logo

Informatiu Local i Comarcal

L'actualitat local i comarcal amb Pau Lleixà. Notícies del municipi i de les Terres de l’Ebre. L'actualitat local i comarcal amb Pau Lleixà. Notícies del municipi i de les Terres de l’Ebre.

Transcribed podcasts: 35
Time transcribed: 14h 6m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Gràcies.
Bon dia, som a dimarts 10 de març, és la una del migdia a l'informatiu de Ràdio Ràpita. Avui parlarem que el Pavelló Firal acull este proper dijous una nova edició presencial de la Fira d'Ocupació organitzada per l'Ajuntament de la Ràpita, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa i el Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Es tracta d'una oportunitat per a les persones que busquen o volen canviar de feina.
La consellera de Territori Sílvia Paneque ha presentat el nou full de ruta per a la protecció del Delta de l'Ebre per als pròxims 15 anys. La Fundació Mercè Pla de Tortosa i l'IRTA han presentat una unitat portàtil aquapònica que permet aprendre a cultivar plantes i cuidar peixos en un mateix sistema sostenible.
En esports, la ràpida serà en guany una de les seus d'elite, el torneig internacional Terres de l'Ebre, el torneig internacional de futbol base que celebrarà del 2 al 5 d'abril en diferents municipis del territori i que arriba a la seva 18a edició. Ahir a l'espai l'entrevista Alfred Porres, Rampaire, ens va presentar aire, un equilibri sonor entre el Delta de l'Ebre i l'experimentació musical.
I la Junta de la Demarcació de Terres de l'Ebre del Col·legi de Periodistes escull el periodista Chimo Rambla com a micro daurat 2025.
El pavelló final de la Ràpita tornarà a convertir-se este proper dijous en l'epicentre de l'activitat laboral de les Terres de l'Ebre. La nova edició de la Fira d'Ocupació, organitzada per la Cambra de Comerç de Tortosa amb el suport de l'Ajuntament de la Ràpita i la URB, ofereix una plataforma directa de contacte entre el teixit empresarial i els demandants d'ocupació, especialment aquells que tenen entre 16 i 29 anys, tot i que està oberta a tothom.
Carmen Beltran és l'agent d'ocupació i desenvolupament local de l'Ajuntament de la Ràpita. La fira i les empreses necessiten personal, per tant, en cap moment descartaran perfils per edat. Ells el que volen és contractar perfils dels que ells necessiten i busquen per a desenvolupar la feina.
L'atractiu principal de la jornada és la possibilitat que els assistents puguin realitzar entrevistes ràpides amb els responsables de recursos humans de les empreses participants. Este format permet als joves presentar el seu currículum personalment i optar a vacants reals en sectors tan diversos com el turisme, la indústria, el comerç i els serveis. Però per a qui no pugui assistir a la fira també hi ha una variant híbrida, com ens comenta Carmen Beltrán.
Ja es va començar l'any passat i aquest any continua, de manera que aquest format híbrid permet tant a les empreses com a les persones que busquen feina participar d'aquesta fira. Per què? Perquè potser estan treballant i per horari de coincidència no poden esgerir a la fira, perquè viuen lluny i no tenen manera de moment de poder desplaçar-se o de vindre, perquè estan estudiant.
Perquè per mil raons no poden, perquè aquell dia que molta gent m'ho ha dit, és que tinc metge, bueno, doncs no passa res, tu t'inscrius en format híbrid, penges el teu currículum en format híbrid i al final serà el mateix. I les empreses també, a vegades hi ha empreses que me diuen, ostres, que jo soc una empresa menuda i jo no, si me'n vaig a estar a la fira, jo desatenc el meu negoci, doncs també se poden inscriure en format híbrid.
A banda de les entrevistes, la Fira també comptarà amb espais d'orientació professional on els visitants podran rebre consells sobre com millorar el seu perfil professional o com afrontar amb èxit un procés de selecció. Des de l'organització, recorda que per optimitzar la participació és recomanable que els candidats s'inscriguin prèviament al portal oficial de la Cambra i portin diverses còpies del seu currículum actualitzat, sobretot en format digital.
Amb aquesta iniciativa, la Ràpita reafirma el seu compromís per combatre l'atur juvenil i dinamitzar l'economia local, actuant com a pont entre el talent emergent i les necessitats reals de les empreses de la zona. Hem mantingut la conversa amb Carmen Beltrán a l'espai, l'entrevista que podreu recuperar després de l'informatiu.
La consellera de Territori, Sílvia Paner, que ha presentat el nou full de ruta per a la protecció del Delta de l'Ebre per als pròxims 15 anys. El pla preveu una inversió de 42 milions d'euros, finançada majoritàriament pel govern espanyol, amb l'objectiu de frenar la regressió i la subsidiància que afecten aquest espai natural. Ens dona més detalls des de la xarxa Cel Nieto.
L'estratègia contempla la mobilització de 6 milions de metres cúbics de sediments per reforçar el front litoral en punts especialment vulnerables com l'Illa de Buda, el Travocador o Riu Mar. El projecte també inclou actuacions als camins de guarda de les Badies, pensades per protegir els arrossars davant possibles inundacions d'aigua marina durant episodis de temporals o fortes pluges.
El pla és fruit d'un acord entre la Generalitat i el Ministeri per a la Transició Ecològica, que ha de permetre desbloquejar inversions pendents i combinar els criteris tècnics de la Universitat Politécnica de Catalunya amb el finançament estatal per plantejar solucions estructurals a llarg termini.
Tot i que el pla Renca aquest 2026, els dos primers anys es destinaran a estudis tècnics i les actuacions físiques, com el moviment de sorres amb dragues marines, no començarien fins al 2028. Escoltem a Sílvia Paner, que consellera de Territori.
Aquesta mobilització d'arenes amb un treball de base de la Politécnica, estem parlant de 6 milions de metres cúbics de moviment, amb un encàrrec d'un estudi previ per veure on es poden trobar aquests punts amb la millor granulometria òptima per a aquesta protecció.
Des de la taula de consens del Delta de l'Ebre s'ha valorat la reunió amb el govern com a esperançadora, tot i que el seu portaveu, Javier Curto, ha advertit d'una contradicció en el fet que el Ministeri tramiti el nou atermenament abans d'executar les obres de protecció del litoral. Segons la taula, la delimitació de la zona marítimo-terrestre hauria d'anar vinculada a les actuacions físiques que han de consolidar la línia de costa.
El que sempre aporta més polèmica són les zones de lliure, transició i donar o zones d'acomodació. Evidentment, això és una equació que com més platja es recupera per endavant, menys platja lliure has de tenir en compte per endarrere. Això és així de senzill, no? I això són unes xifres que s'han d'acabar de polir.
Per la seva part, Panec defensa que l'obra física i el tràmit administratiu de l'atermenament han de seguir camins diferents per evitar bloquejar les inversions i s'ha compromès a acompanyar l'Ajuntament de Deltebre en la negociació amb Madrid. Actualment, les converses amb el Ministeri han permès avançar en tres dels quatre punts del nou atermenament, mentre que el territori continua reclamant fons d'urgència per reparar els danys dels últims temporals fins que arriben a les actuacions estructurals.
La Fundació Mercè Pla de Tortosa i Lirta han presentat una unitat portàtil aquapònica que permet aprendre a cultivar plantes i cuidar peixos en un mateix sistema sostenible. El projecte, que és pioner, té un objectiu social i educatiu que és facilitar l'aprenentatge de tasques laborals a persones amb discapacitat intel·lectual. Núria Mora.
La iniciativa vol facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant una unitat aquapònica que permet criar peixos i cultivar plantes. Una vintena d'usuaris del Centre de Formació Ocupacional de la Fundació Mercè Pla són els encarregats d'alimentar els peixos i tenir cura i recollir els enciams plantats amb aquest sistema. Aquesta és la primera vegada que l'IRTA col·labora en un projecte d'inserció laboral amb persones amb altes complexitats. Enric Gisbert és investigador de l'IRTA.
L'aquaponia és una tècnica de producció de combinar plantes i peixos d'ús quasi mundial. Podem dir que tant l'IRTA com la Fundació Merceplan en aquest projecte són pioners en l'aplicació de l'aquicultura per aquesta forma inclusiva de veure-la. L'IRTA ha editat una guia inclusiva i accessible com a material de suport.
En esports, Fernando García ens apropa a l'actualitat de la Ràpidenca i també parlem que la Ràpida serà en guany una de les seus d'elite, el torneig internacional Terres de l'Ebre, aquest torneig internacional de futbol base que s'ha de celebrar del 2 al 5 d'abril en diferents municipis del territori que arriba a la seva 18a edició.
La Rapitenca començarà a preparar avui dimarts en el seu primer entrenament de la setmana el partit de diumenge, que l'enfrontarà el Terlenca-Barcelonista. Un partit del de diumenge força important, com tots, però aquest més perquè és el següent. I per tant, important que els tres punts es queden a la Devesa i el més prompte possible. Es calcula que són nou punts els que faltarien a l'equip Rapitenc, o sigui, guanyar tres partits per a certificar la continuïtat en aquesta categoria al grup tercer de la primera.
Un grup que encatxala el Martorell i el Sant Cugat, els dos equips del primer i segon que estan molt forts i sembla que a falta de nou partits per acabar la Lliga són els candidats el Martorell a pujar de categoria i el Sant Cugat a jugar la promoció. Més complicat ho tenim per a aquesta tercera plaça que també dona el que té més puntuació dels tres grups el poder jugar, el poder disputar la promoció d'ascens. Ara mateix
El Viladecans està a 6 punts del que seria aquesta tercera plaça. Per la zona baixa, el Tortosa malament ho té, està a últim classificat, porta 12 partits sense guanyar i està en 17 punts a 5 punts del que és la salvació.
Una salvació que aquestes últimes setmanes el Sant Boià i el Juventut 25 de setembre i el Natació Terrassa han apretat en fitxatges per intentar sortir del pou d'aquesta categoria. Verem, ho parlarem durant tota aquesta setmana i ho analitzarem. Estos partits que han programat per al cap de setmana
i tal com està l'equip, s'espera que Canario, el jugador que va tenir una rotura d'un centímetre, pugui estar a disposició d'Antoni Teixido per a diumenge, un jugador molt important, qui segurament no es tira serà César Susmel, un dels jugadors, un dels pilars d'aquest equip, el qual va tindre molesties a l'abductor diumenge i veurem quin és l'abast de la seva lesió. Sanció, no tenim cap jugador sancionat, per tant, esperarem que diumenge pugui, com diem,
Anem parlant perquè aquesta setmana aquests tres punts tan importants es puguen quedar al nostre municipal, a la Devesa. Una altra notícia és que la Ràpita serà enguany una de les seus d'elite del Torneig Internacional de les Terres de l'Ebre, el Torneig Internacional de Futbol Bàsic, que es celebrarà del 2 al 5 d'abril en diferents municipis del territori que arriba a la seva 18a edició.
La competició reunirà prop de 180 equips nacionals i internacionals i concentrarà el voltant de 2.500 jugadors i jugadores a les Terres de l'Ebre. En el cas de la Ràpita, el camp municipal de la Devesa acollirà diversos partits del torneig entre el 3 i el 5 d'abril. En total es disputaran més de 400 partits repartits entre les diferents seus del territori, en un esdeveniment que s'ha consolidat com una de les cites esportives de referència del futbol base.
La regidora d'Esports de l'Ajuntament de la Ràpita, Mireia Balada, ha destacat que acollir partits d'un torneig internacional com l'ITÉ és una oportunitat per continuar posicionant la Ràpita com un municipi vinculat a l'esport i al futbol base, i al mateix temps donar a conèixer el municipi i l'entorn a tots els equips i famílies que ens visiten. Balada també ha subratllat que aquest tipus d'esdeveniments generen activitat al municipi i contribueixen a dinamitzar-lo durant els dies de competició.
El projecte musical Rampaire, que lidera l'hebrenc Alfred Porres, acaba de publicar el seu quart disc, que s'anomena Aire. Este nou treball és un recull de 12 cançons on la banda explora noves textures sonores, sense perdre l'essència poètica i el vincle amb el territori que els caracteritza.
L'artista Alfred Porres ha passat per l'espai l'entrevista de Ràdio Ràpida i ha consolidat el seu projecte musical amb la publicació el passat dia 6 de març d'este disc anomenat Aire. Després d'una trajectòria que va començar el 2015, este nou treball es presenta com un punt de maduresa on s'equilibren la cançó d'autor i el pop amb noves textures electròniques.
Per mi Aire és un disc molt equilibrat, molt complet, en què recull una mica tot el bagatge del temps que porta fent cançons en rampaire i crec que sí que representa com un respir, és com agafar aire...
I alguns dels temes que són recurrents en les cançons de Ramperi que van atravessant els diferents discos i agafant dimensions diferents, aquí és com, d'alguna manera, haguessin arribat a un punt d'equilibri de recorregut. Este equilibri també es nota en la producció, on Porres ha treballat estretament amb la seva banda habitual, permetent-se arriscar més en l'experiència sonora i en l'ús de bases rítmiques complexes, sense oblidar la senzillesa de la guitarra acústica.
Tot i aquesta evolució, el projecte manté un fort arrelament a les Terres de l'Ebre, un vincle que es fa palès des del mateix nom de la banda, tal com ell ens explicava a l'espai l'entrevista. Jo puc parlar per mi, en el cas de Rampaire, és fundacional perquè el propi nom de Rampaire és el nom d'una zona al delta de l'Ebre,
I aquest vincle i aquesta proximitat cap al territori en rampaire és important com a referència de quin és l'imaginari visual, també. Parlo de la guerra, per exemple, però parlo des d'aquí. Estic aquí a les Terres de l'Ebre i ser de les Terres de l'Ebre és molt diferent de ser de Barcelona.
Dins el disc trobem temes com l'enlairament, una reflexió sobre els grans enrelats mediàtics o la guerra, que posa el focus en la nostra relació amb els conflictes bèl·lics des de la comoditat de la llar. L'àlbum tanca amb l'epitafi, una peça que ens recorda la fragilitat de la condició humana, per rester clar quin és l'objectiu final d'aquest viatge musical quan l'oient arriba a l'última cançó. A mi els discos que m'agraden habitualment són discos que a la segona, tercera, a la quarta escolta...
vas com trobant coses i sempre trobes coses noves, no? I a vegades aquella cançó que a la primera t'havia passat desapercebuda és la que després no pots parar d'escolta. I jo crec que d'alguna manera faig discos una mica en esta clau. I per tant el que desitjaria és que quan algú arribes a l'epitafi...
tingués ganes de tornar a posar l'enlegrament i tornar a donar la volta a tot. Podrem escoltar un tas d'este nou treball este mateix divendres a l'Auditori Sixto Mir de la Ràpita en una actuació col·lectiva amb l'Associació de Cantautors de les Terres de l'Ebre. A més, la banda ja està preparant també la seva gira d'estiu per portar aquestes noves cançons arreu del territori en un format àgil i directe i que de ben segur passarà pel nostre poble.
La Junta de la Demarcació de Terres de l'Ebre del Col·legi de Periodistes ha escollit el periodista Chimo Rambla com a microdaurat 2025. La designació d'Este Guardó és potestat de la Junta de Govern de la Demarcació de Terres de l'Ebre del Col·legi de Periodistes. I en aquest sentit, la Junta ha decidit atorgar el microdaurat 2025 al veterà periodista tortosí Chimo Rambla. Este Guardó busca reconèixer les trajectòries dels periodistes i comunicadors de les Terres de l'Ebre.
Rambla va iniciar-se al món del periodisme a la década dels anys 80 a Ràdio Tortosa i al setmanari La veu del Baix Ebre, del que va ser director. Des del 1983 fins al 2001, quan la capçalera es va fusionar amb l'Ebre per crear La veu de l'Ebre. Ara s'anomena setmanari l'Ebre. Aquí va ocupar el càrrec d'editor gerent fins a l'agost del 2025, quan va ser nomenat president del Consell d'Administració de la Publicació.
Entre diversos càrrecs dins els mitjans de comunicació territorials, Chimo Ramla també ha contribuït a l'establiment d'empreses de ràdio i televisió privades, així com la creació de diversos diaris digitals. Ha compaginat el treball del Setmanari L'Ebre amb la presència durant dècades en programes de la televisió local, sent una de les veus més reconegudes del territori en haver presentat centenars d'actes i gales durant més de 40 anys de professió.
Va ser el president fundador de la demarcació del Col·legi de Periodistes a les Terres de l'Ebre i en l'actualitat ocupa el càrrec de vicepresident de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal. Pel que fa a l'acte de lliurament dels Premis Micro 2025, inclouent el micro daurat,