logo

Informatiu Local i Comarcal

L'actualitat local i comarcal amb Pau Lleixà. Notícies del municipi i de les Terres de l’Ebre. L'actualitat local i comarcal amb Pau Lleixà. Notícies del municipi i de les Terres de l’Ebre.

Transcribed podcasts: 56
Time transcribed: 21h 46m 50s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bon dia, som a dimarts 24 de març, és la una del migdia. A Ràdio Ràpita és temps de notícies. A l'informatiu avui, entre d'altres notícies, us comentarem que l'Ajuntament de la Ràpita ha fet un pas més per abordar les inundacions recurrents al barri del Chicago i la zona de l'Hortavella amb una reunió informativa que va omplir la sala de plens amb una setantena...
D'altra banda, el regidor de serveis, Javier Galera, també ha confirmat que no hi ha cap afectació a l'estructura del pont del barranc dels Penjats, al carrer Gorria, tot i que es vol arreglar l'asfalt per deixar-lo en condicions.
Els nou propietaris dels solets de Repsol de la província de Tarragona han recollit el seu guardó ahir dilluns al Teatre Auditori d'Alcanar. Entre les distincions hi ha les d'arròs i braces a Alcanar, Sinteta, a la Ràpita, lo Paseo a Ull de Cona i Reversible a Deltebre. L'Ajuntament de l'Aldea ha presentat la liquidació del pressupost corresponent a l'exercici de l'any anterior amb uns resultats que consoliden la bona salut financera del consistori.
El Club Rítmica Xaloc classifica 5 gimnastes per al Campionat d'Espanya Oviedo. Així, la Ràpita es consolida com un referent de la gimnàstica rítmica a les Terres de l'Ebre amb la classificació d'estes esportistes de l'entitat per a la cita estatal, que es celebrarà del 14 al 18 d'abril. I el Festival de Piano Tocam compleix 5 anys de la seva primera edició i ho fa totalment consolidat com a festival referent a les Terres de l'Ebre, concretament a la ciutat on va néixer Tortosa i també en el panorama del Piano del País.
L'Ajuntament de la Ràpita ha fet un pas més per abordar les inundacions recurrents al barri del Chicago i a la zona de l'Hortavella amb una reunió informativa que va omplir la sala de plens amb una setantena de veïns assistents. La trobada convocada a petició del veïnat va permetre reunir en un mateix espai totes les administracions i agents implicats amb l'objectiu de posar en comú la situació actual i explicar les actuacions previstes per millorar el drenatge i reduir l'impacte de les pluges intenses.
Per parlar d'esta reunió i dels principals projectes que actualment s'estan redactant, tenim els nostres estudis al regidor de governació de l'Ajuntament de la Ràpita, Marc Brunet. Bon dia. Bon dia, Hernan. Recentment us heu reunit amb una setantena de veïns del barri del Chicago i de l'Hortavell, aproximadament. Quina és la valoració principal que en feu des de l'equip de govern d'esta trobada?
Després de la reunió, jo crec que va ser una reunió positiva. Vam fer la reunió a petició també dels veïns del barri del Chicago i allí l'Ajuntament el que va poder fer és mostrar que des del primer dia estem treballant per buscar solucions a la part més baixa. Com vam comentar, tenim la redacció de cinc projectes.
per un valor d'uns 140.000 euros de redacció de projectes. I aquí hi ha la base de laminació del Solito, el pluvial del Gorria cap als Penjats, el pluvial del Florida Blanca cap als Penjats, i llavors un altre que ja no els ho toquen ells, que és un altre pluvial de la Iglesia Nova fins al barranc de la Iguacera. I també un altre que és el reforç del Talgús del Solito.
El que vam voler en la reunió era expressar als veïns que l'Ajuntament està al costat d'ells i estem buscant totes les maneres possibles per reduir al màxim l'arribada d'aigua a la zona més baixa.
Parlaves d'aquests projectes més immediats que ja es va presentar al veïnat i que s'han plantejat per poder reduir l'impacte de les pluges en la pròxima temporada. Aprofundim una mica en aquests projectes. Què mos pots explicar de cadascun d'ells? Bé, doncs els projectes, el que tenim més esperança és en aquesta bassa de laminació.
que al final va ser l'aminació i no deixa de ser un gran forat que està al curs del riu, del barranc, i el que es pretén, el forat ja el tenim fet, per tant això és una cosa que ens fa que l'obra pugui ser a més curt termini que a llarg termini,
I el forat lo tenim fet allí a l'antiga cantera de Martínez, allí al costat de la plaça de Bous, allí hi ha un gran forat, i la idea és allí fer la base de laminació, que no deixa de ser un forat, al qual se li ficarà tipus una presa, el que es farà és, allò es contendrà l'Avinguda del Barranc,
s'anirà omplint i anirem soltant l'aigua a poc a poc de manera més controlada perquè l'arribada d'aigua a la part més baixa sigui a poc a poc i d'esta manera pugui donar temps que hi hagués aquell drenatge natural cap al mar. A la reunió em mostra que l'Ajuntament està molt damunt, ficat en tot això, hi havia...
representants de l'ACA, estava el president de la comunitat de regants de la dreta, estava los responsables del COPATE que tenen encarregat la depuradora, estava a Aigües de Catalunya, estava a Ports de la Generalitat,
La Xè no va poder estar, però també estem treballant avui mateix, que és dimarts, tenim ara una visita a la Xè per poder trobar aquest estudi de com canalitzar o com mirar d'estudiar aquest traçat nou per poder-li donar el barranc de Solito i d'aquesta manera, entre tots, minimitzar l'arribada de l'aigua a la part més baixa
Perquè tot bé, quan vam generar, o quan se va generar la zona portuària, la zona portuària està més alta que la cota zero, per tant, quan baixa l'aigua del poble, xoca contra un muro, i el muro fa que l'aigua baixa al canal de la Paca. El canal de la Paca mos porta les barrancades i els desaigües de la Nacional, la comunitat de regants desaigua,
per al canal de la Paca, per al canal de Calestercer, i tot això fa que en aquell puntet d'allí baix al museu, al canalet de la Paca, se confluixen 5 o 6 arribades d'aigua i això, evidentment, al final fa que el sistema de drenatge col·lapse i provoca aquestes inundacions. Evidentment, la d'octubre va ser extraordinària, però quan hi ha pluges menys fortes, també tenen els veïns una problemàtica constant...
que ho veiem tots els del poble, que quan passes per allí, quan està així mig núvol, ja veus les barreres a les portes, perquè és un habitual que puguem tindre alguna afectació. Pel que fa a les actuacions de caràcter més urgent o més immediat, avui mateix, que també en la visita de la Che, baixa el redactor dels projectes, el que es busca, i per això estava a la reunió el president del canal de la dreta,
El que es busca és mirar de posar alguna comporta en aquest canal de desguàs de la comunitat d'Arregants per evitar que arribi l'aigua en aquests moments de pluja al canal de Carles III i també, d'aquesta manera, posar una comporta al canalit de la paca perquè l'aigua que et ve de la part
d'emposta, poder-la desviar pel carrer tercer i deixar el canalet de la paca, el que passa pel costat del museu, deixar-lo a nivell freàtic, pràcticament sec, perquè tingui la capacitat d'agafar l'aigua que pugui baixar del barranc o dels propis pluvials del municipi.
Sobre totes aquestes obres que hi ha previstes, com es podran informar els veïns i veïnes a partir d'ara? A la reunió l'alcalde va fer molt d'èmfasi en què volia intentar que un grup de veïns del Chicago fes un
com una tauleta de treball, com un grup de treball, i juntament en l'Ajuntament, poder anar seguint totes les avanços que es fan. Ja et dic, avui mateix tenim a la Cheia aquí, i anirem allà baix, a la part més baixa, sobre el terreny, mirar quin és el millor pas que es pot donar alternatiu al barranc i fer aquests estudis pertinents per trobar la millor solució.
Sobre este laminat del barranc del Solito, això és simplement per anar frenant l'aigua perquè no baixi tota de cop hasta el final del barranc. No és que si... No serà ni una presa, ni es formarà allí... No omplirem d'aigua, no... No, al final és com una presa
però en la característica que l'aigua sempre tindrà una sortida més lenta, més progressiva, però d'aquesta manera la barrancada que baixa de molt amunt, allà trencaràs l'energia que porta la mateixa aigua perquè baixa en força de la muntanya...
Allí xocarà contra una paret i el que farà és anar omplint-se. La mateixa aigua que hi haurà de l'omplida farà este muro de contenció de la barrancada i, d'esta manera, aigües avall d'esta bassa de laminació, la idea és soltar un rajolinet i que vagi baixant a poc a poc. Evidentment, quan hi haguen... Espero que no ho tornéssim a veure, almenys els que estem aquí,
Si hi ha la salvatjada que van patir a l'octubre, això ja pots fer bases de la minació que és molt probable que no puguis parar. Però sí que el que faries és que la virulència en la qual va arribar l'aigua a la part més baixa, que al final va trencar els dos ponts, un està pràcticament... va trencar el que és l'hotelús del costat i l'altre lo va descalçar i per això l'hem de fer nou...
haguéssim segurament evitat aquest impacte tan brutal que va tindre l'aigua sobre aquestes infraestructures i d'esta manera el que pretenem fer en aquesta base de laminació una, que per les pluges menys intenses o en una intensitat mitja pugui fer que l'afectació sigui el més mínim possible i per les pluges normaletes que pràcticament no tinguin ni afectació
Marc Brunet, regidor de Governació, gràcies per venir a Ràdio Ràpida i explicar-nos aquesta reunió amb els veïns i veïnes del barri del Chicago per donar resposta a les inundacions recurrents. Gràcies. D'altra banda, el regidor de Serveis, Javier Galera, ha confirmat que no hi ha cap afectació a l'estructura del pont del barranc dels Penjats al carrer Gorria, tot i que es vol arreglar l'asfalt per deixar-lo en condicions.
Més que és per a tranquil·litzar les persones, la ciutadania, que no tenim cap afectació important a l'estructura. Sí que es veu com una esfonsada, tant a les dos voreres com a l'asfalt, però ja ve des de fa uns anys atràs. Ens hem volgut assegurar que tot estigui correcte i hem de tenir l'informe de l'enginyer i del geòleg amb el qual no s'ha estat cap afectació. Sí que properament la nostra idea és
arreglar l'asfalt i deixar-ho ja tot en condicions. Mentre que el pont del barranc de Solito, el de Chicherri, pot arribar a obrir-se ja el proper mes d'abril perquè solament queda instal·lar les defenses. I estem acabant d'ultimar perquè les obres de l'escollera ja està acabada, han de fer les defenses perquè pugui passar la circulació i recuperaríem ja en unes setmanes ja el trànsit per en aquest pont.
Finalment, el pont del carrer Sant Josep, també al barranc de Solito, es preveu que demà mateix es faci el canvi de línia i un cop retirats tots els serveis es podrà procedir a l'enterroc del pont, tal com comenta Javier Galera.
que molta gent parlava que si no es feia res i siga estat treballant des dels primers mesos, passa que no es veia que la maixa empresa és la que estava fent la rasa de Sant Josep per on passava el que hable de Fexa. Si no canvien les notícies, el dimecres de Fexa va fer...
el canvi de cablejat o de línia d'un costat a l'altre i en el qual traurien la línia i espero que en unes setmanes, tal com es va dir, en fracat, una vegada traurien el que són tots els serveis i ja podríem agafar i tirar el pont a terra.
Els nou propietaris dels Solets de Repsol de la província de Tarragona van recollir el seu guardó ahir dilluns al Teatre Auditori d'Alcanar, en un acte al qual van acudir, entre d'altres, la directora de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Cristina Lager, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llaurador, el president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Enric Adell, l'alcalde d'Alcanar...
Marc Chavalera, i la directora de Guia Repsol, Maria Ritter. Amb les 11 distincions atorgades en guany ja són 112 els establiments amb aquesta qualificació a la demarcació. A nivell autonòmic, Catalunya suma 35 soletes, aconseguint els 534 distintius repartits per tot el territori.
Estos solets volen reconèixer els restaurants a la meitat de la naturalesa, bars interessants en els barris antics amb més història i cuines amb ofici en zones de pas on parar a la meitat del viatge. Cada vegada costa més trobar zones interessants al marge de la massificació, però l'àmbit de les Terres de l'Ebre n'és un.
Aquí l'enorme biodiversitat, el rebost privilegiat, la veritable calma s'emmarquen entre la muntanya de la Terra Alta i els aiguamolls del Delta reconeguts a nivell europeu. Precisament entre Montsià i Baix Ebre, les comarques que comparteixen el parc natural del Delta de l'Ebre, es troben les quatre cuines premiades en esta última edició de Soletes.
Entre les distincions hi ha les d'arròs i braces a Alcanar, Sinteta a la Ràpita, Ló Passeu a Ull de Cona i Reversible a Deltebre. Menjar el Delta sense històries, això és el que ofereix arròs i braces als jardins del tancat d'Alcanar, segons el seu xef executiu Aitor López.
Dins del complex de l'hotel Tancat de Codorniu es troben estos jardins que alberguen el bistró de citrus del Tancat, que ja està distingit amunt sol a la guia Repsol el 2024. Un bon lloc on menjar a migdia si esteu a les Terres de l'Ebre també és Lo Paseo, una atractiva casa de menjars dins d'una fàbrica rehabilitada enfront de l'estació de tren d'Ull de Cona.
En aquest espai industrial però molt acollidor, Jaume Antic i Laura Sansa expliquen com el 2019 van deixar les seues ocupacions d'enginyeria i gestor cultural a Barcelona i es van embarcar en este projecte de proximitat. Aviat es van fer un lloc al poble on Jaume va créixer, que a més compta amb una oferta gastronòmica especialment premiada. L'antic molí té un sol a la guia Repsol i les moles té dos sols a la guia Repsol i a més el sol sostenible i Alimentos d'Espanya.
Són dues ofertes gastronòmiques que també es troben a escasos minuts de l'Opaseo, a Ull de Cona.
A la Ràpita, el Sinteta Gastrobar tampoc es perd de vista a la matèria primera de l'entorn. Javier Dell, que va obrir aquest restaurant fa 5 anys, tira endavant una proposta difícil de trobar a la Ràpita. Aquí l'anguila va amb pavao i a l'estil caballaki, amb cogombre adobat, mayonesa de wasabi i ceba cruixent. I l'ostre també pot sortir al natural o amb granitzat de mojito i ratlladura de pastilla Juanola.
A una carta pensada per a compartir se li suma una oferta de menú del dia que sosté el negoci. La major part de la clientela és local i això fa que es treballi bé tot l'any, segons celebra el cuiner que funciona al marge del turisme. Maria Bonet i Jasmina Fabra estan al capdavant del reversible a Deltebreu.
Tenen la cuina a una vorera i la sala en una altra i arriben a vendre 240 hamburgueses a la setmana en temporada alta. En un colorit local a vessar de grafitis i picades d'ullet a la seva història al barri de la Cava, se serveixen diàriament, a més d'una àmplia varietat d'hamburgueses acompanyades sempre amb dues petites panoches de blat de moro, potents receptes com les croquetes de calçota amb romesco, els nachos artesanals amb ras el janut o el xuxo a la brasa amb gelat de turró.
Hem de recordar també que en aquestes distincions al nostre poble hem d'afegir el sol que la guia atorga a Albert Guzmán i el solet a Musclarium.
L'Ajuntament de l'Aldea ha presentat la liquidació del pressupost corresponent a l'exercici 2025 amb uns resultats que consoliden la bona salut financera del consistori. Els comptes municipals mostren un romanent de tresoreria que s'apropa al milió 300.000 euros, així com una tresoreria total de poc més de 805.000 euros, unes xifres que evidencien una gestió econòmica sòlida i equilibrada a l'Aldea.
Segons les dades en resultants de la liquidació pressupostària, el consistori Aldea manté una situació econòmica sanejada, ja que compleix també amb la regla de la despesa establerta per la normativa d'estabilitat pressupostària i al mateix temps no té cap mena de deute financer.
A més, un altre indicador destacat és el període mitjà de pagament a proveïdors, que es situa gairebé als 12 dies, molt per sota dels terminis màxims establerts legalment, fet que posa en manifest també la capacitat de l'administració i gestió municipal per resoldre amb agilitat les seues obligacions econòmiques.
La comparació amb la situació econòmica que es va trobar a l'actual govern municipal de l'Aldea en iniciar el mandat també reflecteix una evolució positiva. El juny del 2019, concretament el 30 de juny, moment en què Junts per l'Aldea va assumir el govern municipal, el romanent de tresoreria de l'Ajuntament estava a poc més d'un milió d'euros.
I amb les dades actuals, el raumanent augmenta fins al 1.271.000 euros, gairebé, la qual cosa representa un increment positiu de gairebé 260.000 euros respecte a aquell moment. L'exercici del 2025 a l'Aldea ha estat especialment actiu pel que fa a actuacions municipals amb la realització de diverses obres, accions i serveis adreçats a millorar el dia a dia del municipi i la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.
En conjunt, aquestes actuacions han suposat una inversió global per un valor de 6 milions d'euros, una xifra molt rellevant que reflecteix l'esforç sostingut de l'Ajuntament de l'Aldea per impulsar projectes i iniciatives en àmbits diversos del municipi en estos 6 anys de govern.
Des del consistori també destaquen que els resultats de la liquidació pressupostària demostren la compatibilitat entre inversió i estabilitat econòmica, que permet impulsar projectes i serveis sense comprometre la salut financera municipal.
El club rítmic a Xaloc de la Ràpita ha aconseguit una fita a l'abast de molt pocs, que és classificar 5 de les seues gimnastes per al campionat d'Espanya que s'ha de disputar a Oviedo del 14 al 18 d'abril. Després de mesos d'entrenaments intensos i molts nervis, les atletes rapidenques ja tenen la maleta llesta per competir en el nivell base, que és una de les categories més exigents del panorama nacional.
Marta Alonso, Edurne Victorino, Martina Cortés, Bruna Bejerano i Sara Ferrer són els noms de les cinc protagonistes que defensaran els colors del club a Oviedo. Per a les més joves, les de la categoria Levi 2016, l'experiència és totalment nova. La Bruna Bejerano, que debuta en aquest nivell amb l'aparell de Sèrcol, ens explica com va viure el moment de la competició classificatòria.
Va ser la primera competició que em vaig ficar tan nerviosa perquè a les altres no em vaig ficar nerviosa. La mateixa il·lusió comparteix la seva companya Martina Cortés, que competirà amb una coreografia inspirada en el personatge de Cruella de Vil. Però en ella el simple fet d'haver arribat fins aquí ja és un premi personal. Al principi quasi que no m'ho creia perquè estava molt emocionada i després vaig dir...
Arribar aquí és molt per a mi. I...