Bon dia, som dimarts, 20 de gener, és la una del migdia. A Ràdio Ràpita és temps de notícies, és l'hora de l'informatiu. Avui comentarem l'aturada de la flota pesquera catalana d'ahir, amb la concentració que es va convocar a la llotja. Parlarem del nou disc de Rampaire i del Verkami que ha iniciat. Explicarem com comprar les entrades del musical Salta que veurem al Sixtomir. Parlarem del club d'escacs a la Ràpita que torna a competir i ens referirem a dos programes de tele amb presència a Ebrenca. Comencem!
Ahir a les 12 del migdia, els pescadors rapitencs es van concentrar a la llotja de la Ràpita amb motiu de l'aturada de la flota pesquera catalana convocada per la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors. La concentració s'emmarcava en la protesta del sector pesquer contra la implantació del reglament europeu que, segons denuncien, incrementa de manera excessiva la burocràcia i imposa obligacions administratives impossibles de complir per a les embarcacions del Mediterrani.
Aquesta regulació afecta totes les modalitats pesqueres, arts menors, encerclament i arrossegament i posa en risc la viabilitat del sector així com de tota la cadena econòmica vinculada a la mar. Durant la concentració es van fer sonar les botzines de les embarcacions com a mostra de protesta i es va llegir el manifest.
El secretari de la Confreria de Pescadors Verge del Carmen de la Ràpita, Joan Balaguer, va explicar que la pesca catalana no és industrial ni treballa amb quotes i que la manera de feinejar al Mediterrani no s'ajusta a les exigències que marca la normativa europea. Balaguer insistia que a la Ràpita cap embarcació pot avisar amb quatre hores d'antelació del retorn a port ni declarar totes les captures abans d'arribar-hi, ja que es pesquen moltes espècies diferents i fer-ho és d'impossible compliment.
En aquest sentit, va afirmar que el sector està cansat i reclama poder treballar de manera tranquil·la i digna. El secretari de la confraria confiava que la reunió prevista entre el sector i la Secretaria General de Pesca permetés arribar a un acord, almenys amb una moratòria, que exonereix els pescadors d'aquestes obligacions mentre que no s'adapti la normativa a la realitat del Mediterrani.
L'Ajuntament de la Ràpita va traslladar tot el suport als pescadors rapitencs, a la confraria de pescadors i a totes les famílies que viuen de la pesca, així com a la resta de sectors vinculats a la mar, i se situa així al costat del sector en la defensa d'una legislació justa que tingui en compte la seva singularitat i el seu paper econòmic, social i cultural al territori.
Abans de la lectura del manifest, els assistents van guardar un minut de silenci en record de les víctimes del tràgic accident ferroviari ocorregut a Adamuz, a Còrdoba.
Les Terres de l'Ebre han estat protagonistes aquests dies en dos programes de televisió d'èxit, El Foraster i La Recepta Perduda. Ahir es va emetre a TV3 un capítol nou del Foraster en què Quim Masferrer va visitar Tivench. Amb l'humor i simpatia habituals, Quim comprova que a Tivench és molt difícil fer alguna cosa d'amagat. S'assabenta de la polèmica de si la Sud és de Xerta o de Tivench i es retroba amb un personatge entranyable, la Sinteta.
D'altra banda, diumenge a la 2K tal vespre, Síuvi Abril va presentar un nou episodi de la recepta perduda, centrat en l'arròs de marisc del Delta de l'Ebre. Acompanyada del creador de continguts, Berti, ens descobreix el secret d'aquesta recepta i, a la vegada, conversa amb un musclaire jubilat, una pagesa que cultiva arròs i comenta els efectes del canvi climàtic, una cuinera que manté viva la tradició de l'anguila i també visita les salines de la Trinitat.
El programa inclou imatges del nostre Museu de la Mar de l'Ebre. Es poden recuperar tots els programes de manera gratuïta a les plataformes digitals de la 2CAT i de 3CAT.
Rampaire, el projecte musical d'Alfred Porres, publicarà un nou disc el pròxim 6 de març. Aire és el nom del quart àlbum del professor de l'Institut dels Alfacs, que arriba amb 12 cançons que exploren les relacions i les emocions humanes a través d'una mirada literària i una sonoritat arrelada a la tradició del pop i del rock.
És un recorregut que connecta la cultura ebrenca amb la tradició americana, amb referents universals com Bob Dylan i els Beatles, amb ressons de l'imaginari cinematogràfic d'Agnès Barda. Amb temes com la gent, lo riu o l'epitafi, el disc es mou entre l'arrel i l'experimentació entre la tradició i la recerca de nous camins sonors.
Ara Alfred Porres, amb el disc ja enregistrat els 8 bits Estudi de Sabadell, ha engegat un projecte de mecenatge a través de Verkami per poder fer arribar el disc de manera directa i pròxima a totes les persones que al llarg dels anys l'han acompanyat i seguit amb la seva música. Amb aquest Verkami s'obre la prebenda oficial del disc amb el format de CD i de vinil.
Les persones que vulguin participar en aquest Vercami poden entrar a les xarxes socials de Rampaire i allí trobaran les diferents maneres de contribuir-hi, que van des dels 15 euros de la descarrega digital als 18 del format físic en CD, els 28 del doble vinil o altres fórmules que inclouen fins i tot la possibilitat d'aconseguir un concert privat de Rampaire.
Salta, el musical de la Ràdio Fórmula, arribarà el 31 de gener a l'Auditori Sixto Mir, un espectacle que en format de concert ball fa una repassada als millors èxits dels anys 80 i 90. En escena sonaran temes de Tino Casal, Hombres G, Mecano o Miguel Ríos, Los Secretos, Radio Futura Alaska o Danza Invisible, entre d'altres. Un espectacle a càrrec de la companyia musical finalista al millor musical off de la temporada passada.
que malgrat les semblances amb el cartell anunciador no és com l'obra de teatre Bienvenidos que vam poder veure al Sixto Mir fa dues temporades. Són dos espectacles completament diferents. Salta és un xou ideal per a tots aquests que quan senten un tema dels 80 o 90 no poden evitar de posar-se a cantar-lo i se'ls dibuixa un somriure a la cara. Les entrades per a veure Salta ja estan a la venda al portal d'entralia.com, al preu de 15 euros més les despeses de gestió.
A les xarxes socials de l'Ajuntament i de Cultura també s'han compartit l'enllaç directe de la venda. El club d'escacs La Ràpita reprèn l'activitat participant en una nova edició de la Lliga Catalana, la gran competició dels escacs a Catalunya que mobilitza cada setmana a més de 4.000 jugadors a tot el territori català i que va arrencar diumenge passat.
El club Escacs la Ràpita participa en aquesta competició amb dos equips. El primer equip va debutar a primera territorial contra el Mas d'en Verge amb victòria per 3,5 a 4,5 amb victòries de Toni Aiza, Marc Guàrdia i Marc Balada. També van puntuar amb un empat Aaron, Àlex i Josep Beltran.
La Ràpida B, el segon equip, va debutar a tercera territorial contra l'Amposta EFA, amb victòria per 0-4 amb un equip format per Eduardo Margareto, Daniel Floria, Òscar Gómez i Iker Navarro.
I a l'informatiu, ara és el moment de repassar l'agenda amb les activitats més destacades a la nostra població en els propers dies i també els comunicats. Dir-vos que aquest dijous 22 de gener a les 8 del vespre i a l'Auditori tindrem sessió de Cine Club amb la projecció de la pel·lícula Tu me ressembles.
L'endemà divendres a les 8 d'ovespre i a l'Església Nova el concert de Fabio Vega i els homes tranquils amb l'espectacle Aigua Barreig. L'entrada serà gratuïta. I dissabte a les 12 del migdia a la llibreria Lletres el vermú literari amb la presentació del llibre Qui dubta d'en Clint Eastwood de Miquel Reverter.
A més a més, a la biblioteca, divendres a dos quarts de set tindrem un taller familiar a partir del conte El Ninot de Neu.
Passem als comunicats i us expliquem que les obres que s'han iniciat a la plaça Càrrec Tercer han obligat a fer algunes modificacions de trànsit en carrers pròxims. Així, per exemple, el carrer Freginals canvia el sentit de circulació. Ara serà de baixada, mentre que el carrer Sant Frances passarà a ser durant unes setmanes de pujada cap al coc. Demanem a la ciutadania que estiguin atents a la nova senyalització.
La regidoria de festes informa que ja es poden fer les inscripcions per a la Rua de Comparses de Carnaval de la Ràpita, que se celebrarà el dia 14 de febrer. Les inscripcions s'han de fer a l'adreça electrònica o faragoza arroba laràpita.cat abans del dia 12 de febrer. Cal indicar el nom de la comparsa, nom d'integrants, si van amb carrossa i nom i telèfon del contacte del responsable.
Per raons excepcionals, aquest cap de setmana només hi haurà una missa diària. Dissabte 24 serà a les 8 del vespre a l'Església del Poble i l'endemà diumenge serà a les 6 a la parroquia del barri.
La Quinta del 66 ha preparat dos actes per enguany, un dinar per al 13 de juny i un viatge a Sant Lucar de Barrameda per a l'octubre. Els quintos i quintes interessats es poden posar en contacte per a més informació amb el telèfon 676 390 005.
La banda de tambors i cornetes informa a tots els que van comprar alguna participació de la Loteria de Nadal de l'entitat que poden passar pel pavelló Firal els dilluns i dimecres de 5 a 7 per cobrar-ne les participacions.
Demà dimecres a les 4 i a l'Espai d'Entitats tindrà lloc una reunió de l'Associació de Dones Rapitenques per tal de renovar l'adjunta directiva de la entitat. Es prega l'assistència del major nombre d'associades possible.
Divendres 23 de gener, a un quart de dues, torna fil directe, en aquest cas amb Javi Galera, cinquè tinent d'alcalde, regidor de serveis, ocupació de la via pública, medi ambient, parcs i jardins de l'Ajuntament de la Ràpita. Serà aquest divendres en finalitzar l'informatiu.
Un informatiu que posa aquí el punt final a l'edició d'avui. Us hem acompanyat Fernando García al control tècnic i Pau Lleixà a l'edició i locució. Ara us deixem amb l'entrevista, en aquest cas, al nostre company del Museu de la Mar de l'Ebre, tècnic Àngel Pasqual Peña. Us desitgem que acabeu de passar molt bon dia i que tingueu molta, molta salut.
Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista.
Després d'uns darrers mesos de l'any complicat, el Museu de la Mar de l'Ebre recupera la normalitat amb la presentació de la programació anual del centre. Recordem que el temporal a l'IS de l'octubre va causar greus desperfectes en unes instal·lacions que van haver de tancar pràcticament dos mesos per a tasques de neteja i recuperació de mobiliari fet malbé. Les imatges que vam veure aquests dies, amb tota la plaça inundada i després completament enfangada,
feien preveure que l'interior del museu també hauria quedat afectat, i així va ser. Avui volem parlar del museu per coses positives, i per això hem convidat Àngel Pasqual Penya, que és tècnic del Museu de la Mar de l'Ebre, per desgranar aquesta nova programació, conèixer les novetats que presentarà el centre i descobrir quines seran les exposicions temporals que ens sorprendran durant aquest any. Àngel, molt bon dia. Molt bon dia, Pau, gràcies per convidar-me.
Realment va ser un final d'any, un final de curs complicat, no, al museu? Sí, més en unes dates que són orígens, que tots esperem durant tot l'any en molta il·lusió, i al final vam tindre un final d'orígens bastant troncat, però sí que en aquest sentit...
Vull agrair, em va sorprendre moltíssim, no només la resposta de l'Ajuntament en ser un equipament municipal, sinó també de tota la ciutadania que es va volcar voluntàriament i desinteressadament a netejar aquests espais i recuperar el barri el més aviat possible. Al final, un cop així, et trenca l'activitat per la meitat, però veure com...
tan ràpidament, en pocs mesos, ja tornarem a tindre una activitat ordinària normal, penso que és una cosa que ens hem de sentir orgullosos, els repitencs i les repitenques, de tindre esta solidaritat veïnal que tenim.
I per sort tenim el museu novament obert i avui, ja et dic, la idea era insistir en aquest sentit positiu, que tornem a tenir el museu a l'abast de tots els repitencs i visitants de la nostra població. I per tant la pregunta és inevitable, com ha anat aquesta reentrada?
Bueno, en alguna porta que no ens tanca, perquè està omflada, però hem pogut recuperar la normalitat. Hem pogut obrir, com us dic, en les nostres exposicions permanents, que com ja molta gent sabeu, és l'Espai Arbó dedicat a la vida i obra de l'escriptor Rapitenc,
La nostra sala de fauna marina en una magnífica col·lecció de moluscos de tot el món i dedicada a la fauna i flora de la Mar de l'Ebre. I finalment la sala d'arqueologia i història que ens parla d'esta meravellosa història i aprofitament humà que tenim des de l'antiguitat fins als nostres dies.
Això és el que podríem dir, grosso modo, la col·lecció permanent. Allò que sempre podem veure al museu, que moltes vegades, Àngel, no sé si tens la sensació també que a vegades als Rapitex ens pensem, ja he anat al museu, ja l'he vist, i realment al museu no te l'acabes mai, a la col·lecció permanent. No, la veritat és que jo ara porto 8 anys i encara estic descobrint algun objecte, perquè sempre hi ha...
Alguna peça que al principi t'hi crida més l'atenció i sempre hi ha peces molt vistoses. Se m'ocorreix a l'obot José que tenim, que és molt vistós. Tenim la tortuga Careta, que sempre és la preferida de tots els xiquets i xiquetes. Són peces que són molt vistoses, però a vegades hi ha...
alguna moneda que ens explica coses i anècdotes i curiositats de la història molt concretes, o algun utensili de cuina que ja no s'utilitza, o algun animal que, no sé, se m'ocorreix per exemple el pegell, que és un peix que no és molt conegut, però que moltes vegades desconeixem perquè gastronòmicament, tot i que és comestible, no és de primera divisió per entendre-nos.
però això fa que a poc a poc pugues descobrir mil i un objectes que segurament, com tu dius, no t'ho acabaries mai. Tanmateix, és cert que allò que resulta més cridaner a vegades als museus són el que diem les exposicions temporals, aquelles mostres que durant uns dies, unes setmanes, uns mesos, arriben als museus i que ens permeten sorprendre'ns. En què ens sorprendreu enguany al museu? Què teniu preparat?
Jo sempre dic el mateix, les exposicions permanents potser són per a aquella gent que vol descobrir els rapitencs, a l'abadia dels Alfacs, a la Mar de l'Ebre, gent que ve de fora, i no de fora, sinó del territori, però que vol descobrir com som, per què estem aquí i quines són els nostres costums. La sala d'activitats temporals és tot el contrari, és per a aquella gent que és del poble, per això la sala és gratuïta, repeteixo, és gratuïta, podeu vindre sempre,
I portem exposicions que al final són de molt nivell, exposicions que potser hauríem d'anar a Barcelona, València o Madrid per a vore i que les tenim aquí al costat de casa i que fan que el museu contínuament tingui un dinamisme cultural que permet retornar sempre que podem.
Enguany prenem un format nou d'exposicions temporals, en què hi haurà cinc exposicions temporals, a més de diferents mostres més menudes que tenim a la nostra sala polivalent. Jo sempre diferencio entre mostres i exposicions. Les exposicions solen tenir una major envergadura, un major...
nivell de producció, podem dir, les mostres solen ser més efímeres, solen ser en un format més minutet, però que al mateix temps ens donen moltíssim dinamisme pràcticament en activitat cada 15 dies. En guany tindrem 5 exposicions, com et dia, tindrem l'exposició Badia de la pintora Lídia Roixet de febrer-abril, Un cel ple de peixos de l'escultor rapitenc Damià Montes entre l'abril i juny,
Deltes del Mediterrani, que ens ve de Casa Mediterrània, d'Alacant, entre juliol i setembre.
i després passarem a finals d'any amb Duclo i Ordiner, el testimoni francès, una exposició que ens ve de l'Arxiu Comarcal del Ripollès, juntament amb l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, una exposició que serà la d'Orígens i que penso que serà molt impactant, de setembre a novembre, i tancarem l'any en De Pell Salada, una exposició mixta de la pintora sabadellenca Assumpció d'Istrell entre novembre i gener de 2027.
Així doncs, arrenquem el mes de febrer amb Lídia Roixet, que és una coneguda ja de la nostra població. No sé si ens pots desgranar una miqueta més aquesta primera exposició, ja que la tenim d'aquí dues setmanes, pràcticament. Lídia Roixet presenta una exposició en la seva línia. Ella és una pintora molt orgànica que, a través de les seues obres, transmet possiblement la pau que podem observar un dia de calma a les 6 del matí al mig l'abadia.
És una pintora que se fixa en elements paisatgístics com els arbres, com les cases de camp, com la mar i també les salines, cosa que invito també a descobrir una mica no només la producció humana i...
i també valor natural que hi ha, sinó aquesta part, podríem dir, quasi més filosòfica, aquest sentiment de pau, d'harmonia, de calma que transmet tot aquest paisatge salinè. Ella ens portarà una exposició de diferents quadres que penso que lliga molt bé a imatge i poesia.
Són imatges que parlen per a elles mateixes i que tenen un toc, com te dic, un toc poètic, un toc filosòfic i amb molta càrrega emocional. Comentaves que una de les novetats és aquest canvi de format de passar de 6 exposicions a 5, de manera que tindrem més espai, més temps per a poder-les veure, però segurament hi ha altres novetats al Museu per Enguany.
Tindrem novetats i clàssics que es reinventen, com per exemple el cicle de conferències Històries de la Mar de l'Ebre, un clàssic que ja, com sabeu, portem molts anys fent i que són conferències amenes que connecten els científics que estudien la costa de l'Ebre en el públic general.
Enguany el canvi és que passem les conferències els dijous i que canvien d'ubicació, ja que les celebrarem al Centre d'Economia Blava. Penso que en els companys del Centre d'Economia Blava estem agafant una dinàmica de treball molt interessant i trobo que això és una activitat més que reafirma aquesta relació, aquests vincles que estem fent.
possiblement el gran canvi que tinguéssim enguany sigui la ruta d'estiu, que es reinventa completament. Fins ara portàvem fent un somni il·lustrat, este viatge, no, per los inicis de la ràpida de Carles III. Ja portàvem, ara t'ho diré de memòria, però potser portàvem ja uns set anys fent-la. 7 o 8, sí, sí, uns quants. Enguany canviem de format i passem a fer una visita nocturna, que és una visita al museu
L'hem titulat com la visita misteriosa i simplement per desgranar-te alguna idea, només dir-te que al cartell hi ha un cor marí i una espelma de la verge del carme. I fins aquí podem llegir. Fins aquí podem llegir. Nit, misteri i alguna sorpresa. Molt bé. I a més a més comentaves també que teníem el servei de monitoratge. En què consistirà això?
És una de les coses que més content i més orgullosa estic de tirar endavant en Guany, que és el nou servei de monitoratge. Presentem una nova persona que serà la responsable única i exclusivament de promocionar el museu, de gestionar les visites guiades i fer d'ambaixador o ambaixadora del final del nostre museu i del nostre poble.
És un servei que farà visites guiades a les sales del museu, també farà rutes per la població i tallers. Penso que això ens ha de donar no només dinamisme, sinó una activitat cultural molt més accelerada, ja que, t'he de ser sincer, Pau, jo no tenia temps de promocionar...
Tot el que voldria el museu. Penso que tindre una persona únicament destinada a aquesta tasca ens donarà un impuls bastant gran, la veritat.
Segurament. El museu, a més a més, forma part de l'activitat cultural i social i festiva, diria fins i tot, de la població, de manera que participa en altres activitats que no són pròpiament potser del museu, però que sí que són de la Ràpita. Penso, per exemple, en Orígens, però segurament tens altres cites marcades al calendari.
És molt important que els museus com a centres culturals incideixen al final en la vida cívica de les poblacions, ja que com a mínim la visió que tenim els museus moderns són una visió inclusiva, participativa i oberta a tothom.
Tenim festivitats que són locals i que molts coneixeu, com per exemple, com a un dels centres neuràlgics, evidentment, participem en la festa. Tenim altres festes pròpies, podríem dir que és el Dia Internacional dels Museus, aquell cap de setmana, que fem jornada de portes obertes, que fem activitats pròpies de museus i que en guany ja tindrem alguna... Bé, no, ja ho tinc, ja ho tinc...
La idea, que encara no et desvellaré, sobretot serà de caràcter familiar. Intentem que sigui sempre més familiar en unes èpoques que ja és maig, comença a fer bon temps i la gent ja té ganes de sortir. També tallers de Nadal, que intentem participar portant aquesta part més cultural, més científica, a aquesta activitat lúdica.
dels tallers de Nadal. Hi ha alguna activitat també, podríem dir, com a supramunicipal, que és Ebre, Art i Patrimoni, un certament artístic i musical i artístic que està dirigit pel Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre i que, en bona sintonia, continuem participant.
No sé si ara t'enganxaré així una mica sense dades, però segurament les tens al cap una mica. Per aquelles persones que pensen a vegades que pel museu va poca gent i això, sorprenem-nos una mica amb les xifres de persones que visiten el museu al llarg de l'any. Segurament les tens al cap. Quanta gent arribiu a atendre?
Normalment estem parlant d'entre uns 14.000, 15.000 visitants, és com si tota la ràpida visités el museu. Al final comptem tots els visitants que venen i paguen una entrada, també els assistents als actes, com fem inauguracions, com fem orígens, com fem el Dia Internacional dels Museus. Hem de pensar també que el museu no és només les seues sales, jo tinc una idea de museu bastant més extensa,
Un visitant quan entra al museu ja se troba a la plaça, a la immensa plaça Agustí Viscarro, on tenim una museografia exterior que explica els orígens de les casotes i la seva història, on tenim la barca dels Maians, en la qual també enguany acabarem de fer un projecte museogràfic i en coses que aniran sorgint pel poble i que a més endavant te desvetllaré.
Però al final el museu penso que és un centre que ha d'atreure a tothom, que és símbol de coneixement, de rigor, de professionalitat i també de gaudi cultural, que no tot ha de ser, sempre ha de lleure una mica dins del nostre esbarjo, però també una mica de coneixement i cultura sempre va bé.
En el públic del turisme, que solen acudir al museu, penso en la gent gran, per exemple, en els autobusos, les excursions i així, també teniu moltes escoles que visiten el museu, no només per viatges de final de curs, sinó com a interès que tenen per veure el nostre centre.
Jo sempre dic que trobo que el museu és l'únic centre que col·labora en totes les regidories del poble. I a vegades pot sonar una mica exagerat, però de veritat que trobo que he parlat per a projectes en tots els regidors d'estat ajuntament. No només la cultura, evidentment, sinó l'educació, és un dels pilars fonamentals del museu. Ens visiten escoles no només de la població ni del territori, sinó...
de Saragossa, de Barcelona, de València... O sigui, hi ha moltíssima gent interessada en conèixer el museu, com te dic, com una part de la seva formació no curricular. Treballem en altres ambients i les escoles oferim activitat des de Parc Volari, on tenim activitats per a descobrir el museu, fins a la universitat. Intentem abarcar al final totes les etapes formatives dels alumnes.
Treballem també en serveis socials, oferint visites gratuïtes, visites guiades de franc a col·lectius sociosanitaris. Estic pensant que col·laborem molt, per exemple,
en el centre obert, en Creu Roja, per exemple, aquí a la Ràpita, i també en altres àrees i de temes que a vegades poden sonar una mica fora de lloc. Sí que turisme pot ser una branca que és molt propera, però també treballem en la regidoria de comerç per promocionar el museu dins de les fires, o treballem també en...
No sé com se diu, la de transició ecològica, medi ambient... Sí. Fem activitats, per exemple, ara estem preparant en Take Action Delta una exposició fotogràfica sobre les diferents activitats que han fet de neteges de platges i nosaltres mateixos, jo mateix, ja he participat en ells recollint brossa de les platges. Vull dir que al final la idea de museu, com t'ho dic, penso que ha de ser extensa a totes les àrees de cultura i de coneixement de la població.
Acabem de reobrir el museu, acabem d'encetar l'any amb totes aquestes propostes que ens està desgranant Àngel Pasqual Penya. Àngel, per acabar, gairebé, si haguessis de fer una carta dels desitjos del que esperes en guany del museu, què escriuries? Uf... A banda que les portes no estiguin omflades, a banda d'això...
Li tindrem que dir l'alcalde que prepari la cartera. Vull demanar molts diners als reis. Demanar és gratuït, ja ho saps. Però demanar que no quede, no? Mira, una de les coses que em fa més il·lusió en guany, potser, és recuperar l'activitat diària. És veure les sales plenes. Jo sempre dic el mateix i tu ho saps molt bé. A la cultura no guanyem més diners per quan més gent vingui.
però al final que les sales, que tu facis una activitat, una exposició, i que el dia de la inauguració no siguéssim tres, siguéssim cent, això t'ompli. Jo surto en un pit com un colom. És la millor recompensa. És la millor recompensa. Al final, veure que el teu projecte no només està al teu cap, sinó que la gent l'acaba acceptant, li acaba agradant, i veus que estàs ficant el teu granet d'arena, el teu autobot per construir una ràpida millor,
Això és preciós. I a mi potser és una de les coses que espero que a poc a poc anem construint entre tots. Jo penso que l'últim que ens quedarà, Àngels, recordar a tothom els horaris del museu per si algú...