Bon dia, som dimecres, 28 de gener és la una del migdia. A Ràdio Ràpita, el temps de notícies és l'hora de l'informatiu. Avui comentarem els continguts del número 799 de Revista Ràpita, que s'ha començat a distribuir a les llars. També farem un cop d'ull a les dades de l'atur a final d'any. Parlarem de l'Hospital de Tortosa, que ha reduït el temps d'espera de visites, i d'un acord entre Apassa i l'Hospital Comarcal d'Amposta. Tot això, entre altres temes. Comencem.
Ahir va començar a repartir-se el número de gener de revista Ràpita. Són 69 pàgines en què la informació local continua sent l'apartat més destacat. Són 17 pàgines, concretament, que inclouen un ampli reportatge fotogràfic del pessebre i vivent que es va organitzar per Nadal, així com les fotografies dels xiquets i xiquetes que conformen en guany el Consell d'Infants de la Ràpita.
En l'apartat d'esports, els lectors podran informar-se de l'inici de temporada del Club Twirling Alfacs i dels resultats del Canicros que es va fer al desembre. La part cultural s'emporta també bona part del paginatge d'aquest número, el 799 de la història de la revista.
que té continguts que van des de la crítica cinematogràfica de Toni Garriga fins a les cròniques de la nit de la cultura comarcal, el concert de l'Orfeó Pau Casals i la banda de l'agrupació musical Rapitenca, el lliurament dels premis Domingo Riba, les activitats de la biblioteca o un article d'Eduardo Sánchez sobre cinc personatges que investiguen i escriuen sobre els alfacs.
A la secció d'opinió trobareu els articles de Maria Antonia pleixats sobre espiritualitat, els conceptes filosòfics de Marc Duc i un extens report del pediatre Conrado Reverter parlant de la importància de les vacunes. Les activitats al casal i a la Casa del Mar i la secció de gent jove completen aquest número de revista ràpida que surt al carrer quan ja s'està preparant el número de febrer, en què la festivitat dels Reis i Sant Antoni seran els continguts més destacats.
Com sempre, les col·laboracions que es vulguin fer arribar a la redacció de Revista Ràpida s'han de fer arribar per correu electrònic a revistarapida.gmail.com i fer-ho abans del dia 20 de cada mes.
La taxa d'atura a la demarcació de Tarragona ha caigut 2,67 punts en l'últim trimestre de l'any. En comparació amb el mateix període de l'any anterior, se situa d'aquesta manera en un 10% de la població. De fet, és l'única província catalana que registra un descens, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística, l'INE.
El nombre d'aturats a la demarcació ha disminuït en 10.800 persones i arriba a les 44.400 en relació al període de 2024. Així mateix, el nombre d'ocupats ha incrementat en 19.100 persones i en són gairebé 400.000.
Tot i això, per sexes, hi ha menys dones ocupades que l'últim trimestre del 24. En concret, són unes 3.100 menys, mentre que l'increment el monopolitzen els homes amb més de 22.000 persones més. Pel que fa a persones ocupades, la indústria, la construcció i l'agricultura tenen nous empleats, mentre que l'únic sector que en perd és el dels serveis.
A la Ràpita, als finals d'any, teníem 650 persones buscant feina, una taxa del 9,86%. Això són 5 persones menys que el mes anterior.
Anem cap a notícies d'actualitat comarcal. L'Hospital Comarcal d'Amposta ha signat un conveni de col·laboració amb APASA per millorar l'atenció sociosanitària a les persones amb diversitat funcional. L'acord uneix dos referents del territori amb l'objectiu de crear sinergies i oferir una atenció més personalitzada, humana i centrada en la persona.
Aquest conveni preveu consultes específiques com ara ginecologia i oftalmologia, adaptades a les necessitats dels usuaris, així com també reforçarà sensibilització i la formació dels professionals sanitaris per tal de garantir un tracte més personalitzat i respectuós amb les necessitats de les persones que tenen discapacitat intel·lectual i el desenvolupament del seu entorn familiar.
Tant des de l'Ajuntament d'Amposta com des de les dues entitats s'ha destacat que aquest pas endavant contribuirà a millorar la qualitat de vida dels usuaris i també de l'entorn familiar. Actualment a Passa atén 184 persones des dels 4 anys fins a l'etapa adulta en diferents serveis prestats.
Continuem en temes sanitàries i socials perquè l'Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta ha tancat el 2025 amb una evolució positiva de les llistes d'espera a consultes externes, després de mesos de treball intensiu en l'organització dels serveis, la planificació d'agendes i l'optimització dels rols professionals. Entre finals de juny i desembre, el percentatge global de pacients dins del període de garantia ha passat del 44% i mig al 60%.
Segons la directora mèdica de l'hospital, els resultats són fruit d'un seguiment servei per servei i d'un canvi en la manera de treballar. El concepte de pacient en garantia presenta dues varietats. Per una banda, els pacients en garantia preferent són els que s'han de visitar en menys d'un mes, i per altra, els de garantia ordinària són els que es visitaran en menys de tres mesos. Per tant, quan parlem d'un pacient en garantia, parlem d'aquell que rebrà una visita com a molt tard en tres mesos.
La millora que comentem de les estadístiques de l'Hospital de Tortosa és especialment destacada en serveis que partien de situacions estructuralment complexes. Així, el cas d'oftalmologia ha passat d'un 40% de pacients en garantia a més del 90%, gràcies a la incorporació de nous professionals, la figura de l'optometrista i el reforç del suport administratiu, així com també la depuració de llistes d'espera per eliminar duplicitats.
A urologia, per exemple, els pacients en garantia han crescut del 10% al 55% i la llista d'esperes s'ha reduït de 958 persones a 126. Gràcies a això, una reestructuració completa d'agendes, a la potenciació de les competències d'infermeria, el suport administratiu i la col·laboració de professionals de diversos centres, un fet que permet ampliar l'activitat assistencial en horaris de matí, tarda i també caps de setmana.
L'impacte de la reducció de les llistes d'espera també comença a notar-se en altres àmbits assistencials. Això s'explica des del centre, ja que un millor accés a les consultes evita derivacions innecessàries a urgències.
Anem cap a Emposta perquè l'Ajuntament de la capital del Montsià crearà una regidoria per reforçar i fomentar l'ús del català, de manera que es puguin coordinar totes les accions relacionades amb el català, des de l'àmbit educatiu i cultural fins a l'atenció ciutadana i el comerç. És un dels punts de la moció d'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua que va tirar endavant el ple d'ahir amb els vots a favor del regidor no adscrit i d'Esquerra i l'abstenció de Som Emposta i Junts per Emposta.
També es preveu l'elaboració d'un pla municipal d'impuls del català i la creació d'una taula local per la llengua i la incorporació de mesures per garantir que tant el personal municipal com les empreses subcontratades disposen del coneixement adequat de la llengua catalana.
En aquest sentit, el govern municipal en postí va reiterar la seva voluntat de defensar els requisits lingüístics establerts per la normativa vigent, especialment davant de les denúncies rebudes recentment en relació amb el nivell de catàleg exigit per a una oferta de treball municipal.
I les plataformes d'usuaris de tren del Catalunya han convocat una manifestació a Barcelona per denunciar la desinversió sistemàtica en infraestructures ferroviàries i la mala governança del sistema per part de DIF, Renfe i els respectius governs.
La manifestació està prevista per al dissabte 7 de febrer a les 5. S'iniciarà a l'estació de França i acabarà a plaça Sant Jaume. Les plataformes diuen que estan treballant per aconseguir adhesions d'altres entitats de la societat civil. Les entitats denuncien que la situació fa anys que és insostenible i per això demanen que sigui una manifestació de màxima assistència ciutadana.
I a continuació fem un cop d'ull a la informació meteorològica que ens arriba amb el company Luismi Pérez. Luismi, molt bon dia. Bon dia. Una nova perturbació, però força esquifida està arribant pel sud del país. Noves pluges van caient, sobretot cap a les Terres de l'Ebre, al Camp de Tarragona, i estan arribant fins al sud de Barcelona o al Pla de Lleida. Atenció, perquè la cota de neu és baixa.
700-800 metres. Una bona enfarinada tindrem, per exemple, al Mont Sant, a les muntanyes de Prades, també als ports. Quant més cap al nord, núvols però molt més inactius. Es veurà el sol una mica entelat, especialment cap al Pirineu i Girona, i aquí sense pluges ni nevades. I el vent momentàniament perdrà una mica d'apistonada.
El que guanyarà protagonisme també és el fred. Déu-n'hi-do aquesta tarda. No passarem gaire dels 10 o 11 graus de màxim allà on tiri més cap amunt el mercuri. Al llarg de la tarda també les pluges i nevedetes que tindrem cap al sud del país s'aniran esmiculant. En vista demà, una situació bastant semblant als núvols més gruixuts, com més cap a Tarragona, i el Pla de Lleida amb alguna pluja efímera, tot just algun remet per banyar els carrers. Com més cap al nord i més a la tarda, més clarianes. N'estem pendents a la xarxa.
A Ràdio Ràpid, a l'informatiu, ara és el moment de repassar l'agenda i els comunicats previstos a la nostra ciutat en els propers dies. Començarem d'una manera diferent, amb un comunicat de certa urgència, que us ho avisàvem ahir que per tal d'agilitar les obres d'enderroc del pont del carrer Sant Josep, durant uns dies es porten a terme diverses actuacions que comporten afectacions puntuals al trànsit.
En concret, al carrer Sant Josep, entre el carrer Portugal i el carrer La Parra, s'ha obert una rasa per fer la desviació de la línia elèctrica de Feix-Sendesa que actualment passa pel pont. Aquesta actuació coincideix amb les obres que s'estan fent a la plaça Carrers III, motiu pel qual el carrer Freginals romandrà tancat el trànsit avui dimecres. És molt probable que la pluja d'avui hagi afectat les obres que s'han hagut de parar aquest matí, per la qual cosa, demà ràdio ràpid, us informarem si aquesta afectació puntual del trànsit
continua o no vigent. I ara sí, anem a repassar l'agenda demà, volíem dir divendres, 30 de gener a les 11, i a la plaça del Coc tindrem la celebració del Dia Escolar de la No Violència i la Pau, amb una recollida solidària d'aliments i productes de primera necessitat. Això també si l'horatge ens respecta el dia. A les 7, a l'Església Nova, tindrem la presentació del llibre La Maledicció dels Bonets, de Dani Calduc i Cid.
Dissabte 31 de gener a la Torreta encendrem les torres i talallots per la Mediterrània. Serà un acte amb diatmonis. Ho farem en dues sessions. En primer lloc, al migdia, a tres quarts d'una, llegirem el manifest i a la una s'encendran bengales de fum. I a la tarda, a les sis, es tornarà a repetir el manifest i a dos quarts de set hi haurà una encesa de bengales. Serà tot amb diatmonis a ràpida.
No deixem les activitats el dissabte perquè a les 8 a l'auditori tindrem l'espectacle concert Salta, la ràdio Fórmula, amb la millor música pop dels anys 80 i 90. Si encara no teniu entrades, espavideu perquè s'estan acabant. A dentralia.com les podeu aconseguir.
Anem cap a la biblioteca perquè tenim dues activitats, una avui mateix, a dos quarts de set, els cercles de conversa, i l'altra serà dijous. Demà, a dos quarts de set, el Club de Lectura ens proposa xerrar una mica sobre l'aventura de l'amor, una novel·la de Nancy Midford.
I tornem als comunicats per dir-vos que la regidoria de festes informa que ja es poden fer les inscripcions per a la Rua de Comparses del Carnaval de la Ràpita que se farà el 14 de febrer. Les inscripcions s'han de fer a l'adreça electrònica o zaragoza arroba laràpita.cat. Cal fer-ho abans del dia 12 de febrer i indicar el nom de la comparsa, nombre d'integrants, si van amb carrossa i el nom i telèfon de contacte de la persona responsable.
La quinta del 66 ha preparat un parell d'actes per a enguany, un dinar el dia 13 de juny i un viatge a Sant Lucar de Barra Meda per a l'octubre. Els quintos i quintes interessats es poden posar en contacte per a més informació amb el telèfon 676 390 005.
Si usaran els sardanes, esteu d'enhorabona perquè tots els dijous de febrer i març, de 5 a 6 de la tarda, hi haurà al Casal Municipal un curset per aprendre a ballar-les. Serà gratuït i adreçat a totes les edats. Fins aquest dissabte, 31 de gener, la farmàcia de Guàrdia és la de Laura Lluís, situada al carrer Sant Isidre 187.
I aquí posem el punt final al nostre informatiu d'avui. Us hem acompanyat Roger Martí, el control tècnic, i Pau Lleixà, l'edició i locució. Ara us deixem amb l'entrevista a Dani Calduc, autor de la novel·la La maledicció dels Bonet, que es presentarà divendres a l'Església Nova. Que acabeu de passar bon dimecres i que tingueu molta salut.
Aquest programa ja el teniu disponible
Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista.
Fins demà!
Divendres a les 7 del vespre, l'Església Nova acollirà l'acte de presentació de la novel·la La maledicció dels bonets, escrit per Daniel Bernat Calduxit. Aprofitant la benentesa, hem volgut convidar avui als estudis de Ràdio Ràpida a l'autor per tal de conversar una mica sobre els secrets i singularitats d'aquest llibre. Dani, Daniel, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. La maledicció dels Bonet és el relat que comença al segle XVIII i que acaba, o no, pràcticament als nostres dies. És un relat d'aventures que ens transporta de la Senia, aquí al costat, a Madagascar, en un viatge d'anada i tornada que transforma el protagonista d'un primer capítol que resulta tan fascinant com imprevisible. Dani, qui va ser el senient Josep Francesc, protagonista d'este primer gran capítol?
Mira, va ser, com tu ben bé has dit, un personatge que de menys va demostrar que tenia moltes ganes de conèixer el món.
Ell va tindre la gran sort que així com els altres xiquets anaven, per exemple, a jugar o a córrer-la, ell, sa mare, el feien a la sacristia de l'església i allí el capellà li va ensenyar a llegir, a escriure.
El llegir i escriure, per a ell, va ser una font que li va fer conèixer que existien altres països i d'allí li va sortir, crec jo, el seu espírit aventurer. Sí, perquè no és fàcil, i menys en aquella època, ser de la Sènia, ser d'un petit poble, i dir, m'enrolo un barco i ja sabem què portarà. Això no és fàcil.
No, no. Ell va sortir un dematí, al poble se li va quedar menut, evidentment, i va sortir dematí sense cap lloc predestinat per anar. Van ser les circumstàncies les que el van fer anar a l'illa de Madagascar.
Són les circumstàncies que el porten a conèixer en aquestes 70 primeres pàgines pirates, bandolers, tresors, un virregnat i a convertir-se ells fins i tot en virrei i casar-se en la filla, la més poderosa. Això és curiosíssim. Sí, sí. Clar, en aquella època hi ha que tindre en compte que l'illa de Madascar estava dividida en quatre reines perquè quan se va morir el rei
Entre els fills van hi haure desavenències i estaven en lluita tots per fer-se el poder. Per una altra part, també en aquella època ja van començar els negreros a capturar gent i fer el seu negoci. També estava França, que també volia dominar-la. Quan ell va arribar...
Se va trobar en tot este caos i justament a la part d'Illa que ell va arribar se va involucrar en la lluita. Se va involucrar en la lluita i això va propiciar que destaquessa molt i per això el rei, una vegada va unificar el reine, el va nombrar virrei.
Tenint en compte totes aquestes vicissituds, aventures que passa al personatge, què creus que li és més important per al seu caràcter? La sort que va tenir? Aquest esperit aventurer que hi digués al principi? O la capacitat de fer bons amics?
Bé, possiblement va influir una mica a tot perquè per una part indudablement que una persona que als 17 anys abandona el seu poble i se'n va a l'altra part de món és el que era un aventurer. Però per l'altra part també l'arribar a aconseguir l'estatus que va arribar també és degut perquè sembla ser que també tenia un don de gent que sabia relacionar molt bé amb la gent.
Este do de gens, este estatus que va aconseguir, lo va portar a, en estos 30 anys de vida que expliques al primer capítol, amassar una quantitat de diners d'or d'aquella època molt important. Sí, sí, molt important. Segons una llenda popular que precisament m'ha comentat un amic que també era hereu del Virrey, sembla ser que va arribar a amassar nou caixes...
plenes de monedes d'or i que precisament diu que estaven travessades per una barra per evitar la seva obertura. Això, clar, a casa anava guardant totes les monedes d'or, però gràcies també a un amic el va convèncer per ingressar els diners al Banc de Londres. Allà estàvem més segurs, indudablement.
El personatge, quan acaba aquest primer capítol, té un desengany molt important quan torna a la seva terra i les coses no són com ell s'esperava, diguem-li, i és quan sorgís aquesta maledicció del títol del llibre. Si m'ho pots pensar una mica. Sí, efectivament. Ell arriba un moment, se fa gran, no va tindre descendència,
Es trobava sol amb una gran fortuna, però tot sol sense poder disfrutar-la. Llavors va pensar en la seva família del poble de la Sènia i va creure que possiblement allí trobaria el caliu familiar que li feia falta i la seva família podria disfrutar de la seva riquesa. Per això vam prendre el viatge cap al poble de la Sènia.
Per desgràcia, quan va arribar al poble, els seus familiars no es van creure tot el que els va contar. És més, opinaven que havia estat un rodamont que havia estat tota la vida voltant i ara la bellesa que anava a casa perquè el mantingueren. Va quedar tan decepcionat dels seus familiars que va fer una maledicció. Una maledicció que va ser que fins a la quarta generació
Cap dels seus hereus veuria un ral de la seva herència.
Quarta generació hauria d'esperar. Déu n'hi do. I entrem llavors al segon capítol que penso que està en el cuit de la qüestió. És a dir, on són els diners avui en dia? Què se'n va fer d'aquestes caixes, d'aquests baguls de tresors d'or? Sí, aquí la teoria més real que sembla ser és la que al testament li van fer dos monjos jesuïtes.
I aquells van posar un apèndix al testament en el qual deia que fins que algun hereu no poguera demostrar la seva... conforme era hereu del virrei, els interessos que generava la seva fortuna ingressada al Banc de Londres serien per a l'ordre dels jesuïtes.
I aquí ja es comença tota la maledicció. Penses que va ser així? Creus que és la teoria correcta pensar que la companyia i Jesús van ser els que es van aprofitar d'aquests diners i en aquest sentit, com apuntes al llibre, ben aprofitats i van poder fer coses bones? Indudablement...
Algú es va fer càrrec dels diners, no? Vull dir, s'han parlat moltes sospites, no? Per exemple, gent que se reunien els hereus i elegien una persona, un personatge per a Canessa a Londres a averiguar si realment hi havia diners...
Una associació que es va fer també de futurs hereus també que tampoc va aclarir res, però sempre sortia una força oculta que sembla ser que era l'Ordre dels Jesuïtes.
Cal dir també que aquesta ordre a nivell mundial està fent una gran labor. O sigui, per tots, sobretot pels països de Sud-amèrica, es dediquen molt a l'ensenyament, sobretot dels nens petits.
Un segon gran misteri que planteja la novel·la, i que els lectors mos quedem així una mica, és què se'n va fer del personatge principal? Perquè una vegada té aquest desencís, torna a marxar, se torna a enrolar un vaixell, i se li perd la pista. Sí. Evidentment, se sospita que ell estava atracat el seu vaixell aquí al port de la Ràpita,
Quan va partir d'aquí ningú sabia on es dirigia, no ho va comentar a ningú. El que també és estrany és que no consta a cap port l'arribada del Baigell. S'ha dit moltes coses, no? Alguns que s'hi va tornar a l'illa de Mozambic, de Madagascar. Uns altres que s'hi va fer cap a Sudamèrica. També diuen que s'hi va anar a Londres on tenia la seva fortuna.
També es va rumorejar que si justament, com passava per davant de Lisboa, va coincidir en el maremoto que va provocar un terratremol que va hi haure a Lisboa i també es va esfonçar. El que és cert és que a cap port consta l'arribada del vaixell.
Déu-n'hi-do. Això seria grans trets, l'essència de la novel·la, d'aquesta maledicció dels Bonet. Una de les curiositats que m'ha plantejat la lectura del llibre, Dani, és com t'arriba a tu la història, perquè tu ets un dels descendants. Doncs sí, efectivament. A mi m'arriba ja de minut, ma mare m'ho contava...
com suposo que això va succedir a tots els Bonets, si ma mare es deia Bonet de segon apellido, i Montsiaius de part de mare eren de la Sènia, i ja es van veure sempre de sempre, havia anat oralment transmetent la història aquesta del Virrei Bonet. Però, bueno, ho tenia com una contalla. La casualitat va ser ja fa molts anys, un dia, que passejant pel moll de...
a Castelló, vaig anar a comprar el diari i vaig veure un llibre que em va llamar l'atenció i que es deia El birrell de Madagascar. Clar, això em va xocar, vaig mirar i sí, efectivament, era un llibre que tractava sobre això, però quan vaig anar a la llibreria d'aquí del poble a comprar-ne més per repartir entre els familiars, me'n vaig adonar que aquest llibre estava descatalogat.
que no existia ja i llavors se'm va ocórrer que poder aquí ja entrava també una mica la maledicció aquesta dels boners i després van anar sempre anècdotes vaig trobar per exemple una vegada al Consell Comarcal un conseller de la Sènia que em va comentar que ell també era hereu dels Virreis i així anava recollint informacions fins que
Gràcies a una noia de la Sènia, que també és hereva, va fer un treball sobre el Virrei, també ens vam posar en contacte i d'aquí va sortir la idea de fer el llibre.
Clar, perquè ara ho estaves insinuant, explicant, de fet, per molt que tu tinguessis aquesta història explicada pels teus avis, pares, el moment que et poses a escriure, m'imagino que necessites moltes fonts per a completar tots els forats que no tens clars a la història. Sí, exactament, però de tots modus també hem de tindre present que és una novel·la, o sigui, tampoc no és que sigui un llibre històric, o sigui, la finalitat...
és donar a conèixer la vida del virrey de Madagascar. Però també hem de ser conscients que no és un llibre històric que estigui tot realment comprovat i això, molta part del llibre, o la major part, és novel·la. És la gran tasca que teniu els escriptors, novel·lar i explicar històries fantàstiques i fer-les el més vers semblants possibles. Com t'arriba a tu l'afició per escriure?
Bé, ja fa molts anys. De fet, sempre m'ha agradat, ja de molt menut, m'agradava molt llegir. I també fa uns anys vaig tindre l'oportunitat d'escriure un llibre, que en aquest cas era la biografia de mon pare.
I després també, particularment, anava escrivint. A casa, dins de l'ordenó, tinc molts descrits. Tinc dues o tres novel·les també per publicar encara. I a part també, col·laborar, participar en el club de lectura del casal municipal també és un lloc que també et fa estimar la lectura.
És una bona tasca, també la de compartir lectures amb els companys i suposo que fomentar aquest gust pels llibres. Sí, sí, val a dir que ens ho passem molt bé, i més tal com ho tenim muntat, perquè és una lectura que fem molt participativa i després sempre procurem buscar les conclusions del que hem llegit.
Molt bé. Recordem que estem parlant amb Dani Caldú, aquest divendres tindrem aquesta presentació a l'Església Nova a partir de les 7 i serà una molt bona ocasió per compartir una mica de xerrada, de conversa i per poder acabar de completar aquells dubtes de lectura que tingueu i que avui no haguéssim resolt aquí a l'entrevista. Dani, si et sembla, acabarem convidant a tothom a assistir divendres i poder participar d'aquest acte de presentació de la teua novel·la.
Sí, molt content de poder finalment haver pogut editar el llibre este i desitjo i confio que el divendres la gent que vingui a la presentació surta contenta del relat que els explicarem allí. De ben segur que sí serà. Ens retrobem divendres a les 7 a l'Església Nova per continuar sabent més coses d'aquesta maledicció dels Bonet. Dani, moltes gràcies, molt bon dia. Gràcies.
Fins demà!