Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista.
Fins demà!
Divendres a les 7 del vespre, l'Església Nova acollirà l'acte de presentació de la novel·la La maledicció dels Bonet, escrit per Daniel Bernat Calduxit. Aprofitant la benentesa, hem volgut convidar avui als estudis de Ràdio Ràpida a l'autor per tal de conversar una mica sobre els secrets i singularitats d'aquest llibre. Dani, Daniel, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
La maledicció dels Bonet és el relat que comença al segle XVIII i que acaba, o no, pràcticament als nostres dies. És un relat d'aventures que ens transporta de la Senya, aquí al costat, a Madagascar, en un viatge d'anada i tornada que transforma el protagonista d'un primer capítol que resulta tan fascinant com imprevisible.
Dani, qui va ser el senyent Josep Francesc, protagonista d'aquest primer gran capítol? Mira, va ser, com tu ben bé has dit, un personatge que de menut va demostrar que tenia moltes ganes de conèixer el món.
Ell va tindre la gran sort que així com els dames xiquets anaven, per exemple, a jugar o a córrer-la, ell, sa mare, el feien a la sacristia de l'església i allí el capellà li va ensenyar a llegir, a escriure.
El llegir i escriure per a ell va ser una font que li va fer conèixer que existien altres països i d'allí li va sortir, crec jo, el seu espírit aventurer. Sí, perquè no és fàcil, i menys en aquella època, ser de la Sènia, ser d'un petit poble i dir, m'enrolo un barco i ja sabem què portarà. Això no és fàcil.
No, no. Ell va sortir un dematí, al poble se li va quedar menut, evidentment, i va sortir dematí sense cap lloc predestinat per anar. Van ser les circumstàncies les que el van fer anar a l'illa de Madagascar.
són les circumstàncies que el porten a conèixer en aquestes 70 primeres pàgines, pirates, bandolers, tresors, un virregnat, i a convertir-se ells fins i tot en virrei i casar-se en la filla, la més poderosa. Això és curiosíssim. Sí, sí. Clar, en aquella època hi ha que tindre en compte que l'illa de Madascar estava dividida en quatre reines, perquè quan se va morir el rei,
entre els fills van hi haure desavenències i estaven en lluit de tots per fer-se el poder. Per una altra part, també en aquella època ja van començar els negreros a capturar gent i fer el seu negoci. També estava França, que també volia dominar-la. Quan ell va arribar,
Se va trobar en tot este caos i justament a la part d'illa que ell va arribar se va involucrar en la lluita. Se va involucrar en la lluita i això va propiciar que destaquessa molt i per això el rei, una vegada va unificar el reine, el va nombrar virrei.
Tenint en compte totes aquestes vicissituds, aventures que passa al personatge, què creus que li és més important per al seu caràcter? La sort que va tenir, aquest esperit aventurer que hi digués al principi, o la capacitat de fer bons amics?
Bé, possiblement va influir una mica a tot perquè per una part indudablement que una persona que als 17 anys abandona el seu poble i se'n va a l'altra part de món és el que era un aventurer. Però per l'altra part també l'arribar a aconseguir l'estatus que va arribar també és degut perquè sembla ser que també tenia un don de gent que sabia relacionar molt bé amb la gent.
Este do de gens, este estatus que va aconseguir, lo va portar a, en estos 30 anys de vida que expliques al primer capítol, amassar una quantitat de diners d'or, en aquella època, molt important. Sí, sí, molt important. Segons una llenda popular, que precisament me comentava un amic que també era hereu del Virrey,
Sembla ser que va arribar a Masà nou caixes plenes de monedes d'or i que precisament diu que estaven travessades per una barra per evitar la seva obertura. Això, clar, a casa anava guardant totes les monedes d'or, però gràcies també a un amic el va convèncer per ingressar els diners al Banc de Londres. Allà estaven més segurs, indudablement.
El personatge, quan acaba aquest primer capítol, té un desengany molt important quan torna a la seva terra i les coses no són com ell s'esperava, diguem-li, i és quan sorgís aquesta maledicció del títol del llibre. Si em pots pensar una mica. Sí, efectivament. Ell arriba un moment, se fa gran, no va tindre descendència, es trobava sol amb una gran fortuna, però tot sol sense poder disfrutar-la.
Llavors va pensar en la seva família del poble de la Sènia i va creure que possiblement allí trobaria el caliu familiar que li feia falta i la seva família podria disfrutar de la seva riquesa. Per això van prendre el viatge cap al poble de la Sènia.
Per desgràcia, quan va arribar al poble, els seus familiars no es van creure tot el que els va contar. És més, opinaven que havia estat un rodamont, que havia estat tota la vida voltant i ara la bellesa que anava a casa perquè el mantingueren.
Va quedar tan decepcionat dels seus familiars que va fer una maledicció. Una maledicció que va ser que fins a la quarta generació cap dels seus hereus veuria un ral de la seva herència.
Quarta generació hauria d'esperar. Déu n'hi do. I entrem llavors al segon capítol que penso que està en el cuit de la qüestió. És a dir, on són els diners avui en dia? Què se'n va fer d'aquestes caixes, d'aquests baguls de tresors d'or? Sí, aquí la teoria més real que sembla ser és la que al testament li van fer dos monjos jesuïtes.
I aquells van posar un apèndix al testament en el qual deia que fins que algun hereu no poguera demostrar la seva, conforme era hereu del virrei, els interessos que generava la seva fortuna ingressada al Banc de Londres serien per a l'ordre dels jesuïtes. I aquí ja es comença tota la maledicció.
Penses que va ser així? Creus que és la teoria correcta pensar que la companyia de Jesús van ser els que es van aprofitar d'aquests diners i en aquest sentit, com apuntes al llibre, ben aprofitats i van poder fer coses bones? Indudablement algú es va fer càrrec dels diners.
S'han parlat moltes sospites, per exemple, gent que se reunien els hereus i elegien una persona, un personatge per a Canessa a Londres a averiguar si realment hi havia diners.
Una associació que es va fer també de futurs hereus també, que tampoc va aclarir res, però sempre sortia una força oculta que sembla ser que era l'or dels jesuïtes.
Cal dir també que aquesta ordre a nivell mundial està fent una gran labor, o sigui, per tots, sobretot pels països de Sud-amèrica, se dediquen molt a l'ensenyament, sobretot dels nens petits.
Un segon gran misteri que plantegis a la novel·la, i que els lectors mos quedem així una mica, és què se'n va fer del personatge principal? Perquè una vegada té aquest desencís, torna a marxar, se torna a enrolar un vaixell i se li perd la pista. Sí, evidentment.
Se sospita que ell estava atracat el seu vaixell aquí al port de la Ràpita. Quan va partir d'aquí ningú sabia on es dirigia, no ho va comentar a ningú. El que també és estrany és que no consta a cap port l'arribada del vaixell.
S'ha dit moltes coses, alguns que s'hi va tornar a l'illa de Mozambic, de Madagascar, uns altres que s'hi va fer cap a Sud-amèrica. També diuen que s'hi va anar a Londres on tenia la seva fortuna. També es va rumorejar que si justament quan passava per davant de Lisboa va coincidir en el maremoto que va provocar un terratremol que va hi haure a Lisboa i també es va esfonçar. El que és cert és que a cap port consta l'arribada del vaixell.
Déu-n'hi-do. Això seria grans trets, l'essència de la novel·la, d'aquesta meredicció dels Bonet. Una de les curiositats que m'ha plantejat la lectura del llibre, Dani, és com t'arriba a tu la història, perquè tu ets un dels descendants. Sí, efectivament. A mi m'arriba ja de menut
Ma mare m'ho contava, com suposo que això va succedir a tots els Bonets, si ma mare es deia Bonet de següent apellido i Montsiaios de part de mare eren de la Sènia, i ja es van veure sempre de sempre, havia anat oralment transmetent la història aquesta del Virrei Bonet.
Però bueno, ho tenia com una contalla. La casualitat va ser ja fa molts anys, un dia, que passejant pel moll de Castelló, vaig anar a comprar el diari i vaig veure un llibre que em va llamar l'atenció i que es deia El birrell de Madagascar. Això em va xocar, el vaig mirar.
I si efectivament era un llibre que tractava sobre això, però quan vaig anar a la llibreria d'aquí del poble a comprar-ne més per a repartir entre els familiars, me'n vaig adonar que aquest llibre estava descatalogat. O sigui que no existia ja.
I llavors se'm va ocórrer que poder... Aquí ja entrava també una mica la maledicció aquesta dels boners. I després van anar sempre anècdotes, no? Vull dir, vaig trobar, per exemple, una vegada al Consell Comarcal un conseller de la Sènia que em va comentar, aquell també...
Era hereu dels Virreis i així anava recollint informacions fins que, gràcies a una noia de la Sènia, que també és hereva, va fer un treball sobre el Virreis, també ens vam posar en contacte i d'aquí va sortir la idea de fer el llibre.
Clar, perquè ara ho estaves insinuant, explicant, de fet, per molt que tu tinguessis aquesta història explicada pels teus avis, pares, el moment que et poses a escriure m'imagino que necessites moltes fonts per a completar tots els forats que no tens clars a la història. Sí, exactament, però de tots modus també hem de tindre present que és una novel·la, o sigui, tampoc no és que sigui un llibre històric, o sigui, la finalitat...
és donar a conèixer la vida del virrey de Madagascar. Però també hem de ser conscients que no és un llibre històric que estigui tot realment comprovat i això, molta part del llibre, o la major part, és novel·la. És la gran tasca que teniu els escriptors, novel·lar i explicar històries fantàstiques i fer-les el més versemblants possibles. Com t'ha arribat a tu l'afició per escriure?
Ja fa molts anys. De fet, sempre m'ha agradat, ja de molt menut, m'agradava molt llegir. I també fa uns anys vaig tindre l'oportunitat d'escriure un llibre, que en aquest cas era la biografia de mon pare.
I després també particularment anava escrivint, o sigui a casa dins de l'ordenó tinc molts d'escrits. Tinc dues o tres novel·les també per a publicar encara. I a part també el col·laborar, el participar en el club de lectura del casal municipal també és un lloc que també et fa estimar la lectura.
És una bona tasca, també la de compartir lectures en els compats i dalt, i suposo que fomentar aquest gust pels llibres. Sí, val a dir que ens ho passem molt bé, i més tal com ho tenim muntat, perquè és una lectura que fem molt participativa i després sempre procurem buscar les conclusions del que hem llegit.
Molt bé. Recordem que estem parlant amb Dani Caldú, aquest divendres tindrem aquesta presentació a l'Església Nova a partir de les 7 i serà una molt bona ocasió per compartir una mica de xerrada, de conversa i per poder acabar de completar aquells dubtes de lectura que tingueu i que avui no haguéssim resolt aquí a l'entrevista. Dani, si et sembla, acabarem convidant a tothom a assistir divendres i poder participar d'aquest acte de presentació de la teua novel·la.
Sí, molt content de poder finalment haver pogut editar el llibre este i desitjo i confio que el divendres la gent que vingui a la presentació surta contenta del relat que els explicarem allí. De fet, segur que sí serà. Ens trobem divendres a les 7 a l'Església Nova per continuar sabent més coses d'aquesta maledicció dels Bonet. Dani, moltes gràcies, molt bon dia. Gràcies.
Fins demà!