna manera, un dinamitzador de l'espai.
perquè tinc la tècnica, tinc l'administrativa que formem part de l'equip de joventut, però he patit molt el fet que no hi hagués una persona fixa dinamitzant l'espai perquè al final necessitem que els joves tinguin una figura identificativa i que sempre sigui la mateixa. I que hi haurà diverses activitats per trobar-se. Sí, que sigui com un espai obert i dinàmic.
I bé, el que he intentat és donar aquesta visibilitat de dir, ostres, és que realment ens falta aquesta persona i gràcies a que jo he donat
com aquesta visió li haificat la importància de tindre aquest recurs, finalment s'està treballant, encara no ha sortit, però s'està treballant per tindre un dinamitzador a l'espai jove i que sigui completament dins de l'equip de joventut. Això ha sigut gràcies a que he tingut el suport de l'alcalde,
perquè al final són coses que, evidentment, són decisions que no prens tu com a regidor, ja o no, són decisions que tu les has de consultar, que les has de treballar en equip, perquè, ojo, una de les coses tan importants per a treballar en un ajuntament és el treball en equip, d'acord?
Gràcies a que jo li he transmès aquestes dificultats i aquestes mancances, he tingut el suport i gràcies a això podrem tindre un dinamitzador i que formi part de l'equip de joventut des de dins.
Com es troba actualment el projecte del Consell de Joventut? N'hem parlat al llarg de tota l'entrevista. Sabem que va començar tot en un correu electrònic, com us explicaves. En quina fase es troba ara aquest projecte? Mira, el que et comentava abans, sí que institucionalment, administrativament, s'ha aprovat tot el reglament del Consell de Joves, però ho han volgut deixar a part, com bé he dit abans.
i ara estem en esta comissió de joves, ells s'han volgut denominar comissió de joves, i portem unes tres trobades. Just avui ens tornem a trobar, esta tarda, i ja ho adelanto, ja faig una mica la bomba, ja es vorà. Però la veritat és que en ells tenim una comunicació superbona, tant amb mi com amb la tècnica, amb Helena,
I ells, la veritat que unes són les trobades que fan en Natros, però ells no deixen de treballar, vull dir, ells van al maset, se troben allí, són persones de diferents grups d'amics, de diferents edats, i això, al final, és el que buscàvem. I, bé, els ho anem a donar tot el suport necessari i que poden comptar en Natros i, evidentment, s'intentarà fer que tots aquells projectes i totes
amb aquelles idees que ells tinguen, donar-los-ho la veu que es mereixen. Al cap i a la fi seran els repitencs i repitenques que ens trobarem en un futur al nostre poble. Sí. Judit Ferragut, regidora de joventut i de salut de l'Ajuntament de la Ràpita, moltes gràcies per haver vingut al fil directe. Moltes gràcies a tu per aquest ratet i per donar-me veu a mi. Gràcies. Gràcies.
Aquest programa ja el teniu disponible