Bon dia, som a dimarts 7 d'abril, és la una del migdia. A Ràdio Ràpida és temps de notícies. Avui a l'informatiu parlarem que l'Agència Catalana de l'Aigua ha licitat dos estudis d'alternatives per reduir el risc d'inundacions en 11 municipis de l'estat, entre ells la Ràpida.
A l'aldea estan a punt d'emprendre la tercera fase de les obres d'urbanització perquè l'antiga nacional 340 de més de dos quilòmetres cohesioni els diferents nuclis del poble. La reserva de la biosfera ha llançat La nostra terra inspira. És una campanya que vol situar el territori al mapa a través d'un relat emocional, autèntic i arrelat.
I en esports repassarem els resultats que el club Twirling Alfax va aconseguir al Campionat d'Europa Tècnic IBTF i a la Copa de les Nacions Europees que es va celebrar a Inhoven, als Països Baixos.
L'Agència Catalana de l'Aigua ha licitat dos estudis d'alternatives per reduir el risc d'inundacions en 11 municipis de les Terres de l'Ebre. Estos estudis plantejaran solucions tècniques per millorar la seguretat de la ciutadania i dels espais urbans més exposats a episodis meteorològics extrems. Conjuntament, els informes estan pressupostats en més de 300.000 euros i es preveu que estiguin enllestits, com a molt tard, a mitjans de l'any que ve, del 2027.
En el primer estudi es fa referència a les conques internes del Canà i de la Ràpita, mentre que en el segon s'analitzarà les conques compartides en una desena de municipis. El primer informe analitzarà tres punts que històricament...
Presenten riscos d'inundació al Canal i a la Ràpita, com són el Barranc de les Forques, el de Sant Jaume i el de Codonyol i el del Suís. Entre les opcions a analitzar hi haurà ampliar trams, crear bases de laminació, millorar els punts de drenatge i aplicar mesures ambientals que reforcin el corredor fluvial.
I pel que fa al segon estudi, este abastarà barrancs de Santa Bàrbara, Ulldecona, Freginals, Roquetes, Sant Posta, Godall, Mas d'en Verge, Tortosa, La Galera i també de la Ràpita. L'estudi haurà de plantejar possibles solucions com ampliar lleres i recuperar seccions, millorar i adequar obres de drenatge, construir bases de laminació, dur a terme actuacions ambientals i de restauració fluvial o aplicar diverses mesures per poder reduir la vulnerabilitat urbana.
A prop d'una dècada i mig ja després que el gruix de trànsit de la carretera nacional 340 deixés de creuar les principals travesceres dels nuclis urbans de les Terres de l'Ebre, els ajuntaments afectats estan encara treballant per transformar-la en un passeig urbà. A l'aldea, per exemple, estan en punt d'emprendre el que seria la tercera fase d'aquestes obres d'urbanització perquè la vella travessera de més de dos quilòmetres cohesioni els nuclis del poble.
Governs, comerciants i veïns aplaudeixen la millora de qualitat de vida arran de la transformació. Per exemple, al vell mig de l'aldea, des de la seva botiga de robes, sabates i joguines, Mercè Tafalla i son fill Marc Borràs tenen una vista privilegiada sobre l'encreuament de l'antiga Nacional 340 i l'N-235, la que connecta el nucli urbà de l'aldea amb la nova variant, la P7 i la C42.
Són la tercera i la quarta generació respectivament d'una família de comerciants que durant set dècades ha vist com la vida del poble, per a bé i per a mal, havia girat al voltant d'esta via des de fa temps denominada oficialment Avinguda Catalunya. Els seus avantpassats van començar regentant un supermercat que temps després es va convertir en sabates i joguines Mercè.
Mare i fill reconeixen que van viure amb molta temor la posada en marxa de la variant que derivava el gruix del trànsit fora del nucli urbà el 3 d'octubre del 2013.
la del Tebre o Sant Jaume, que diem, hòstia, si no mos entren pel poble, això és el que més temo mos feia, que serà sempre la variant, però no, la gent continua entrant per l'aldea, venen per l'Ermita, venen per Camarles i continuen entrant, venen d'Amposta i fan la Parana Tortosa, continuen entrant per l'aldea, això molta gent continua entrant, això el poble ho ha notat i ara és més poble, ara abans no es podia viure aquí.
Era molt inhumà, el soroll, la contaminació, els vidres, només els vidres eren negres, dos o tres dies els tenies que llimpiar, i ara això ha canviat molt, el soroll sobretot, i ara és molt millor, estem més contents, és més poble, i has vist que igualment ne passen de cotxes.
No és que digués, ah, és que no em passa, no, no. És un tràfic de poble, més fluid de poble. A principis del 2019, el govern espanyol va acabar cedint la titularitat de la travessera a l'Ajuntament. Segons recorda l'alcalde de l'Aldea, Javier Rollo, a diferència d'altres casos, l'Estat no va acabar aportant recursos ni per asfaltar-la.
I es va posar en marxa un projecte de llarg abast per reurbanitzar-la i pacificar els més de dos quilòmetres de l'antiga Nacional 340, així com el traçat urbà inferior de l'N-235 en successives fases.
Durant les dues primeres fases, que són les que han permès ja de remodelar un tram d'un quilòmetre i mig, incloent-hi Arbrat i Carril Bici, s'han invertit prop d'un milió cent cinquanta mil euros. En aquests moments, segons l'alcalde, està a punt de licitar la tercera i quarta fase per 800.000 euros més.
La primera prioritat que vam tindre, molt clarament, era que la primera obra de reconversió nacional de 340 tenia que ser per unir el barri de l'estació i el barri de l'hostal. De l'Ajuntament cap a l'hostal van ser les primeres dues fases que vam fer i la veritat és que ha sigut un èxit. En això m'he unit físicament als dos barris més importants que tenim al nostre poble i que hem aconseguit.
Han aconseguit que un nivell molt considerable tant de peatons com de ciclistes entre un barri i un altre, quan abans no hi era gens per fici i no en passava bé. I la segona prioritat que va ser dintre aquesta legislatura va ser unir el barri de Sant Ramon a l'ONU Clorba. També el barri de Sant Ramon és un barri bastant important.
i és l'obra que vam fer ara per un import de 500.000 euros, vam fer 800 metres, no tot d'urbanització, sinó que una part urbanització i l'altra carril vigi protegit i enluminat, i la veritat que estem molt contents de com ho estem portant. Bé, i ara continuarem en aquesta licitació que estem ara en procés, que urbanitzarem una part del barri d'estació i una part del barri de l'hostal, on vam acabar la primera i segona fase.
Per tant, si fem comptes, el cost final de tota la reurbanització se'n pot anar cap als 5 milions d'euros, en bona part a partir de subvencions d'altres administracions i recursos propis. Els comerciants assumeixen que s'han hagut de reinventar amb productes i serveis nous davant dels canvis que això ha suposat, especialment, el sector de la restauració.
Intentes posar articles nous, productes nous, o sigui, seccions noves dins del comerç per anar fent bullint l'olla. En el tema de la restauració, que a nosaltres no ens paga, tots els restaurants s'han anat reinventant. Tots funcionen d'una manera o d'una altra, tots van funcionant. Perquè l'important és que la gent ara pot entrar a l'aldea sense tindre la pressió del tràfic que hi havia a l'època, que era impossible. Perquè la gent el que volia era passar per l'aldea, però passar ràpid, no quedar-se de compres.
I ara molta gent, quan ve de fora, vull dir de l'ampolla, de camares, del contor, ve a comprar tranquils, perquè no és la circulació que hi havia. Llavors, els comerços pots anar reinventant, tinguis la nacional o no la tinguis, perquè això és un continuo.
La mateixa clientela també t'ho demana. A vegades t'hi diu, podríeu utilitzar este producte o per què no ho trobem en cap lloc. I llavors tu vas buscant informació i te vas innovant gràcies als clients també, del que ells te van dient. I tu dius, mira, nosaltres de roba no em toquem, em portem 3 o 4 anys, toquem roba i estem molt contents i la gent us ho diu. I ens demanem més coses, però arriba un punt que també dius, la botiga és la magnitud que tens d'almacén i tot...
no pots arribar a tot el que et demanen, però estem molt contents. Les millores que s'han fet a l'aldea en este canvi de l'antiga nacional 340, remarquen comerciants i govern municipal, han permès també desdibuixar la històrica barrera entre els barris de l'estació i l'hostal, convertint l'antiga travessera en una via per recosir el nucli urbà de l'aldea.
El poble i els comerços estem conscients que han de tenir paciència, però les millores que s'estan fent, s'estan fent bé. I se nota, caliu de vida, que es diu de la vida... Els crios, jo parlo sempre, els xiquets que puguen anar des d'aquí a la botiga, a l'hostal, tots sols, en patinet, això...
És molt important per a un pare, per a una família, dir, mira, d'aquí els vigilo, però són un quilòmetre i mig que van tots sols. Ells estan contents i nosaltres també. Com a pares, dir que tinguin llibertat, en comptes això no es podia fer. Era molt difícil, la llibertat. Així tenies que anar sempre en a i o i no. Ara no, igual ho tens, però és molt diferent.
És molt diferent. Ara s'agraeix molt les obres i tot i quan estigui tot fet, que, claro, és el que diem, si da el llen, el poble encara millorarà moltíssim més. Però a poc a poc, dient que tindré paciència, no s'ho fa d'un dia per l'altre. Les coses s'han de fer bé. L'alcalde Javier Rolló admet que el desenvolupament del polígon industrial Catalunya Sud ha jugat tan bé a favor de mantenir l'activitat comercial al municipi.
Jo sí, vull dir la veritat, ningú m'ha transmet que s'enllora la carretera per algun motiu o l'altre, de cap manera, perquè el poble ha guanyat molt en tranquil·litat, s'ha pacificat molt el trànsit, ara les avengudes són sempre en favor dels vianants i els ciclistes, perquè això sí, cada...
Cada quilòmetre o cada metro d'avinguda que nosaltres remodelem sempre associem carril bici, arbrat, jardineria, banquets... En definitiva, nosaltres fem les avingudes mínimament perquè passin els vehicles però sobretot perquè la gent ho pugui disfrutar tant ciclistes com peatons.
i a mi, ni a nivell de comerços ni a nivell de particulars, ens han fet arribar allò a la carretera està ben millor en cap moment, perquè, com he dit abans, l'activitat econòmica que tenim al voltant, inclús dins del nostre municipi, ens genera molt de retorre econòmic.
La Reserva de la Biosfera ha llançat La Nostra Terra Inspira. És una campanya que vol situar el territori al mapa a través d'un relat emocional autèntic i arrelat. La iniciativa, impulsada pel Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre, es desplegarà en els propers mesos en diferents formats i canals per garantir una difusió àmplia.
La iniciativa vol connectar amb el públic més enllà de la promoció turística clàssica. El que vol és reivindicar la forma de viure, produir i relacionar-se amb l'entorn que defineix la identitat ebrenca. Així es posa el focus en les persones, oficis, productes i històries que donen sentit al territori. També en la cultura i el patrimoni natural per presentar l'Ebre com un espai viu que inspira i genera oportunitats. El president del COPAT, Ivan Garcia, ha subratllat...
que no volen només que la gent vingui, sinó que volen que entenguin que som les Terres de l'Ebre. No només un paisatge espectacular, sinó una manera de viure i de fer les coses. García també remarca que la iniciativa és clau per al futur territorial. Diu que la campanya el que ha de fer és reforçar l'orgull de la gent d'aquí i alhora projectar-nos amb força cap enfora. Tenim molt a dir i és moment de fer-ho.
La campanya es basa en un relat audiovisual, construït amb peces per emocionar i generar complicitat. El territori es presenta des d'una mirada interna, amb protagonistes reals i el parlar ebrenc, que porten autenticitat. Amb la iniciativa El Copate, el que planteja és una acció comunicativa en dos àmbits. En clau interna, el que es vol és reforçar el sentiment de pertinença i la identificació amb la reserva de la biosfera. I en clau externa, posicionar les Terres de l'Ebre com una destinació sostenible, atractiva i amb identitat pròpia.
Gràcies.
El nadó d'una família de Deltebre, Ulldecona i, per què no, també la Ràpita, nascut a l'Hospital Verge de la Cinta, consta actualment al Registre Civil com ha nascut a Tortosa i no al seu municipi. Una disfunció que s'ha posat en evidència amb la nova llei del Registre Civil i amb la implantació del sistema informàtic DICIRREC i que està generant una problemàtica i molt malestar als municipis que no disposen d'hospital i que, per tant, han deixat de tenir constància oficial de nous naixements.
Des de fa més de dos anys no es disposen de registres de les persones que naixen, per exemple, a Ull de Cona, tal com lamenta l'alcaldessa d'aquesta localitat, Núria Ventura, un fet que trenca la sèrie històrica de dades del seu municipi i posa una greu discriminació per als pobles que no tenen hospital.
L'alcaldessa també precisà que es tracta només de la inscripció de naixement i no del padró. En canvi, la normativa anterior, una llei del 1957, sí que permetia escollir entre el municipi de naixement o el domicili dels progenitors. Ulldecona va ser una de les primeres poblacions a implantar el sistema digitalitzat DICIRREC, però cada vegada són més els municipis que es troben en aquesta problemàtica.
El ple d'Ull de Cona ja ha aprovat dues mocions reclamant una modificació de la normativa i el sistema, igual que també ho acaba de fer el ple de Deltebre, per unanimitat, amb una proposta que insta a recuperar l'opció de fer la inscripció al municipi dels progenitors, amb l'objectiu de preservar el vincle administratiu i simbòlic dels nadons amb la població de residència familiar.
La Federació de Municipis de Catalunya també ho ha traslladat al Ministeri de Justícia i a la Generalitat, en aquest darrer cas demanant suport per poder fer efectiu el canvi. Per als municipis que no tenen hospital, implica una pèrdua total de la capacitat de registrar naixements, la desaparició de les estadístiques locals de natalitat i la pèrdua d'un element simbòlic de pertinença comunitària, segons remarquen.
En aquest sentit, han impulsat una moció per a ajuntaments, consells comarcals i altres ents locals en què s'insta a fer les modificacions legals o reglamentàries necessàries de la llei 20-2011 del Registre Civil per restablir la situació que permetia la normativa anterior amb l'objectiu de defensar la identitat i el vincle dels nous ciutadans i ciutadanes amb els seus municipis de residència.
La moció de la Federació de Municipis de Catalunya també demana facilitar un període temporal en el qual es permeti el canvi de la inscripció dels naixements a petició dels progenits per restablir el temps en el qual no s'ha permès fer la inscripció en el municipi del domicili familiar.
Així mateix, també se sol·licita al Govern de l'Estat que acceleri els treballs del nou reglament del Registre Civil per desenvolupar un model electrònic que no generi disfuncionalitats ni criteris diferents segons el territori, assegurant que la modernització tecnològica no vagi en detriment dels drets de la ciutadania ni de la representativitat dels municipis.
És temps dels esports. En Fernando García. De l'1 al 5 d'abril es va disputar el Campionat d'Europa Tècnic IBTF i Copa de les Nacions Europees que es va celebrar a Eindhoven, als Països Baixos. El Campionat d'Europa anava adreçat als atletes de nivell elit i la Copa de les Nacions als nivells A i B. En total van competir amb 23 exercicis, aconseguint disputar 3 semifinals i 16 finals. De les 16 finals, 8 van obtenir medalla, 3 d'or,
4 de plata i una de bronze. I 8 van obtenir diploma. Així va ser el que va aconseguir aquest passat cap de setmana el Club Touring al FACS La Ràpita. I per a què ens expliquen, fa que 5 cèntims de com va anar tot, una miqueta més desenvolupat. Tenim a l'entrenadora de l'equip del Club Touring La Ràpita, Meri González, molt bon dia. Hola, bon dia. Vaja voti vos vau emportar d'Indoven el cap de setmana, eh? Sí, la veritat és que sí, que estem molt contentes.
perquè la veritat és que han participat gairebé en tot el club i portàvem molts exercicis i a nivell global considerem que els resultats han sigut molt bons i que l'esforç ha valgut la pena i han tornat carregats de finals i de medalles, que sempre és una bona notícia. Esperàveu, abans d'anar a Eindhoven, portar aquest botí de tantes medalles? La veritat és que no, perquè hem aconseguit moltes medalles, sobretot en nivell èlit,
I això és molt complicat perquè és un nivell molt elevat de competició i hi havia noms d'altres països molt coneguts i gent que sabem que té un nivell molt alt. I la veritat és que no esperàvem poder tindre tantes medalles i sobretot això, el nivell elit que ja repercuteixen en títols de campions i subcampions d'Europa.
Això de nivell elit, la paraula ja en si és de l'escassusta, no? Això vol dir que tenim uns atletes natos aquí que Déu-n'hi-do, no? I unes atletes. Sí, la veritat que sí. Van participar, bueno, la competició era com tenia dos parts, la part de campionat d'Europa, que és això per al nivell elit, i la part que va anar adreçada també a atletes de nivell A i B, que això també els permet als que estan pujan ara, als més jovenets,
començar a competir també a nivell internacional i anar guanyant experiència i la veritat que ha sigut una experiència molt xula perquè per a molts també era la primera vegada o de les primeres i és això, els resultats ja han sigut molt bons. Ara, passat allò d'Indoven, perquè abans te volia preguntar també, això porta una feina per arribar a jugar-te-ho tot en un cap de setmana, no? Sí.
Bé, més que en un cap de setmana, en dos minuts. En dos minuts, exacte. Dos minuts i sí, qualsevol error te pot portar a quedar-te fora d'una final o a perdre una medalla i tu jugues tot en dos minuts. I s'ha de saber gestionar l'atenció de la competició i bé, però al final quan està treballat és simplement una repetició més del que ja s'ha treballat durant molts mesos i ja està.
Suposo que tu com a entrenadora i ta germana, que esteu les dos, sou, a part dels pares i les mares, els que més patiu quan estan participant. Sí, totalment. Jo he sigut atleta i ara soc entrenadora i te puc dir que els nervis d'entrenadora són bastant pitjors que quan era atleta. Perquè al final no pots controlar-ho tu des de fora, és a dir, no estàs dins de la persona...
no saps si les paraules que li estàs dient són 100% les que necessita sentir, no saps el que passa pel seu cap, al final no depèn de tu, i se't passen molts nervis, sí. I, Meri, ara què hem de preparar? Què hem de preparar després d'Indoven? Què bé? Bé, ara a principis de maig, al pont este de l'1 de maig, tenim un Open Internacional, a Hospitalet, que també participen atletes de diferents països, i després, a mitjà de maig, tenim el Campionat d'Espanya Artístic,
que serà ja definitiu per a decidir qui se classifica per al campionat del món. Enhorabona per a tots els nois i noies que han aconseguit de medalles i els que no també, vull dir que pronto ho aconseguiran perquè feu un treball molt bo i nosaltres molt contents de poder fer aquest ressò dels vostres èxits a la nostra emissora. Moltíssimes gràcies.
I seguim parlant d'esports. Pel que fa a la Unió Esportiva Ràpitenca, després del descans d'aquest passat cap de setmana, Nova Iaurelliga, de la primera catalana, es torna a reemprendre en un partidàs diumenge a les 12 del migdia al municipal de la Devesa contra la Unió Esportiva Sitges.