Tot just fa uns dies, Alvesa es presentava a l'obra Alvesa en el món, una crònica del segle XX. En concret, es va presentar la segona part d'aquest treball creat per Josep Segués i Lladonosa, a qui tenim aquí amb nosaltres. Molt benvolgut, Josep, com estàs? Bon dia. Bé. Gràcies per acompanyar-nos i abans de res, enhorabona.
Igualment, gràcies igualment. I bé, la qüestió és que després d'uns anys de treball ha pogut sortir el llibre
Gràcies a les institucions, el Consell Comarcal de la Noguera, la Diputació de Lleida, l'Ajuntament d'Albesa, i gràcies també al suport familiar, perquè escriure un llibre són moltes hores que, d'alguna manera, te sents una mica responsable, quasi com a lladre d'hores de família.
Clar, dediques un esforç i molt temps, tens molta dedicació a crear, i clar, són hores que no dediques a casa. Bé. Però val la pena. Val la pena, i el que he dit abans, la comprensió familiar, encara et dona més ànims, i així dia a dia hem anat fent...
hem fet aquest recull de notícies d'aquest segon llibre d'Albesa en el món, del 1932 a 1957. Com has fet, explica'ns això, aquest recull de notícies, com has fet la feina, és a dir, com has organitzat la feina per escriure aquesta crònica històrica d'Albesa i d'Albesa en el context internacional? Bé, l'arxiu...
L'arxiu principal avui és internet, però hi ha els particulars que per mi són els millors. Aquell acte d'Ajuntament que firma el secretari i tots els regidors i l'alcalde
et dona una satisfacció, llegint-la, de tots els problemes que aquests ajuntaments d'aquests anys, que per uns podrien ser afectes al règim i tot el que vulgueu, però que no van parar de treballar pel poble.
perquè aquest llibre vol ser un homenatge a aquestes generacions, la dels nostres pares i els nostres padrins, que van bé de viure una situació que impensable uns anys enrere es van bé de fer bandolers, es van bé de fer bandolers
sense saber per què, i no d'aquells que saltaven els camins, sinó només per salvar la vida.
I després també vull conèixer els mestres que ens van ensenyar a llegir, escriure, comptar, tant per al que fan els mestres com a les mestres.
perquè aquest llibre el tanco el 1957, que és l'any que el nostre quinta acabem d'anar a l'escola. A l'escola seria? A l'escola primària. A l'escola primària, que acabàveu en quina edat? En 14 anys. En 14 anys, ja dos anys més tard que ara.
Sí, llavors acabem amb 14 anys. Ens donaven, encara no teníem ni certificat escolar. Va sortir dos anys després. Nosaltres el certificat escolar que tenim és, se'n diu, la llibreta d'escolaritat. I a la llibreta d'escolaritat hi ha les anotacions trimestrals...
de comportament, d'aprenentatge. Bé, el senyor mestre posava... Com un informe, no? Sí, sí, el senyor mestre posava tres categories, bé, regular, un mal i prou. Sí, sí, sí.
El tema d'actualitat és la publicació i la presentació d'aquesta segona part, que dius que va del 1932 al 1957. Per tant, realment, aquest segon treball t'has fixat, potser, en les dècades més convulses del segle XX alvesa i el context, l'Estat. Perquè tenim des de la Segona República, esclat de la Guerra Civil,
És guerra i després encara no arribes al desenvolupament dins del franquisme. Encara són els primers anys que potser són els més intensos com a dictadura i els més durs, perquè fa econòmicament. Em va fer molta gràcia el dia que vaig llegir l'editorial de l'ABC del tombant de segle, el dia 1 de gener de 1901.
Això forma part de l'altre llibre, però va tot lligat, perquè se'n dia el siglo de les bones intencions. Les bones intencions de tots aquests segles fins a 1950, podríem dir, tothom les coneix, això sí, llegint el llibre li refrescarà la memòria,
perquè encara que tothom ho conegu de vegades també quedé apartat. I clar, els padrins, padrines, papis, mames, són els que per dir-ho d'alguna manera ho van mamar tot això. Per això els vull reconèixer la feina feta.
i les institucions, comencem... Per exemple, el llibre se'n diu Alves en el món, però el podríem dir titular també Torreferrera en el món, o Rosselló en el món, o La Portella en el món. Per què? Considero que tots els pobles d'aquesta zona
que reguem de la Noguera Ribagorçana, més o menys la nostra socioeconomia és similar. I tant. És similar. I pot haver, com per exemple el poble de Rosselló, que sempre ha tingut la fabricació de les papeleres, però, tret d'això, la majoria del poble, pagesa. La majoria del poble, si és pagesa, doncs,
Arribem tots a un nivell de, per exemple, el 1955-57, a començar a fer les plantacions de fruiters. Hi ha un canvi radical de cultius. Tot això surt al llibre, clar que surt al llibre. El 53 es comença a parlar del canal de Balaguer,
Vull dir, clar... D'alguna manera, l'interès, tot i que el nom és molt local, diguem, és obès en el món, l'interès va més enllà, perquè ja, doncs això, tots els municipis de la vora tenen una història, diguem, molt similar. Similar i d'alguna manera, d'alguna manera, en algun moment tots aquests pobles surten al llibre. En algun moment, eh? No sempre, però...
En algun moment, per exemple, el de Rosselló, recordo que la paperera de Rosselló recollís no sé quantes pessetes per la causa de la guerra els treballadors de la paperera de Rosselló. Torraferrer està molt lligada amb el Vese.
El Fermi Palau està enterrat a Torreferrera, però va néixer Alvesa. En la Portella ens uneix el pont. Tenen els ajuntaments de la Portella i d'Alvesa la mateixa problemàtica amb el pont. El pont del riu, després de 600 anys de les embranzides del riu, és la pòlvora el que el voli. No es trenca mai el pont del riu d'Alvesa, fins a la guerra.
A la Guerra Civil es trenca el pont a la retirada republicana i està deu anys en passarel·la. T'has de comptar que el pont del riu, aquells deu anys de passarel·la, fins i tot els últims anys els camions locals de recaderia
han d'anar a voltar a Corvins per anar cap a Lleida, perquè se'ls rebenten les rodes de les llates del pont sueltes. I el cotxe de línia, el cotxe de línia...
pare a la portella, travessem el pont a peu i ens espera un altre cotxe de línia a la banda del bese. Perquè no pot passar per aquella passarel·la. Perquè no pot passar perquè les passarel·la està tota feta malbé. Després, els que ens agrada la història, també volem fer-la conèixer. Com si diguéssim...
allò més, més, literalment, el llegat. Tant dels que ens han precedit com nosaltres pels que ens precediran. I això és un dels motius que em mou a fer aquesta història.
Una història que de moment portem primera part, segona part, farem una tercera part, Josep? Estem a la segona part, a la tercera part. Estem a la tercera part. Estem a la tercera part, sí. I quines d'aquests agafarà? 1958? De 1958... A la transició, potser...
No sé si arribaré a la transició o a 1990 que naix la filla. Ai, que bonic. Al final, pares, en moments que t'han marcat a tu, la teva història. Tot s'entrellaça, la teva història, la història del poble, la història del món, s'enllaça tota.
És que tot va lligat, tot va lligat, perquè nosaltres... Jo dic que el tanco el 57, perquè si quan vam fer la primera comunió ja ens van dir que érem un home, imagineu-vos el 57 el que devíem pensar de ja, qui sóc. Això sí, ens esperava a nosaltres el que m'atimó de l'arreu. I sóc amunt, sóc avall...
anant cantant les cançons de Matxín, així ens anem fent grans. Aquell estiu, aquell estiu, els nens que vam acabar l'escola, ja ens va tocar d'anar al camp, donar gavelles, menar l'animal per cultivar panís... Una mica ja, com deies, ja sou homes, ja vau deixar d'anar a l'escola per ja anar a treballar.
Sí. A la tardor ens toca la campanya de les olives i la remolatxa, que feia molt de fred, molt de fred. Res a veure amb ara, eh? I, bé, van passant els dies i, clar, cada vegada agafes més responsabilitat, diríem, a la família...
Fins que un dia toca sortir de casa per què? Per anar a fer la mil·li. Perquè nosaltres encara no tenim possibilitats d'anar a cap institut. A pesar que n'hi ha pocs, també hi ha pocs quartos. I com que no ens podem desplaçar ni pagar despeses,
No podem tirar en banc, perquè això segurament que en aquell moment no ho veiem així, però allò que diuen visto lo visto, renoi, si que s'han pogut anar a l'institut. I tant. Però què hi farem? Perquè tot el que has fet, per exemple, com a historiador, que ara estàs fent com de facto d'historiador, és autodidacta al final.
Bé, sí, clar. La paraula pot ser aquesta, la meva és... Passió. Les ganes. Les ganes de saber i... I és una mica engrescador, perquè en pic comences a xafar l'arxiu de l'Institut d'Estudis i les Dengs, te'n dones compte que...
Perquè jo per fer el primer llibre, el primer que vaig fer va ser anar... Primer vaig fer tres entrevistes. Perquè el volia fer a nivell d'entrevista. El dia que em va vindre la seva de fer el llibre... Volies fer més de periodista, per tant. Entrevistaré la gent. I en tres dies vaig viure tres dinous de juliol del poble...
que Déu me'n guarda tornar a repetir, perquè una persona mirava cap a Lleida, l'altra mirava cap a Balaguer i l'altra mirava cap al Gerri. I no veia el que hi havia al darrere de la seva esquena. Per tant, dic jo això no ho puc dir, no ho puc dir. I me'n vaig a l'Institut d'Estudis i l'Ardencs,
preguntant per al BESE. I la directora de l'Institut em diu, bolletí oficial de la província. I allí em van vindre les ganes de... De començar a investigar a través del bolletí oficial de la província. I llavors vaig dir, tot això que diu el bolletí oficial... Potser a Balaguer hi hauria alguna cosa més. I sí, sí, allí vaig trobar les actes d'Ajuntament del primer llibre,
I ara les actes d'ajuntament del segon llibre jo les tinc a l'ordinador. Molt més fàcil, sense moure'm de casa, una hora abans de sopar, a la meva feina. Cal posar en valor les hores de dedicació, és a dir, d'estudi. Estem parlant de les actes d'ajuntament des del 1901 fins al 1957, les que has trobat, i que ara continues amb les del tercer llibre, diguem.
Sí, sí, sí. És una feina d'arxiu. Sí, perquè... A veure, ara ja entra aquí la vellesa, perquè la vellesa també és d'ocupar temps, i hi ha massa... Per mi hi ha massa televisió, que el meu també és televisor, també, però...
Li veig un altre interès que no pas a la pel·lícula, que m'agrada molt, m'agrada molt, el cinema m'agrada molt, i últimament fins i tot li valoro més allò que en diuen del sete art que no pas l'argument, vull dir, de les pel·lícules. Sempre em pregunto com ho poden fer, això. Perquè avui els efectes especials, és clar que...
Tothom dins del seu cercle té les seues limitacions. Tu no pots pretendre saber com ho fan. Per què? Perquè no has estudiat ni ho practiques. Però t'adones que hi ha gent que en saben molt de fer les coses.
I tant, i tant. Aquest segon treball, diguem, que has acabat, vas fer una primera presentació al poble i ara n'hi haurà una segona, però aquest cop serà a l'Ateneu, el dia 10 d'abril a dos quarts de vuit. I a més a més també hi haurà venda, val a dir, que amb tot un projecte solidari al darrere perquè els beneficis es destinaran íntegrament a la lluita, a l'associació contra el càncer de Lleida.
Sí. A veure, l'Associació del Càncer de Lleida, suposo que sabeu com neix tot plegat, però ha anat creixent molt, que sí que és veritat que cada dia se salven més persones que, per dir-ho d'alguna manera,
cada dia arriben nous tractaments que ahir no hi eren però que encara falta moltíssim però moltíssim en la investigació i pugui anar avançant cada dia més i el que falta és diners llavors jo com que amb el projecte global tinc uns llibres
per la família, per les amistats, n'he reservat un lot per donar-los a l'Associació del Càncer i ho farem d'aquesta manera. Vam pensar de fer un punt de venda especial i aquest punt de venda
no podia ser un altre que l'Ateneu Popular de Ponent, el que jo fa molts anys... I estàs molt vinculat, eh? Fa molts anys que en soc soci, que he fet diferents articles a la revista Ressò, que soc component de la Corall Xiroa des de fa 20 anys, vull dir, com una segona casa, i, bueno, l'Ateneu, el soci del càncer i un servidor ens van posar d'acord
d'aquesta data pugui fer la presentació junt amb la venda. I aquest dia, el que vulgui el llibre em pagarà 10 euros, però que són per l'Associació del Càncer.
Doncs quedeu des d'aquí totes i tots emplaçats el dia 10 d'abril a dos quarts de vuit amb aquesta presentació especial a la segona casa de l'autor, del Josep Cegues Lladonosa, perquè us parlarà d'Albesa en el món, una crònica del segle XX i també podeu participar en aquesta donació solidària
per l'Associació contra el Càncer de Lleida, adquirint un dels exemplars. Doncs moltíssimes gràcies, Josep. Estem en contacte perquè esperem notícies d'aquesta tercera part que ha d'arribar en algun moment. Bé, gràcies a vosaltres pel vostre interès per deixar-me expandir amb els meus projectes. Gràcies. Enhorabona.