Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista. Sou la veu de l'experiència Us cau amb teu lo bastó al caminar Sou la sebiesa I també la calma Sou la mirada penetrant
un llibre d'històries que explicar, són les arrogues a la pell, els que deixeu un llegat. Tanta vida, tanta història, tantes coses que compten, tanta bellesa i en realitat, són els iaios i les iaies,
que algun dia vau ser infants. Tanta vida, tanta història, tantes coses que comptar, tanta bellesa que en realitat sou els iaios i les iaies que algun dia vau ser infants.
La reira... La reira... La reira... La reira... La reira... La reira... La reira... La reira... La reira... La reira... La reira... La reira... La reira... La reira... La reira... La reira...
us oblidats al final del camí, els que voleu ser compresos i tan bé estimats. Sou els que tindríem que escoltar i no escoltem, no escoltem les mans per treballar, sou la mar i la terra, esforç i humiltat.
Tanta vida, tanta història, tantes coses que compten, tanta bellesa que en realitat són els iaios i les iaies que algun dia vau ser infants. Tanta vida,
Tanta història, tantes coses que he contat, tanta bellesa que en realitat són els iaios i les iaies que algun dia vau ser infants.
que a la etapa final de la vera, vos a café falla nomàs.
Lluc Carles, bona tarda. Eduard Sanchís, bona tarda. Tenim a Lluc i a Eduard, com us podeu imaginar, avui parlarem de música i els tenim a l'espai l'entrevista com a representants de l'Associació de Cantautors de les Terres de l'Ebre perquè divendres tenim un acte a l'Auditori Sixtomir. Lluc, explica'm-ho. Sou diversos cantautors que vos heu reunit en esta associació i què ens porteu los divendres? Bé, farem un tastet...
Cada un dels cantautors cantarem tres cançons pròpies, i el repertori durarà sobre una hora i mitja. Som set cantautors, som Eduard, Sanchís, i jo, Noel, Carles, hasta Rampaire, Joaquín Ascón, i... Bueno, no sé amb ningú, no? Molt bé.
Eduard, com naix aquesta associació de cantautors? Com vos fiqueu d'acord tots per a precisament reunir-nos i després fer actes com el que tindrem a l'Auditori Sixto Mir este divendres? Suposo que tots composem les nostres cançons i sí que jo particularment, i crec que és el cas de la majoria, que fem bolos por ahí fent cançons d'altres cantautors o d'altres compositors,
però no tenim un espai obert a la cançó d'autor pròpia, per exemple la representació que fem aquí de les Terres de l'Ebre. I llavors des d'aquí de dir, associar-nos, de fer un grup, quants més siguem més força tindrem. I llavors vam començar primer a fer cançons...
en bars, el primer dijous de cada mes fem una representació, d'això que fem són cançons, tot i que és una miqueta diferent, però bueno, és una mostra, no? I ho fem el primer dijous de cada mes, i llavors a equip a vegades veuen, ostres, he fet una cançó nova, o estic acabant una cançó, la pots posar a prova, no? Després també se poden escenar gent que comencen ara, que potser no tenen prou repertori, no tenen...
A mi m'ha passat, no?, de vindre algú i dir, ostres, és maca aquesta cançó, tens moltes com aquesta, tinc dos o tres. Ostres, en això no pots fer un concert. No pots fer tot un concert, clar. Però en canvi pots vindre a les representacions que fem, perquè nosaltres ara fem sis o set i llavors no fem tres cançons cada una, si no seria etern. Llavors aquests poden tastar aquí, també el...
l'efecte que fan les seves cançons, la resposta que tenen davant de públic, van una mica, si són novells a l'hora d'actuar en directe, una mica així agafen experiència.
Perquè estem parlant de Som Cançons, ens comentava Eduard divendres a l'Auditori Sixto Mir, en tota aquesta representació de cantautors. I això, ens trobarem material nou, la cançó que ens acabem d'interpretar, Lluc, és una de les que podrem escoltar, per exemple? Sí, aquest exemple, tots els que participarem tenen bastant, algun tenen més de tres discos,
ja publicats i sí, personalment presentaré cançons noves, els cantautors, els companys no sé què faran, però la gran majoria sí, presenten cançons noves, crec que jo, sí, és un bon moment per presentar cançons noves.
Sí, perquè suposo que el trobar-vos tots junts i el que comentàveu ara, el fet de poder dirigir-te a un públic encara que tingués un poc repertori, sempre és agafar una mica la temperatura d'aquells temes, tot i que entenc que seran també com a batros sense banda, a més en un format més acústic. Sí, sí.
Més íntim. Fem participacions, per exemple, hi ha moments en què toquem dues guitarras o fem coros, fem petites participacions, però si no és un format de banda en l'apoi o el recolzament que té tota una banda, un baixista, una barateria, i això no. És format acústic molt reduït. Sempre m'acompanya l'amic nostre que és Javier, la percussió, ell és sobretot m'acompanya la majoria de cantadors que cantarem,
és ell el que fa la percussió, així molt, com deia Eduard Sancís, molt intimista. A més, com comentaves, Lluc, molts potser tindran algun àlbum publicat, que aquí sí que trobaríem més en format banda, però sí que és una bona oportunitat per descobrir els cantautors ebrencs en el seu format acústic, bàsic,
i el format original on s'ha ideat aquesta cançó, perquè suposo que la manera de fer les cançons és això, no? Ficar vosaltres en la guitarra i començar a poder-les crear una mica. Comencen pràcticament el 99% de tot a les cançons. Comencen o en un garatge o en una habitació o allò en un format molt petit, després ho vas fent més gran, depèn de les teves possibilitats, no? Però si comença o bé un piano, una guitarra o que sigui un instrument així és.
I el que sí que fem per exemple és quan cantem
Quan fem les nostres cançons, jo no, jo normalment porto sempre les dos o tres cançons les mateixes, per seguir un format més. En les trobades que fem el primer dijous de cada mes sí que hi ha prou de fer alguna cançó nova o alguna cançó vella que fa temps que no he fet, però aquí en el Som Cançons faig normalment sempre les tres mateixes cançons.
I a part d'això, continuem la vostra carrera normal, no? En els concerts, Lluc, tu participes molt també en actes del poble, i precisament ho heu d'anar compaginant una mica entre l'associació i la vostra carrera. Claro, cada cantautor que participarà té els seus projectes personals, però el bonic és que...
Sí, clar, jo crec que, com sempre es diu, si ens anem fent força, és bonic perquè cada un és molt diferent a l'altre. Per exemple, un és més trobadoresc, l'altre és més... innova més en sons, en pedalera, i és bonic això, perquè hi ha molta riquesa. És a dir, ens trobarem diferents estils, també, no? Sí, sí, sí. Hi ha més popero, més... no és rock, però no s'han...
El rock n'hi ha més l'estil més del cantautor clàssic, una varietat dintre de joc. I que recull estils molt del terreno, molt d'aquí, i hi ha per exemple gent com Joaquín Escon o jo per exemple al gabinín de Barcelona, però que fa molts anys que estem per aquí.
No sé si ho sabrem advertir o notar, però sí que hi ha un petit procés d'acoplar-te a l'ambient d'aquí, a l'estil d'aquí, a la música d'aquí, de les Terres de l'Ebre. Aprofito això precisament que comentaves. Hi ha molta diferència entre els cantautors ebrencs o el que es pugui trobar a l'àrea metropolitana?
Bueno, molta diferència no n'hi ha, la veritat. Suposo que depèn de... Per exemple, hi ha diferències... De les referències, no? Musicals... La diferència en els cantautors, principalment, ha de ser en el contingut de les lletres, no?
i després la música també és la part segona més important, que diria jo, no? Però en principi, clar, no és el mateix. Jo el que composava fa 20 anys quan vivia a Barcelona, era una de les lletres una miqueta més urbanites o més d'allà, que ara, per exemple, inclús he fet lletres que estan molt... tenen petites referències a zones molt concretes que coneix la gent d'aquí al terreno, que jo què sé, als quatre cantons, en posta, o...
Coses aixies, no? I llavors el contingut de la lírica, de la lletra, sí que jo personalment l'he adaptat una miqueta a aquella, no? Sempre composava una cançó en català, me costava horror, sempre composava en castellà, no? I ara estic composant més en català, m'estic...
T'ho pregunto de l'altra banda, Lluc, sobre els cantautors que veurem este divendres a l'auditori, entre ells Eduard, i que venen de Barcelona i que s'adapten una mica aquí. ¿Vatros noteu esta diferència sobre ells, per exemple, al cantautor ebrenc?
A veure, el que diu ell, cada vegada s'ha obert més en aquest aspecte, que és, vull dir, potser abans se notava més, però ara crec que no tant. Ja on hem perdut la identitat, sí, d'aquí, si se nota en alguna cosa quan parlem del Delta i tot això. Són més reivindicatius, potser. Més reivindicatius, però, però, ostres, jo crec que no hi ha tanta diferència com abans. Abans potser sí, però ara no.
La gent, igual que tema cultural, aquí, ara ja hi ha molt de riquesa cultural. Se ha globalitzat. Sí, això. Molt bé, ara es fan un munt de festivals d'aquí, de culturals, música, abans era impensable. I abans i diria, hòstia,
Som l'ocul de Catalunya, dient, no? Abans. I ara crec que no. La cosa s'ha anat espavilant. Ara m'ho he espavilat. Però la reivindicació també és diferent. En este cas territori, el riu, el delta, la regressió i tot això, suposo que en aquest aspecte els cantautors ebrencs sempre s'han reivindicat, no? En qualsevol tipus, de més. Sí, algo sí. I encara tenim la real ebrenca.
Se nota que som d'aquí. Se nos nota. Sí, sí, sí. Xec, xec. Hem començat en una cançó de Lluc Carles, en un tema que ja mos has comentat que sí que podrem escoltar dins del Som Cançons este divendres a l'Auditori Sixto Mir, però tu ara també has portat la guitarra. Sí, sí, sí. I per tant, tancarem l'entrevista amb tu. Què mos tocaràs? Una cançó, precisament la que feia referència a alguns carrers d'Amposta, per exemple, no?
que es diu, quan es pongui el sol. Quan es pongui el sol, amb ell s'endurà un tros del meu cor en una cançó mal embolicat. Quan es pongui el sol, serà massa tard.
veure l'horitzó com en el seu llit espona la mar. Quan es pongui el sol tu te'n aniràs. Jo quedaré moix entre la foscor de la soledat. Quan es pongui el sol no et podré esperar
et desitjo sort, m'hauré de fer fort per tirar endavant. Quan es pongui al sol i baixi per fa, t'ensenyaré el don que en una cançó et vaig amagant. Quan es pongui al sol s'encendrà un fanal
del carrer del pont, on per primer cop et vaig estimar. Quan es pongui el sol, tu te n'aniràs. Jo quedaré moix entre la foscor de la soledat. Quan es pongui el sol, no et podré esperar.
et desitjo sort, m'hauré de fer fort per tirar endavant. I quan surti el sol també hauré marxat, es quedaran sols els quatre cantors a tocar el canal. Quan es pongui el sol ja hauràs oblidat
Aquesta cançó que si fos per mi no hagués compusat. Quan es pongui el sol, tu t'aniràs. Jo quedaré moix entre la fuscó de la soledat. Quan es pongui el sol, no et podré esperar.
et desitxo sort, m'hauré de fer fort per tirar endavant.
Eduard Sanchís, moltes gràcies. Iu Carles, moltes gràcies per haver-nos portat aquest tastet del que ens trobarem divendres a l'Auditori Sixto Mir. Som cançons amb tota aquesta trobada dels cantautors, de l'Associació de Cantautors de les Terres de l'Ebre, en entrada gratuïta. Fins que s'omplia el...
El recinte. Perfecte. A les 8 de la tarda. A les 8 de la tarda, exacte, recordem-ho. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies. Vinga.