107.9, estem al 107.9.
Bon dia, som divendres, 16 de gener, és la una del migdia. A Ràdio Ràpida és temps de notícies, és l'hora de l'informatiu. Avui parlarem de meteorologia vinculada a la festivitat de Sant Antoni. Us explicarem quina és la nova cançó que ha publicat Roig Cantautor. Parlarem de gats i d'una jove promesa del tenis rapitenc. Comencem!
Demà és 17 de gener, festivitat de Sant Antoni i avui al vespre tenim programats els primers actes d'aquesta celebració. Tant mateix hi ha certa preocupació per la previsió meteorològica que anuncia la possibilitat de pluges per als pròxims dies a les nostres terres i que en aquest cas obligaria a alterar alguns dels actes que s'han de desenvolupar majoritàriament al carrer.
La comissió de Sant Antoni va decidir ahir en reunió amb la comissió de festes que els actes de Sant Antoni d'avui divendres continuaran segons el previst, però demà, amb la previsió de pluja, s'ha decidit que si a dos quarts d'onze del matí plovia, s'ajornarà tota la programació a la tarda, a partir de les tres, i si llavors continués a pluja, quedarien els actes de Sant Antoni suspesos.
En qualsevol cas, aconsellem estar alerta tant al cel com a les xarxes socials de l'Ajuntament de la Ràpita i de Cultura de la Ràpita, perquè la informació s'anirà actualitzant a mesura que el temps obligui a prendre decisions. Com sempre, la millor notícia serà que no hi hagi notícia, perquè això voldrà dir que a les 7 avui ens podrem trobar a la missa del barri i que a dos quarts de vuit podrà començar la professor amb la imatge de Sant Antoni fins a la Casa dels Majorals, situada enguany al carrer Montsià.
Sergi Roig, el cantautor en Roig, publica avui Mariners sense escates, una cançó que neix de la ròbia i la necessitat de posar el focus sobre una ferida oberta, la crisi terminal del sector mariner al sud de Catalunya. Lluny de la idealització poètica, Sergi canta un crit d'alerta sobre l'abandonament d'un ofici mil·lenari que ha definit la identitat de pobles sencers.
Amb densitat sonora i contundència, mariners sense escates aborda directament les problemàtiques actuals, les traves burocràtiques, la manca de relleu generacional, la pressió ambiental i el sentiment d'oblit per part de les administracions. La cançó dona veu a aquests que, tot i viure cara al mar, se senten sense escates, despullats de les eines i els suports necessaris per continuar vivint de la seva feina. Així ens ho ha explicat Sergi Roig als micròfons de Ràdio Ràpida.
Bueno, com molt sabeu, este projecte musical parla d'aquí, no? Parla de qui som, de les coses que tenim, de les alegries, de les penúries, anècdotes... I molt d'este projecte naix a la llotja de la ràpida, no? Perquè jo cada dia faig lo que feia allí, me desperto allí,
i em surt la sala allà avall i estic molt al dia del que passa a la mar, me'ho sento molt com a meu. Llavors també estic interactuant molt de fa un temps en la cofreria de Sant Pere per altres temes culturals i també tenen la seva idiosincràcia i veus que les pesqueres també no són el que eren i tot aquest conjunt de coses al final
Nosaltres feia temps que estàvem pensant... Jo volia una cançó de taverna, m'agradaria fer una cançó que fos molt nostra, un crit de taverna, una cançó que es pogués cantar a les tavernes, en definitiva. Mesclant tot això, totes aquestes experiències i aquestes històries que vivim cada dia, al final va sortir Mariners sense escates. I mira, la casualitat és que justament s'ha publicat avui...
tot el món mariner està de revolta perquè aquesta setmana han tornat a ficar-se damunt de la taula totes aquestes problemàtiques i aquestes exigències que emanen des d'un despatx d'Europa en el qual no hem ficat mai un peu a l'aigua i ha anat així i aquesta cançó al final l'únic que busca és fer una mica més visible tot això perquè són els nostres mariners, són la nostra gent no són només els que surten a la mar, hi ha un munt de gent a terra, famílies que
que també se veuen molt afectades per tota aquesta problemàtica i la meva manera de pagar-los, tot aquest saber que al final nutreixen el meu projecte, ha sigut fer aquesta cançó i intentar almenys fer-los una mica més visibles. Podeu escoltar la cançó a YouTube i també a les xarxes socials de Cultura La Ràpita, que s'ha compartit ja des d'aquest matí. Us animem a gaudir-la i sobretot a compartir-la.
Parlem a continuació dels gats, que com tothom sap són els millors animals de companyia del món universal. Les regidories de participació ciutadana i medi ambient de l'Ajuntament de la Ràpita han instal·lat de manera gratuïta set viles gatunes en diferents punts del municipi. L'objectiu d'aquestes casetes és millorar el control de les colònies de gats, garantir-ne l'alimentació i la cura i fer-ho en condicions més netes i saludables tant per als animals com per a l'entorn.
El projecte s'ha dut a terme amb la col·laboració de l'associació Ràpida Felina, que s'encarrega de la gestió de les colònies mitjançant el mètode de captura, esterilització i retorn dels gats al seu lloc d'origen. Aquesta tasca permet controlar la població felina, evitar la proliferació descontrolada i millorar el benestar d'aquests animals. La iniciativa també vol afavorir una millor convivència entre els gats abandonats i el veïnat del municipi, ordenant els punts d'alimentació i reduint possibles molèsties.
L'Ajuntament vol agrair especialment la feina de la brigada municipal clau per fer possible la instal·lació d'aquestes viles gatunes. A més, des del Consistòries recorda que a la ràpida està prohibit abandonar, molestar, alimentar fora dels punts autoritzats o endur-se els gats a les colònies. Aquestes accions poden comportar sancions de fins a 300 euros. L'objectiu d'aquestes mesures és garantir el respecte als animals i fomentar una convivència responsable al municipi.
Aleix, Laoz i Llucià del Club Tànic Serra Mar de la Ràpita es va proclamar campió del màster de la Copa Catalunya en categoria Benjamí. Al mes de novembre, al Club Tànic Serra Mar, Aleix va guanyar el màster provincial, un circuit que es va fer de gener a octubre amb 8 proves de diverses categories. D'aquest circuit es van classificar els 8 primers per al màster de la Copa Catalunya.
Posteriorment, els tenistes, que van arribar a semifinals, es van classificar per a decidir el guanyador del màster català amb els 4 millors d'altres províncies catalanes. Les finals van ser a Barcelona, al centre esportiu de tenis de la Vall d'Hebron. Aleix va guanyar el torneig imposant-se al número 1 del seu quadre i sense perdre cap set durant tot el torneig. A nou anys, Aleix és campió de la Copa Catalunya en categoria Benjamí, una fita que té molt de mèrit i que reflecteix el treball de l'entitat a la qual pertany.
És el moment a l'informatiu de fer una repassada a l'agenda amb les activitats més destacades a la Ràpita per als propers dies.
Demà dissabte a les 12 del migdia a la llibreria Lletres un vermut literari amb la presentació del llibre El maqui que encara lluita d'Enric Garcia. Comptaran amb la professora d'història del periodisme Teresa Ferrer com a conductora de l'acte. També demà dissabte a les 8 del vespre en aquest cas i a l'auditori hi haurà un monòleg a càrrec de l'humorista Miguel Miguel. Alerta perquè les entrades d'aquesta activitat estan completament exaurides.
Fem una repassada a la programació de Sant Antoni, a veure si tenim sort i la meteorologia ens permet de fer tots els actes. Avui divendres a les 7 tindrem la missa de Sant Antoni. Serà a l'església Sant Josep Obrea, a la parròquia del barri. Tot just finalitzar, cap a dos quarts de vuit es portarà en processó la imatge de Sant Antoni
des de l'església fins a les seules majorals. En aquest cas, en guants són el senyor Joan Batista Reverter Vall de Pérez i la senyora Rosa Vall de Pérez Giné, que viuen al carrer Montsiat. En arribar a la casa dels majorals hi haurà el repartiment de coquetes, coc i moscatell. I seguidament un correfocs amb les carretes apadrinades amb motiu de la Marató 2025, un acte que farà diamonis la ràpida.
Demà dissabte, amb la previsió de fer-ho al matí, a un quart d'onze, hi haurà la tornada amb professor de la imatge de Sant Antoni des de les seudes majorals fins a la parròquia del barri. A les onze, un cop arribats allí, la pregària al carrer i la benedicció dels tradicionals rollos de Sant Antoni. A dos quarts de dotze hi haurà la benedicció, en aquest cas, del bestiar, dels animalons i de les mascotes, serà davant de l'església. I a les dotze, els jocs tradicionals, a càrrec de la comissió de festes.
tots aquests actes, insistim, a la parròquia del barri. Com hem comentat a l'informatiu, en cas de pluja, a les deu i mitja s'ajornarien aquests actes fins a les tres de la tarda. I si continués el mal temps, malauradament, s'haurien d'ajornar, de suspendre en aquest cas definitivament.
Passem als comunicats, us expliquem que les obres que s'han iniciat a la plaça Càrrec Tercer han obligat a fer algunes modificacions de trànsit en carrers pròxims. Així, per exemple, el carrer Freginals ha canviat el sentit de circulació i ara és de baixada, mentre que el carrer Sant Francesc ha passat a ser durant unes setmanes de pujada cap al coc. Demanem a la ciutadania que estiguin molt atents a la nova senyalització.
La quinta del 66 és que tenen ganes de festa i han preparat dues activitats per enguany, un dinar per al 13 de juny i un viatge a Sant Lucar de Barrameda per a l'octubre. Els quintos i quintes interessats es poden posar en contacte per a tenir-ne més informació al telèfon 676 390 005.
La banda de tambors i cornetes informa a tots els que van comprar alguna participació de la Loteria de Nadal de l'Entitat que poden passar pel pavelló final els dilluns i dimecres de 5 a 7 del vespre per cobrar aquestes participacions. També ens informen que encara tenen places disponibles per tocar la corneta, el tambor i el bombo. Podeu trucar o enviar un missatge al telèfon 619...
87 47 85 o contactar a través de les xarxes socials o directament acudiu a un assaig els dilluns i dimecres de 7 a 8 al Pavelló Firal. El dimecres 21 de gener a les 4 del vespre a l'Espai d'Entitats tindrà lloc una reunió de l'Associació de Dones Rapitenc que és per tal de renovar la Junta Directiva de l'Entitat. Es prega l'assistència del major nombre d'associades possible.
I a finalitzar aquest informatiu, reprendrem el programa Fil Directe amb Helena Queralt, segona tinent d'alcalde, regidora de turisme, comerç i festes de l'Ajuntament de la Ràpita. D'aquí uns moments, Fil Directe a Ràdio Ràpita.
I aquí posem el punt final, el nostre informatiu. Us hem acompanyat Fernando García, el control tècnic i Pau Lleixà, l'edició i l'ocució. Ara, com dèiem, us deixem en fil directe i nosaltres tornarem dilluns a partir de les 8 del matí amb la programació habitual de Ràdio Ràpida. Bon cap de setmana, gaudiu-ne i tingueu molta, molta salut.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ràpida, ràdio ràpida. Quan ha de sonar, ha de sonar des de música. Ràpida, ràdio ràpida. 107.9, estem al 107.9. Ràdio ràpida. 107.9, estem al 107.9. Estem a prop de tu.
Fins demà!
Molt bon dia a tothom. Aquí comença una nova edició del programa de Ràdio Ràpida Fil Directe, un programa que intenta connectar amb els polítics de casa nostra per conèixer-los una mica més en profunditat, per saber quines són les seues inquietuds, saber què els ha portat al món de la política i, en definitiva, fer-los una mica més pròxims i més propers a la ciutadania. Avui volem conèixer una mica més a Helena Queralt, que és el segon atinent d'alcalde de l'Ajuntament de la Ràpida,
regidora de comerç, regidora de turisme i també de festes majors. Helena, molt bon dia. Hola, bon dia, Pau. Què et sembla? Comencem aquesta passejadeta que farem una mica per la teva trajectòria i vida. I tant. I anem a descobrir alguns secrets de qui ets, perquè la gent pugui posar-te una cara una mica més diferent a la que estem habituats, perquè a vegades els polítics només us veiem tots seriosos als actes patint perquè tot vagi bé. Sí.
I potser val la pena també conèixer altres facetes. Si et sembla, comencem pels inicis. Anem a parlar una miqueta de com vas començar a implicar-te en política i què et va portar a presentar-te a algunes eleccions municipals.
La història se remunta molt atrás. Jo vivia a Barcelona, tenia 16 anys. A casa meva sempre hi havia hagut una inquietud política important. Ja mon pare se va presentar ja a una candidatura a les primeres eleccions democràtiques i sempre havíem viscut de casa tant mon pare com en germana.
que és més gran que jo i ma mare, sempre hi havia hagut un clima polític dins de casa, se n'havia parlat, no com ara la joventut, que està una mica ausent del tema, a casa meva se tractava el tema. I als 16 anys vaig començar a militar a una formació política, que era Convergència Democràtica de Catalunya, i vaig estar 10 anys, fins als 26. Llavors va ser quan als 27 anys em vaig tornar a viure a la ràpida i em vaig desvincular una mica...
i ja per temes de feina, després vaig ser mare i totes aquestes coses que te lleven molt de temps, no?, doncs vaig ser com una parada, un paron. I després, doncs, l'any 2019, a la legislatura 2019, una mica abans, doncs, me van contactar des de la formació del partit, que llavors no sé si era PDeCAT, perquè com han canviat tantes vegades de sigles ja, no me faigues dir, me van contactar per entrar en política i me venia de gust tastar una mica el que era la política municipal, que la desconeixia.
I així va ser com vaig entrar i de rebot a ser regidor a l'oposició i després vaig continuar fins a dia d'avui i amb la sort de poder formar part del govern. És una visió totalment diferent.
I en aquest moment ja un i dos les càrteres que portes, perquè a banda de segon atinent d'alcalde, que hi ha tres sobre responsabilitats, turisme, comerç i festes. Són tres pals de paller. Sí, és una... M'he dit que a vegades regidora multifuncional i ja està. Perquè si no li tindrem que pegar la volta al carnet, saps? Si ho haguéssim d'escriure, doncs no, cal. Regidora de diverses coses i se fa el que se pot i s'arriba en pot. Tinc l'avantatge que, doncs bé, tinc temps lliure perquè tinc els fills grans, tinc poques obligacions familiars, diguem-ne.
i llavors puc dedicar-li més hores i de moment ho estic portant bé. Nosaltres, si et sembla, entrarem una mica més en profunditat a cadascuna d'aquestes àrees. Començarem per turisme. Quins són els principals reptes i oportunitats que li veus al turisme ràpid avui en dia?
Com ja sabeu, a la ràpida tenim un tema que també és una mica un hàndicap, que tenim manca de places hoteleres, que sempre et fan volar la destinació. Llavors, com tenim també molts d'apartaments vacacionals, què fem nosaltres? El que intentem és desestacionalitzar, que és la paraula màgica, que tothom ho vol fer però ningú ho pot aconseguir,
picar molta pedra per a deshospitalitzar la temporada turística, perquè afortunadament aquí no patim. És a dir, quan a l'estiu, que cada vegada també s'ha de dir que s'ha cursat molt la temporada, abans era junts, juliol i agost i estamita en setembre. Ara no. Ara la temporada turística ja fa uns anys cap aquí la tenim des del 15 de juliol fins al 31 d'agost i aquí s'ha acabat.
Aquí no patim, perquè aquí sempre fem pleno, no? I llavors batallem per omplir altres dates que s'han anat consolidant, com ara els ponts de Sant Joan, que tenen molt bona acollida, ponts de la Immaculada al desembre, que també... I llavors els esforços els estem centrant per fer vindre gent fora de temporada. Hem treballat bastant durament i arran d'anar a les fires de Düsseldorf, s'ha contactat amb la Federació Alemana de Rem, per exemple...
I ara hem aconseguit que l'any 26 faiguen el primer stage de remes aquí a la Ràpita. Ho faran fora de temporada, març, maig... Per tant, mos interessa ja començar a fer-ho rodar per a aquesta gent puguem vindre.
cíclicament durant tots els anys, fora de temporada, i poder aprofitar tot el que tenim, les instal·lacions que tenim, els serveis que donem, i estem molt contents en aquest sentit. I també ens volíem enfocar una mica en el que són les vacacions escolars també de països...
del centre Europa, França, Alemanya, hi ha tres països també nòrdics, sabeu que ells fan cinc parades a l'any de vacances, no són com ara nosaltres, que tenim tot l'estiu, doncs ells fan cada mes i mig, fan una setmana i pico de vacances, els crios a les escoles, i llavors són gent que viatja, i surten, sí que costarà una miqueta més, però intentarem treure un producte, s'ha de treure primer el producte, perquè tu no pots vendre si no tens producte,
intentarem treure producte per aconseguir tenir un xol de mercat de famílies europees que també venen fora d'època de l'any. Hem d'aprofitar que tenim un clima excel·lent, que tenim una bahia superexcel·lent, que té moltíssimes possibilitats i, per tant, aquí és el que estem batallant ara mateix, en el que ens centrem ara mateix. Com a regidor de Turisme, tens algun raconet preferit de la Ràpita en aquell punt que dius si Helena s'ha perdut anem a buscar-la allà?
Doncs mira, n'hi ha un, però està amagat a tope, eh? A veure, el camí del Molinet, no sé si per ubicar la gent, el Silo Blau, que ara ja no és blau, que és blanc, el carreter del Poble Nou, el Silo, doncs allí entres, és el camí de Fartafaves, i allí està la platja del Molinet.
I si tu camines, que ara, per sort, estan fent la guarda marítima i estan arreglant-ho molt tot i es pot anar en bici i encara no està acabada, però es pot circular en bici a peu, fer una passejada per allí, pel camí del Molinet, per a mi és una delícia. I si no, caminar per la platja del Travocado també és una de les coses que més m'agrada. Anem cap a l'àrea de comerç, si et sembla. Com s'està treballant en aquests moments des de l'Ajuntament per dinamitzar el comerç local, que sempre és molt complicat, també, i poder afavorir aquesta microeconomia local?
Esta potser és la que porto pitjor de signatura, ja té sincerament. És la que porto pitjor perquè és la que té més dificultats i potser és la que m'hauria de centrar més i no ho estic fent. He de ser sincera. Aquí tenim diverses coses que una és el mercat municipal, que el mercat municipal no he d'explicar-los a la ciutadania que no vegin com està.
Sí que és cert que estem treballant ara amb una persona externa que està fent un minipla de dinamització del mercat, però que comportaria també uns canvis importants que no he pogut aconseguir potser en els adjudicataris de les concessions del mercat que hi ha ara. Per exemple, el mercat s'hauria d'obrir de tard.
Almenys dues tardes a la setmana, per poder assolir o absorbir totes aquelles persones que demà treballem i no anem a comprar o anem de tarda. Però, Helena, això és una cosa que legalment no es pot fer o és que els botiguers se mostren encara poc favorables a obrir? No, són reacis perquè els actuals adjudicataris de tarda tenen botiga a casa. Alguns.
Alguns altres al mercat només venen dijous, divendres i dissabte. D'acord. Els matins, eh? I els altres dies els deixen lliure, perquè com que és molt assequible, la veritat, la quota del mercat, llavors els compensa fer això. Per tant, aquí ho hem de treballar una miqueta i estem també treballant, una, en el pla de dinamització i dos, en la licitació de pedres al mercat. Hi ha hagut algun interès d'algun comerç, doncs, bueno, un any entenc que licitarem barades del mercat.
després me n'anem a l'altre mercat, al mercat no sedentari que este es lo del mercadillo aquí quan vaig entrar a governar hi havia un desordre monumental i encara l'hi ha vam poder afinar una mica el tema de que la gent se fiqués al corrent del pagament perquè hi havia un pufo important però després la gent s'ha tornat a relaxar i hem tornat a estar una miqueta ara que mos costa pagar
Però aquí ara, com que ja estaven, vaig parlant tots, estaven tots avisats, aquí ja s'ha començat a madurar i estem ja revocant ja sis concessions del mercat no sedentari, o sigui, del mercadillo per falta de pagament. A veure si així ja anant a les males, que més en mal, però s'ha d'anar així, l'altra gent se fica a ratllar. I d'altra banda, el que sí que s'ha de fer, que ja han pogut fer les obres prèvies, que és la de l'asfalt d'una tisora que quedava enfront de la biblioteca,
on anava inicialment projectat el mercat no sedentari, el mercadillo, per a poder desubicar tot el que és el parking. El parking del Carles III és una instal·lació que ens fa falta, ens fa falta molt d'aparcament aquí a la Ràpita, ja ho sabeu, per tant, mourem totes aquelles parades del mercadillo dalt i serà tota una línia recta. Per això, ara estem intentant reubicar-les i després hem de consensuar la reubicació en l'associació de paradistes. Una volta estigui consensuat
En ells, perquè cadascú aquí vol estar a un lloc i els ho vaig dir, si no hi ha consens ho farem a sorteig. Dic, perquè no ens podem trencar més el cap ja. Una volta ho farem, se traslladaran dalt i se alliberarà el pàrquing.
De manera que ocuparan la zona de la via, per parlar així. La via, sí, la via. I llavors, per l'altra banda, hi ha el tema dels dos mercats, tenim el tema del comerç local. El tema del comerç local tenim una entitat, que és la Unió de Comerç, que sí que és veritat que dinamitza bastant el tema del comerç, i es mouen, i jo estic molt agraïda a totes les accions que fan.
Hi ha molt bona sintonia, però sí que jo faig una crida aquí a la resta de comerços, i a mi m'agradaria que estiguessin la majoria inclosos en aquesta associació, perquè de totes les activitats que tenim, sembla que n'hi ha 120 només estan a la...
a la Unió de Comerç, i que jo crec que tenim donades d'alta a prop de mil activitats, o sigui que si ho fiquem tot, perquè no pensem només en botiga de roba o sabateria, saps? Pensem en totes les activitats comercials. Jo crec que podríem fer una cosa molt més potent, el que passa que aquí, clar, poder parlar o tractar en cadascun individualment és pràcticament impossible.
He intentat fer alguna cosa com ara fer algun tall del carrer Gorria per a tindre una pista de com seria peatonalitzar-lo en un futur, però aquí vam tindre una mica de problemes en comerços del carrer Gorria que no volien i estar així una mica en stand-by perquè la gent implicada sempre buscant el consens no està per la labor d'una peatonalització del carrer.
Jo crec que hauria sigut bo fer les proves pilot i veure-ho in situ, però no han accedit. Així està. És complicat, no? Perquè hi haurà qui pensarà que s'ha d'anar a comprar un cotxe al centre del poble, hi haurà qui pensarà que el cotxe es pot deixar fora perquè encara som un poble relativament minut a contentar tothom. A contentar tothom és molt complicat. A mi m'han arribat a dir que volen que el carrer Gorrià tingui circulació perquè la gent pot mirar els aparadors.
I jo he dit també, jo soc conductora, jo he de mirar davant, no puc mirar els reparadores, però són opinions que jo respecte, puc no compartir, però el tema és que s'ha escoltat a tothom i de moment hi ha una negativa, de moment s'ha deixat aparcat aquest tema.
A tot cas, sí que a mi m'ha sorprès molt les dades que has donat de la Unió de Comerç, perquè precisament pensava això, que era una entitat més potent, la Unió, i fer pinya sempre és bo, és a dir, associar-se permet fer més coses, i no ho sé. Per lo poquets que són, imagina't si em fan, perquè estan molt actius i tot. M'ha sorprès molt. Però imagina't si ho fossem més gent...
el que es podria arribar a fer, jo sí que repetixo que faig una crida i jo m'agradaria que la gent veigués el que és la Unió de Comerç, perquè potser tenen uns prejudicis, perquè a vegades ho he parlat en altres persones, i tenen uns prejudicis que no són reals, a vegades les coses que no les vius, però si no t'agrada, te'n surtis i no passa res, si no t'agrada la manera de funcionar, si no t'agrada... Però el tema seria que entréss i ho visquéss i participéss, saps? Perquè també tenim un caràcter, naltros, que donem-ho tot fet.