Gràcies.
Els divendres és el dia de la política a Ràdio Ràpida. El darrer divendres de mes retransmetem el ple municipal. La setmana següent tenim la Ràpida a debat amb els portaveus dels grups municipals. I la resta de divendres és temps de Fil Directe, el programa en què volem saber qui són les persones que treballen en l'àmbit polític al nostre Ajuntament. Avui ens hem proposat de conèixer una mica millor a Javi Galera,
cinquè tinent d'alcalde i regidor de serveis, ocupació de la via pública, parcs i jardins i medi ambient de l'Ajuntament de la Ràpita. Javi, molt bon dia. Bon dia a tots. He hagut d'agafar aire entremig de les regidories de tantes que em portes, eh? Bueno, una miqueta, una miqueta.
Sí, germà, anem a parlar una miqueta, per començar, de la persona. Anem a conèixer-te una miqueta com a persona abans d'entrar a parlar de les tasques d'Ajuntament. Explica'ns una miqueta qui és Javi Galera. Hòstia, fill de mon pare i ma mare. Bueno, un típic rapitenc que s'estima el poble, que he treballat per fora,
I com sempre se diu, quan tornes a casa, valores el que tenim i, bueno, no res. D'aquí, com dic jo, d'aquí de casa. Perfecte. I ja que dius de casa, normalment el poble saps que mos coneixen per mals noms, renoms o això. Me l'imagino, que em diràs ara, no? Bueno, al final coneixen l'apellido, galera. Galera. I és com més mos coneixen a mi i a part de la nostra família. Sí que de part de mon pare tenia el mal nom de lo moreno quan treballava a la construcció.
Treballaves a la construcció? No, no, m'un pare, m'un pare. I tu d'ofici, en canvi, en què t'has dedicat? O has sigut la mateixa tradició? Bueno, de la família m'has sigut mon germà el gran. Jo en un principi ho he tocat una mica de tot. Des de... vaig estar anys treballant dins la cadena de caparabó, supermercats, i després com a transport, l'última feina des d'entra l'Ajuntament a gruers romani. Si no, portant camions pluma i sobretot conducció de camions en trailer.
Tenies clara aquesta vessant que t'agradava el tema de cotxes, diguem-ne, de conducció, o el tema dels pares també tirava? Bé, al final t'adaptes a la necessitat de treballar i quan em va sortir una opció de poder fer paqueteria, que també l'he tocat, doncs em vaig treure el carnet de camió i allà. Al final, com se sol dir, qui no vol treballar és perquè no vol. Perquè és feinània, el que passa és que sàpigui buscar-la i adaptar-la.
El tema de trobar problemes davant teu i buscar-ne solució, ets una persona resolutiva, em sembla. Bueno, així ho intento, perquè al final m'han ensenyat a casa que només fer-me el dir-ho així, només hi ha una cosa que no té solució i la resta, crec que d'una manera o d'una altra. I si no ho saps, pots tirar mà de coneguts, amistats o persones que quals te poden ajudar a sortir del programa, que és com està passant en aquesta nova etapa.
Creus que precisament aquesta capacitat teua ha sigut decisiva a l'hora d'assumir la regidoria de serveis? Bueno, encara recordo quan vam guanyar les eleccions i al mateix moment de celebració i després vam reunir-nos. Va ser una reunió que quasi sempre arribo tarda, quasi totes.
perquè són moltes coses que porto entre mans. I ja em van dir, ja sabem la teua. Si no, ells mateixos ja van fer la tria i galeres, està. Perquè, no ho sé, suposo que el tarannà que porto i les coses que jo explico de mi, doncs cada ulla em foca cap a un costat i tant...
Ja hi havia l'actual alcalde i els companys de Progrés, ja tenien clar cap on m'havia de jo tirar. Podia funcionar o no, perquè al final és provar i si no, fas un pas atràs o no. Però bé, m'agrada.
Doncs ja que em parles ja de política, anem a entrar en aquesta etapa, a l'Ajuntament, i m'agradaria saber una mica com arribes tu a l'Ajuntament, és a dir, com te vas presentar o si et van vindre a buscar per a la candidatura de Javi, de l'alcalde? No, sempre, i crec que aquí em posaré molt a la part de moltíssima gent que em queixava, igual que se queixa molta gent del poble, se queixaven i se queixen, perquè és normal,
I hi ha parets que quan tu vols una solució, moltes vegades no és només des de fora queixant-te, sinó és entrar dins al món, aunque no ho conegues, intenta entrar. No m'amagaré, en la qual vaig estar des de fa temps, mirava partits, a veure quin podia ser el que jo podia veure a la meua línia o el meu pensar.
Hi ha colors que cada dia avui els tinc en oposició, que me'ls mirava, però el qual no m'acabava identificant. Quan vaig enterar que Javi feia un partit, em vaig enterar de rebot i em van dir, mira, i hi ha una altra persona, que també va estar en política, una més gran del poble, que també m'aconsellava, em diia, ostres, sent la manera que tu ets, i ell també coneix el Javi, jo sé com és, també ets ell, i ve canviar-la ràpida perquè no parles amb ell. Vaig fer una entrevista i mira, i aquí estic.
Aquí estem dos anys i mig després. Hi ha regidories, coincidiràs amb mi, que són més de despatx, són més de treballar en papers i números i n'hi ha que són de donar la cara, són més visibles tant per a tu amb les persones, en el contacte, com les persones de cara a tu. Per què creus que se t'ha confiat precisament regidories que són tant de contacte amb les persones, tant de carrer?
Bé, no és només contacte de carrer, sinó... És el que dic, igual que teníem clar cap a on me volien posar, clar, mos hem trobat que al final, a ser una regidoria tan visible, tan de cara al carrer, clar, tothom te para. Paren els meus companys de govern, paren a l'oposició, i sí, paren a galerà, si m'agafen potser per la vorera caminant corrents, perquè si sempre em veuen dalt d'un vehicle o algo...
i que també és una cosa que després ja parlarem d'això. No sé, si al final estar al carrer és intentar escoltar les necessitats del poble,
no només d'ells, sinó també meues, perquè al final jo com a ciutadà, doncs també, ostres, això està fora d'aquí, ostres, allò, allà. I ara també, que volto, com tots i més ara, el seu pare també fa dos anyets, en el cotxe de la xiqueta o vas amb els amics per una volta, tens, potser, necessitats d'allí, o una papelera, o contenedors plens, sinó coses que...
inclús passejant, em dóna opció de poder maniobrar, inclús en aquell moment, sinó que li pregunten a la meva parella, trucar, enviar missatges, sinó... Per desgràcia és una feina que sí que està al carrer, te comporta que no tingués un parón. No sé com explicar-ho. No pots dir demà més i esta tarda passo, sinó no perquè sempre hi ha alguna cosa. I el carrer és com una regidoria activa 24 hores.
perquè qualsevol cosa, saltar un automàtic, un carrer sense llums, un camió que passa a Bordomón d'una vorera, als fons dels panots, que, per exemple, ha passat i sol passar, sinó, ostres, sempre és activar unes guàrdies, activar pendent, canviar la feina el dia següent de la brigada, perquè primer hem de resoldre aquell problema, sinó, pareix que no es faci feina, però és que són un cúmul de necessitats 24-7.
Xavier, ara estem molt acostumats a veure't el carrer, a veure't arremengar treballant, però recordem que al principi, quan vas entrar, precisament va ser una de les polèmiques, que la gent no acabava d'entendre que un regidor s'arremengués. Com vas viure tu en aquests moments?
Bé, si et parlo amb sinceritat, com a persona em va afectar una mica. Perquè sí que em va costar inclús que els meus companys de govern ho entenguessin, sinó, com ja he dit, he tingut opcions de tindre feines portant gent,
I he après, no només dins jo tot xol, sinó he après com era de mon pare, que ell era com si fos el capatàs de l'obra, i mon pare feia també de paleta.
Per què? Perquè volia fer les coses ben fetes. No significa que el resto no fessin les coses ben fetes, no significa que la brigada o empreses externes que venen a treballar per a nosaltres o l'Ajuntament no fessin les coses ben fetes, però sí que t'agrada que el final estigui el millor possible de cara a la ciutadania i de cara a nosaltres mateixos.
doncs, soc una manera que no s'està sentant, sinó, no vol dir, perquè molta gent també a vegades es confon, que deixi que la feina m'ho ha de despatx, de trucades, de correus, del dia a dia apartades, de firmar factures, si no, firmar factures, per exemple jo firmo una factura, feig factures que són molt diferents als que tens de casa, i tants de...
Tants de números i a vegades de 3, 4 i 5 xifres, doncs fas, ostres, doncs m'ho miro molt, perquè per mi un euro del poble és bastant important. Doncs claro, treballar al carrer em dóna valor a que aquell euro o aquella papelera que vull ficar allà estigui perfecte, perquè després també intento que, si estic allí, li puc dir a l'operari, no la fiques aquí, fica-la allà, perquè aquesta manera la protegim i sé que no es copejarà, sé que no tirem els diners, que aquesta papelera durarà dos dies, sinó...
El carrer és on veus les necessitats i, a vegades, un canvi que potser un veí o un operari de brigar em pot dir que ho posaria així d'aquest costat d'aquí, adaptem-ho i sempre milloren. Que si no estàs al carrer en ells, no ho veus.
Sí, i no significa que també per estar dalt d'un toro o dalt d'un camió o recollint valles, que la gent també m'he criticat per això, no estigui pendent de tot el rest, sinó el que vols dir, el WhatsApp, les trucades, sinó és un no parar. I sobretot també en empreses externes. Per mi, quan tu vols que una feina estigui ben feta, quan no pots gestionar-ho tu directament amb els teus operaris, no significa que hem de deixar, que també crec que és un canvi que lluita el pol·le, no significa que hem de deixar i ja farem, i d'aquí pot ser un any o dos,
tindre un problema en aquella obra o en aquella cosa que es va fer, sinó, hòsties, intentar avançar-nos a una necessitat o a un possible fallo posterior que no ens passi. Fico com a exemple l'Osan Isida, al qual hem posposat l'asfalt per poder fer els fluvials i després es fa asfaltar ja quan toca.
no asfaltar i després tornar a obrir per tornar a asfaltar després, sinó, ostres, perquè hem de malgastar aquests diners. Quan estàs al carrer vivint in situ, això té molta marge de maniobra. Us has comentat fa un momentet els operaris de brigada, en aquest sentit és el capdavant d'un gran equip. Com vos recordeu com dirigeixes aquest gran equip que sou el brigada?
Ja inclús va ser el moment que molta gent del poble o a oposició no veient tampoc clar això de jo també treballar en ells, i inclús dins el grup de brigada passava el mateix. Potser no estaven acostumbrats que un regidor també estigués al costat seu. Sempre que ho he dit, les feines que he estat, m'he adaptat a estar al mateix nivell que el del meu costat, no soc més que ningú, que és una mica de la diferència. Si no em puc embrotar quan se pot embrotar l'altre.
i dintre de la brigada està el cap de brigada, els capatassos, els operaris, baixa. Jo estiria per dalt per veure què fan i tot, però al final m'hi sumo en ells. A vegades és manar i a vegades és escoltar i saber dirigir. Que ja funcionen de per si, però crec que us feia falta un recolzament
perdona'ls-ho, i sempre ho he dit, des d'aquí agraeixo també a tots els regidors que quan fem un acte, quan fem una solució, fem alguna cosa, el poble, o les festes mateix, de treure un equip que munta tot això. Doncs clar, crec que se'ls havia de donar veu. Gràcies també al recolzament del grup de govern i l'alcalde, vam poder renovar el famós tractor i les maquinàries que feia falta, perquè sí, el tractor s'ha fet molt famós,
sinó, crec que és com diu aquell, per a poder que tot funcioni has de tindre operaris correctament formats que puguin treballar en seguretat i també les ferramentes adequades.
per això vam voler volcar un dels primers pressupostos que vam tindre, una renovació de gran part de flota i de coses que feien falta per la brigada. Explica'm una miqueta com és un dia normal al regidor de serveis, si és que hi ha un dia normal, perquè pel que m'has dit abans sempre surten coses, però habitualment un dilluns a les 7 o a les 8 quan enganxeu, com funciona això?
Bé, ja té un matí quan enganxen, si no hi ha res, ja hi ha feines establertes de neteja, ja tenen el seu àmbit de treball d'aquella setmana o d'aquells dies, però clar, hi ha feines molt canviants com per exemple jardineria, obres,
electricitat, sinó que el qual molt se va, sobre el que et pot sortir, hòstia, hi ha hagut un altre cap de setmana, s'ha de desmuntar, sinó, és el que per això vols dir que és molt moviment, no vol dir que sigui una cosa així, és com una fàbrica que entro, faig aquell tubo i quan acabo marxo, el dia següent torno a fer el mateix, no. Hi ha feines que estan molt, molt, com dir-ho així, temporals, que estan molt ficades al seu lloc, però sempre hi ha molta cosa canviant, llavors,
i clar, des que s'arrenca pel matí i se repartitxen les feines, està que pleguen a les dues, doncs cadascú ja està bastant establert. I si es queda guau penjat, doncs pel dia següent, sempre intentem mirar un moment que les urgències. Si no, hi ha prioritats, hi ha feines importants, però sempre hi ha urgències, i són els que sempre s'intenta fer primer.
Fa un moment ho insinuaves i ara t'ho pregunto ja directament. La teva feina és una feina molt d'estar al carrer, de veure les coses, de trepitjar carrer, d'escoltar les persones també, les queixes, les demandes, els suggeriments que et poden fer, però això és molt intensiu, això és molt intens. Com ho portes al llarg del dia, precisament, aquesta constant tensió d'estar escoltant, d'estar mirant, d'estar observant...
És complicat. És complicat. Com t'he dit, al final te trompe el carrer i tothom parla. T'ho puc assegurar que el meu telèfon... ...lo té molta gent del poble. Perquè moltes vegades... ...dois una solució i... ...com m'agrada després comportar un seguiment... ...el que faig és deixar el telèfon i dir... ...si tens algun problema, enviem un WhatsApp, enviem no sé què. Intento estar sempre pendent de tot. El dia...
És el que et dic, se porta complicat perquè també traslladar-ho dins de l'àmbit familiar, i amb una nena que mira, el dia 21 va fer dos anys, fos, hòstia, costa molt unir aquestes dues peces, perquè al final el teléfono no para,
i com a persona en algun moment m'he sentit amb les piles no descarregades però moralment una mica tocat. Però t'aixeques el dia següent i emprendre això, saps on... Si no tenim clar on vols arribar, t'autoalimentes a continuar. I sempre que el mateix, i fins i tot com vaig a govern o a persones que part sempre el mateix, el dia...
que sí que està molt política i és un món que jo no havia tocat mai, però el dia que el mateix poble digui que no volem més de galera o no estem contents de galera, sense problema, jo faig un pas atràs i això estic superorgullós de poder-ho dir així. No és que vulgui calentar una cadira, sinó que vull arreglar el meu poble, que és la diferència.
d'una fe que estem fent entrevista aquí tu i jo, estem xerrant tranquil·lament en directe, en aquests moments passa un minutet de la una i mitja, i que has tocat tres o quatre vegades la pantalla del mòbil vigilant si t'has rebut algun missatge o alguna cosa. Aquest patiment el tens damunt teu. Jo et volia preguntar, m'has avançat tu pel tema familiar, perquè això sí que...
Penso que moltes vegades, jo també ho he vist amb molts de regidors i ho he viscut fins i tot jo mateix treballant a l'Ajuntament, que moltes persones no entenen també que a l'Ajuntament estem unes horetes i després hi ha vida personal darrere d'això i és complicat, tens raó, ho estaves dient ara i és complicat d'entendre, ho fer entendre les persones que potser hi ha un moment que estàs sopant a un restaurant i que no cal que et vinguin a dir que el final no funciona, no?
Sí, és el que et dic, és molt complicat. Quan tu tens una feina així que no és l'acostumada, no només és tu aprendre a saber gestionar això, que fos poc assura que no és tan fàcil com seu des de fora, sinó també que la persona que tens al costat et sàpiga també gestionar això. És complicat, molt complicat. Si no...
Per a poder-ho explicar, només ho poden explicar persones que han estat amb el mateix. És com allò que tens un problema de la família i et diuen, t'entenc, no, no. Si no ho has passat, no ho saps, però això és el mateix. S'ha de viure. I crec que un company regidor sempre ho ha dit. Diu, no, hòstia, invitaria moltes persones i crec que pot ser l'alcalde.
estar dins en este món i que veiessin a vegades les complicitats i complicacions que podem fer no només familiars, sinó a l'hora de poder fer... Ara anem a arreglar això? Ostres, què comporta això? Sinó papers, papers, papers que no s'acaben mai i amb els serveis tècnics, sinó intentar que tot funcioni és molt complicat i d'aquí també no només...
fent atràs en el que has dit abans de la brigada, sinó agrair sempre el seu suport, que crec que és, per mi, una peça fonamental del poble, sinó no només ells, perquè ho he de fer extents, sinó al departament tècnic, al departament de policia, per el qual també estic molt en contacte, perquè també estan al carrer en altres, i al final són com fitxes de puzzles que les has de fer un i totes perquè tot funcioni. I és una cosa que intento
haver com una germanor, i jo sé el fil que uneix tots aquests departaments de cara a un benefici, no només pel poble, sinó per una gestió o una obra, sinó moc tots aquests fils. I jo, no sé com explicar-ho, sinó et dona una satisfacció de veure com tot pot arribar a funcionar. Hi ha lios, eh? Sempre. No és tot tan fàcil, però poder que aquestes persones unir-les i tu ser el fil,
hòstia, és, no ho sé, com altres feines que he tingut, ho he sapigut fer i aquí, sent una envergadura més, que no és una empresa, no és una fàbrica, sinó és un poble, en 14, bueno, 14 no, perdona, perdona, anem quasi als 17.000, hòstres, són aquestes persones que et deuen la teua gestió i això, per mi, és bastant important.
Per això, sempre hem volgut fer entendre que som un grup que han vingut a solucionar problemes, transformar la ràpida cap a on jo crec i tot on creem que volem arribar, sinó a una visió de la ràpida, com fa molts anys que tothom veia, hòstia, la ràpida, pots fer arribar el mateix. Llavors, clar, has de morir totes aquestes fitxes perquè tots els problemes puguin sortir i arreglar-se.
I en aquells moments que tots els teníem, en què dius, diria prou, m'apartaria, reventaré, petaré, on t'agafes? Quines motivacions te porten a dir, vale, sí, avui estic malament, però d'aquí mig hora me torno a remengar. On t'agafes? Hi ha moments que, si em permet la cara de dir-ho, a vegades me manda, galera!
Has d'estar més aquí i més allà. I sí, com ara les obres de la plaça, m'agrada passar, les grans empreses... T'ho dic tal com ho sento. Sé que soc una persona normal i corrent de carrer, en un càrrec polític, però que pugui parlar amb una empresa com està aquí creant, que és Soriguer, o Empreses. I ostres, i t'han d'escoltar, i tu veies alguna cosa que potser no ho haig de ser correcte, i dius, hòstia, això així, i els facis pensar,
Puc dir que veient que no és todo vale. Són moments que jo també m'autorecargo l'energia aquesta. I si no, a vegades arribo a casa també la donen mal perquè igual m'hi fico el mòbil a jugar. I t'ho dic en serió, són aquells moments que el meu mig cervell me desconecta, l'altre mig no puc.
Saps que va molt bé també per desconnectar i per agafar bateries, la música. I t'hem demanat abans que ens diguessis una cançó que t'agrada molt a tu i que et posa de bon rotllo i que et faig somriure com somrius ara. I m'ho has demanat una de molt bonica.
Sí, normalment soc de música així de l'època d'abans, que fins i tot parlàvem, Fernando, de discoteca, l'Onplay, Sarau, aquella musiquita cantadeta, que no era tan electrònica, sinó només cantadeta, però, bueno, maquineta, però cantadeta. Però, com no podies dir cap cançó, sí, perquè són bastantes, i a part, m'agrada també tot tipus de música, a menys algunes que no en puc en elles, com ha dit Pau, reggaeton, i alguna que patina una mica.
N'hi ha una que em va agradar, perquè em va agafar en uns moments que jo també estava anímicament, no tocat, però baix, i les imatges de videoclip i la cançó, saps? Em va agradar molt, que és la de No dejes de sonar, de Manuel Carrasco. Més que ara és perquè, m'agradaria que la gent la veia, és perquè surt l'outre abocador,
la platja nostra que tan greu tocada en aquest temporal i de fons els pors i no es veu molt clar però la ràpida i com dic jo tenim el que molts voldríem tindre i això s'ha de viure. Ja sé que no la puedes ver
Hay tanta luz que se apagó Ya sé que en tu dolor se fue Y cuéntame, ¿puedes contar? No juzgaré tus pasos Escúchame, te escucharé Pusiste todo el corazón Y al final todo salió mal El corazón se equivocó Pero tu amor era verdad La realidad puede pesar dentro de ti Amigo
Te quiero Te quiero Te quiero Te quiero No dejes de soñar No dejes de soñar No dejes de soñar Amigo
No dejes de soñar, no dejes de soñar, no dejes de soñar, amigo.
Cuando preguntes el porqué, comienza por pensar en ti. Cuando te olvides otra vez, empieza por quererte a ti. Cuéntame, puedes contar conmigo a cada paso. Escúchame, te escucharé.
Porque la vida tuya es Y siempre tienes que luchar Y a veces tienes que perder Para luego poder ganar Para sentir, para vivir, para soñar Amigo Te quiero Te quiero
Amb la música de Manuel Carrasco continuem en directe amb Javi Galera compartint aquests moments tan xulos, aquesta conversa, que ara mos porta Javi, si et sembla, a parlar ja de coses puntuals. És a dir, anem a passar llista, anem a veure què s'ha fet, què no s'ha fet, què es vol fer i què es voldria fer si hi haguessin més calés al sac. Això sempre passa. Si et sembla, comencem parlant d'estos dos anys ja llarguets que portem i mos comentes una mica les situacions que ja s'han fet i que estaven demanades per la gent.
Coses que ja estiguen enllestides. Bueno, des d'un principi, quan vam entrar a Glavi, hem de començar a planificar-ho tot i quan ja es va poder resoldre el tema econòmic, que la gent ha hagut molta controvèrsia i se't jugar molt el tema dels pressupostos. Sí que em deixen fer un énfasis ràpid. I tant.
amb el qual crec que es toca molt això, els plenos, i foli, foli... Jo m'hi mantinc molt a marge, i l'alcalde ho sàpia i els meus companys ho saben, perquè és un tema que, com t'ho has dit, soc el de carrer. Totes les regidories tenen moltes coses a fer, moltíssimes, i potser no es veuen tant com les meues, i s'haurien de potser fer-se vore, també, però el ser de carrer és on fa també molt de diner del poble.
Llavors, per canviar-la ràpida i fer-la ràpida, que puguem ser un referent, com bé diu l'alcalde, i jo ho puntualitzo perquè m'ho hem de creure. Si estic aquí és perquè jo em crec. I la meva frase, que sempre l'ha portat a totes les meves feines, ha sigut voler es poder.
Voler que la Ràpita arribi lluny, mos coneguin el nom com abans estava, hem de fer canvis. I els canvis són reformes, millores, i això comporta diners. Com a nom, puc assegurar que l'alcalde està fent arribar la Ràpita, a part de tots els viatges que fa per fer-nos arribar encara més lluny,
si no, inclús la Generalitat, jo vaig anar, després de la nena, per el que va passar, vam anar aquí i tal, i ostres, que tinguin en compte, això és molt, això fa molt a dir, i això també ho puc dir, que és gràcies al nostre alcalde, ni és peloteo ni res, perquè si no fos així ho diria, no tinc problema, no tinc problema, perquè el que sigui de galera és bastant transparent, i si és un sí, un sí, si és un no, un no, en explicacions, com sempre dic jo,
però em miro a les persones de tu a tu i això em comporta que pugui fer un valor més crític en moltes coses. Em falta potser fer més crític a mi mateix, que és el que ens costa sempre a tots, però sé quines coses són més bones i dolentes.
s'ha comportat que poguéssim tindre més diners, poder fer més millores, accessibilitat, millor l'accessibilitat del poble que el qual volen fer un poble més integrador, a gent gran, a gent potser amb mobilitat reduïda, que tenia més complicitat per poder anar pel poble, i ja estem en ells, al final el que vam decidir és, ets el que té la part més gran de diners, perfecte, i jo quan faig pressupostos, també...
intento derivar que quasi sempre sigui ella fixa cada any unes partides concretes que no es toquen, perquè així jo puc continuar fent. Ara també tenim la segona fase de la plaça Carlos III, que la qual també s'ha de manar, perquè flipa el... Perdó, no sé si us pot dir. No, no, exacte. Com teníem la plaça major de la Ràpida, i vas a altres llocs i fas, en sèrio? I nosaltres estem com estem.
No ho sé. Aturat aquí, si et sembla, Javi, ja que has tocat tu el tema que ara és tercer, explica'ns una miqueta com estan les situacions en aquests moments, com preveieu la previsió d'obres, com està? Fiquem sempre un termini una miqueta llarg perquè la climatologia final l'afecta. Igual que la plaça que s'ha pogut acabar en tres setmanes i a causa de les pluges que va anar bé se va allargar cinc, ara passa el mateix. I anem a un ritme que crec que estic molt damunt del tema,
el subsol que hi havia per baix del formigó està molt bé, estem acabant de fer com uns passos necessaris que el que heu dit abans, ja dins del projecte ja vaig demanar i vaig demanar justament a la persona que va fer el projecte, deixem uns passos de tubos per si demà es passa cablejat de fèxel o aigua que ja estigui fet no ve de tornar a arrencar l'asfalt.
els ritmes que la setmana que ve estan a la colla en tapes i acabant de tots els passos que us estic dient ja netejaran, si tot va bé pel dijous, l'escombra o la polseta que queda, perquè el dia dos l'equip desfallla ve cap aquí.
Dos de febre ja, dilluns. Sí, llavors, quan aquestes empreses es venen, perquè ja són empreses que sí, com digui, per fer alguna cosa bé i ràpida has d'anar a morir empreses que ja saben del seu. No els ho diguis de fer una altra cosa que no sigui, sinó del seu. Per sort estan venint empreses que saben de què va el tema.
I això fa que els tempos vagin molt més ràpid, la seva pressió significa que també, com més empreses més importants i més n'hi saben, més feina tenen. Llavors han d'acabar a uns tempos molt acordats perquè també tenen feina fora d'aquí, no només està la ràpida. I això vos dic que crec que anem a molt bon ritme.
La plaça Carles Tercer, ningú dubte, és un eix central i molt necessari el nostre poble, però també teniu la vista posada en camins i manteniments rurals. Temes molt importants, també, Javi. Sí, l'aigua et va afectar bastant. Sí que abans que Morqués en Pau Descans de Rios Guarda...
ja em va marcar de dir, galera, hòstia, tenim els camins massa deixats, m'agradaria tornar a recuperar una partida per això, vaig veure-ho apte, perquè al final no només vivim de la pesca, també hi ha gent que vivim de la terra, no només dels camps d'arròs, sinó que tenim les finques i tot,
I amb el qual vaig poder fer una partida per continuar rebent aquests camins i intentar, després ja fer una rotació. S'ha d'entendre que, clar, tothom vol que arreglen primer el nostre. I vam intentar fer, juntament amb el nou guarda rural, Ramon, comprioritzar quins són els primers necessaris. Anavem perfecte fins que va arribar l'Alana i ens va trencar una miqueta l'esquema que portàvem de treball. I això, ostres...
no es decepciona, però em va fotre moltíssima ràbia perquè havíem ja ficat diners del poble i ara s'ha de tornar a arreglar això. Vam aconseguir que poguéssim fer amb ASFAL el que a mi el pla d'en Garrofer, que crec que és una cosa que crec que... Ostres, us puc assegurar que si per mi fos, i no només per mi, sinó pel govern i per l'alcalde, si per nosaltres fos, també estiraríem més la generalitat i on està també la gran pasta,
que ens poguessin ajudar a fer quasi tots els camins que tindríem, quasi per no dir tots, perquè al final és menys manteniment, aguanta molt més els anys i ja no gastes tanta, perquè si no, l'altre és fer, al final el rec asfàltic és millores i vas renovant.
Parlem de camins, parlem de manteniment, has parat d'aiguats dues vegades i si et sembla anem a recular una miqueta i anem al 12 d'octubre, una data que crec que no oblidarem mai, els rapitencs i rapitenques. Com vas viure tu l'aiguat d'aquells dies i tot el rebombori que van llaure els dies següents?
Mira, a mi em va agafar que estàvem pendents brigada jo per si havíem de, com sempre quan venen aiguaig, policia ens truca, activem guàrdies per posar balles a segons quins punts conflictius d'inundació, l'entra el Sant Josep, allà em posava el nom de la ràpida, allà sempre es talla i s'inunda, que també és una cosa que estem en estudi per evitar buscar solucions a aquest tema, perquè tampoc entenc que en tants d'any fos ningú... Jo no parlo més de l'oposició actual, sinó que mai ningú ha pogut...
hi ha un problema, busquem solució, si és que no hi ha volta de fulla. I em va agafar, tornant a casa, perquè havíem pujat en policia per veure les valles, recordo que vaig arribar a casa, a Xop, vaig fer una mica de revisió abans d'arribar a casa de les problemàtiques dels barrancs, i em van trucar,
Va ser arribar i dir-li a la parella de marxar me'n vaig trucar a la policia i crec que ve algo gros i complicat. I vaig anar, ja vam m'activar, ja vaig quedar-me juntament amb policia en un vehicle, veient les necessitats que poguessin haver per aquí i per allà, senyalitzant, o inclús amb persones que necessitaven algun suport,
I tampoc vaig voler activar 100% la brigada perquè, ostres, al final del perill, també ho dic, tothom tenim un risc, però és que hi ha persones que estan al carrer, policia i brigada, que també tenen un risc, eh? I això no és donar un valor...
fins que aquell dia venen i et salven, per dir-ho d'una manera. Hi ha certes feines dins l'enjuntament, d'aquests dos departaments, que passen inadvertides perquè no se'ls donen el valor que crec que se'ls hauria de donar. I allà hi va haver companys de policia que es van activar.
per donar suport, inclús en aquell grup de persones que van quedar al patinatge, juntament amb l'alcalde, i jo vaig acabar fent cap allà, amb un vehicle, per si estiguin els bombers i veguessin una necessitat de poder treure aquelles persones amb vehicle, alts, i tot. Si no, si em permets dir-ho,
se'm va anar el cor detrás de veure com aquella part nostra del poble va acabar passant això i pensar que pot ser una cosa persistent als anys, hem de buscar solucions. I crec que som un govern que inclús avui hem tingut una trucada la cap de gabinet, Paula, amb Noelia i amb mi en una vina a la zona,
I jo està sent amb el cor, d'altres que et digui que ara està molt pendent de les aigües i amb aquella angoixa i allò d'aquella temor de què passarà. Ostres, per què hem de tindre els vins així?
No sé si m'explico. D'idees n'hi ha, s'han posat damunt de la taula, també hi ha temes que s'estan treballant per buscar-li solucions que els canals puguin arribar amb menys aigua, tant d'emposta com dels nostres, perquè no un dia se'n tenen en aquella part d'allí, però és que, ostres, sempre hem d'esperar.
que és el que jo no entenc, el tema públic, que sempre hem d'esperar que passi alguna cosa, a buscar una solució, perquè no ens podem avançar. És el que jo, més m'exispeja, ens hem d'avançar d'alguna manera amb problemes. Un dels problemes més grossos que van sorgir arran d'aquests aigüats el 12 d'octubre va ser la situació del Sant Josep, del pont famós, que el tenim en aquests moments encara tancat per força temps, no, Javi?
Sí, no va al ritme que tots voldríem, no només l'enjuntament, sinó infracat, perquè això va des de la Generalitat. Vos dic el mateix, perquè tothom, la ciutadania s'ho pensi, perquè les xarxes socials siguin la veu de tot el poble, tampoc trobo just a vegades comentaris que van allí un pot d'una opinió, però d'una opinió, de dir jo penso això, jo crec això, a dir és que això ho fan així, no ho fan, no passen de tot, no, no, no.
Clar, ningú veu aquesta part que se treballa interna, des de les oficines, des de un telèfon, des de trucar a les 9 o a les 10 de la nit a les persones a Barcelona, on sigui, sinó jo he vist a la Javi, truco a les 10 de la nit i ho dic així, i ho sento a l'alcalde, però ho he de dir així, truca a un conseller...
I perdoneu-me, crec que no són parles que he pogut dir per la ràdio, però cagan... Sí, bueno, sí, ja ho he dit. Renegar molt fort, sí. Sí, cagan-se en tot. Ostres, que això...
Això són coses que no es veuen, i jo ho he vist. I això fa que l'alcalde i el govern de la Ràpida, i la Ràpida en si, s'estigui guanyant un respecte. Aquí passa el mateix. Hem tingut problemes en fer-se amb aquesta distribuïdora, en el qual ha comportat que s'hagi retrasat. Quan tenim una obra important, com aquí la plaça o el pont, o coses així, intento unificar també aigües de Catalunya, perquè em porta aigües i sanejament,
perquè parlin directament en l'empresa, jo sabé de tot, però és com els departaments, faig aquest fil directe perquè tots estiguin a una i la feina pugui anar més ràpida del que ens pensem. I aquí passa d'això, que Endesa s'ha retraçat en uns permisos i en un canvi del cablejat que passa justament pel pont de baixa tensió.
I mira, justament aquesta setmana ja s'han firmat els permisos i tot i tot correcte per haver de fer, i des d'aquí ho dic, hem de fer una rasa des del carrer Portugal hasta el carrer La Parra, que és quasi aquí a l'entrada de la plaça Garcés, per passar, fer-se repetir aquest tubo per passar la línia soterrada i poder ja tallar la línia de cable cap al pont. I així aquesta empresa que està allí, que és la que està fent...
als treballs del pont, poguèiem derrocar. Clar, és que tot i uns tempos que des de casa, des de sentats, des de fent la cervesa i criticant, no sé, tot molt fàcil. Tots som entrenadors de fútbol. Si pogués, i ho saps que tot i moltes vegades, Pau, i sota dels companys també,
Si poguéssim ficar-hi aquelles GoPro que hi ha 24 hores, i en sonido perquè la gent veigués que, com m'ho he dit abans, no és tot tan fàcil, ni que a vegades pareix que ja estiguis emparats i estem fent una feina d'atràs que és descomunal i a vegades també és la que pot ser més crema.
Javi s'apassiona, com veieu, i a més a més sentiu els cops a la taula, segurament, perquè està gesticulant moltíssim. Jo, Javi, tinc un munt de preguntes per fer-te encara i parlaríem hores i hores, però també vull donar veu a les persones que ens han trucat esta setmana preguntant-te coses a tu. I veig que ens quedem 5 minuts i intentaria que em pogués solucionar alguns problemes o que em donés resposta a algunes coses. Per exemple, ens han preguntat per què no es posen més arbres i bancs per asseure les persones a la zona de les escoles, allà a prop del mercadillo, per entendre'm-ho, saps?
Sí, aquells són el que és el passeig del Pere Pons, que és el que faria cap a la biblioteca, d'acord? Allí fins i tot han fet la millora, els que acompanyen el regidora Elena Kral, han fet la millora de Llet del Formigó, perquè és una zona que també tenim morta, i sí que hem vist que tot el passeig, doncs clar,
no només arbres sinó ombra sinó refugis climàtics veiem la necessitat més estant allà la pròxima al col·legi estem mirant una subvenció amb la qual podem posar diversos ombres perquè tothom us entengue millor a les sortides dels col·legis a alguns parcs infantils perquè tinguem clatoig que no val dos duros sinó val diners
i al final és anar treballant, sempre és iniciar. I el tema dels sellants també, sinó també, tenim molts problemes en l'incivisme, i sí que és un passeig que ja en té, de ferro, però el que fan és, ho dic així, van els joves allí fumar de festa o el que sigui, i a més de cuidar el que tenim, que això també em fa molta ràbia, sinó millor trencar el banc, millor destruir, sense pensar que en aquell banc que està pròxim, per exemple, un parc infantil,
allà es pot tallar un crió. Clar, si es tallés i fos un germà la cosa seria diferent. I tant. Al carrer Montcià ens han detectat un parell de problemes. Aproximament el número 25, tenen una fotografia fins i tot, apareix una borrera que està enfonsada per l'enomenat públic i al mateix carrer Montcià, en cantonada, en posta, hi ha una zona que no hi ha borrera. Al carrer està com a enterrat, un formigó. Ens pregunta un agent si es pot fer alguna actuació o l'Ajuntament pot intervenir-hi.
Sí, la de la vorera que està enfonsada, que és on passa el tubo d'enllumenat, això ja ho hem apuntat a la llista per revisar justament aquell tros. I de les voreres sí, tenim 100, 170 i alguna cosa punts al pols, per això dic que el capat d'esquerra abans hi havia d'obres, tenia bastant comptabilitzats, en el qual s'ha de posar el panot. Està a la base de formigó però falta el panot.
Són coses que estem treballant i anem treballant per recuperar. Igual que vam tastar la farmàcia a Laura, igual que vam tastar aquell gran d'arbó, sinó tenim moltes. No només és aquella concreta, sinó tenim moltes i ja està la llista. No donem abast a tot el dia a dia, però s'ha de fer.
I una altra cosa puntual que ens demanaven és el carrer Orde de Malta, perquè si tu és, hi ha complicacions en l'ubicació d'uns contenidors de la brossa, que es veu que es van canviar de lloc per la caigua del mur que ja està reparat, i ara queden a una zona que està com a fosca i una mica apartat de la vorera, de manera que una ciutadana indicava que hi havia un perill de caure fins i tot a l'hora d'accedir-hi.
Sí, aquesta illa llunada, que és el Sant Miquel, que són les que vam posar de superfície, els ho falta com un riel a sota, que es fa que quan ells no es moguin, no se separeguin de la vorera. Després, com tu dius, veig així les fotos que tens, tu què t'ha passat la ciutadana, he vist que també hi ha arbres allí, amb el qual el que fan és la zona que l'arbre s'etapa i llavors se deixa tot al mateix nivell de la vorera, i evita així les caigües. És un punt que, bueno, m'he apuntat per a...
per arreglar i continuar millorant perquè al final tot el que puguem dintre els ciutadans, si ho transmeten mitjançant aquí la ràdio o fins i tot venint aquí l'Ajuntament, s'apunta i s'arregla sense problema. Potser és la forma més fàcil a vegades de dir les coses, no? Penso que anar a l'Ajuntament o una trucada aquí a la ràdio, una trucada fins i tot al regidor, un correu electrònic, fins i tot utilitzar l'aplicació Eagora, és molt útil a l'hora de fer-nos arribar les coses, molt millor que xarxes socials, no Javi?
Sí, perquè moltes vegades a les xarxes socials m'apunto si hi ha alguna cosa interessant, perquè a vegades no són crítiques destructives, sinó que són constructives, però que a vegades també me les quedo i me les guardo. I al final sí, inclús dic, la gent me ve aquí a l'Ajuntament, si hi ha alguna urgència, doncs me truquen, vinc, perquè potser estic a algun lloc de fer alguna cosa, revisant alguna cosa, vinc sense problema, i moltes vegades aquí a l'Ajuntament s'apunten al telèfon i ja tant per on puc, agafo i truco. No només en instàncies, sinó...
Sóc més de fil directe, com tu dius això. Fil directe. Sí, avances molt més i acabes molt més.
Fil directe, el programa al qual hem entrevistat avui a Javi Galera, el regidor de brigada, per resumir-ho tot, regidor de carrer, resumim-ho així una mica. Hem parlat de moltes coses, m'ho han quedat, un munt encara aquí a puntades d'ordenador, però bé, tenim altres ocasions de xerrar. A tot cas, espero que t'hagués sentit bé, que hagués estat a gust aquí xerrant amb altres, i ja saps que quan vulgues explicar-nos alguna cosa o quan vulgues sentir bona música, passa per aquí a la ràdio, que estàs més que convidat sempre.
Gràcies i, bueno, donar veu als polítics crec que també és algo important i si em permets dir-ho, com tu no ho has dit, t'ho diré jo perquè sabia que no m'ho preguntaries, però sí, m'he emocionat poder expressar-me a la meva manera de com me sento estant aquí a l'Ajuntament i...
Si també me permeteu tots dir-ho a tot el poble, creguem en la ràpida i tirem avant que tenim un poble que, quan estàs fora, inclús d'altres pobles, voldrien tindre el que tenim nosaltres. I podem arribar més allun de què us pensem tots. No són millors paraules per acabar el programa d'avui. Gràcies a tothom per l'atenció.