Fins demà!
Bon dia, són dimecres, 14 de gener, és la una del migdia, a Ràdio Ràpida, és temps de notícies, és l'hora de l'informatiu. Avui destacarem que l'Audiència Provincial de Tarragona aplica l'amnistia del primer d'octubre a Albert Salvador i Josep Caparrós. Parlarem de les obres a la plaça Carles III, que ja han començat. Comentarem la pel·lícula Una quinta portuguesa, que podrem veure demà al Sixtomir.
Us explicarem la campanya solidària que es farà el 30 de gener amb motiu del Dia Escolar de la No Violència i la Pau i ens referirem al canvi d'entrenador de la Unió Esportiva Rapitenca entre altres temes d'interès local i territorial. Comencem!
La secció quarta de l'Audiència Provincial de Tarragona ha dictat un auto pel qual aplica la llei d'amnistia als fets relacionats amb el referèndum del 1 d'octubre de 2017 i decreta el sobreseguiment lliure de la causa contra Albert Salvador Fernández i Josep Caparrós García, que estaven pendents de judici pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació administrativa.
L'auto declara totalment amnistiades les actuacions atribuïdes als dos responsables municipals, extingueix qualsevol responsabilitat penal i civil i deixa sense efecte totes les mesures cautelars. El Tribunal conclou que els fets inscriuen plenament en el marc del procés polític i institucional vinculat a l'1 d'octubre i, per tant, queden coberts per la llei orgànica 1-2024 d'amnistia.
Albert Salvador ha valorat la decisió com una victòria de la democràcia sobre la repressió i ha remarcat que aquest autoconfirma el que sempre han defensat. D'altra banda, Josep Caparrós ha afirmat que la justícia arriba tard, però arriba, i ha sobretllat que mai no van actuar per interès personal ni al marge del compromís amb la ciutadania, sinó amb conviccions democràtiques. Així s'expressava l'exalcalde de la Ràpita.
Finalment l'audiència provincial ens aplica l'amnistia, ens reconeix el dret a aplicar-nos aquesta llei aprovada i en definitiva s'acaba reconeixent que durant més de vuit anys hem estat en una persecució política perquè no estàvem parlant d'un expedient jurídic sinó que al final no deixava de ser un expedient en...
en intencionalitat política. A mi em van acusar de prevaricació, de desobediència, inicialment també de malversació, però en la fase d'instrucció la malversació va caure. Em demanaven 15 anys d'inhabilitació, que és la pena màxima
del delicte de prevaricació i, per tant, en aquest cas la justícia ha arribat, ha arribat tard, però la part més important és que ha arribat i la part més important és que s'acaba reconeixent
que cap dels fets del company Albert Salvador, que està a la mateixa causa, i de mi mateix, cap dels fets produïts durant el referèndum de l'1 d'octubre són motiu de delicte. Al contrari, són motiu d'orgull, són motiu de defensa del dret democràtic més universal, que és el dret a votar,
I aquell dia tant Albert com jo vam defensar la institució de l'Ajuntament de la Ràpita, vam defensar els drets dels repitencs i repitenques i ho vam fer l'1 d'octubre del 2017 i ho tornarem a fer les vegades que faci falta fins que s'aconseguisca la decisió majoritària i lliure del poble català.
Amb aquesta resolució es posa fi a un procediment judicial iniciat fa més de vuit anys i es tanca una etapa marcada per la persecució penal de càrrecs electes municipals per fets estrictament polítics. L'auto s'afegeix a altres resolucions recents que estan aplicant la llei d'amnistia i que evidencien la necessitat de desjudicialitzar el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat.
Albert Salvador i Josep Caparrós han coincidit a assenyalar que l'amnistia no esborra el patiment ni els anys de pressió personal i familiar, però sí que obre la porta a un nou escenari basat en el diàleg, la política i el respecte a la voluntat democràtica del poble de Catalunya. Salvador i Caparrós han volgut mostrar el suport als companys que, vuit anys després del primer d'octubre, encara estan pendents de rebre amnistia, com el president d'Esquerra Republicana Oriol Junqueras o el també repitec Lluís Salvador, entre d'altres.
Aquesta setmana s'han posat en marxa les obres d'arranjament dels extrems de la plaça Carles III, un dels espais més concorreguts i emblemàtics de la Ràpita. Una actuació que correspon a la segona i última fase del projecte i que dona continuïtat a les obres ja executades anteriorment per millorar el paviment de la zona. Els treballs s'emmarquen dins la línia d'actuació del govern municipal
per dignificar i millorar els espais públics del municipi. Les obres tindran una durada aproximada d'unes vuit setmanes i consistiran principalment en la substitució del ferm, amb l'objectiu de millorar l'estat de la via, reforçar la seguretat i oferir una millor imatge de la plaça tant en el dia a dia com durant la celebració d'actes i esdeveniments.
L'actuació dóna resposta a una problemàtica històrica, ja que les llambordes del paviment s'aixecaven amb freqüència, fet que comportava molèsties per als vianants i un elevat cost de manteniment, tant en recursos materials com humans, ja que calia intervenir-hi de manera constant per recol·locar-les.
El nou paviment s'executa amb un material antilliscant i repelent del combustible i d'olis, que permet reduir l'acumulació de calor i millorar el confort de l'espai, alhora que evita els problemes derivats del sistema anterior. Durant el temps que durin els treballs, el carrer Sant Francesc modificarà el sentit de circulació i passarà a ser de pujada en lloc de baixada.
L'Ajuntament de la Ràpita demana comprensió als veïns i veïnes i als comerços de la zona davant les possibles molèsties puntuals que puguin derivar-se del desenvolupament d'aquestes obres.
La regidoria d'ensenyament de l'Ajuntament de la Ràpita, juntament amb els centres educatius de la població, promou una recollida d'aliments amb motiu de la Setmana de la Solidaritat, dintre de la celebració del Dia Escolar de la No Violència i la Pau. Aquesta recollida conclourà el divendres 30 de gener a les 11 del matí a la plaça del Coc, amb un acte on participarà el professorat i l'alumnat de cinquè de primària de l'escola Carles III, l'escola Horta Vella,
i el Col·legi Sagrada Família. L'alumnat lliurarà els productes als centres fins al mateix dia 30. Els aliments recollits seran els que se situaran al terra de la plaça del Coc, formant un dibuix alegòric a la Pau. Les persones interessades a sumar-s'hi en aquesta recollida d'aliments podran portar-los aquell divendres, dia 30, a la plaça del Coc, mentre es dugui a terme l'acte de celebració del Dia Escolar de la No Violència i la Pau.
En l'acte, representants de cada classe faran lectura de textos relacionats amb la solidaritat, la no violència i la pau. Es tracta d'una iniciativa en què l'Ajuntament i les escoles col·laboren amb les entitats Creu Roja, Siloe i Càritas per recollir aliments i productes de primera necessitat, amb la finalitat d'ajudar les persones necessitades de la ràpida en una acció coordinada amb la Regidoria de Serveis Socials.
El Dia Escolar de la No Violència i la Pau, que es coneix amb els sigles de Nip, és una jornada que vol fomentar el llegat de Mahatma Gandhi en el dia en què es recorda l'aniversari de la seva mort. L'Ajuntament convida tota la població a participar en aquest acte aportant-hi aliments i productes d'higiene, com ara arros, pasta i llegums, conserves de tonyina, verdures o tomàquet fregit, llet i derivats, oli, sucre i farina i galetes.
Sabó, xampú, pasta de dents, bolquers i compreses. I en general, productes fàcils de cuinar i conservar, sempre en l'envaso original i sense obrir.
Divendres i dissabte celebrarem els actes de la festivitat de Sant Antoni. Si dilluns comentàvem la programació d'enguany, avui hem volgut parlar amb Antonio Carmona, membre de la comissió de Sant Antoni, perquè ens expliqui aspectes d'aquesta festa, com s'organitzen els actes o com s'esculpen els majorals. Aquesta ha estat la conversa telefònica que hem mantingut aquest matí amb Antonio. Bon dia, Pau.
Amb tu volíem parlar una miqueta dels secrets que s'amaguen darrere d'aquesta festa, després de parlar també avui amb els majorals, perquè ens expliques una mica com funciona, com s'organitza, bàsicament, aquest cap de setmana festiu a la Ràpita. Parlem d'això, si et sembla. Com confeccioneu el programa d'actes? Bé, el programa d'actes, nosaltres primer que res, una vegada sabem ja els majorals, llavors confeccionem el recorregut. També, vull dir, majorment són els actes que tradicionalment ja estan
de fa molts anys. Si ja, com per exemple l'any passat, ja el que és la colla de Diables i Amonis, ja vam voler també participar i fer el que és la crema de carretilles davant de les cases majorals i tot això, doncs també s'ha fet ja el que és el programa. Però, de fet, el programa l'únic que varia és el recorregut i el majoral. Tot el que més, majorment poca variació. Per tant, és molt important el tema de poder escollir els majorals. Com se fa això?
Pues bueno, los majorals normalment se van apuntant, però últimament sí que me n'hem adonat que, per exemple, la gent més gran, que era qui normalment tenia més d'aixa de gent del Sant, ja no hi ha tant, els joves no s'apunten tant, però llavors el que anem fent és conegut, gent que saps que, per exemple, ha tingut i t'ha dit que el volia tornar a tindre, com en aquest cas ells mateixos, que l'havien tingut el 2015, doncs tot això hi ha... Si no el tens, ho busques. Llavors, vull dir...
Una vegada el majoral és quan hi ha llevantes, fa una proposta a l'Ajuntament del tema del recorregut per a que ells consultin en policia local si és correcte, si potser hi ha alguna variació, i llavors ja endavant en tot. Algú any, per exemple, tenim la novetat que anirem a l'Església del Barri. Sí, de fet va ser un... A veure, a l'Església del Barri ja es va fer, em sembla que va ser l'any 22,
que encara estàvem en postpandèmia i no teníem massa clar i això, i vam prendre la decisió de fer un canvi de la parròquia del poble, de la Santíssima Trinitat, passar-lo al barri, passar la nit allà i en sol demà el vam portar i per almenys, ja que hi havia restriccions i no podies fer tot el que volies o tot el que és la festa que sempre s'havia fet, per almenys va ser un moviment. I en guany, donat a les
les obres a la plaça. I que, de fet, també... A veure, si ha sigut només una processó que muntes-ho sant o trobo sant, s'hauria pogut fer. Però quan hi ha, tenim que dintre tota la gent, cavalls, i s'hauria de fer moviment, llavors es va decidir, per part de l'Ajuntament es va fer, vam parlar amb l'Homocent,
I mos va dir que cap problema, i llavors es va decidir traslladar-se tot, inclús carreres i tot, per ser tot allà al barri. Molt bé. Un altre estats que és més important que tenen els majorals és la d'acollir la imatge del sant durant tota la nit. Per al públic, una de les coses més boniques és veure la decoració que s'ha fet, com s'ha fet la capelleta a la casa dels majorals. No sé si a la comissió també teniu un mà, si us impliqueu en la decoració, o si deixeu que siguen els majorals qui se n'encarreguen de tot això. Com funciona?
A veure, nosaltres, per exemple, antigament, bueno, ja fa molts anys, la capelleta o la barraca que es feia per al Sant sempre es feia en dimecres, però nosaltres, per donar més temps al majoral, que tinguin més temps per poder guarnir la casa, ja vam anar ahir la nit, ahir dimarts, i ells tinta ja els ho donés un dia més, vam fer el que és la barraca, i llavors ells ja tenen per poder ficar. Normalment, nosaltres no entrem, és cosa que cada un
Fica el que creu convenient, el que té de la família, fotos que té, però sempre avises que, per exemple, si necessiten algun traste o necessiten alguna cosa, nosaltres tenim coses per particulars que llavors ho podem deixar o ho podem fer. Nosaltres el que sí que fem és el dijous, anem a pegar una volta i llavors si, per exemple, fa falta alguna cosa o us pot ajudar en acabar de guarnir o això, inclús a vegades dir, si necessiteu ajuda, aviseu-m'ho
que vindrem i vos ajudem en un moment, o el que faci falta, més que res, perquè entre tots ho hem de fer. I tant. Precisament, aquí anàvem. Moltes actes de festes i d'activitats que s'organitzen així al carrer, sovint no sabem la quantitat de feina que porten al darrere.
com per exemple tallar carrers, organitzar les curses. Suposa que la comissió us deveu organitzar molt bé per poder tenir-ho tot previst per a la benedicció, per a les curses, per al recorregut que farem. Com organitzeu una miqueta, Antonio? Bueno, a veure, antes, com t'ha de ser dit, ja per al recorregut, el tema del recorregut és, segons lo majorava, llavors es mira un recorregut, mires de passar per carrers que no has passat abans, doncs mires de fer una miqueta. Ara en guany també el que tenim...
és que mos va deixar un company de... ja era gran, ja feia 7 o 8 anys que ja no venien naltros, però era un home que va deixar-nos aquest any passat. Pepe, un tot més conegut per... Bé, ara no me'n recordo, Pepe Morro, que ell era el que venia a fer la barraca i tot això, i era de la comissió, i enguany vam dir de modificar una miqueta el recorregut per passar a Los Santos davant de casa, vam avisar la família,
Vull dir, sempre mirem dins del recorregut, per passar per carrers, o si hi ha alguna família que ho volia tindre, però per edat tampoc no ho pot tindre, també són coses que tenim de mirar-ho, i llavors nosaltres ja m'on cuidem més del tema del sant. Vull dir, nosaltres vam anar la setmana passada el dimecres, després dels Reis, vam treure el sant, ja el vam posar a la peana, vam llenviar-lo una miqueta,
Però ara anem a buscar-ho. Al fer el canvi, ens toca el dijous, hem d'anar, treure el sant, pujar-lo a l'iglesia del barri en una furgoneta i deixar-lo allà dalt, perquè el divendres hem d'anar a col·locar les flors i després de la missa ha de sortir a la processó. I el dilluns, una vegada s'haurà acabat tot, l'hem de tornar a carregar i baixar-lo a la parròquia. I llavors, bé, el que estem a carreres, nosaltres aquí ja no m'ho cuidem,
Sí que l'Ajuntament ja fa la comanda dels ous i els pollastes i tot això que és donar a la gent, però vull dir, nosaltres en el que són carreres ja no entrem. Nosaltres és més que res el que és el tema dels sants, el tema de recorreguts i poca cosa més. Veig que ho teniu tot perfectament controlat, ja, Antonio, però jo per si de cas ho vaig a preguntar, els rollets estan encomanats també? Sí, el que passa és que nosaltres, com normalment l'any passat vam fer alguna cosa curta,
i vam dir d'augmentar el que és la quantitat, però, clar, aquí dalt al barri no s'ha fet mai, la venda no s'ha fet mai, llavors també som una miqueta, perquè, clar, molta gent anava a les porches, doncs, mira, agarra un rotllet, una dona que venia així més despistada a vegades, gent que ja té costum, de tots els anys, anar a buscar el rotllet de Sant Antoni, però, clar, aquí dalt no ho tenim, no sabem si ens anirà bé, hem agarrat la mateixa quantitat de l'any passat,
Però sí, vull dir, això també ja és una de les formes que nosaltres tenim de pagar un centre que nosaltres fiquem tots els anys per al Sant. Una vegada surt el Sant de l'Iglésia, ja fiquem un centre que va casar al Majoral, i quan s'acaba tot, una vegada el fiquem a la capella, llavors, baix, fiquem el centre que estem fent nosaltres per a Sant Antoni.
i si ens presenta algun gast que majorment és més o més correcte, llavors podem acudir aquí. El fet de fer curt de rolleig, Antoni, implica que hi ha molta participació, que hi ha molta gent. Com veus la festa de Sant Antoni en l'actualitat? Com la veus de salut? A veure, la festa de Sant Antoni va hi haurà un temps, de fet, i sempre quan escoltes el Latin Gran sempre t'explica, perquè nosaltres sempre creiem que això és de sempre,
Sí que era de sempre, però va hi haurà un temps que no hi havia majorals, l'elevat cost que costava, perquè tot ho feia el majoral. Llavors això reportava que el majoral cada any va llaure, menys està que al final no va llaure, i es va quedar uns anys a l'iglesia, i després la penya rastre va ser qui va treure, no va ser que era el 83, 85 o 80 i alguna cosa, i llavors des de llavors no ha parat. Sí que hi ha hagut més alts i baixos,
però de fa un temps per aquí sí que hem vist que hi ha ganes. De fet, en les processons per almenys de la nit, l'any passat va ser de gent, i mira que anàvem, va ser el recorregut llarguet, i vam anar a la zona de les afores, vam pensar que aniríem tots sols, i de fet, la gent que hi havia allà, jo no ho havia vist mai en el procés de Sant Antoni. Vull dir, és una festa que s'acull, després dels Nadals, s'acull molt bé,
Jo la veig bé de salut, el que passa és que el treball nostre de buscar el majoral i fer que tinguéssim majorant tots els anys ha de ser una miqueta més treballosa, però de fet la festa jo la veig en força, la veig en això, i hem de pensar que si hi ha alguna cosa que no es pot fer, mirem a veure de quina forma podem variar, mirar si hi ha alguna entitat que a vegades vol col·laborar
hem fet qualsevol acte, també des de l'Ajuntament sempre se'm ha dit que si hi ha algun acte que anvies a algun lloc i creem que es pot afegir, donar-li més vida a la festa que benvingut, que s'estudiarà, és una bona idea també de poder aportar coses que donin dins de lo tradicional sempre poguéssim tindre alguna innovació, però bueno, majorment és tot lo tradicional.
Il·lusió i treball, és el que desprèn les teves paraules, Antonio, per preservar les nostres tradicions, per conservar aquesta cultura popular i per fer que la festa de Sant Antoni tire endavant i que sigui cada any més i més participativa. T'agraïm molt que hagués entrat a l'antena a Ràdio Ràpida i ens veurem divendres i dissabte per celebrar aquest Sant Antoni 2026. Antonio, moltes gràcies. Abapro, bon dia.
Després d'aquest informatiu, a l'espai de l'entrevista, conversarem amb els majorals d'enguany, que són el senyor Joan Batista Reverter Vallepérez i la senyora Rosa Vallepérez Giné.
Demà dijous, puntual a la cita del tercer dijous de cada mes, arriba al sexto mir el cicle gaudí de cinema català amb una nova proposta de pel·lícula actual de producció catalana. En aquesta ocasió tindrem l'oportunitat de gaudir del film Una quinta portuguesa, estrenada la primavera de l'any passat i superant...
Els 105.000 espectadors, obtenint així el favor també de la crítica especialitzada. La directora Abelina Prat, que havia debutat amb Basil, explora amb aquesta pel·lícula les relacions humanes a través de la pèrdua, la trobada amb un mateix i l'acceptació d'allò inesperat.
Una quinta portuguesa explica la història de Fernando, un meticulós mestre de geografia que després del sobtat abandonament de la seva dona veu la seva realitat feta a miques, deixant enrere qualsevol vincle amb la vida anterior, emprenen soledat un camí nou que el porta a Portugal.
Un peratzar del destí suplanta la identitat d'un jardiner en una finca, una quinta portuguesa. Allí formaran nous vincles que canviaran completament la seva visió sobre l'amistat, les relacions humanes, la felicitat, la seva vida i prioritats.
Amb un ritme pausat i seré una quinta portuguesa sent dinsa amb tendresa i delicadesa a la cerca de la identitat a través de les segones oportunitats. Amb les esplèndides actuacions de Manolo Solo i Maria de Medeiros, Abelina, que també firma el guió de la pel·lícula, obre la mirada a l'optimisme i a la incertesa com a possibilitat. I en la deconstrucció personal i social d'un individu que tenia la vida resolta, ens recorda que tot el que sembla que acabi en realitat possibilita un nou començament.
Com a curiositat, l'actor rapidè, José Pedro García Balada, té una aparició a l'inici de la pel·lícula fent de mestre company del personatge de Fernando. Una molt bona pel·lícula per començar l'any del cicle Gaudí a l'Auditori Sixtomir demà a les 8 del vespre. La taquilla obrirà, com és habitual, mitja hora abans, amb descomptes per a les persones que tinguin carrer de biblioteca del Club Super3, del Club Vanguardia o del Cine Club La Ràpita.
La Unió Esportiva Rapitenc ha comunicat aquest matí a través de les seues xarxes socials que Juan Carlos Cervantes no continuarà com a entrenador del primer equip rapitenc després de la seva renúncia. Tampoc continuarà Germán Anglès, que era el director esportiu. L'entrenador barceloní se'n va amb l'equip en cinquena posició després de quatre victòries, vuit empats i dues derrotes. La Junta Directiva confia novament en la figura d'Antoni Teixidor,
que tornarà a entrenar el primer equip en aquesta segona volta de la temporada amb la mirada posada en l'ascens a la Lliga Elite. La plataforma en defensa de l'Ebre, la PDE, ha advertit que una reducció del caval ambiental del tram final del riu en moments de sequera per blindar la concessió d'aigua de rec durant episodis de sequera perjudicaria greument el delta i les activitats econòmiques que en depenen.
En un comunicat, el moviment antitransvasament ha retret que la taula de consens pel Delta hagi proposat a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, la Txè, una rebaixa del 20% dels 80 m3 per segons actuals a 65 entre els mesos de maig i agost, que s'aplicaria en períodes de sequera.
La PDE creu que la mesura, si s'aprova, agreujaria l'entrada de la falca salina, afectaria la producció de marisc i les pesqueries, a més de dificultar l'accés al port de Deltebre. La taula de consens, integrada per les comunitats de regants i ajuntaments del Delta, va trametre aquesta proposta a la Txer per integrar-la dins de l'esquema de temes importants del pla hidrològic de la Conca de l'Ebre, que es va publicar el mes de novembre passat.
El debat sobre la necessitat d'integrar les concessions dels regants dins del cabal ambiental del tram final de l'Ebre s'arrossega ja des de fa temps, però fins a aquest moment sense cap concreció més enllà de l'àmbit interterritorial.
El govern ha aprovat una partida de 900.000 euros per a la campanya de prevenció i control de les plagues de mosquits i mosca negra d'enguany. El delegat del govern a l'Ebre, Joan Castor Gonell, ha remarcat que era molt important garantir que el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre, el COPATE, pogués treballar amb tranquil·litat i no es vegin perjudicades les activitats i la salut de les persones. El conveni quadrienal que permet que la Generalitat pagui la meitat del cos
va expirar, de manera que se n'haurà de fer un altre per al període 2027-2030. Però mentre no hi hagi nou conveni, calia una intervenció per garantir el servei, de manera que ha estat el COPATE qui ha assumit la meitat d'una factura que queda completada al 25% que paguen els ajuntaments afectats i amb l'altre 25% que paga la Diputació.
La proliferació de les poblacions de mosquits i de mosca negra a les Terres de l'Ebre i en algunes comarques del camp de Tarragona i de Lleida ha arribat a produir un impacte greu en la salut pública, la qualitat de vida de la població i també les activitats agrícoles i turístiques de la zona. Si es fan tractaments periòdics i en el moment oportun, s'ha demostrat que es frena la proliferació dels mosquits i de la mosca negra i es minimitza el seu impacte en el territori.
A l'informatiu és el moment de repassar l'agenda amb les activitats més destacades a la nostra ciutat en els propers dies. Començant per avui mateix, perquè a les 7 i a l'Auditori tindrem la projecció del documental Ucraïna, Resistència i Esperança, presentat i dirigit per Sor Lucía Caram. Demà dijous, a les 8, també a l'Auditori, sessió de cinema català amb la projecció d'una quinta portuguesa.
I dissabte, dissabte de gener a les 12 del migdia a la llibreria Lletres Vermut Literari amb la presentació del llibre El maqui que encara lluita d'Enric Garcia amb la professora d'història de periodisme Teresa Ferrer a les 8 d'oves per a l'auditori. El mateix dissabte tindrem el monòleg de l'humorista Miguel Miguel Acojonado.
Fem un cop d'ull a la programació de Sant Antoni d'aquest cap de setmana. Divendres a les 7, la missa a l'església de Sant Josep Obre, a la parroquia del barri. A dos quarts de vuit es portarà en processó la imatge de Sant Antoni des de l'església del barri fins a les seu dos majorals, que està situada al carrer Montsià en arribar a la casa dels majorals.
senyor Joan Batista Reverter i la senyora Rosa Vall de Pérez, hi haurà el repartiment de coquetes, coc, mistela i moscatell. Tot seguit, al mateix lloc, corre focs amb les carretilles apadrinades amb motiu de la Marató 2025 a càrrec de Diamonis la Ràpita.
Dissabte al matí ens trobarem a un quart d'onze, de nou, a la casa Les Ceudos Majorals, per tornar amb professor la imatge de Sant Antoni fins a l'església Sant Josep Pobret. A les onze tindrà lloc allí una pregària al carrer i la benedicció dels tradicionals rollos de Sant Antoni. A dos quarts de dotze, després d'aquesta benedicció, es farà la benedicció, en aquest cas, del bestiar de les mascotes i animalons. També serà davant de la parroquia del barri. I a les dotze, al mateix lloc, els jocs tradicionals a càrrec de la comissió de festes.
Fins demà!
Passem als comunicats i us expliquem que les obres que s'han iniciat a la plaça Carrers III han obligat a fer algunes modificacions de trànsit en carrers pròxims. Així, per exemple, el carrer Friginals canvia el sentit de circulació. Ara serà de baixada, mentre que el carrer Sant Frances passarà a ser durant unes setmanes de pujada cap al coc. Demanem a la ciutadania que estiguin atents a la nova senyalització.
Els programes de mà amb les activitats de Sant Antoni ja es poden aconseguir a l'oficina de turisme, a l'Ajuntament de la Ràpita, a la Biblioteca, al Casal Municipal i a la Casa del Mar.
La Quinta del 66 ha preparat dos actes per enguany, un dinar de la Quinta per al 13 de juny i un viatge a Sant Lucar de Barrameda per a l'octubre. Els quintos i quintes interessats es poden posar en contacte per a més informació amb el telèfon 676 390 005.
La banda de tambors i cornetes informa a tots els que van comprar alguna participació de la Loteria de Nadal de l'entitat que poden passar pel pavelló final els dilluns i dimecres de 5 a 7 per cobrar les participacions. També ens informen que encara tenen places disponibles per tocar la corneta, el tambor i el bombo. Podeu trucar o enviar un missatge al telèfon 619 87 47 85, contactar a través de les xarxes socials de l'entitat o acudir un assaig els dilluns i dimecres de 7 a 8 al pavelló final.
I aquest divendres, a un quart de dues, aprendrem el fil directe amb Helena Queral, segona tinent alcalde i regidora de Turisme, Comerç i Festes de l'Ajuntament de la Ràpita. Podeu enviar les vostres preguntes al 977-74-3000. Demà dijous, de 12 a 2, l'Oficina d'Atenció Ciutadana Mòbil de la Generalitat farà parada a la plaça Càrrec III davant de l'Ajuntament de la Ràpita.
I aquí posem el punt final al nostre informatiu d'avui. Us hem acompanyat Fernando García, el control tècnic, i Pau Lleixà, l'edició i locució. Ara us deixem amb l'entrevista amb els majorals de la festivitat de Sant Antoni. Us desitgem que acabeu de passar un molt bon dimecres, que gaudiu moltíssim i que sobretot tingueu molta, molta salut.
Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista.