Bon dia, som a dimecres 25 de març, és la una del migdia. A Ràdio Ràpida estem en notícies. Avui a l'informatiu comentarem que, més en ràpida, portarà dues mocions al ple municipal d'este divendres. En una d'elles, denuncia que les càmeres de videovigilància instal·lades el 2017 per aturar l'incivisme no han funcionat mai.
Territori inicial a redacció del Pla de l'Ebre. El futur hospital universitari de les Terres de l'Ebre es començarà a redactar un pla director urbanístic per ordenar l'àmbit on es construirà l'hospital, que haurà de donar servei a 180.000 persones de la regió sanitària de les Terres de l'Ebre.
L'Ajuntament de Tortosa ha iniciat un pla de xoc de neteja intensiva de contenidors de la brossa per millorar la imatge de la ciutat. I Protecció Civil de la Generalitat ha activat en fase d'alerta el pla vencat per la previsió de fort vent a partir d'esta tarda al sud del país i que serà especialment intens a partir del vespre i al matí del dijous.
Les tres càmeres de videovigilància que es van instal·lar el 2017 a diversos punts de la Ràpita per fiscalitzar les persones que deixaven la brossa fora dels contenidors ha resultat ser un placebo. És a dir, des de llavors fins a l'actualitat no han funcionat. Així ho denuncia la moció que el grup més Ràpita presentarà al plenari d'este pròxim divendres, reclamant no només que s'activin com més aviat millor, sinó també l'ampliació a almenys dos punts del municipi especialment prioritaris per l'afectació
d'esta variant d'incivisme. Pedro Hernández és el portaveu de Mesa en Ràpita. Total, demano que se fiquen les càmeres, ho aconsegueixo, el 2017 se fiquen, així s'ha anat passant l'hotel, l'hotel, l'hotel, però la gent igual seguia tirant la basura fora. Jo dic, pues que estigues, unes càmeres i tal. I un me diu un dia, diu, no, no, si aquestes càmeres no funcionen. I com que no funcionà, me diu, que no, home, que no funcionen aquestes càmeres. I a un pleno, doncs faig la pregunta a esta, i me respon la responsable, que llavors era Conchis Vizcarro,
I li pregunto, dic, escolta que les càmeres, què passa, que funcionen? Diu, sí, sí, sí, les càmeres funcionen, i a part s'han col·locat moltes multes. Quan arriba el nou govern, al cap de dos mesos, ho pregunto a Marc concretament, i ella agarra i ho mira, i m'hi diu, el ple siguen, i diu, no, no, les càmeres ni funcionen, ni s'han posat mai multes. Total, que ara, torno a insistir, altra vegada, que es faig que...
A part, demano una ampliació, que me l'havia deixat, que és on està la pista de patinatge, que allò és un desastre, però per a més desastre i més ridícul, perquè estem més al centre, és la Iglesia Nova. Crec que s'ha d'ampliar i que s'han de col·locar en marxa aquestes càmeres. Això és el ciutadà que deixa la bossa en terra. A veure, ciutadà n'hi ha alguns que deixa la bossa en terra, n'hi ha algun.
Perquè quan veuen que estan tot en terra buses, què fan? Potser ja per no aixecar l'etapa, ja ho diuen en terra perquè pensen que està ple. Si ho fan els comerços, rotundament, sí. Però sí, totalment. I si te'n vas, l'altre que parlaven de la pista de patinatge i també l'oball-sebre, l'oball-sebre aquell, allò és, per aquí, òbic, el pega a la volta. I passo la força en el cotxe, passo per allí. De fotos n'he fet verbalitats.
I he de dir més, jo li he dit moltíssimes vegades a Galera, i Galera és una persona que vol fer tot, i vol fer tot que a vegades l'he visió tirant els tres buses de basura dins els contenedors. Cosa que un regidor no té que fer-ho, ni mucho menos. I ell va, i per tindre un llimpio que el comprenc, perquè com jo també el machaco, que diga, jota...
Allò està ple, va ell i ho tira dins. Més ràpida també presentarà una segona moció al plenari, que en aquest cas reclama el compliment dins del municipi de la normativa estatal sobre l'ús i obligacions administratives dels patinets elèctrics i vehicles de mobilitat personal. Crec que s'ha de fer d'una vegada per totes això i eliminar el que està passant. Però més que res és per la seguretat de les mateixes persones. Perquè si tu vas a la sortida del col·legi que heu dit d'una vegada, del Carlos III i de l'Hort de Vella,
Allí veràs que van mares i pares a buscar els crios i posa la mare o el pare a conduir i el crio davant. A veure, i crio i no tant crios, i tant de grans. Això s'ha de fer, no dic ja de gol, però almenys denunciar tot el que vulguis. Si vols, dona'n un més per dir, els pares...
D'altra banda, mitjançant una nota de premsa, el grup valorava l'actuació dut a terme a la plaça Carles III. Així ho explicava a Ràdio Ràpida el seu portaveu, Pedro Hernández. Jo ja fa anys que estic en política, que és aquí a l'Ajuntament,
I del dia que van col·locar estes llambordes o polibúes en dir, això era el desastre més gran de tot. Perquè primer eren els olls que sempre feien, això que passava, això una. L'altre, que estaven tan mal col·locades i tan mal fets que no estaven ben fetes. Perquè quan jo vaig presentar la primera vegada a un programa electoral per sortir...
Jo vaig fer vindre una gent de Tarragona que s'hi dediquen a això i li vaig dir, escolta, què faríem això, però què tal? I em va dir, això és millor arrencar-ho tot i asfaltar-ho, perquè si tu vols tindre el mateix, han de vindre una gent especialitzada que van unes radials, van tallant perquè no estan ben col·locades i tal. I va dir, però vos costarà més diners això, què tal?
Bé, jo durant los 8 anys de Esquerra Republicana de Govern, ja ho saben, ho he dit 37.000 vegades, i més que res me molestava per això, perquè pagàvem cada any 13, 14, 13, 14, 12.000 euros cada any d'arreglar la plaça. L'inconvenient que sempre estava la plaça aixecada, la pols que arribava per als bars, per a la gent que passava. O sigui, un desastre durant 8 anys que us ho he anat recordant.
No s'ha fet. Ara li presento una moció al govern nou. Primer ho parlo, eh? O sigui, ho parlo i dic, escolta, m'agradaria això, tal, tal, tal. Jo presento la moció, els ho explico, tot això i tal, i automàticament l'oció en cal i tot això me diuen que sí. O sigui, ja no calia ni moció ni res del món, eh? O sigui, em van dir que sí perquè veient que tal.
Bé, al final s'ha fet, ha costat un any més o menys d'una feix a un altre, però l'important que s'ha fet en aquesta legislatura, ja ens ha d'acabar la legislatura i no d'una de les eleccions perquè no es pugui dir el que es pugui dir sempre, no? Estic molt content perquè, primera, a part d'això, és que diuen, oh, potser els d'Esquerra per Diàlgo, el govern anterior, no es fa perquè això ens costarà un dinerado, ja veiem el que ha costat.
330.000 euros, o sigui, 46.000 euros total. 330.000 que paga la Diputació. I l'Ajuntament, els 53.000 euros, tenim tota la plaça feta, més decorada, més bonica, més arbres, plantats, tot això en general. Si comptem durant 8 anys, cada 12 o 13 o 14.000 euros que s'han gastat cada any, quants diners s'han perdut i han tingut sempre el mateix, no? Per tant, em sento molt, molt satisfet que s'hagi fet la plaça aquesta que ha quedat per a mi perfecta,
Podran hi hauré opinions. Jo algú dirà, doncs no m'acaba d'agradar tant, o massa línia recta, o potser s'hauria de fer... Bé, com sigui, cadascú podrà tindre la seva opinió, però jo que m'he volto pobles i vaig per molt arreu, per molt de molts llocs, he de dir que ha quedat una plaça xapó.
I a part d'això, he de dir que en el govern actual estic content. Estic content perquè tot el que els ho ha anat demanant, i sap que jo li porto molta feina a la galera, moltíssima, que ja deu estar negre i tot de mi, de tant de donar-li feina, no?,
però estic molt content perquè tot el que els he proposat ho estan fent. I per almenys d'això, com he llegit al pleno, se verà el dia després de Pasqua, que comencen les obres de los Pou de las Figueretas, que una vegada per totes, que també ho havia demanat i remanat i remanat, però ho demano només una vegada, no ho accepten, i després de Pasqua se farà los Pou de las Figueretas peatonal,
i l'opou famós que a dalt se passarà el posto que estava. I això jo ho vaig comunicar a tots els veïns, ho sap la senyora Calder, vaig comunicar als veïns, els veïns contentíssims, que l'opou torni a dir que serà una cosa molt especial per a tota la gent que ve, perquè tots sabem
que tots els anys venen estudiants que s'hi posen al cap i després tenen que fer feines pel poble i van mirant el que s'ho han manat. També pregunten sempre fer l'estudi del poble de les Figueretes.
Claro, anaven al posto que s'ha de poder fer i allà no veien res. El veïnat ho preguntava i a mi. Estan a la sede. Escoltem, per favor, aquí diuen que hi ha bon pou, segons un dibuixi de pou. No n'hi ha cap. I si vols una bona, explica-s'ho. Jo ho explico. O els mateixos veïns. Anar dalt del mercat a ensenyar el pou que estava allà. Bé, un ridícul. Estic molt content perquè s'ha acceptat això que li vaig demanar al senyor encalde i se farà.
Per tant, no pots res dir en contra d'este govern municipal. Cadascú fa la forma seva de treballar i de governar. Però jo, com no crec, de fa molt de temps, no crec que en cap partit polític, crec que som els de casa, treballadors de casa. Estic molt bé sense estar dins de cap partit que no me maniga ningú.
però també estic content perquè veig que aquest govern també mira més del poble per al poble, treballa buscant coses per al poble que no el que li puguen manar des de fora. I això m'agrada. Si un partit té que estar a esperes que te manguin de fora, això no. Ara no pot ser, ara no hi ha diners. No, nosaltres som del poble per al poble i hem de treballar per al poble.
El ple municipal del mes de març donarà inici divendres a la una i mitja del migdia i, com sempre, serà retransmès en directe per Ràdio Ràpida. Territori ha rebut l'encàrrec per redactar el pla director urbanístic i ordenar l'àmbit on s'ha de construir el futur hospital universitari de les Terres de l'Ebre a Tortosa, el de referència a la regió sanitària. El centre s'ha de construir en uns terrenys que ha de comprar l'Ajuntament dins de l'àrea residencial estratègica Raval de la Llet, que també s'haurà de modificar...
perquè es pugui implantar aquest equipament sanitari en un àmbit de més de 8 hectàrees, com ha aprovat la Comissió de Territori ahir dimarts. El nou hospital estarà a quilòmetre i mig del centre de Tortosa i connectat a la C42, que enllaça amb altres vies importants, com la C12, l'N340 o la P7.
L'àrea Raval de la Llet de Tortosa es va aprovar el 2009, quan es concebien nous eixamples a diverses ciutats catalanes per fer habitatges, equipaments, serveis i zones verdes. Mai s'ha desenvolupat. Esta àrea residencial té més de 13 hectàrees i mitja, dividides en dos àmbits, nord i sud. L'àmbit sud abasta una superfície
de més de 8 hectàrees des del carrer Barcelona fins al camí de Santa Caterina. És l'àmbit que està estudiant el PDU per ubicar-hi l'hospital, si bé la superfície exacta encara està pendent de determinar.
La parcel·la ha de permetre una edificació d'uns 77.000 metres quadrats de sostre, 55.000 metres quadrats per al nou hospital, 6.500 per a docència i també hi haurà una reserva del 25% per a futurs creixements. El solar haurà de permetre un desenvolupament modular amb espais per a ampliacions, zones verdes i àrees de servei.
L'acord per construir el nou hospital universitari Ebreng en estos nous terrenys de Tortosa es va signar l'abril de l'any passat. Territori es va comprometre a dur a terme els tràmits urbanístics, els estudis complementaris i les infraestructures viàries d'accessibilitat necessàries per implantar aquest nou hospital. Caldrà, per tant, fer un pont, per exemple, per connectar-lo directament a l'autovia C42 que enllaça Tortosa i l'aldea.
Paral·lelament, el govern està ampliant l'actual hospital de referència, l'Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta, amb l'objectiu d'allargar la seva vida útil entre uns 10 i 15 anys. L'actuació millorarà l'assistència a l'actual, però no resol les limitacions estructurals ni d'emplaçament que condicionen el desenvolupament futur d'este hospital, tal com reconeix el govern.
El telèfon d'emergència 112 va registrar l'any passat més de 46.000 trucades operatives des de les Terres de l'Ebre. És un 13,3% més que l'any anterior. Com el conjunt del país, el territori acumula diversos anys d'increment per diferents causes. L'augment de les responsabilitats socials, la confiança i el coneixement en el 112, així com les tecnologies de teleassistència que es van introduint i modernitzant, entre d'altres.
L'incendi de Paúls o els Eguats de l'octubre al Montsià són els episodis que van fer que se'n rebessin més avisos als 112 des del territori, amb més de 800 trucades al foc del Baix Ebre i més d'un miler per les inundacions. L'assistència sanitària, la seguretat i el trànsit són les principals tipologies d'emergències a l'Ebre. La directora general del CAT 112, Irene Fornós, destaca els tipus de trucades que es van rebre de l'Ebre i els principals incidents que van generar avisos.
Els tants percents de trucades, al final el volum de trucades que s'atenen als 112 des de Terres de l'Ebre, el 31% són per assistència sanitària, seguretat 27%, 20% per trànsit i després les altres tipologies que després anirem veient. Episodes rellevants, abans ho comentava també la directora, ho han parlat.
I tots els que estem aquí segur que ho recordem, a part del que seria la pagada, a part del que seria el Sant Joan a nivell de Catalunya, aquí a Terres de l'Ebre, estos dos episodis van estar per damunt en este sentit de números de trucades, el que seria l'inuncat de l'octubre i l'incendi de...
La tendència que havíem dit d'aquest creixement, això respon una mica, si anem a mirar el tant percent de creixement de Terres de l'Ebre, va respondre una mica també la tendència del creixement de les trucades a nivell de Catalunya, aquest augment que anem rebent en general.
Els episodis, aquí una mica... Després passarem a un altre que entrem més al detall. Aquí veiem el que seria Terres de l'Ebre, l'electrocardiograma. Comencem al febrer. Per exemple, vam rebre un pic de trucades per un obstacle a l'EP7. Crec que això era l'altura de l'ametlla de mar. Després ho podrem concretar, segurament. I al final és el que diem. Les trucades al 112 en funció de quina situació ja poden provocar moltes trucades. Una situació que es produeix a l'EP7,
automàticament, durant que es produís, ja sigui un trànsit o ja sigui, per exemple, en aquest cas, un obstacle que potser era algun element, que havia caigut a la via o que formava part també d'algun accident. Clar, totes les persones que en aquest moment passen per la via, per responsabilitat, jo crec que això també és important que ho fessin, acaben activant aquesta trucada al 112.
Per comarques, el Baix d'Ebre va generar gairebé 23.500 trucades al 112, més de la meitat de totes les terres de l'Ebre, i al Montsià poc més de 16.000. En canvi, a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta se'n van fer 4.500 i gairebé 2.100 respectivament. En totes les comarques ebrenques hi ha hagut un increment d'estos avisos entre el 12 i el 19,5% que registra la Terra Alta.
També és a la comarca Terra Altina, on varia la distribució del tipus d'emergències amb el trànsit com a primer motiu dels avisos seguit de l'assistència sanitària i la seguretat.
L'Ajuntament de Tortosa ha iniciat un pla de xoc de neteja intensiva de contenidors de la brossa per millorar la imatge de la ciutat. Esta estratègia se suma al pla integral que el consistori està duent a terme des de ja fa uns mesos, juntament amb diverses campanyes de conscienciació ciutadana. Ens n'informa David Benito des de la xarxa. L'Ajuntament de Tortosa ha posat el focus de la neteja urbana amb els contenidors de la brossa de la ciutat. Així, des d'ara i regularment es faran neteges intensives de les diferents illes de contenidors de tots els barris del municipi. Mar Lleixas, l'alcaldessa de Tortosa.
Destinarem un vehicle de neteja amb aigua a pressió i un operari que comptarà en aquests productes de neteja i els útils necessaris per a fer-ho possible. Per netejar l'entorn de la ubicació se du a terme una neteja en aigua a pressió iodoritzant que elimina o minimitza els olors i també totes aquelles taques existents. Se netejarà la boca del contenidor d'una forma manual
per a després poder aplicar el desengraixant. Se realitza també una avaluació visual de l'estat exterior dels contenidors, perquè si hi ha possibles coses o cartells enganxats, etc., pintades, i també se fa una revisió d'aquests adhesius identificatius corresponents. D'altra banda, també es potenciarà la marca Cuidem Tortosa, que forma part de la campanya de conscienciació ciutadana, que consisteix a canviar la imatge corporativa dels contenidors i vehicles de neteja i de diferents xerrades en diferents sectors de la població.
Protecció Civil de la Generalitat ha activat en fase d'alerta el pla bencat per la previsió de fort vent a partir d'este migdia al sud del país i que serà especialment intens a partir del vespre i fins al matí de dijous. Baix Ebre, Montserrat i Baix Camp són les tres comarques on més fort bufarà el vent i, per tant, on més afectacions hi poden haver.
Segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya, el vent començarà a bufar ja amb força avui dimecres i es poden arribar a superar els 90 km per hora al Baix Camp i els 108 al Baix Ebre i Montsià. El vent bufarà de component nord i oest, tot i que en municipis de la Terra Alta el nivell de perill no és tant com el Baix Ebre i el Montsià, el meteocat també ha pintat de groc la comarca i, per tant, també s'hi preveu en episodis de vent.
Demà a primera hora s'afegirà la zona nord de Catalunya i a mesura que avanci el dia, aquest episodi se'n restringirà a les cotes altes del Pirineu, on podrien arribar a donar-se cops de més de 90 km per hora i al Baix i l'Alt Empordà. A banda del vent, a partir de la nit de dimecres, durant tot el dijous, hi haurà fort tonatge a l'Alt i Baix Empordà, monades que poden arribar a superar els dos metres i mig. El llindar d'avís se superarà al nord del Cap de Creus i al Cap de Pegú.
La nova presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa, Tula Llorac, ha presentat en roda de premsa la Junta que des de finals del passat mes de gener substitueix la comandada per Rita Faiges, fruit d'un procés electoral que es va tancar sense cap altra candidatura. Funcionària del Departament d'Agricultura, Llorac resideix al rastre des de fa 24 anys i n'ha acabat sent també la presidenta veïnal des de fa prop de dos anys i mig.
La junta que lidera és completa amb Montse Pegueroles, representant de l'Associació de Veïns de la Simpàtica com a secretària, Agustí Sebastià, del barri de Sant Llàtzer, en el càrrec de Tresorer, i Tomàs Serrato, del Centre Nucli Històric en Qualitat de Vocal.
...els quals haurà de fer front Llorac i el seu equip són múltiples. El primer és de donar a conèixer la propa existència de la federació, que ha estat poc menys que immersa en l'anonimat... ...i apartada dels principals debats de la ciutat en els darrers anys, més enllà de dues notes de premsa... ...sobre la pujada d'impostos de l'equip de govern tripartit... ...i una altra relativa a un tema de seguretat ciutadana. Però l'actual presidenta no és partidària de mirar enrere... ...i, de fet, si té una característica que la defineixi, segons diu, és la de l'optimisme.
La portaveu de la plataforma Trens Dignes, Cinta Galiana, manifestava que per fi tenien una alegria, encara que sigui mínima, per qualificar la decisió de Renfe d'avançar tant la sortida de l'avant que surt de Tortosa cap a Barcelona com l'arribada, donant resposta així al clam continuat provinent de l'associació i dels usuaris del servei. Renfe ha publicat ahir dimarts els nous horaris que entraran en vigor a partir del 30 de març.
segons els quals l'Avant iniciarà el servei a les 6 del matí per poder garantir una arribada al voltant de les 8 del matí, permetent comptabilitzar-ho en horari laboral i dels estudiants, i té programada la tornada quan manquen 10 minuts per a les 6 de la tarda.