This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bon dia, som dimarts, 17 de febrer, és la una del migdia. A Ràdio Ràpida, és temps de notícies, és l'hora de l'informatiu. Avui comentarem les jornades de portes obertes que organitzen els centres escolars rapitencs de cara a les preinscripcions del pròxim curs. Parlarem de les activitats de febrer del Passaport Edonauta per a infants de segon i tercer de primària, així com també de la campanya de donació de sang d'aquest diumenge.
i avançarem alguns dels projectes en què treballa l'Ajuntament per corregir la inundabilitat d'algunes zones de la nostra població. Comencem.
Una de les prioritats de l'Ajuntament de la Ràpida ha estat la millora del drenatge i el flux d'aigua als canals, barrancs i pluvials del municipi, amb l'objectiu d'evitar les inundacions recurrents a la zona del barri del Chicago i l'entorn de l'Hortavella. Segons l'alcalde Javi Reverter, s'ha treballat de forma discreta des del 2024, però els forts aiguats del 12 d'octubre de l'any passat
Van posar de manifest la necessitat d'accelerar aquestes obres i reforçar la gestió de l'aigua. En paraules de l'alcalde, arran d'aquell episodi de forts aiguats que van viure a l'octubre, l'Ajuntament va activar immediatament els protocols d'emergència
i va coordinar la resposta amb bombers, protecció civil i la resta de serveis. I en menys de 72 hores el municipi va recuperar la normalitat en gran mesura, gràcies també a aquesta actuació exemplar i coordinada de tots els agents implicats.
Paral·lelament a la gestió d'aquesta emergència, l'actual govern municipal ja treballava en solucions a mitjà i llarg termini per minimitzar l'impacte de futurs episodis de pluges intenses. De fet, actualment i a través d'una subvenció de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ACA, s'estan redactant 5 projectes clau per millorar el drenatge urbà. El principal és la construcció d'una bassa de laminació al barranc del Solito,
el de Major Caval del municipi, que permetrà retenir grans volums d'aigua i alliberar-los de manera progressiva, evitant que arribin sobtadament a la part baixa del municipi. Un segon projecte, també al barranc del Solito, preveu adequar el seu curs després de l'antiga via per minimitzar danys materials a zones com l'Harta Vella i el barri del Chicago.
A més, s'estan redactant tres projectes de pluvials a l'àmbit del carrer Sant Isidre i carrers adjacents, que permetran recollir i canalitzar adequadament l'aigua procedent de la part alta del municipi cap als barrancs dels Penjats i de l'Aiguacera, evitant així acumulacions i inundacions en carrers com el de Gorria.
En paral·lel, l'Ajuntament manté contacte constant amb l'ACA, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, la CHE, i la Comunitat de Regans de la dreta de l'Ebre per abordar la problemàtica dels canals que conflueixen al voltant del Museu de la Mar de l'Ebre, on s'acumula gran part de l'aigua en episodis de pluges intenses.
Recentment i de forma constant, tècnics de la Txer s'han reunit amb el govern municipal de l'Ajuntament de la Ràpita i tècnics redactors per estudiar alternatives que permetin reconduir el cabal del barranc del Solito i reduir l'afectació a les zones urbanes.
D'aquesta manera, el govern municipal reafirma el seu compromís de continuar demanant recursos i impulsant projectes estructurals que millorin la seguretat i la resiliència del municipi davant episodis meteorològics extrems, ja que la gestió eficient de l'aigua i la prevenció d'inundacions no és només una resposta puntual als aiguats, sinó una línia estratègica de treball des de l'inici del mandat.
s'acosten dates en què les famílies hauran de pensar en les matriculacions escolars dels seus fills. I és per això que els centres escolars de la Ràpita organitzen jornades de portes obertes, orientades a informar pares i mares de com són aquests centres i quins avantatges ofereixen als seus alumnes. L'escola Hortavella ha reservat dues dates per poder visitar el centre. Aquest dissabte, a dos quarts d'onze del matí, i dimarts que ve, a un quart de quatre del migdia.
A la pàgina web de l'Hortavella o al seu Instagram han penjat un enllaç perquè pugueu inscriure-vos a una d'aquestes visites. També podeu trucar al 977-74-1771 per tal d'informar-vos en millor. Per a la seva banda, l'escola Carles III fa jornades de portes obertes del 23 al 27 de febrer.
A les xarxes socials de l'Ajuntament trobareu un cartell que inclou un codi QR per tal de demanar hora per poder visitar el centre. I finalment, el Col·legi de les Carmelites farà les inscripcions per al curs que ve en dues tandes, del 4 al 18 de març per als alumnes d'infantil i primària i del 6 al 18 de març per als de secundària. Al telèfon 977 74 01 62 podeu concertar entrevistes personalitzades.
El Passaport Edonauta ha presentat ja les activitats amb les quals els infants de segon i tercer de primària que hi participen podran assistir-hi i obtenir segells aquest mes de febrer. Per tal que els edonautes i les seues famílies no es perdin cap oportunitat de segellar el passaport, s'ha publicat a les xarxes socials un cartell on es detallen tots els actes a què es convida els infants a assistir-hi i participar activament.
Així, per exemple, a la biblioteca obtindran un segell quan s'emportin o reservin un llibre de lectura. Aquest divendres podran participar en el taller de màscares de Carnaval i en els jocs de cirque a la plaça del Maset. I el divendres 27, també al Maset, hi haurà un joc de coneixença amb el món dels astronautes i l'espai com a tema principal.
Un recordatori a tots els infants que participen en aquestes activitats. Cal que porteu sempre el vostre passaport perquè els tècnics de l'Ajuntament responsables de l'activitat puguin posar el segell d'assistència a l'acte.
S'ha calculat que enguany més de 70.000 persones hauran necessitat rebre sang als hospitals de Catalunya, per la qual cosa cada dia calen 1.000 donacions per atendre tots els pacients que necessiten. A més, el banc de sang s'ha marcat un repte d'or, que seria arribar a les 65.000 donacions de plasma anuals.
La donació de plasma és molt important perquè no se'n pot fabricar. L'única manera d'aconseguir plasma és a través de les donacions altruistes de persones solidàries i és essencial per a la vida de milers de persones. A més, cal tenir en compte que el plasma es pot donar cada 15 dies, ja que el cos el regenera més ràpidament.
El plasma és imprescindible per produir immunoglobulines, proteïnes essencials per tractar malalties autoimmunes i problemes del sistema immunitari. Aquest diumenge, una unitat del Banc de Sang vindrà al casal municipal durant tot el matí.
a partir de dos quarts de deu i fins a dos quarts de dues, per tal d'atendre totes les persones que vulguin donar sang. En cas que no hi pugueu anar, podeu acudir a la pàgina web bansang.net, on teniu la informació de futures campanyes de donació de sang i de plasma, o també teniu un telèfon i correu
on podeu contactar per demanar hora a l'hospital per fer aquesta donació. Es calcula que una de cada cinc persones necessitarà sang o components sanguinis al llarg de la seva vida. Per tant, sent solidaris, ara potser ens estem ajudant en un futur. És el moment de fer un cop d'ull a la informació meteorològica amb Luismi Pérez. Luismi, molt bon dia.
Bon dia. La situació d'aquest dimarts està sent més calmada que els últims dies. Tot i això, el vent encara és tossut en algunes comarques, sobretot del Pla de Lleida, també de les Terres de l'Ebre o del Camp de Tarragona. El vent que aquest matí bufava també amb ràbia als cims del Pirineu està anant a menys. I tot plegat amb un cel, o bé serè, o només amb alguns núvols prims que van esfilagar-se en el sol, també amb algunes núvolades que estan creixent cap a l'Alpirineu i a les comarques de Girona. De fet, a l'interior gironí
Sobretot al Ripollès i la Garrotxa, també a les muntanyes de la selva, hi haurà algun xafaguet aquesta tarda. Molt poca cosa, no estarem parlant ni de pluges importants, ni generals, ni que hagin de durar gaire. Aquest vent que no deixarà de bufar, sobretot a les comarques de la terra ferma, i la tarda molt suau. Moltes temperatures voltant als 20 graus de màxima, sobretot a la Costa Daurada. Pel que fa al dimecres, despertarem amb més humitat alguna boira, fins i tot, a cavall de la Catalunya central i l'interior barceloní, i amb una temperatura encara força agradable a la tarda.
Estem pendents a la xarxa. I ara fem un cop d'ull a l'agenda amb les activitats previstes a la nostra ciutat en els propers dies, així com també els comunicats. Aquest dijous a les 8 i a l'Auditori tenim Cicle Gaudí de Cinema Català amb la projecció de Romeria de Carla Simón.
Divendres arrencarem, a veure si aquesta vegada sí, els actes del Carnaval. De dos quarts de cinc i fins a dos quarts de sis tindrem els tallers de màscares i complements de Carnaval al Maset Espai Jove i també jocs de circ a la plaça del Maset. A dos quarts de sis començarà la rua de la reina Carnestoltes, acompanyada del Club Gimnàstic Rapitenc,
que ens portarà aproximadament a dos quarts de set fins a la plaça Sebastià Juan Arbó, on hi haurà una xocolatada per a tots els assistents i podrem escoltar el pregó de la reina Carnestoltes.
Dissabte 21 de febrer, durant tot el dia al pavelló municipal la primera fase dels Jocs Escolars de Gimnàstica Rítmica. A dos quarts de cinc, la concentració de les comparses participants en la Rua de Carnaval serà al carrer València. A les cinc sortirà aquesta rua que ens portarà cap al pavelló final, on hi haurà animació musical, inflables per als infants...
i el lliurament de premis a les millors comparses. Més tard, cap a la mitjanit, la gran festa de Carnaval al pavelló final amb els DJs Enric, Emma, Ferran Cartes i César RJ. Diumenge 22 de febrer, de 10 a 2 del migdia, a la zona de la nau de la brigada, al camí del cementeri, hi haurà el 17è trial de Nens dels Alfacs.
I a dos quarts de set a l'auditori, una nova sessió de Cineclub, en aquest cas amb la projecció de la pel·lícula Fembo. El Carnaval s'acabarà el dimarts 24 de febrer a dos quarts de nou del vespre al bar Càbac, amb el judici i sentència de mort de la reina de Carnestoltes pel Consell dels Bulls, enterrament de la sardina i tots els acompanyants vestits de dol amb sardina de casco penjada i posant cara de circumstàncies.
A la Biblioteca fins al 27 de febrer podem visitar l'exposició de Mans Unides Compartir és la nostra major riquesa i al Museu de la Mar de l'Ebre tenim fins al 6 d'abril l'exposició Badia de Lídia Roixet.
Encentem els comunicats amb un debent curiós, i és que es demana la col·laboració de la ciutadania per localitzar alguna gravació del programa Fem Esport que es va emetre per l'antiga televisió local, Teleràpita, a principis dels anys 2000. Si algú té una cinta de vídeo o un DVD d'aquest programa, pot posar-se en contacte amb l'emissora, el 977-74-3000, o el telèfon 650-398-146.
parlar amb Joan Batista Carriña per veure si es pot recuperar alguna gravació d'aquest Fem Esport de principis del 2000 que es va emetre per Teleràpita. Fins al 8 de març podem continuar gaudint de les jornades gastronòmiques de la Galera a 7 restaurants rapitencs. Us recomanem de consultar preus i menús a la pàgina de Turisme La Ràpita.
Tots els dijous de febrer i març de 5 a 6 de la tarda tenim al Casal Municipal un curset per aprendre a ballar sardanes. És gratuït i adreçat a totes les edats. I d'altra banda, els dijous de 5 a 6, en aquest cas a la Casa del Mar, el curset que s'ha organitzat és d'iniciació a la Jota. Això sí, també és obert a tot el públic.
L'Ajuntament informa que totes les persones, entitats i establiments que vulguin participar a la Diada de Sant Jordi ja poden presentar instància genèrica sol·licitant lloc per a parada. El límit per enviar aquesta instància és el 31 de març. L'Escola Horta Vella ha organitzat dues jornades de portes obertes el dissabte 21 de febrer a dos quarts d'onze del matí i el dimarts 24 de febrer a un quart de quatre de la tarda.
Fins al 22 de febrer, la farmàcia de guàrdia és la de Josep Maria Borrut, situada al carrer Constància número 6.
I avui a l'entrevista, a finalitzar aquest informatiu, parlarem amb Nora Pellicer i la seva família. Nora, de 10 anys, va néixer amb una cardiopatia congènita i avui coneixerem com és la seva vida i com han viscut els seus familiars aquesta situació.
I ara sí, posem el punt final al nostre informatiu d'avui. Us hem acompanyat Roger Martí al control tècnic i Pau Lleixà a l'edició i locució. Que acabeu de passar bon dimarts i que tingueu molta, molta salut.
Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista.
Aquests dies a Ràdio Ràpida estem recordant que el 14 de febrer es commemora el Dia Internacional de les Cardiopaties Congènites. Divendres ens en vam fer ressò a l'informatiu. Dissabte Nora Pellicer ens va llegir el manifest d'aquesta data i ahir dilluns vam estar parlant amb la psicòloga Mireia Salvador que també ens va fer 5 cèntims d'activitats que s'han fet a la nostra ciutat per tal de conscienciar sobre aquesta situació que pateixen malauradament molts infants.
I avui als nostres estudis tenim una família molt bonica de la nostra ciutat. Et són Rebeca Soldado i Albert Pellissea. Albert, Rebeca, molt bon dia. I les seues filles, Nora i Mar. Molt bon dia. Bon dia.
Us tenim aquí a l'estudi perquè sou una família que, malauradament, sabeu molt bé què són això de les malalties congènites. Nora, tu ho saps molt bé, ets? Sí, sé el que és viure una cardiopatia i no és molt, molt fàcil. No és molt fàcil, però tu has après a portar-ho tranquil·lament, perquè et veig en un somriure i t'aixeter llegir en una tranquil·litat.
Vida normal, sí, però com he llegit abans, que se gasten diners i tot això. I t'has de cuidar una miqueta més? Sí. Saber el que menges, saber els esforços que fas... Sí. Que són coses que hauríem de fer tots, això, és veritat. Sobretot l'exercici. Exercici? Sí. Tu saps quins exercicis pots fer i quins no? Sí. Ho controles, no? Sí.
Normalment ara, en teoria, estem mirant extraescolars que podem fer. De moment faig natació, hip-hop, que és una espècie de ball, i yoga. Escolta, Déu-n'hi-do, eh? No t'avorrissis gens? No.
No t'augurissis gens. Vaig a preguntar-los el papa i la mama a veure si ells són conscients que fan tantes coses i si et fan frenar una miqueta, també. Rebecca, molt bon dia. Hola, bon dia. M'imagino que per una família és una situació complicada, però que, com diu Nora, s'apren a conviure'n, això també. Tal qual. En el primer moment sempre és un cop bastant fort saber que tens una nena que et ve amb una cardiopatia, que vindrà...
la incertesa, però a poc a poc vas aprenent i vas donant força i valor i donant exemple perquè ella creixi amb aquests fonaments ben forts i anar lluitant i pensant en el dia a dia i tindre aquest pensament de cuidar-se i saber que ha de fer una vida saludable però com qualsevol persona.
Perquè quan me dius que sabreu que vindrà és perquè això és una malaltia que es detecta ja abans del naixement. Quan ho sabeu a tots? Nosaltres ho vam saber amb l'ecografia de les 20 setmanes, que és quan mirem tots els òrgans que estiguin funcionant, i allí ens vam adonar, la doctora, la nostra obstetra, la Fernanda Plaga, a la que estem molt agraïda, ens va detectar que alguna cosa no anava molt bé i ella mateixa ens va derivar als professionals.
Albert, imagino que el moment que us diuen això a les 20 setmanes és un cop.
Home, sí, és un cop molt dur, perquè penses com serà la vida, no?, i al final l'únic que vols és que la xiqueta sigui normal, que crisi sigui normal i que pugui fer les coses que fan els xiquets normals, no?, qualsevol persona, no?, que pugui anar al col·le, que pugui jugar, i clar, en aquell moment nosaltres no sabíem si això ho podria fer, si no ho podria fer, de fet, les primeres setmanes, quan mos van, des que em donen la notícia,
fins que saps el que realment té, hi ha un moment de molta incertesa, perquè et van fent proves i et diuen, pot ser això o pot ser una altra cosa. I clar, la cosa podia anar o molt malament o molt bé. Bé, molt bé, en el que tenim, dins del que cap. I hem tingut la sort, entre cometes, que dins del que podia haver sigut, la cosa pot fer vida normal i podem anar tirant, al final.
Vau tenir un bon acompanyament des del principi a nivell mèdic i d'assessorament? Sí, al principi vas una miqueta així perdut, no? Perquè no saps ben bé com agafar-ho i com emprendre-ho. Sí que és cert que vam tindre algunes complicacions perquè al principi anaves per sanitat privada. Ens van donar molts problemes. Aquí també vam tindre molta angoixa, la veritat, perquè no t'asseguraven...
que la xiqueta pogués néixer, que la poguéssim cobrir, i llavors, clar, des del mateix hospital, sí que ens van tractar molt bé, estàvem a la d'exceus, i ens van dir, assegureu sobretot que us cobreix, perquè si no, t'hauràs d'hipotecar-te, hauràs de vendre a la casa per poder pagar el tractament de la xiqueta, perquè quan naixerà, si naix aquí, nosaltres no te la deixarem sortir per la porta, nosaltres la cuidarem aquí, ens donarà igual tot, saps?
I ja és prou angoixant la malaltia, com que al damunt encara te vagin dient aquestes coses. I finalment, amb l'ajuda també de la doctora Queralt, que és la cardiòloga que ens portava allà, ens va derivar a la pública i vam fer cap a la Vall d'Hebron en ella i allà ens van tractar molt bé i ens van assessorar molt millor també, perquè allí també tenien un apartat que...
que ens ajudaven, podíem anar allà a preguntar qualsevol dubte, i allà ens van guiar una miqueta per poder gestionar-ho tot, perquè clar, la xiqueta naix, estàs a Barcelona, has d'estar un mes a Barcelona, et diuen ajudes, et van oferir pisos que hi havia pisos, si volies anar a dormir allà, perquè clar, la cosa, s'acomplica tot i no és només la malaltia, sinó les coses externes de...
de la societat, no? Són els dies més complicats, potser, aquests primers moments del naixement? Aquest primer mes que vau passar per Barcelona? No sé si vau passar més temps fins i tot. Bueno, vam passar justament un mes, la incertesa de tot el que ha explicat el meu marit, no?, de què fer, però en el moment que va néixer, doncs, sabíem que estàvem amb molt bones mans, l'equip mèdic ens va acompanyar, també les...
L'assessorament de la CIC, que va estar sempre al nostre costat, va ajudar que ho portéssim molt millor la situació. L'has nombrat ara la CIC, deduixo que és una associació o una federació de famílies? Sí, és una associació, com ve a dir en el manifest la Nora, és una associació que va néixer arrel de famílies que compartíem nosaltres mateixos quan vam estar a l'UCI. Allí mateix vam compartir amb altres pares que també tenien nens amb cardiopaties congènites.
És sorprenent, ho ha llegit precisament Nora al manifest que vam escoltar l'altre dia a Ràdio Ràpida. Quantes famílies estan en aquesta mateixa situació? Sembla que sigui una cosa estranya i no ho és gens, és més freqüent del que m'ho sembla. Sí, jo sorpreso que és com tot, fins que no et toca no ets sabedor que això ens pot tocar i de ben a prop. Bé, jo personalment a la meva família hi havia alguna cardiopatia i bé, ha sigut una cosa més i llavors hem intentat donar
tota la visibilitat possible de veure i que pot portar una vida com qualsevol nen. Sí que és cert que no coneixem res de tot això i quan te toca llavors allà a l'UCI mateix coneixes gent que està tal i també parles amb els infermers i tot això t'adones que és un problema molt general tot i que no el tenim molt vist o molt conegut.
I m'imagino que a tots mateixos ho ha hagut informar i convertir en petits experts de tota aquesta temàtica. Tal qual, tota la informació que llegim, totes les consultes, acabes veient com és un cor, com funciona i tot, i acabes sabent més o menys una mica d'anatomia, acabem sent una mica...
Nora, ara quants anys sents, que no t'ho he preguntat, això? Deu. Deu anys. Ja m'ho has dit abans, tu vida normal i tan tranquil·la... Sí. I està al col·le, ve els estudis... Sí. Està a l'escolar, he vist que està fins a dalt, no? I a més a més, què t'agrada fer quan no tens coses d'estes de feina? Doncs a vegades desigua, jugo amb la germana, faig coses, dibuixo, pinto...
tot el que fan els xiquetes de deu anys, és que no m'has dit res que no m'imaginés jo què faries tu, i a més en el somriure que m'estàs comptant ara mateix. Per tant, la situació actual és completament normal, és a dir, no heu estat tan tranquil·la i feliç, i a tots també.
Bé, és normal, intentes que sigui normal, nosaltres sincerament fem un esforç bastant gran perquè la cosa sigui normal i perquè ella ho tingui tot normalitzat i pugui fer la vida estar normal, però sí que és veritat que quan les coses van anant bé, al principi tenies moltes visites, estaves cada dos per tres a Vall d'Hebron, ara s'ha anat allargant la cosa i diràs que d'una visita a l'altra, quan te donen revisió d'un any per l'altre,
quan te toca anar, és com si et pega un cop de realitat, de dir... A veure, pensa, perquè tenim una situació excepcional, però durant l'any vas normalitzant-ho i intentes no donar-te en compte tu mateix, que no t'afecti tu mateix. Però llavors, quan arribes allà i ja li van a fer les proves, i dius, ai mare, com sortirà? I ja... És una malaltia que no s'acaba curant mai, al final. La van operar els 15 dies de nàixer, va ser...
I després, clar, ella porta una pròtesi, que aquesta pròtesi no creix en ella. Ella creix i la pròtesi no creix. Ella ara té 10 anys i la pròtesi l'hi van posar en 15 dies. Llavors, clar, aquesta pròtesi s'ha de canviar, algun dia s'ha de canviar. Nosaltres ja som conscients que algun dia hem de passar per quiròfan una altra vegada, no? Ho allarguen tot el que poden. De fet...
quan va sortir de quiròfan, que et surten els cirurgians a parlar-te, els cirurgians va dir que els dos anys l'haurien de tornar a operar. I al final, mira, entre unes coses també, en avenços mèdics i totes aquestes coses, li van poder fer un cateterisme, no sé si va ser al 7, li van fer un cateterisme,
això m'ha ajudat a que aquesta pròtesi poder eixamplar-la més i poder allargar-li la vida llavors la següent operació potser l'has avançat 10 anys més va avançant la medicina també i això t'ajuda a no tindre que passar pel quiròfan que al final és el que vols evitar nosaltres sabem que no ho evitarem però com més ho pugues allargar sempre és millor
Rebeca Albert, no sé, què recomanaríeu a una família que de cop passessin per la vostra situació, que els diuen alerta perquè han detectat esta coseta i pot passar? Què els diríeu? Bé, sobretot deixar-se informar per tots els professionals, deixar-se guiar, molta força, sempre molta força i amb esperança, sempre lluitar amb l'esperança. I bé, nosaltres som una família molt optimista, sempre lluitant cap avant i esperant que tot anirà bé.
Esperem que així sigui, que vagi tot molt bé, que l'any que ve tornis a venir aquí, em llegigues el nou manifest, Nora, això ja et poses tots deures jo, d'acord? I espero que no perds aquest somriure, que estiguis molt, molt, molt a la vida, que feies totes les coses que t'agradiguen i més encara. Gràcies per haver vingut a la ràdio. Has estat contenta? T'agradat? Sí. És una bona experiència, no? Doncs mira, jo fa un dia que faig les notícies, estic cansat. Si algun dia vols vindre a substituir-me, t'has convidat. Que estigui molt bé avui.
Aleix, gràcies. Gràcies a tu, Nora, gràcies, família, per haver-me acompanyat per aquest missatge d'esperança, d'optimisme i, sobretot, per haver donat una mica de llum a persones que puguen estar passant pel mateix i tinguin aquesta angoixa que va passar a l'altre i que potser sentim-vos parlant. Hi ha esperança i hi ha aquesta alegria que hem intentat encomanar avui des de Ràdio Ràpida. Moltes gràcies i una abraçada a tots. Gràcies a l'altre. Gràcies, adeu, bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.