Fins demà!
Bon dia, som dimarts, 24 de febrer, és la una del migdia. A Ràdio Ràpita, el temps de notícies és l'hora de l'informatiu. Avui comentarem el projecte Zoom Jove que ha engegat la regidoria de joventut amb l'objectiu de situar el jovent al centre de les polítiques municipals. Ressenyarem la pel·lícula de dijous al Cine Club i us explicarem com ha anat la conferència de premsa per presentar l'activitat dels divendres oberts que ha tingut lloc aquest matí a l'Ajuntament. Comencem!
La Regidoria de Polítiques Socials posa en marxa una nova iniciativa per facilitar la conciliació familiar al municipi. Es tracta dels divendres oberts al Maset Espai Jove Centre Obert, un espai educatiu i de lleure adreçat a infants d'entre 6 i 12 anys. L'activitat es farà cada divendres de 5 a 7 de la tarda en una franja que sovint coincideix amb l'horari laboral de moltes famílies. Rosa Reverter és educadora social de l'Ajuntament.
Cada divendres els infants podran vendre el maset i participar en jocs, tallers i activitats educatives pensades en fomentar la creativitat, la convivència i les habilitats socials. El projecte s'emmarca dins del programa Temps per Cures, que promou la cura dels infants i el suport a les famílies, especialment en clau d'igualtat. La regidora Noelia Belmonte definia així el projecte de l'Ajuntament.
No només es considera una activitat extraescolar com a tal, sinó que creiem que des de l'Ajuntament és una aposta molt forta per la igualtat d'oportunitats, la prevenció social i també la conciliació real. El servei serà inclusiu i obert a tothom amb la voluntat que cap infant en quedi fora per motius econòmics o socials per tal de poder prevenir desigualtats futures.
La regidoria de joventut de l'Ajuntament de la Ràpita posa en marxa Zoom Jove, un nou projecte que vol situar la joventut al centre de les polítiques municipals. Impulsat per l'Ajuntament de la Ràpita, el programa neix amb la voluntat d'acompanyar els joves en els moments claus del seu procés vital, adaptant-se a cada etapa educativa i a les seues necessitats reals.
Zoom Jove no és un recull d'activitats aïllades, sinó una proposta estructurada que posa el focus en temes concrets i rellevants segons l'edat. El projecte s'organitza en quatre grans eixos. Zoom Cuidat, centrant la salut, el benestar i la prevenció. Zoom Qui Soc, que treballa la identitat, la igualtat i les relacions sanes. Zoom Al meu voltant, orientat a la presa de decisions i a l'entorn social. I Zoom I després Què, enfocat a l'orientació acadèmica i professional.
El contingut s'adapta segons el curs. A primer i segon d'ESO es treballa la prevenció i la presa de consciència. A tercer i quart, la identitat i les relacions. I a batxillerat i cicles formatius, la sexualitat madura i l'orientació cap al món laboral. A més, el programa aposta per una metodologia dinàmica i participativa, amb xerrades, teatre o escape rooms, per tal que els continguts tinguin un impacte real en la reflexió i les decisions del jovent.
Amb Zoom Jove, l'Ajuntament reforça el seu compromís amb una política juvenil activa, preventiva i orientada al benestar i les oportunitats de futur dels joves de la Ràpita.
Demà passat a les 8 del vespre, l'Auditori Sixto Mira acollirà una nova projecció de Cineclub La Ràpita. La pel·lícula escollida ha estat la coproducció colombiana Memoria, del director tailandès Apichapong Wirasedakul. Estrenada l'any 2021, fou preseleccionada per als Òscars d'aquell any a la millor pel·lícula de parla no anglesa, tot i que no va passar el darrer filtre per a la gran final. Sí que va tenir més sort al Festival de Cants, on va obtenir el gran premi del jurat.
Protagonitzada per Tilda Swinton, Memoria és la història d'una dona anglesa expatriada que viu a Medellín i dirigeix un negoci de jardineria. Estant de visita per Bogotà, la seva germana malalta, té un somni molt estrany on sent un soroll que la pertorba fins al punt de decidir emprendre un viatge al cor de la selva cercant l'origen d'aquest soroll que sembla que només ella pot sentir.
Aquesta projecció de dijous s'havia programat per el dia 12 de febrer, però la situació d'alerta per ventades d'aquell dia va obligar a ajornar-la. Com és habitual, a l'auditori podrem veure la versió original amb subtítols d'aquesta pel·lícula. La taquilla obrirà a partir de dos quarts de vuit amb entrades al preu general de 4 euros. Si bé els socis de Cine Club La Ràpida podran aconseguir-les per només dos euros.
La delegació territorial de la Generalitat a les Terres de l'Ebre ha emès una breu nota de premsa en què indica que, tal com va avançar el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, en la seva recent visita a Terres de l'Ebre, el departament ha iniciat una reestructuració interna que, entre altres, contempla la substitució de l'actual director dels serveis territorials a Terres de l'Ebre, Frank Pérez.
Dijous passat es va tancar el termini per presentar sol·licituds per cobrir la plaça. Un cop es produeixi el relleu, l'actual director territorial passarà a ocupar un nou lloc de responsabilitat dins del govern. Ràdio Ràpida ja va avançar la setmana passada, que no es tractava de cap renúncia per part del regidor rapitenc, Frank Pérez, com asseguraven la majoria de mitjans, sinó d'un relleu.
L'Institut Català de Finances ha atorgat al Consorci d'Aigües de Tarragona, el CAT, un crèdit de 9.640.000 euros per a la construcció d'un nou dipòsit d'aigua crua, sense tractar a l'estació potabilitzadora de l'Ampolla. Amb aquest nou reservori es doblarà la capacitat actual d'emmagatzematge d'aigua, que és de 175.000 metres cúbics. El nou dipòsit tindrà 185.000 metres cúbics i costarà una mica més de 13.477.000 euros.
El president del CAT, el repitent Marc Brunet, ha apuntat que el nou Tanc es licitarà aviat i que permetrà al Consorci ser més resilient i oferir aigua als consorciats durant 24 o 48 hores, independentment de les captacions que es puguin fer al riu.
També ha remarcat que s'ha optat per demanar un préstec per finançar l'obra perquè és una gran inversió per al CAT i no es volia repercutir en la tarifa de l'aigua, de manera que amb aquestes condicions bancàries tan bones es pot tenir una contingència de tarifa i garantir aquest subministrament d'aigua en el mínim cost possible per als consorciats. El termini previst d'execució del nou dipòsit és d'uns 13 mesos aproximadament.
I ara és el moment de fer un cop d'ull a la informació meteorològica amb Luismi Pérez. Luismi, molt bon dia. Bon dia. Continua aquesta situació completament primaveral. Dos mesos ben bons, avançats en el calendari pel que fa a la temperatura, i és que en aquests moments ja arribem als 20 graus una altra vegada a moltes poblacions. Al llarg d'aquesta tarda en seran 22, 23...
als graus de màxima que hi haurà molts indrets de ponent del prelitoral de l'interior de Girona o també de l'interior de l'Ebre. En canvi, molt arrapats a mar, tot just a tocar de la platja, podríem dir, aquesta temperatura no està pujant tant com ahir i tenim més humitat. De fet, se n'ha anat produint alguns bancs de boira
que estan sobre el mar però que en algun moment arriben a fregar, per exemple, la costa de l'Ebre, la del Baix Camp, cap al Maresme o la Selva, al llarg d'aquesta tarda, amb força domini del sol. I sempre, ja diem, amb aquest ambient tan suau. Demà, les boires matinals i a la costa seran molt més extenses. Déu-n'hi-do, arribaran a ser força denses, per exemple, arran de mar i en alguns indrets també del prelitoral. Després, dura la tarda, el dimecre s'acabaran desfent. Ho anirem seguint a la xarxa.
I tot seguit repassem l'agenda amb les activitats més destacades a la nostra ciutat en els pròxims dies. Avui mateix, a dos quarts de nou, al bar Càbac, acabarem amb les festes del Carnaval amb el judici i sentència de mort de la reina del Carnestoltes. Farem l'enternament de les sardines, vestirem de dol, amb sardina de casco penjada i posarem cara de circumstàncies.
Demà a les 6 a l'Espai Jove del Maset, sessió de l'Escola de Famílies amb la xerrada de la consultora en criança conscient Andrea Vidal, titulada Quan arriba la tempesta, ser àncora en el desbordament emocional dels nostres fills i filles. Dijous a les 8 a l'Auditori, sessió de Cineclub amb la projecció de la pel·lícula colombiana Memoria.
Divendres a les 5, davant l'Ajuntament, xocolatada solidària per la recerca del càncer infantil. I a les 7, a l'Església Nova, la presentació del llibre Una segona oportunitat de Noor Miralles. Dissabte a les 8 a l'Auditori, una sessió especial de Cine Club amb la projecció de la pel·lícula muda L'Infert de Dante i amb música en directe de l'artista post-humà.
A la biblioteca fins al 27 de febrer podem visitar l'exposició de Mans Unides Compartís la nostra major riquesa. I al museu tenim fins al 6 d'abril l'exposició Badia de Lídia Roixet.
Fem un cop d'ull ara als comunicats per explicar-vos que s'està buscant localitzar alguna gravació del programa Fem Esport, que es va emetre per l'antiga televisió local, Ràpida Televisió, a principis dels anys 2000. Si algú per una d'aquelles té una cinta de vídeo o DVD del programa, pot posar-se en contacte amb la nostra emissora, al telèfon 977-74-3000.
L'associació de dones repitenques organitza aquest dissabte a les 6 un taller de violència domèstica. Serà al centre cultural del carrer Sant Tomàs, primer pis. L'Ajuntament informa que totes les persones, entitats i establiments que vulguen participar a la Diada de Sant Jordi ja poden presentar instància genèrica sol·licitant lloc per a parada. El límit és el dia 31 de març.
L'escola Carles III organitza una setmana de jornades de portes obertes. És fins al 27 de febrer. I l'escola Hortavella organitza avui una altra jornada de portes obertes, en aquest cas a partir d'un quart de quatre.
I fins diumenge 1 de març, la farmàcia de guàrdia és la de Laura Lluís, situada al carrer Sant Isidre, 187.
I aquí posem el punt final del nostre informatiu d'avui. Us hem acompanyat Roger Martí al control tècnic i Pau Lleixar a l'edició i locució. Ara us deixem amb l'entrevista a la regidora Noelia Belmonte i a Andrea Vidal, consultora en Criança Conscient, que ens parlaran de la nova edició de l'Escola de Famílies. Que acabeu de passar bon dimarts i que tingueu molta, molta salut.
Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista.
Fins demà!
Dimecres al Maset inaugurarem una nova sessió, una nova temporada, més ben dit, de l'Escola de Famílies. Aquest projecte que es va encetar amb l'objectiu de poder assessorar les famílies en temes de criança, en temes d'educació, que sovint són complicats i que a vegades no saps com arremblar-los. Per parlar-ne una mica, tenim avui a la regidora de polítiques socials, Noelia Belmonte. Noelia, molt bon dia. Bon dia, Pau.
I a la protagonista, la consultora en criança conscient, Andrea Vidal, que serà qui ens farà la primera xerrada dimecres. Andrea, molt bon dia. Bon dia. Si us sembla, comencem parlant una mica amb Noelia perquè ens contextualitza una mica què és això de l'escola de famílies per a les persones que l'any passat, per exemple, no van assistir a cap. Què és escola de famílies?
Bé, primer que tot dir-te, Pau, que l'Escola de Famílies és un projecte que ja fa anys que va i que l'objectiu principal és donar resposta, donar també consells, tips, acompanyar als pares i mares que estan en un procés de criança de qualsevol edat perquè ja intentem...
que les xerrades i les ponències siguen adreçades a diferents edats, i que, bé, en això, el que et de dia, que puguin acompanyar en aquesta criança i fer-ho d'una forma amable, fàcil, i que els pares, i ara ja m'incloca a mi tot, perquè quan vaig començar no ho era. I tant.
Però ara, que ens sentiguéssim una mica acollits i aconsellats també per professionals que toquen els temes que ens interessen. I dic que ens interessen, perquè crec que és important també deixar-ho clar, que els temes que es treballen durant tot l'any en les xerrades i ponències de l'escola de famílies...
Són temes que prèviament, a través d'un qüestionari online, les famílies, de forma voluntària, han votat, han escollit, han dit la seva, i allí mateix nosaltres vam intentar reformular este qüestionari i poden des de demanar o recomanar que volem anar a este professional, o volem anar a este professional que la vam veure parlant un dia de no sé què ens interessa, o este tema ens preocupa molt. Ara, per exemple, ja, sobretot, a part de...
Hi ha temes estrella com l'acompanyament emocional i temes així que sempre surten, o la preocupació de com acompanyar i treballar a casa, en els nostres fills i filles, els hàbits d'estudi, per exemple, aquestes cosetes que sempre surten tots els anys. Ja comencen a sortir cosetes de corresponsabilitat, que és un tema molt interessant, també en el tema de la criança. També temes com ara pantalles, l'ús de les noves tecnologies, que són uns aliats i a la vegada...
poden ser en algun moment un obstacle dins de la criança, trastorns alimentaris també, que aquesta ara no havia sortit i és un tema que com a novetat també puc dir que aquest any el tocarem perquè també per desgràcia hi ha molta pressió estètica i les xarxes també posen tota aquesta pressió. L'escola de famílies es crea
entre la regidoria d'educació, de joventut i de polítiques socials, però és veritat que se crea i tot el que es cou dins de l'escola de famílies naix de les necessitats que les famílies ens van transmetent. Pels temes que m'estàs nombrant, dedus que hi ha diferents franges d'edat de temes que es tocaran, no només parlem de temes de 0 o 3 anys, per exemple.
Exacte, de fet, m'agrada que digués esta franja perquè m'ho han donat compte que és la gran oblidada i sí que aquest any tenim, arrel que formem part i ja som ciutat amiga de la infància, mos veiem també l'obligació de cobrir les necessitats de les famílies que tenen xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys. Les xerrades van adreçades a tot tipus. Evidentment, si hi ha una xerrada que va sobre trastorns alimentaris,
segurament jo, que ma filla ara farà un any, encara no m'afecta, però sí que recomanem des d'aquí que puguin vindre a totes, perquè qualsevol moment ens pot travessar, qualsevol de les situacions i temes que treballarem, i ja com a novetat l'any passat vam treure una programació anual, perquè sí que és veritat que abans hi havia com... havies d'esperar una mica a veure què sortirà el mes que ve i de què es parlarà, i ara per tal de facilitar, també és un tema de conciliació al final...
Estem treballant i ho tenim a punt de tancar, una programació anual, així ja des de casa, doncs mires i dius, ostres, és que m'interessa aquesta, no sé si podré anar, però com hi ha marge, perquè veig que és d'aquí dos mesos, ja m'ho monto per poder anar. També fiquem totes les facilitats possibles, a part que són xerrades gratuïtes, no cal ni dir-ho, tenim servei de canguratge, tot el tema en el marc de temps per cures,
I també això, que no pugui ser un obstacle, ostres, que tinc el xiquet o la xiqueta, i potser una hora de xerrada no l'aguantarà, però sí que es tira perfectament, encantat de la vida, a la sala del costat, jugant en altres xiquets i en monitors, evidentment, que se'n fan càrrec de les activitats. Xerrades gratuïtes, però no sé si cal fer una inscripció, una matrícula a ToloCurs, no sé si alguna cosa...
A tot el curs, no. Sí que a la xerrada, nosaltres per un tema també de logística i d'aforament, de saber una mica com anirà la xerrada i tal, que després hi ha gent que ve, fa hora, i sempre diu, no m'he apuntat, però no sé què, o m'he apuntat i al final no puc vindre. No passa res, som humans i mos sorgeixen coses, però sí que és veritat que sempre hi ha un enllaç. A banda que hi ha un cartell, com jo he dit, anual, també hi haurà, com sempre...
cada mes en la xerrada que hi ha que aquell mes i per tant això permet a les famílies poder-s'inscriure i dir m'interessa i som conscients que en un moment donat poden hi hauré coses i no vindre o al final pensar-te que no podràs anar i no t'apuntes i vindre tothom és benvingut i tant
Un cartell que tenim compartit, per cert, a xarxes socials d'ajuntament i també de cultura i, per tant, fàcilment accedible per a tothom. Doncs estarem alerta per a quan surti aquesta programació anual ja, per a poder fer-nos l'agenda d'aquesta escola de famílies d'aquest curs i del que veia. I ara, si et sembla, Noelia, em quedaré una estona més amb Andrea, que serà la que perfilarà una mica de què anirà aquesta primera... És la primera sessió, no?, d'enguany.
Sí, de fet, abans ho parlàvem i sempre comencem al febrer, descansem també juliol i agost, perquè són dos mesos així que donem una mica d'aire a les famílies i al febrer, perdó, al setembre tornem a arrencar, igual que arrenquem el curs, i ja comença a ser tradició que la primera sessió de l'any me la faci Andrea, i per tant, ja quan li vam parlar ens seguida va dir, doncs com l'any passat, dic, doncs com l'any passat, apuesto, i encetem també l'Escola de Famílies del 2026.
Doncs amb Andrea ens quedem una estona per xerrar sobre què serà aquesta primera conferència, aquesta primera xerrada que porta un títol, la veritat, que molts suggeren. Quan arriba la tempesta, ser àncora en el desbordament emocional dels nostres fills i filles. Andrea, molt bon dia de nou. Bon dia, Pau. Abans d'entrar en matèria en aquesta xerrada, ets consultora en criança conscient i, a veure si ho dic bé, educació sistèmica.
Mirada sistèmica. Mirada sistèmica. Explica'm aquest concepte, perquè jo el dic a la ràdio i no sé què és. Vull que me l'expliques tu.
Sí, d'acord. La mirada sistèmica és una mirada àmplia, és una mirada abundant, que significa que a vegades quan venen les famílies a consulta, a explicar-me què li passa al xiquet, el seu comportament... No ens hem de centrar només en el xiquet i en la situació actual, sinó que la mirada sistèmica el que ens ofereix és un enfocament global, en perspectiva, per poder observar tota la situació des de tots els angles, és com si féssim una rodona al voltant...
per veure què és el que passa en aquell escenari, no només en relació a l'infant, sinó en relació a la família. De quin context venim? Com està en aquell moment aquella mare, aquell pare, aquella parella? No totes aquelles circumstàncies que potser han passat abans d'aquell aconteciment i inclús abans potser de l'arribada de l'infant, que ja ens condicionen després al llarg de la nostra vida. Per tant, per a mi és important aplicar la mirada sistèmica i posar èmfasi, perquè no només es tracta d'una criança conscient,
és conscient de les necessitats de l'infant, dels ritmes, del que ell necessita i del que passa dins seu, del seu sentit, sinó també què envolta en aquest infant i a la seva experiència de vida, perquè això ens donarà molta informació, sobretot en el que l'infant està manifestant en aquest moment present.
M'has fet pensar en aquella frase del filòsof que dia jo soc jo i les meves circumstàncies. Exacte. L'entorn és molt, molt important i no a vegades focalitzar en només la personeta, en aquest cas. Doncs anem cap a aquesta primera xerrada inaugural que, com deia Noelia, doncs és una mica ja lo que m'ho dic per començar, és que ens dones la porta a l'embranzida inicial i ens planteges una tempesta. Què és aquesta tempesta del títol? Quan arriba la tempesta, què és la tempesta?
Mira, a mi sempre m'agrada posar noms així que marquen i que ens facin despertar una mica, sacsejar-nos, perquè per a les famílies, per als pares, per a les mares, a vegades la tempesta és quan el xiquet, la xiqueta, es desborda, agafa el que comúment aquí a la Ràpita diem, agafa el xurro, porta el xurro. Què és el xurro? Què és una rabieta? Existeix realment una rabieta o és que realment l'infant està...
manifestant un malestar intern per al qual encara no té un vocabulari afinat per a dir, me passa això, sinó que realment se deixa sentir, els infants són molt emocionals, no tenen filtres, nosaltres potser tindrem un mal dia però posarem bona cara perquè...
que no se me nota que avui he plorat o que avui vinc enfadada o que ahir vaig tindre un conflicte en algun company o companya, intentaré dissimular-ho, però els infants no. Els infants són transparents. Llavors, aquesta transparència a vegades a nosaltres mos abruma. Per què? Perquè com estem acostumats a tapar les nostres pròpies emocions, quan l'infant se desborda, clar, nosaltres intentem d'alguna manera normalitzar
això és una rabieta, això és un xurro, però en realitat allà el que hi ha és un desbordament emocional que necessita ser atès. Per tant, aquesta tempesta vindria a definir aquest estat intern, aquest tràngol que a vegades hi ha i que necessiten d'alguna manera que nosaltres els ajudéssim a poder passar.
I com qualsevol tempesta, m'imagino que només està afectant el crió, sinó que està mullant, està afectant els adults també, perquè són els que tenen aquesta angoixa de dir què està passant, perquè té aquest xurro. Claro. Primer, a nosaltres mos remau profundament, que s'enfade, que cride, que pataleix, i que potser ho faci a casa, doncs bueno, te remau, però que potser t'agarri en un moment en públic, al súper, al carrer, doncs encara te remau més, perquè tothom comença a mirar, te sents observat,
Ai, mare, què em diran? Com he d'actuar? Com se suposa que ho he de gestionar? I a vegades això fa que ho abordéssim de la manera que potser no és la que l'infant necessita, sinó que és la que nosaltres tenim en aquell moment per sortir del pas. Quines edats estem parlant, més o menys, perquè sigui una tempesta o un xurro normal?
No sé si m'explico, saps? Perquè a vegades han pogut veure fins i tot preadolescents també agafant una... Sí, és que al final la tempesta existeix a totes les edats i que és veritat que hi ha edats que estan més marcades. Des del servir d'atenció a les famílies s'ha posat énfasi en que estigui enmarcada dins dels 6-10 anys, més o menys, aproximadament, però que perfectament quan als 2-3 anys...
també surt aquesta fase en la que la ràbia, les rabietes, és que no m'agrada dir-li rabietes, i això és una cosa que parlarem a la xerrada, així que vos convido que vinguésseu perquè sapiguésseu per què no m'agrada dir-li rabietes, però aquesta etapa també seria, o sigui, jo convido a tothom, perquè al final el que allí parlarem ho podràs adaptar a la teua situació personal, a l'edat que tingui el teu infant, i tant si és un infant petit com si és un infant ja més gran,
crec que et podràs trobar molt de suc per poder aportar-ho, o sigui, portar la informació al teu terreno. A aquestes xerrades, Andrea, jo no he vingut mai, són xerrades participatives, diguem-li, és a dir, les persones que venen s'obrin també a explicar casos particulars o preferiu que sigui una xerrada més global, més... A mi m'agrada que sigui dinàmica, però sí que és cert que les últimes xerrades que han fet se mos han fet les vuit i mitja de la nit. Fins!
perquè clar, tothom vol dir la seva, cada persona té la seva particularitat, la vol exposar, vol saber si ella és normal, no és normal, què pot fer en aquell moment, però sí que és cert que en guany ens volem centrar més en...
fer la xerrada que sigui concreta, concisa en la informació i després, si hi ha persones que necessiten aquest assessorament, poder recollir això d'una manera més personalitzada i poder atendre-ho com pertoca, perquè, clar, si estem parlant que hem de tindre en compte quin és el context que engloba aquell infant, quina és la història de l'infant, quina és la història de la família, quin moment present està vivint, d'on venim, tot això necessita un temps d'abordatge que, evidentment...
Allí no podem donar resposta. Per tant, jo convido que si venim poguéssim tindre una idea clara, en una idea, en uns conceptes molt clars i en una visió molt més àmplia que abans no teníem per a veure, en més perspectiva, però després poder atendre el cas personal d'una manera més personalitzada, també perquè l'atenció, els resultats siguin més efectius, perquè el que podrem parlar allí al final...
tampoc te donarà massa informació perquè després tu el teu cas personal ho puguis aplicar, sí que t'ajudarà a veure-ho en perspectiva, però jo convido sempre a fer un treball personal més profund i més adequat a la família. El que està clar és que no hi ha fórmules magistrals i genèriques per a tractar tots els casos, és impossible això.
Exacte. El que sí que hi ha és una mirada universal, perquè al final jo sempre dic que no pot ser que tots els infants estiguin equivocats, sentin el que senten i que tots se fiquen d'acord en mostrar els xurros quan... Llavors, què hi ha alli detrás? Això sí que és una cosa universal que engloba...
a tots perquè està diguéssim la biologia, la naturalesa és molt sàvia llavors si ens dota d'aquestes eines per a poder expressar-nos és per a alguna cosa i els infants que són tan transparents i que estan tan connectats al seu propi sentir a la seva pròpia naturalesa, al disseny humà perquè venim ja en un disseny per a poder sobreviure l'altra cosa és que
ens desconnectéssim d'este disseny per a no patir d'alguna manera i encaixar ho podríem dir així com que ells estan tan connectats al seu sentit ells ho manifesten i això sí que és universal podem parlar de quin és este disseny humà del que venim ja predefinits però al final el que ens donarà informació sobre què li està passant realment quin és el problema on està realment la incomoditat i este malestar ens ho dirà la circumstància de cada família
Com a consultora has dit per un munt de casos i tens analitzades un munt de circumstàncies, però aquests tòpics que moltes vegades diem que els crios d'avui en dia, els crios d'avui en dia, i després continuem la frase, en coses negatives, creus que és així, que els crios d'avui en dia i coses negatives, o ha sigut tota la vida i anem canviant en matisos?
Jo crec que els crios d'avui en dia són els crios de tota la vida, perquè, com dic, venim en un disseny humà. L'altra cosa és les circumstàncies en les que es troben quan naixen aquests crios, en qui estan, en qui passen el temps, a quins ritmes s'han d'adaptar, perquè nosaltres vivim en un ritme avui en dia que no és el de fa uns quants anys. I, lamentablement,
vivim en un dia a dia que apenes tenim temps de posar mirada al que realment necessiten els infants. Llavors, ells porten un ritme natural que no s'adapta, diguéssim, al ritme frenètic de la vida actual. Per tant, avui en dia, els pares i mares, iaios i iaies, perquè també dic, aquesta xerrada no és només per a pares i mares, jo també convido que tots aquells adults
que tenen infants a càrrec, que no siguen pares i mares, però que potser són els iaios els que estan en ells, tots els dies puguen vindre, de fet, nevenen de iaios a vegades, i iaies...
doncs bueno, aquests infants s'han d'adaptar a un ritme que moltes vegades té unes necessitats, unes velocitats antagòniques al seu propi ritme intern. I això passa a factura. Llavors, els crios d'avui en dia són els crios de tota la vida. Ara bé, en quin entorn s'han de desenvolupar i a què han de renunciar internament aquests crios per a poder-se adaptar. Els que...
D'alguna manera, renuncien i s'adapten, seran els que se porten més o menys bé perquè encaixen dins del motlle, però els que realment són fidels al seu sentir i que veuen que allò no és just, se revelaran i això ho hem de saber.
Abans la regidora Noelia els comentava que hi haurà xerrades que s'adiran més als xiquets que tinguéssim nàtros a casa i d'altres que ens poden anar bé per a previndre futures circumstàncies. Creus que en aquest sentit, malgrat no tenir crios a casa, que en aquests moments s'estiguin patint, aquestes coses pot anar bé per a poder previndre futures tempestes?
Doncs absolutament sí, perquè al final en algun moment t'hi trobaràs. Hi haurà famílies que s'hi trobaran cada dia i allà hem de veure què li passa a aquell infant i què és el que està intentant dir en el seu comportament. I hi haurà infants que potser no, però que en algun moment puntual, quan hi ha algun desajust, algun desequilibri també a nivell de l'entorn, a nivell familiar, també això pot sortir. Llavors, estàs preparats. De fet, jo sempre dic que...
Desafortunadament, sempre anem tard, en general. Acudim a les xerrades quan ja necessitem apagar el foc. I no, tu quan estàs...