Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista. La rapitenca Georgina Matamoros va participar la setmana passada a la seu de les Nacions Unides a Nova York en la 70a comissió sobre la condició jurídica i social de la dona. És el principal espai internacional dedicat a avançar en la igualtat de gènere i l'empoderament de les dones.
Matamoros hi va assistir com a presidenta de la Comissió Mundial JCI Women in Leadership, una iniciativa de la Junior Chamber Internacional, de la JCI, destinada a promoure el lideratge femení a escala global. Avui volem parlar amb ella perquè mos explica l'experiència i ens dona més detalls d'esta JCI. Georgina Matamoros, bon dia. Fa gairebé un any que ets al càrrec de la JCI. Quant dura este mandat al capdavant de la Junior Chamber Internacional?
els càrrecs a l'AJC hi duren un any. Llavors, a finals d'any, te nomenen per l'any següent i duren sempre de gener, o sigui, dut de gener al 31 de desembre. I les nominacions sempre són a octubre-novembre, que és al Congrés Mundial, i llavors comences a exercir realment, oficialment, a partir del dia 1, però sí que del novembre fins al dia 1 és la marxa de preparar, diguéssim, el pla d'acció i que el dia 1 només sigui apretar el botó de començar.
Llavors, tu el que fas és organitzar-ho tot, estàs al capdavant precisament per a organitzar-ho tot i portar-ho, en aquest cas, a les Nacions Unides? Sí, o sigui, l'any passat es va crear una comissió nova perquè la JCI té com comissió, o sigui, funciona molt similar a l'ONU, i té comissions i comitès, i l'any passat es va crear la comissió de dones i lideratge.
i vaig ser jo nomenada presidenta d'aquesta comissió i llavors, com és nova, a més a més, no és només el repte de crear-ho tot per a l'any, sinó que també ho he de crear tot en tota l'estratègia per a els propers cinc anys. Llavors, tens tot aquest any per a preparar cinc anys? Seria això?
Sí, sí. O sigui, tinc de... És que és molta feina perquè, clar, jo vam nominar l'octubre i llavors, de l'octubre fins al Giner, vaig preparar tot el pla estratègic, o sigui, tot el pla d'acció d'est any, però paral·lelament jo ja sabia que seria nominada el juny. I llavors, des del juny vam començar a preparar el pla estratègic dels pròxims cinc anys.
que a poc a poc l'anem també adaptant aquest any en base al que veiem, perquè aquest any és una mica prova-error i també aprendre una mica de tot el que és l'ONU i tot. Explica'm quins són els punts principals que heu portat a aquest pla estratègic. Què t'ha tocat defensar?
A veure, nosaltres, el tema del dret de la dona és curiós, perquè és un tema que encara queda molt per avançar, però, clar, nosaltres, des de la posició europea, sembla que està tot guanyat i que qualsevol dona pot arribar a un rol de lideratge i que ja tenim tots els drets assegurats, i en realitat no és així. O sigui, hi ha una part que seria els drets de la dona i tot el que és la part de justícia i legalitat i les lleis que protegeixen les dones, però a l'altra part està...
poder arribar a posicions de lideratge i les barreres que al final poden ser més culturals i que poden ser coses que no són tant a nivell home o dona i tothom té els mateixos drets i deures. És més enllà. I llavors la comissió treballa en quatre àrees d'oportunitat per a les dones dins la JCI. I una de les àrees, per exemple, és la visibilitat i el reconeixement de les dones. És a dir, posar en valor dones que tenen ja
posicions de lideratge o que poden arribar a tindre-les. I, a més a més, també posar una mica en foc aquest problema que tenim, que potser sí que tenim drets, però després realment tampoc no arribem a tindre rols de lideratge. I per què? Per exemple, a Espanya o a Catalunya no hi ha hagut mai cap presidenta de la Generalitat de la Mastara. I llavors, un d'aquestes focos és aquesta part de...
de visibilitat, però llavors també toquem a altres àrees, per exemple, formació i capacitació de dones, perquè a vegades tu pots ser boníssima, però si no t'han format, és molt difícil que pogués arribar a aquests rols. També mentorats entre dones, que això trobo que és molt important, en diferents sectors, per exemple, en dones i emprenedoria. Jo tinc una empresa, per què no acompanyar altres dones i explicar-los
els problemes que m'he pogut trobar jo, els reptes que m'he trobat jo i acompanyar-les a elles també perquè es puguen empoderar i fora de la JCI puguen crear la seva empresa. I bé, anem tocant diferents àrees i la quarta àrea és l'àrea més de
de temes de normativa i de creació de base de dades dins de la JCI, que seria, per una part, ara mateix estem recollint totes les dades de quantes dones dins la JCI tenen posicions de lideratge a nivell local, nacional o internacional,
i a partir d'aquí tindre aquesta foto de com estan les dones a la Jovecambre i a quin punt no arriben, perquè, per exemple, presidentes nacionals n'hi ha, no moltes, presidentes locals n'hi ha moltes, presidentes nacionals n'hi ha menys i presidentes mundials, la JCI té 111 anys i estan tenint la cinquena dona, tots nosaltres hem sigut hòmens. Llavors, fer una mica aquesta foto de com estem avui en dia i com anem evolucionant i dins la JCI també analitzar i mirar de crear
com recomanacions i polítiques per a encoratjar les dones a tenir els rols de lideratge. M'agradaria entrar en un parell de punts de tot el que has comentat. El primer tema de si s'està fent molta feina i més comparant-ho en anys enrere, fins i tot en dècades, si veiem de com hem anat passant i conscienciant-nos també una mica,
Comentaves també que queda molt de camí per fer, precisament això, no? Quina sensació tu tens des de tot aquest treball d'on venim, on estem situats i tot aquest camí que encara ens queda per recórrer? Aquest és un dels temes que m'agradaria.
que em comentessis, i l'altre sobre el que explicaves, possiblement això, que també hi ha una tasca molt important en buscar, en mirallar-se en posicions de poder que estiguin ocupats per dones actualment, perquè si bé és complicat trobar-ne, n'hi ha i possiblement ens fa falta una mica més de referents. Exacte. El que a mi ve de recórrer és...
És complicat, i és complicat perquè ara... Bé, jo, des que tinc el càrrec éstec, al final, fa dues setmanes, vaig fer una conferència online a Bangladesh. I ara a l'ONU vaig estar present a diferents comissions, comitès i reunions que hi havia organitzats per missions permanents a l'ONU de diferents països. I, clar, a la taula de debat no posa el mateix damunt la taula a la Universitat de Pittsburgh,
que a Mèxic. Per què? Perquè a la conferència, per exemple, a la Universitat de Pittsburgh, on hi havia també representació d'universitats europees, clar, s'estava parlant, per exemple, de vocabulari inclusiu i d'estadístiques i el que estem acostumbrats a veure més aquí a Europa.
Clar, l'endemà vaig a la sessió de Mèxic on s'estava parlant que cada dia desapareixen 48 persones a Mèxic, més o menys, i que normalment les víctimes d'aquestes desaparicions són dones, o bé perquè són elles que desapareixen o bé perquè són elles les buscadores, perquè està demostrat que la majoria de les buscadores són les mares o les dones dels desapareguts quan no són elles les víctimes mateixes. Llavors, clar,
El camí a recórrer és brutal. A la conferència que vaig fer a l'Angladeix, el xoc cultural era molt fort, no?, també, perquè la visió del lideratge femení d'una dona a l'Angladeix no és la mateixa que una dona d'aquí. I, clar, culturalment, és que, clar, és molt complicat. I la jove cambra, al final, igual que l'ONU,
aplega moltíssimes nacions i moltíssimes realitats. Llavors, és molt difícil traçar una línia comú per a tots els països del món. I aquest és un gran repte, perquè el que a mi recorre no és el mateix per a un país com el nostre, que per a un país amb un matrimoni en xiquetes de 13 anys encara és legal. Llavors, nosaltres estem parlant d'ocupar posicions de lideratge femení i ells estan parlant directament de drets bàsics que les dones per sort a Catalunya ja tenen. Llavors, és complicat.
I el tema d'emmirallar-se en altres dones, la veritat és que jo crec que aquí sí que és on podem aportar molt, perquè és això, o sigui, necessitem més referents dones. I una de les sessions de l'ONU, que a més la vaig organitzar i la vaig presidir jo, que era part de dins de l'ONU, vam fer un esdeveniment que el vam organitzar nosaltres des de la JCI, vam entrevistar la CEO de Ban Ki-moon Center,
que és una fundació bastant reconeguda a nivell internacional, i ella parlava que és important això, és important tindre referents dones, és important veure que altres dones han arribat i el que dia és que sobretot les dones que arriben han d'ajudar altres. Jo potser he agafat un ascensor social, agafo l'ascensor este social, començo a pujar pisos, arribo al més alt del gratacels i quan estic allà dalt, què faig? M'hi quedo mirant les vistes,
o apreto el botó de baixar perquè l'ascensor baixi i agafa una altra dona que està esperant a baix. I crec que això és superimportant, de dir que hi ha dones que arriben, ho demostrem als xiquetes perquè aquestes xiquetes també puguen veure que es pot arribar i treballen per arribar i que nosaltres, des de la posició que ja tenim de liderar alguna cosa,
sí que estem capaços de donar la mà a aquestes persones i a aquestes noves generacions, o no, o a persones que potser són més grans que naltros, a que també puguen arribar llinc d'estem naltros o on s'ho proposen.
Salvant les distàncies, aquestes diferències entre països, si ens quedem al nostre, tens la sensació que cada vegada, en aquest cas, les xiquetes se veuen més capacitades i potser tenen el camí una mica més fàcil que dècades abans com per arribar a posicions de poder o al capdavant no tan sols d'una empresa sinó també d'un país?
A veure, sembla que sí, però la realitat no acaba de ser tampoc així. És a dir, sembla que sí que cada vegada veiem més dones en rols de lideratge, com diem, en diferents àmbits, no només en l'empresa, però també en política o en diferents aspectes. Però les últimes dades de la Unió Europea demostren que el nombre de representació de dones al Parlament Europeu ha baixat en les últimes eleccions
en relació als anys precedents. O sigui que la tendència estava pujant, les dones cada vegada tenien més posicions de lideratge dins la Unió Europea i a l'última elecció baixen. Per què? Perquè també hi ha un abans de l'extrema dreta. Això és així, no? Llavors, portem moltes dècades i molts d'anys que cada vegada tenim més oportunitats i tenim més posicions de lideratge, però atenció perquè aquesta tendència pot revertir si continua pujant com està pujant l'extrema dreta.
Seria, per tant, trobes que ens podem trobar en els propers anys una frenada respecte a l'abans del lideratge de dones degut al panorama polític que ens podem trobar, en aquest cas dins d'Europa, on, per exemple, a les últimes eleccions municipals franceses estem veient aquesta pujada també de l'extrema dreta?
Exacte, sí. O sigui, al final això pot acabar fent tant el lideratge femení i els drets de la dona. I al final és que és una...
És un terreny una mica pantanós, perquè no saps mai com pot acabar fent la cosa. A vegades, quan fem polítiques molt en benefici de les dones, també les pot acabar saltant negativament. És a dir, si jo tinc una empresa i les dones tenen més dies de baixa per maternitat que els homes,
Si soc un empresari que l'únic que mira és la productivitat del treballador, pots dir, escolta, perquè he de contractar una dona si l'home resulta que ell només agafarà dos setmanes de baixa i ella s'agafarà dos mesos. Llavors, a vegades, les polítiques que sembla que són favorables a les dones acaben també jugant-los un contra. Llavors, que hem de buscar igualtat? O sigui, si una dona té dues setmanes de baixa, l'home també dues setmanes de baixa, per dir alguna cosa, no?
I així ja no hi ha el fet de que la dona estarà més temps de baixa o una política que no sé si va acabar tirant endavant al final a Itàlia, que les dones podien agafar la baixa quan tenien la regla. Clar, si tu ets un empresari que l'únic que mires són els números a final de mes, què contractaràs? Una dona que cada mes se'n pot anar a una setmana de baixa o un home que saps que d'entrada té dret multe? Llavors, és que és molt complicat perquè d'entrada, clar, l'extrema dreta
és la que frenarà més les dones, però ojo també en passar-nos de frenada perquè pot crear un efecte contrari i també pot fer que de retruc també puja, per culpa d'això, moviments en contra dels drets de la dona. Llavors, és un terreny una mica complicat.
Vens de Nova York, has estat tota esta setmana en la 70a comissió sobre la condició jurídica i social de la dona. Què t'has portat a la maleta de totes aquestes xerrades, conferències, trobades, diàlegs que has pogut mantenir i escoltar-hi?
Per un costat, el que comentava d'aquesta riquesa multicultural del món, que al final també ens fa prendre uns dels altres i que a vegades de països que potser no t'ho esperaries, acabes veient una maduresa i un discurs molt encertat. I llavors, per a mi, també hem anat a l'ONU en un moment geopolític...
Complicat, sí. I això ha marcat moltíssim els debats, ha marcat moltíssim el que ha passat allí. I és també, com diria, un toc d'alerta del que està passant al món. I que al final, jo, quan vaig agafar este càrrec, vaig citar a Simone de Beauvoir, que hi ha una frase d'ella que diu que només faltarà una crisi econòmica, política o social perquè els drets de la dona es posen en entredit o perillen.
I és així, en moments de guerra i de convulsió política i social, al final qui acaba pagant-ho més són les dones i els crios. I això és una cosa que es va notar a l'ambient a l'ONU i també, al final, per a mi una de les coses que em vaig quedar més va ser en la frase de la presidenta de l'Assemblea de la Comissió Pels...
per Status of Women, que ella va dir que al final tota esta feina que fem allí, que pareix que potser no sigui res i que potser siguin petits passets, no? És una feina que fem pel futur. La dona que avui està parlant allí i està defensant els drets de la dona potser mai els gaudirà. La dona que està dient vull més dones en rols de lideratge potser no ho verà a la seva vida, però sí que
Aquesta feina, aquest petit passet que ella farà, acabarà construint que el dia de demà una xiqueta que potser mai haurà sentit a parlar d'aquesta presidenta de la comissió o del que es va parlar en aquesta reunió als Estats Units, pugui gaudir d'una posició que no sap com ha arribat a tindre-la, no sap per què té aquesta posició, però la té. I al final això és el més bonic, pensar que aquesta feina no l'estem fent pel present, sinó que sobretot s'està fent pel futur.
Tenim els països europeus que potser sí que estem més conscienciats, no dic que portéssim més a terme aquestes polítiques o que es vegi una millora, però en referència potser més a Europa, perquè també tenim més referències com a dones, sobretot en nivell de la política, però quins altres països
del món et sorprenen o t'enganxen pel seu discurs a favor de la igualtat i del feminisme? Tunísia va fer un discurs que jo crec que va ser el més aclamat a l'Assemblea General de Tancament i la veritat és que Tunísia dins del món ara és un país que està treballant bastant en prou de la dona
tot i que, òbviament, hi ha un gran camí a fer, però jo, gràcies també a la Jove Càmera, treballo bastant en Tunísia i estem veient progressos al país i pot ser un exemple al nord d'Àfrica. Llavors, també, a nivell d'Amèrica Latina, Uruguai va fer un molt bon discurs i Uruguai també...
Històricament és un país que aposta bastant per els drets de la dona, per la igualtat. És un país força ric i, tot i que és xucotet, és un país que crec que treballa molt bé.
I a Amèrica Latina, la veritat és que també hi ha bastants de països que van fer discursos i sessions molt enriquidores. Mèxic, tot i que tenen grans reptes davant d'ells, la sessió de Mèxic també va ser bastant potent. I la veritat és que molts de països d'Amèrica Latina van fer discursos de molt de nivell.
Quan vam parlar, ja per acabar, de la notícia que estiries promovent el lideratge femení a l'ONU, et vam escoltar dient que, clar, que no venies de la gran ciutat, que com a rapitenca donaves precisament aquest exemple, també, no?, de poder estar en un poble...
15.000 habitants i arribar hasta on t'has arribat quina és o què els diries tu a les xiquetes de la Ràpita en busca del seu futur i d'este també lideratge?
Primer que res, que aprofiten les arrels, perquè al final jo crec que et juga a favor. Ser d'un poble com la nostra et juga a favor, perquè té una riquesa brutal. Tenim la sort de poder estudiar quan vas al món fora i dius que la Ràpida no és Barcelona. No, però al final podem estudiar aquí, podem aprendre aquí, tenim empreses, tenim una ciutat oberta al món i també
Tenim este goig que a vegades jo penso quan era joveneta i al final també coneixes molt de turistes i això, vulguis o no, també enriqueix i t'obri les mires de què és el món. I que aprofiten el fet de ser aquí, també el fet d'estimar la Terra. Jo potser perquè soc filla de pagès, però el fet de comprendre la importància de la Terra,
literal, de la mar, de l'arròs, del que tenim, perquè això és la base de tot. L'agricultura i la pesca al final són la base de tot. I pareix que no, però trobo que tot això s'acaba
s'acaba calant a nivell intern. Hi ha els valors que tu tens i, per exemple, el fet de cuidar del medi ambient i de cuidar els altres i també al final és un poble molt de comunitat. Quan el barri del Chicago se va inundar, la gent del poble va anar a ajudar. I això també fa molt i t'ajuda a ser un ciutadà que apoya també els altres ciutadans. Això és molt potent.
I, a partir d'aquí, que treballen. O sigui, si ells tenen un somni, que treballen, perquè no és impossible arribar. Però, òbviament, i això és important, hi ha una responsabilitat pròpia. O sigui, has tingut la sort de néixer en un poble com el nostre, has tingut la sort de tenir tot això que jo explicava, no?, aquesta cultura, aquesta comunitat que t'apoya, aprofita-ho i tu treballa. O sigui, tens la sort d'això,
No ho deixes perdre. Si tens un somni, vés a perell. Si t'has de desplaçar, desplaça't. Si t'has de sacrificar estudiant, fes-ho. Si has de treballar, treballa. Fes el que hagués de fer i al final no hi ha res impossible. No és una frase mister wonderful, però si treballes estàs en una molt bona posició des d'aquest poble per emprendre el que vulgues. Georgina Matamoros, presidenta de la Comissió Mundial JSI, moltes gràcies per haver-nos atès a Ràdio Ràpida. Gràcies a vosaltres, un plaer.
Aquest programa ja el teniu