Gràcies.
A Ràdio Ràpida encetem ara mateix una nova edició del programa Fil Direct, és el programa en què volem conèixer una mica millor els polítics, a les polítiques que formen part del nostre Ajuntament. N'han anat passant uns quants, ja hem tingut entrevistes molt agradables, molt simpàtiques, i avui volíem convidar una persona que d'esports la sap una mica i que dic segur que ens farà moure a tots o encegar-nos almenys a practicar una mica d'esport. Ella és la regidora d'esports, Mireia Barada. Mireia, molt bon dia.
Bon dia, Pau. Que t'hem enganxat al vol recent sortida de la faena. Sí, això és una mica caos, sí, sí, ha sigut sortir de la faena, aparcar i vindre aquí. Doncs si et sembla anem a conversar uns quants minutets, volem conèixer les tasques que fem des de la regidoria d'esports, però també conèixer-te una mica millor a tu i que res millor que començar parlant de com te vas introduir al món de la política. Explica'ns això, com vas decidir fer el pas i dedicar-te a ser política municipal?
Va ser una miqueta una decisió premeditada, per a dir-ho així. És a dir, a mi se me proposa formar part de la llista de Javi, l'alcalde, per Progrés per la Ràpita, i vaig estar una setmaneta que m'ho vaig haver de meditar, parlar amb la família, perquè al final, és a dir, era un món nou, tot això, i al final tens...
a l'esquena portes un pes molt gran, no? Tenia claríssim que jo, si m'endinsava en este món, jo volia que fos tema d'esports, perquè al final penso que les carteres de cada regidor han d'anar a acorde amb alguna cosa que ells han viscut o que ells saben o que han estudiat, i jo ho tenia molt clar que el que volia era portar la cartera d'esports. Però, claro, al final no és fer esport,
és impulsar l'esport, estar al costat dels clubs i, bé, una experiència més. De fet, va hi haure una frase que va ser la que em va...
Pegar l'espenteta va ser una frase molt bonica que em van dir qui millor que tu que has sigut esportista d'elit per poder estar en aquest lloc i al final arropar els esportistes com alguna vegada el teu poble t'ha arropat. I això va ser el que a mi em va fer l'espenteta, que vam dir vinga va, provem-ho.
També tenia clar que no era una obligació, en algun cas que jo estigués incòmode o no fos per a mi, sabia que podia dimitir en qualsevol moment. Però, bueno, jo crec que també una de les raons per les que em vaig endinsar va ser perquè, bueno, menys algun company regidor, érem tots verges políticament. Ja estàvem tots dins del mateix sac. Un equip molt nou. Sí, molt nou i era com, bueno...
dins del que jo estic vivint també ho estan vivint tots, així que va ser una decisió pensada, però no m'han arrepentit això. I com t'ha canviat la vida en aquest temps? Perquè clar, són moltes hores que s'han dedicat a l'Ajuntament, són hores d'espatx, hores d'assistència a actes, i no hem d'oblidar que darrere la regidora hi ha una persona que té la teva feina, tindrà la teva família, els teus amics, com t'ha canviat la vida?
Jo descric la regidoria com una muntanya russa. És a dir, jo no me dedico exclusivament a la regidoria, sinó també tinc la meva feina, la qual cosa les meues 8 hores o més les he de fer dins de la meva feina actual.
i bàsicament jo entro les 8 a treballar, tinc una horeta o dues, depèn del dia, al migdia per a dinar, continuo la meva feina i quan plego a les 5, llavors és quan jo em dedico a la regidoria. Tot i que sempre intento avisar els clubs que per favor, pel matí, intenteu respectar que jo estic treballant,
Això, pocs clubs... És complicat. Però, bueno, jo sempre, si és una cosa que puc solucionar al moment, al moment ho soluciono. I, bueno, el fet també de no tenir temps lliure, perquè, clar, el temps lliure que tens de tarda, que podies fer el teu moment d'esbarge, no el tens. I, doncs, els caps de setmana, al final, els caps de setmana estan plenets. De fet, sí que és veritat que a l'estiu, des de la regidoria d'esports, no hi ha
No hi ha tant de pes, però sí que des del setembre que comencen ja els clubs, a fer les extraescolars i tot, fins a l'estiu és duret. Competicions, de tot, hi ha de tot.
Xerra'm una cosa, va. Quan te van vindre a buscar per estar a la candidatura, vas pensar-te una setmana, te va passar pel cap també de dir «igual no surt el meu número, igual no em toca». Sí, sí, sí, me va passar, claro que sí. Me'n lliuraré, me'n lliuraré. Sí, és a dir, al final...
el que volem tots és aportar al poble i ajudar al poble, però sí, clar que sí, és a dir, és que ets nou en este món, no saps com funciona, jo és que no m'havia ficat mai dins, sí que veia els polítics o regidors del poble des de Lluno, però no sabia tot el que comportava això, i a veure, el dia de les eleccions va ser bastant emocionant, perquè clar, anaven pujant els vots, anaven sumant, i al final vaig dir, és que ara sí.
Ara sí. Ara sí, ara sí. Ara sí, doncs ho emprenem, ja està. I tant. Des del primer moment m'has comentat que tenies molt clar que si accedies com a regidora hi havia a ser esports. Explica'ns una mica el teu vincle en el món dels esports.
Jo, com ja sap, tot a la ràpida. He sigut deportista d'elit en el ball de competició des de ben xicoteta. Als 7 anys vaig començar a competir per tota Espanya i després me vaig ficar bastant en el món del ball però internacionalment hi vaig estar 4 anys vivint a Itàlia. Sí que és veritat que en el govern que hi havia quan jo ballava un any me van donar una ajuda i la veritat és que
ho agraeixes, ho agraeixes perquè al final la terreta i el poble és teu i el portes dins i és molt... Te dic això perquè al final, quan a mi em preguntaven, i tu d'entets? Claro, aquí a Espanya, tu podies dir, mira, soc de les Terres de l'Ebre, ah, pues sí, he anat a veranejar, no sé què, però quan anaves a països internacionals,
Penses, com explico jo, d'en soc. Com dic jo, la ràpida em diran, i això on està? Sempre dic, és un poble apropet de Barcelona. Sempre acaben Barcelona, Olimpiades, Rolança... I jo volia la cartera d'esports per aquest motiu, perquè al final hi ha molts esports minoritaris, com per exemple el ball de competició, per a mi és l'esport més bonic visualment, és preciós,
però és un esport minoritari i se necessita una miqueta d'ajuda i que arropiguen. I tenim aquí clubs que són artístics, la gimnàcia rítmica, el patinatge, el twirling. Jo volia que també se donés més veu i una miqueta més d'impuls i de poder estar una miqueta més al costat d'aquests clubs. També intentar ajudar o reconèixer, que és el que és molt bonic per a la gent que estem fent esport i estem fora del poble,
els esportistes que no formen cap que no formen part de cap club d'aquí però que sí que són rapitencs i a veure tenim Anna Zafra tenim a Pol Forner que han sigut en el seu esport campions d'Europa i això és molt bonic quan per exemple a la nit de l'esport en recordes d'estes persones i els fas els esportistes de l'any no els hi estàs regalant no els hi ha tocat la loteria però d'alguna manera emocionalment sí perquè ells se senten reconeguts pel seu pel seu poble i era
per això ho tenia tan clar que jo el que volia era estar al costat dels esportistes d'aquí, dels clubs i dels que estan fora. Si tanques els ulls una mica, quin recoste venen de la teua època d'atleta de competició?
Uf, un món. Primer el brilli, brilli. Està clar, dels vestits. Però sí, tinc algunes anècdotes, ja siguen bones o dolentes. A veure, anècdota dolenta no, el que passa que quatre anys fora de casa no podies veure la família quan volies. Mons pares i la meva família em feien sorpreses quan feien alguna competició a Madrid o a Galícia, ells em feien sorpreses.
També quan vas a països de fora, me'n recordo d'una vegada que no sé si estàvem a República Xeca i era de nit perquè havíem arribat super tard i ens va parar la policia perquè estàvem en un barri que no tocava
ens vam saltar un semàfor i ens volien multar i ens volien quedar els diners. I claro, ves i surten d'este puesto, d'esta gent. I també me'n recordo una competició que vam anar a Filipines, que jo no sé quin virus vaig agafar, Pau, però vaig tornar, que vaig estar dues setmanes, que ma mare ja dia... Jo me'n vaig a veure la xiqueta, que aquesta xiqueta no està bé. I després de molt bones, quan te veus al plató,
el full conforme has passat a la final d'un campionat d'Espanya, o en un campionat d'Europa que moltes parelles que van davant teu del rànquing te les deixes per detrás i quasi entres a una semifinal, doncs estos moments, o de veure la cara de satisfacció de mons pares, de dir tot el treball d'ells econòmic i el meu esforç al final té un fruit.
Paraules com esforç, constància, el treball en equip, tot això són valors que la gent que us ha dedicat a l'esport o que l'ha practicat de mirudets, els teniu molt ben adquirits i m'imagino que de cara al futur com a persones ho han servit moltíssim. Sí, jo sempre dic que per mi l'adjectiu que tinc més dins meu és la disciplina. Lo saber estar, la disciplina, això és el que més tinc jo dins meu.
I de cara a la política creus que t'han servit amb aquests valors? Com els has incorporat a la teua rutina amb els companys? Bé, al final jo soc una persona que m'agrada que les coses es faiguen bé i que possiblement, a vegades soc pesada, de està això fet, està això fet, no s'ha fet. Això és una cosa que m'agrada perquè la disciplina per mi és...
no rendir-te i lo fet de la constància, no? Llavors, per a mi ser constant és al final arribar a un resultat. Jo moltes vegades, ara el meu tècnic Dani, lo truco 40 vegades, Dani, això està fet, sí, Mireia, Dani, però això arribarà. Sí, Mireia, és una cosa que, bueno, que la porto a dins i penso que serveix per a molt. I de fet en los clubs, pues bueno, lo sabe estar jo...
Una cosa que vaig notar que ells enyoraven molt era tenir una regidora que estès. Jo els hi vaig dir d'un primer moment que sí, que era regidora, que portava la cartera d'esports, però que era una persona normal a la que se podien dirigir a mi en qualsevol moment, a qualsevol hora, entre cometes, però que jo era una persona normal, que no volia que me veguéssim com a alguna cosa...
De fet, l'alcalde també és així, i sempre ens ho ha inculcat molt, que nosaltres som pobles, som la gent del poble, sí que estem al capdavant de les carteres o de les regidories, però no deixem de ser persones que al final vivim i estem, gestionem, intentem gestionar el poble. Per tant, jo sempre he intentat que, dins la regidoria, que els clubs se puguen sentir cómodos en mi, no...
És que no sé com dir-li, és que no, al contrari. I això és una cosa que també... La proximitat. Sí, la proximitat i també en els companys. De fet, si la regidoria en moments que pesa, perquè pesa, hi ha moments que hi ha molts problemes, que no saps com sortir-te'n, que no... Doncs bueno, la proximitat que tens en els companys i l'efecte que tens en ells sempre t'ajuden un copet de mà i això ho fa molt fàcil.
A la regidora d'esports estem molt acostumats a veure-la en cerimònies, posant medalles, donant diplomes, lliurant copes, però no es tracta d'això, només la feina de regidora. Explica'ns una mica la feina de despatx o el dia a dia que no veiem els ciutadans de ser regidora d'esports.
Bé, a veure, des de la regidoria d'esports pengen moltes instal·lacions esportives. De fet, en l'alcalde eren dues coses primordials que volíem, en aquesta legislatura, una era donar l'apoi als clubs i que se sentiguessin apoiats per naltros,
i l'altre punt molt important era arreglar totes les instal·lacions esportives o almenys que s'anessin millorant.
Doncs, si em sembla, d'aquí un moment et parlarem d'instal·lacions, parlarem de projectes, que són temes molt potents de la regidoria també, però, com sabeu, en saben els nostres oients, sempre demanem als regidors i regidores que passen per aquí que ens expliquin alguna coseta cultural. A nosaltres ens agrada, ja ho sabeu, i soc jo també. Sempre us demanem una cançoneta que sigui significativa per a d'altres, que us aporte algo, que us faci brillar els ulls o que et porti un record molt bonic. I ens hem demanat una cançó molt xula i molt romàntica, tu, Mireia.
I Will Always Love Your Ai Mare, que se m'han pensat i tot. Sí, de Whitney Houston. És una cançó que, bueno, és la cançó meu ai de ma mare i a mi me transporta en moments que l'he necessitat o que m'he sentit que estava lluny de la família, me ficava la cançó i era, bueno, la tinc aquí cantant perquè a ma mare li encanta cantar i la cantàvem juntes i m'agrada molt. Doncs mira, farem un glopet d'aigua per a descansar mentre sentim a Whitney Houston. So I'll go
But I know I'll think of you every step of the way And I will always be
Love you. We'll always love you. You. My darling you. Bittersweet.
That is all I'm taking with me. So goodbye. Please don't cry. We both know I'm not what's here.
Amb els aguts espectaculars de Windy Houston, tornem als estudis de Ràdio Ràpida al 107.9. Estem xerrant, estem conversant amb Mireia Balada, que és regidora del nostre ajuntament de l'àrea d'esports. I com havíem comentat abans d'aquest descans musical, ara volíem parlar una mica d'accions o projectes que des d'esports, des de la regidoria teua, heu impulsat o voldreu acabar d'impulsar el que queda de legislatura. Quins són aquests grans projectes?
Bé, el primer projecte que claríssimament és molt necessari és la reforma integral del pavelló d'esports del nostre municipi.
Bueno, farà dos plens anteriors, sí, que es va aprovar el projecte de la reforma integral i bé, esperem que per abans que s'acabi l'any intentar fer una part de reforma. No estarà tota, com voldríem que estigués, però hem de començar poquet a poquet. I després, el que també estem...
estem mirant, ja ho estem fent, és una miqueta el que és el camp de l'estadi de la Devesa, del futbol, també, gràcies també a la junta directiva de la Unió Esportiva Rapitenca, estem bastant en contacte per a també, cosetes que es van arreglant, que pareix que digués, no hem de fer un estadi nou, però hi ha moltes cosetes que s'han d'anar arreglant i s'han d'anar fent, s'han d'anar pintant, de fet ara van pintar tot el que és la...
La faixada de fora, vam pintar les portes, bueno, pues anar millorant, la veritat. Coses necessàries perquè entren els gols, si no, no entraran de cap manera. Alguna iniciativa d'estos anys que portes aquí a l'Ajuntament que et fa sentir especialment contenta o orgullosa d'aquells projectes que dius, volia que me'n vagi a regidora o el que he deixat?
Jo crec que projectes com a tals dins de l'àrea d'esports, sí que n'hi ha hagut projectes de clubs o els clubs que han crescut, però més que res jo, és a dir, és que no hem tingut temps, perquè com el principal era arreglar les instal·lacions municipals i també posar ordre,
dins, per exemple, del que és la piscina. Nosaltres tenim treballadors que pengen de l'Ajuntament, els nostres monitores i administratius. Era tot una mica a caos. Llavors, pareix que no, però costa molt ficar ordre en horaris. De fet, també el que hem fet en guany ha sigut... Hem contractat una empresa externa per a que ens pugui...
cobrir hores de monitoratge i de socorrisme, perquè al final també el que volem és millorar les condicions laborals de les monitors nostres i dels nostres treballadors interns dintre de la piscina. A la piscina també vam posar una caldera de biomassa,
És a dir, són coses que exteriorment possiblement no es veuen perquè no són projectes de dir, vaig a fer la festa de l'esport, vaig a fer, però són punts que són molt necessaris perquè tot funcioni i sobretot perquè els clubs del nostre poble estiguin, al final jo treballo per a ells, estiguin ben coberts i el primordial era donar-los suport a tots els clubs i estar,
i que tinguin unes instal·lacions en condicions i la veritat no moltes han trobat gens bé les instal·lacions i l'administració pública costa i llavors poquet a poquet anem arreglant i segurament si parles en els clubs que estan dins o en usuaris que van a la piscina si te podran dir
Doncs sí, mira, això ho han millorat. No hi ha tant de projecte així visible, però sí que està. Estem més còmodes, estem més millors. Sí, sí, sí. Molt bé. Precisament ja que pares de la piscina, saps que al nostre programa, durant la setmana anem agafant les trucades, missatges que ens envien els oients, amb possibles preguntes per a tu. En tenim una que precisament parla de la piscina. Mira...
és una gent que diu si heu valorat des d'esports la possibilitat d'ampliar l'horari de la piscina al migdia. Ella apunta a donar quatre, perquè diu que això favoraria la conciliació familiar, possiblement s'apuntaria més gent, gent que no pot anar en altres torres perquè treballa. Com està? És complicat d'ampliar horaris a la piscina? Bé, aquesta valoració està feta i hi ha uns horaris futurs que està contemplat que la piscina estigui oberta al migdia.
Però el que t'estava dient abans, Pau, com més hores està la piscina oberta, més personal necessitem i anem una mica escassos. Per això, enguany també hem agafat l'empresa externa que t'estava comentant, llavors sí que ho estem valorant i en un futur jo dono la paraula que la piscina municipal estarà oberta al migdia, però no vull dir fetges ni quan. Està valorat, però necessitem més personal.
Has donat tu la paraula futur, te l'enganxo i si el vol, hi parlem una miqueta de present i sobretot de futur de l'esport a la ràpida. Quins són els principals reptes que creus tu que té l'esport rapideng? Reptes.
Reptes. Bé, jo un dels reptes que s'ha complit ha sigut que molts de clubs del nostre poble han ampliat equips femenins. Molt. I això és una cosa que m'agrada molt, per la igualtat i perquè tots som iguals. Després, un altre repte que a mi m'agradaria, però que això jo trobo que m'encantaria, fer un complex esportiu junt.
Aquí has fet cara d'aquí estic somiant molt, ja. Sí, sí, sí, estic somiant perquè és difícil. És bonic somiar, somiant. Sí, sí, sí, mos podria, ojalà mos toqués la loteria, no?, aquí i poder-ho fer. Però sí, m'encantaria que puguem muntar una pista d'atletisme en una piscina al mig o en un altre camp de futbol i m'agradaria que tot estigués concentrat al mateix lloc, en un gimnàs,
que també va tindre una mica de polèmica, el tema de fer un gimnàs municipal, m'agradaria, sí, perquè penso que som un poble gran i, bueno, si fas una miqueta de recerca, els pobles del voltant ho tenen tot concentrat i al final també
és una conciliació familiar perquè mentre el fill o la filla estan fent el seu esport, el pare, la mare o l'iaio poden estar nedant, poden estar fent atletisme, poden estar al gimnàs i és una miqueta que al final sigui esport però també conciliació familiar.
Consideres que la Ràpita som un poble esportista o encara fa falta més gent practicant esport? No, jo considero que som un poble molt, molt esportista. De fet, és que els clubs Pau cada any creixen i creixen, tu no saps, per donar les pistes, l'olió que tenim, perquè és que, clar, jo tinc dos equips més i la meua...
La meva temor és, necessito pistes, perquè és que això creix, jo no puc dir en un club, no, no creix que és seu. I és la temor que tots els anys tinc, quants equips hi haurà més? Perquè sí, hi ha molta demanda d'esport i sí, i a més tenim molt bons esportistes, perquè de fet, és el que et dic, marxem fora perquè realment acaben sent eminències o acaben sent una figura important al món de l'esport.
Parlem-nos una miqueta de la nit de l'esport, perquè és un dels actes en què brilla la regidoria, és el dia que us poseu de gala, evidentment, però és una gala que els últims anys se n'ha parlat bastant per les coses que passen durant la gala. Explica'ns una miqueta com s'ha dissenyat, com ha funcionat i com va això. A mi m'encanta muntar la nit de l'esport, vaig nerviosa, però m'encanta, és a dir, al final és una nit que no vull que sigui avorrida, és una nit que vull que
que els esportistes i els que col·laboren en fer la presentació, que disfrutin i que se ho passin bé. De fet, jo estava un dia, quan vaig començar a ser regidora, estava mirant vídeos de com poder fer un canvi, alguna cosa diferent, alguna cosa que fos la meva marca. I em va sortir una presentació de, no sé si havia sigut a Cambrils, que feien això, que inclús entraven un cavall
A l'escenari, un cavall, i vaig dir, bueno, això no és necessari, el cavall, però vaig voler, doncs, bueno, vaig agafar esta idea, i després, doncs, bueno, la idea de l'arbre, també, això, doncs, va ser una miqueta en el club del Twirling, perquè ells tenien un muntatge que feien com un arbre, i la veritat, m'agrada molt montar-ho, saps per què, Pau? Perquè és el que t'he dit, no vull ser inaccessible, i, de fet,
ja no és que els mesos previs a fer el muntatge de la nit de l'esport no només interactuó amb els presidents o amb les juntes directives, que interactuó també amb els esportistes, amb els xiquets i xiquetes.
I és que ara tinc un problema, perquè ara resulta que em van vindre un munt de clubs i un munt de pares que tots volen fer la presentació. I dic, no acabem a l'auditori, no acabem, dic, mos ho tothom ara fer a lo grande. Però és una gala que a mi m'agrada molt. M'agrada molt perquè els vaig disfrutar.
I la resposta es veu que la gent s'ho passa molt bé, tant com a espectadors com a participants. Sí, sí, i m'agrada també fer una recerca d'esportistes de fora que són rapidents, és el que t'he dit, i que també els agrada que el seu poble los reconegui.
Això ens costa una miqueta i t'ho comento jo com a espai radiofònic també ens costa de vegades assabentar-nos de què estan fent els ràpidrencs que tenim disseminats i perduts pel món i ens fa molt de goig a la ràpidat poder lluir-los i costa que ens ho diguin o assabentar-nos. Si m'hi deixes voldria donar un missatge perquè és el que tu dius és impossible saber què
també per l'edat que tinc jo, generacions, jo he estat fora, temps, jo faig una crida de si hi ha algun esportista de qualsevol esport que estigui fora, que hagi guanyat, que vinguin aquí a l'Ajuntament, que deixin baix un missatge, que li donaran el meu telèfon i que per favor se fiquen en contacte amb mi, perquè a vegades és difícil trobar esportistes aquí poder donar un reconeixement la nit de l'esport i no voldria que
No donar l'oportunitat que siguin reconeguts i acompanyats de la seva família. Jo vull donar aquest missatge que, per favor, sí que és veritat que hi ha pares que coneixen la família o amb els germans o el que sigui, m'ho fan arribar, però jo vull donar aquest missatge que, per favor, si hi ha esportistes fora, que me facin arribar la informació.
A nosaltres ens passa, i per això, aprofitant que te teníem aquí, que a vegades ens diuen, ai, no parleu de natació, no parleu de X esport, per no dir-ne cap, i si era més... És que no ens entenem. I fa ràbia perquè dius, són campions d'un munt de llocs, i dius, això ho volem lluir, tenim ganes de revistar el nostre informatiu, de comentar-ho, més que les notícies dolentes, que quan buscau el pavelló damunt ja ho direm, és igual, anem a lluir les coses boniques, anem a lluir-les.
Si no me la vols contestar, no me la contestes, però ara estem en franquesa i has tingut algun moment de dir jo plego, plego portada i me'n vaig i us quedeu tots? Moments complicats, com a regidora, va. Sí. Molts? Alguns. Alguns. Alguns. Estàs somrient, eh, per als oients que no ens veuen, estàs somrient. Un dels primers moments va ser, no sé si va ser la primera setmana. La primera ja? Sí. La primera setmana, perquè, clar, arribes aquí, tot és nou...
i jo em vaig ficar davant de l'ordenador i tenia que firmar una factura de bastants diners i jo me vaig quedar blanca i afilada. Vaig dir... Això depèn de mi, no, la mòbil. Això depèn, claro, i una miqueta perquè, bueno, com no has estat mai, ningú t'explica lo que tens que fer, doncs bueno, jo vaig dir... És que me'n recordo que estava Noelia Belmonte, la regidora de Cultura,
I li dic, no, i jo, caent-me la llagrimeta, jo plego. Jo això no sé què he de fer, no sé. Però bé, després vull donar les gràcies al meu, també a l'antic tècnic, a Lluís Rosso, que gràcies a ell, la veritat, el camí ha sigut molt fàcil. I li vull agrair des d'aquí, que ara està jubilat i està vivint la vida.
I també a l'equip, com tots estàvem igual, Pau, ell em va dir tranquil·la, jo també, no passa res, doncs avant. I en algun moment, sí, en algun moment, no te sé dir en quin moment exacte, però és que saps què passa, Pau, que a vegades s'oblida que nosaltres som persones i que tenim sentiments i que tenim família i que tenim la nostra feina i que també volem...
Desconnectar a vegades, encara que no poguéssim. I això a la gent se li oblida. Jo sempre ho he dit, tothom hauríem de ser regidor un mes. Un mes només. Un mes. És molt de pes, és molta responsabilitat i jo personalment intento fer-ho el millor possible. Evidentment que m'equivocaré.
evidentment que al principi a mi m'acostava molt la crítica, soc una persona sensible i molt m'afecten les coses, vaig plorar molt en moltes ocasions, però al final aprens a conviure això, perquè està... agradaré o no, perquè al final som un personatge públic i hi ha gent que agradarem i no. I no pots agradar a tothom. Encara que féssim les coses bé i a la gent que no agrades saps que les coses les estàs fent bé, ells te criticaran, però al final has de dependre, Pau, és el meu lloc, soc regidora...
a qui tinc que tindre contents són els que pengen de mi, intentar fer les coses el millor possible i si m'equivoco ho sento, soc persona com tots.
És per al cas d'entrada política, intentar fer el millor per al poble. Sí, el servís de consol és una constant que han explicat tots els regidors que han passat per aquí. Tots han tingut aquest moment de dir les crítiques, les crítiques que no entenguen les persones, que va tot sou persones també, en les vostres coses, i que sortiu de nit, i que teniu parelles, teniu amics, i no estem les 24 hores disponibles a l'Ajuntament com mos ara ja està, sinó que tenim altres feines.
Ara t'invertiré la pregunta, t'he preguntat per algun moment dolent, però dir-me algun moment d'aquestes que t'han bridat els ulls i has dit que bonic ser regidora. Només per això valgo la pena. Doncs molts. La veritat és que, i a mi m'agrada quedar-me en el positiu, però dins de la regidoria he tingut molt més moments bonics que dolents. Jo, de fet, la nit de l'esport és una nit que a mi...
sempre m'emociona, m'emociona perquè quan he intentat participar me'n recordo de la persona que era, que soc, que jo soc bailarina, el que passa, la vida, seguís el seu camí, però sí, o en actes que han fet companys meus que me n'alegro moltíssim que allò els hagués sortit bé, també m'ha emocionat, viure al costat de...
de companys que han sigut pares, també això és molt bonic, al final és una família política. I jo sempre ho he dit en un primer moment, és que trobo que he tingut els millors companys que hagués pogut tindre. I els dono les gràcies a cada un d'ells.
Quan passarà, no ho sé, però hi haurà un dia que deixaràs de ser regidora perquè t'encansaràs, perquè no sortiran els vots, però el que sigui, com t'agradaria que es recordés la petjada que has deixat tu al poble com a regidora? Quan penses en Mireia, dius, sí, Mireia, la que va, com t'agradaria que et recordés? Bé, jo, més que la Mireia, la que va, hi ha dues frases que una la diu sempre l'alcalde i me reafirma molt i m'agrada,
que és que hem d'anar tots de la mà. De fet, som un poble i si anem tots de la mà, tot avança. I l'altre és, si un vol, se pot. Són dues frases que vull que se quedin gravades. És a dir, jo vull ser regidora, ho podem fer tot.
perquè vull, i vull que els clubs estiguin contents i vull que les reformes es facin, si un vol voler es poder, la típica frase, i això són dues frases que a mi m'agradaria que la gent recordés.
Has entrat fa una milloreta aquí els estudis de Ràdio Ràpid, atabalada, que venies de la feina, i ara estaríem xerrant hores i hores, tu i jo. Sí, estava nerviosa, la veritat. Però has estat molt tranquils. Sí. Has estat a gust? Molt. Hem xerrat de moltes coses, de molts aspectes esportius, de molts projectes que tenim a la Rijaderia, TVM encara il·lusionada i somrient, i això és molt bo. I el que m'agradaria és, per acabar l'entrevista, que l'acabessis tu, simplement convidant a la població el que tu saps fer millor, a que féssim esports. Convida-mos.
Bueno, a vore. Des de la regidora d'esports jo sí que és una cosa clara que fer esport al final és salut, és fer amics, és fer conciliació familiar. No només l'esport és per a obtenir un resultat, un físic, no.
L'esport és vida i jo animo a tota la població que, bueno, que faig esport. I si no sap l'esport què vol fer, el que sigui, que també pot ballar, que el ball també és esport. També ho és, clar que sí. I això, moltíssimes gràcies.
Mireia Balà, regidora d'Esports de l'Ajuntament de la Ràpita. Un plaer haver parlat amb tu. Has estat bé? Molt, igualment, Pau. Tu sempre és un plaer. Tu mos tranquil·lisses a tots. Hem estat a gust. Doncs emplacem la nostra audiència. La setmana que ve no tindrem fil directe perquè em penso que toca plenari. Si no hi ha cap canvi, doncs la setmana que ve, política de la dura, eh? Plenari. Gràcies a tothom i tornem d'aquí tres setmanes. Gràcies.
Un cat.