Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista.
Fins demà!
Acabem de començar el curs, acabem de passar unes vacances de Nadal fantàstiques en companyia de familiars i amics i és el moment de retornar al que seria, tornar a començar l'any, les activitats i la rutina del dia a dia. Allò que moltes persones s'estrenen l'any al setembre, doncs d'altres preferim dir-ho que ho estrenem el mes de gener. En el cas del Municipal del Jubilat,
no han volgut ser menys i comencen de nou les activitats després d'uns dies en què les activitats alternatives i la festa han sigut protagonistes. Tenim aquí als nostres estudis una bona representació del casal, de les diferents activitats que s'hi practiquen i sobretot la seva dinamitzadora, Mari Figueres, que donem-lo bon dia. Hola, bon dia, Pau. Per parlar amb tots ells precisament de com arrencarà el curs al casal municipal. Perquè és veritat, Mari, que heu tingut un Nadal carregadíssim d'activitats al casal.
La veritat que sí, vam tenir una participació de nou dels grups del nostre casal i va ser una tarda magnífica, vam tenir actuacions de playback, de jota, de totes les activitats i va ser la primera vegada que es va fer una desfilada. I tenim de cara a festes del poble, tenim més novetats però ja us anirem comptant més endavant.
Desfilada de parles, desfilada de moda. Desfilada de moda, i tant, a càrrec de la nostra professora Tere Valls, i tindrem moltes coses més durant tot el curs. La veritat que estem molt contents. Això tenint en compte, a més a més, que els berenars, els sopars, els dinars i tot això no ha parat en cap moment.
No, la veritat que no. A cap d'any vam ser 110 persones que vam participar. 110 persones. 110 persones. La veritat que va ser una nit màgica, amb molt bona música, amb molt bon menjar, la veritat s'ha de dir, que va estar molt bé i la gent ho va passar a lo grande.
I després sense haver-les cura plats, que això és l'ideal. Correcte, això és el més important, i tant, i tant. Ara arriba el moment que tornem a prendre el curs, com dèiem a la introducció, i agafarem les activitats, els tallers habituals. Explica'ns una miqueta quina és l'oferta que tenim al casal en aquests moments, i sobretot l'important, si encara som a temps, de poder-nos apuntar a alguna activitat.
Perfecte, i tant. A partir del dia 7 de gener ja vam començar l'activitat novament. Hi ha molts grups que s'estan tornant al curs ahir, dilluns, dia 12. I la veritat és que estem molt contents perquè està apropant-se molta gent i gent, com tots sabem, que a partir dels 60 anys ja es poden venir a fer socis i participar del ventall d'activitats que tenim, que tenim entre ball en línia, gimnàstica...
Jota, sardanes, tenim idiomes, tenim francès, dos grups de francès, primer i segon nivell, tenim anglès, tenim tres grups, dos del primer nivell, un del segon nivell, perquè hem tingut més de 30 persones inscrites a idiomes. La veritat que estem molt contents. Com hem dit, tenim el més important que la gent s'ho passa.
de meravella, que és amb el playback, amb el teatre, i tenim moltíssimes activitats que esteu tots convidats a venir, com sempre de passo ja us dic, estem de dilluns a dijous, de 16 a 18 hores i us esperem al casal per inscriure's. I com sabeu, la quota és anual i a partir del gener ja podeu passar a pagar-la, que és només 8 euros l'any. O sigui que us esperem.
8 euros a l'any i donen dret a inscriure't a les activitats que tu vulgues. Correcte, correcte. Ens podem inscriure, inclús, quan ja vaig venir l'any passat, tenim moltes activitats de La Caixa, que aprofito per convidar perquè a partir del dia 30 de gener, ahir em vaig comunicar amb la gent de la Fundació La Caixa i tornem a tenir activitats com...
aquests tallers que són d'autoestima i de més, que es diu Despertar amb un somriure, Tenim menys dolor, més vida, i comencem el divendres dia 30, que si algú encara es vol apuntar, ja tenim una llesta de 20 persones, però en aquesta llista podem encara inscriure més gent. Si voleu, us apropeu. Els propers dies també a Ràdio Ràpid amb on farem res això d'aquestes activitats i ho agendarem.
per a que tothom pugui estar al dia. Me nombraves això del playback i aprofitaré per saludar aquí la moedreta. Com us ho hem dit, avui estem ben acompanyats, tenim molta gent aquí a l'estudi, però volia parlar en primer lloc amb la senyora Pilar Pastor. Pilar, molt bon dia. Molt bon dia. És una de les responsables d'aquesta activitat que ens anunciava la Mari del playback. Expliquem una miqueta això del playback.
Bé, jo, juntament amb el Josep Maria, el meu home, quan vam venir aquí fa un any, se'ns va ocórrer la idea, perquè ja veníem de Barcelona, d'un que havíem estat, i vam pensar per què no posem un aquí. Llavors vam venir i vam trobar moltes portes obertes, que donem les gràcies per la seva ajuda, i mira, ha funcionat tot molt bé, i ara just fa un any, i ens agrada molt fer un primer aniversari.
Llavors, el dia 31 de gener farem un primer aniversari del grup Playback Amics de la Ràpida.
I què consisteix l'activitat? Doncs això consisteix en ball, cançons, coreografies... Disfrutem molt, fem disfrutar molt a la gent, que això és la nostra iniciativa, i a més a més nosaltres disfrutem molt també fent. Per això vull donar també les gràcies a tot el grup que hem format, que més d'un grup som una família. Llavors són gent meravellosa, que comptem amb elles...
Vull dir, han après molt, han posat molt d'interès i avui dia tenim un grup maquíssim que ens diem els amics de la ràpida. La clau està, perquè encara no ho vam dir, que és que la plebac de gràcia està en saber impostar la veu per fer veure que estàs cantant. Sí, sí, això per supost, això s'ha d'aprendre molt bé, s'ha d'aprendre molt bé a vocalitzar, a moure't a l'escenari, a fer creure a la gent que de veritat estem cantant nosaltres, perquè...
Hi ha gent que fins avui dia ens ha demanat, de veritat que no canteu, vull dir, és una cosa que fem disfrutar molt a la gent, a part de disfrutar nosaltres també. Per això volem donar les gràcies a tothom, perquè sense aquest públic tan meravellós, nosaltres avui dia no haguéssim fet res.
Quins són els temes, les cançons que més s'interpreten? De tot, de tot. Cançons de totes, de cançons que es poden ballar, cançons que canta un i nosaltres ballem a darrere, amb una coreografia maca, vull dir, ja vam actuar també a l'auditori i va ser totalment un èxit, vull dir, la gent va sortir encantada.
La gent que hi participa són gent que tenen, per exemple, especialitat... No, no, no, no. Especialitat en algun cantant o predilecció? Bueno, sí. És a dir, hi ha alguna especialitat en Rocio Jurado o en Julio Iglesias per posar... Sí, sí, sí, per supost. Nosaltres deixem que cadascú triï el que ell vol cantar. La persona pot triar la seva cançó. Dintre que actua i fa la cançó que ell ha triat, nosaltres, doncs,
Els hi guiem una mica, els hi diem, mira, aquesta cançó sí, feix-ho així. Anem ensenyant també una mica tot, a saber desenvolupar l'escenari, a saber-ho fer tot.
Això significa que forma part també d'una mena de taller on s'aprèn i s'ensenya això. Per tant, se pot inscriure també l'activitat. Per això estem molt contents, perquè són gent que no ho havíem fet mai, i clar, estem veient que avancen molt cada dia, posen molt interès, estan contents, vull dir, disfruten. Tot junt amb nosaltres disfrutem molt, a l'hora d'ensejar i a l'hora d'actuar. I en aquests moments quanta gent participa? Tenim 15. 15 persones. Sí, som un grup de 15, amb nosaltres dos.
I a banda de saber impostar la veu i fer veure que estàs fent aquest playback, les letres les memoritzen moltes persones? Sí, és que això ja està també dit per metges, perquè nosaltres hem parlat amb bastants metges, tenim un metge amic de la família i sempre ens diu «no deixeu això mai».
perquè això és una teràpia tan bona per la memòria, per moure't, perquè es fa també com una gimnàcia, fas tot el cos, o sigui, la memòria, t'has d'ensejar a casa les cançons bé per saber-les fer bé, vull dir, és tota una teràpia, però molt, molt complerta.
Com teràpia és també l'activitat teatral, que també implica memòria, implica saber posar-se a l'escenari, perdre aquella vergonya que a vegades tenim de sortir en públic, i per això tenim Pepita Vidal. Pepita, molt bon dia. Hola, molt bon dia a tothom. Que ets, no sé si una de responsables del grup de teatre, podríem dir... Per almenys la més vella i la més antiga. La més vella i la més antiga.
Us quedem bé la resposta. Sí, sí. I esteu preparant també una nova funció de teatre, perquè ja porteu anys, ja correm també el teatre, el casal. 19 anys. 19 anys porten-ho jo, i almenys 22, que es va formar el grup de teatre, almenys 22 anys. 22 anys que de manera regular hi ha quintat teatre al casal. Per desgràcia, dos dels primers organitzadors van fallir, i llavors algú ho hauria d'agafar. Ho vaig agafar jo, en companyia d'Aida, en companyia de Maria Rosa Díaz, en companyia de 3 o 4...
l'hem anat arrastrant fins ara i ara som de colla 18 18 persones coordinar això damunt d'un escenari no et pots arribar a imaginar el que és quan t'enfades ja ho saps, t'enfades però per almenys si agarren una obra divertida
És que s'ho passen pipa, s'ho passen molt bé ensaiant, inclús els que veiem cada vegada dels ensaios la mateixa obra, m'onríem de les esquets. Però quan ho fan malament, ja per agarrar una vara i començar a pegar varades per allí, perquè el principal és memoritzar-ho, ja ho sabeu. Però després, una simple paraula, no té importància si no l'acompanyes amb gestos còmics. I això, desenvolupar això per a una persona que no ha sortit mai a l'escenari,
doncs costa. Bueno, la pila ja ho sap també, costa. Però, Jaic, ho fan bé. Bueno, jo em divirteixo molt, ja ho saps que jo m'agrada tot el que faig també. O sigui que, després de tants d'anys, si no és per la salut, anem avant. I el dia 21 de febrer toca escenari.
Sí, bueno, tocava a mi tant d'este mes de gener, però hem anat passant d'un dia per l'altre, d'un dia per l'altre, perquè en totes les festes que hi ha hagut, la memòria que teníem ens ha desaparegut. Això són els poborons. Poborons i cava. I cava, i cava. Jo no volia dir cava, però bueno, ho dic patros. I també s'ha de dir família, o sigui, faena familiar.
Perquè de tindre una persona tot xola a casa a tindre'n 7 o 8, la cosa canvia molt. I la memòria se'n va. I ara hem de tornar a reciclar-la. I no hem pogut fer-ho ara al mes de Giner. I al mes de febrer... No hi ha cap pressa, tampoc. Bé, és que ara estem preparant dos. Tres. A veure, dos les farem ara i un altre se farà més de cara a l'estiu. Per l'altre, hem d'acabar primer les que fem ara perquè arrenqui l'altra segona per ensaiar.
És a dir, el 21 de febrer què estrenareu? El 21 de febrer farem un sketch comic que es diu Cinta i Xisco. Cortet. I després farem una obra que es diu Por fin ha llegado mi día. L'autor d'esta obra és Blas Santiago i l'autor de Cinta i Xisco, més ben dit, que ja m'atrabanco, es diu Coses de família o Coses de parella. Coses de parella, més ben aviat.
L'autor és Sisco, el protagonista. Sisco Torres, li diuen. S'està parlant de gent del casal, de gent d'aquí. Sí, sí, i gent que mai en la vida s'havia posat a escriure, doncs ara tenim tres autors. I tu saps, per a veure qui farà primer, qui farà després... Això és bo, perquè a banda teniu un grup de 15 persones, a banda teniu gent escrivint les propres obres. Normalment,
No teníem aquesta possibilitat de tres autors. N'hi teníem quatre, però un ha canviat de casal.
no teníem aquesta possibilitat i el que fèiem era repetir obres que ja havíem fet però tots ja sabeu que el teatre un dia són els mateixos protagonistes però no se fa no hi ha dues funcions iguals i si canvia el personatge de protagonista diem el personatge serà el mateix però no ho farà igual i hem repetit alguna obra i se n'han rit molt i tot i sent la mateixa gent que l'ha vist se'n torna a riure perquè és així el teatre
I ara ja t'hi dic, tenen un projecte, un altre que es diu, calla, un trajecte molt accidentat o alguna cosa així, que l'autor és Josep Ramon, i en tenim dos més que triarem a veure quina de les dues perquè...
Quins dies assageu habitualment? Doncs ara ensenyàvem només els divendres i ensenyàvem allà a les 5 de la tarda fins que acabàvem, dins d'una sala. Però ara, en vista que la memòria ens falla, hem d'activar els ensatges i ensenyem dilluns, dimarts i divendres. Ara resulta que, com que havíem de fer l'obra al mes de Giné,
de forma molt insistent ensayem tres dies. Però és que ja havíem parlat en el que ha de fer l'obra després que a partir del Ginella ensayaria ell. I ahir vam acordar que els que fem l'obra primer només ensayarem dos dies i el divendres començarà a ensayar el que ha de fer l'obra més tard, perquè és que si no, no li donarà temps. Si no, no li donarà temps. Però són divertides totes. Sí, totes.
A banda de totes les activitats que estem nombrant això, és molt important també l'assistència al casal, i són activitats tant al playback, que comentàvem ara, com al teatre, que aconseguissin portar desenes de persones al casal. Moltíssima gent, la veritat, que bueno, ho hem confirmat tant al playback, que va ser l'any passat que van fer una al casal, però després la que van fer...
I després el Sixto Mir. I el Sixto Mir, bueno, és que hi havia Nadal de doscentes, trenta, doscentes, cinquanta persones, tot i que, com sabem, que a la ràpida per sort, culturalment, sempre tenim activitats els caps de setmana i la gent s'ha de repartir. Però tot i això, vam omplir
i tant el teatre, com va ser que l'hem passat també l'obra, com el playback. Estem molt contents perquè cada activitat, inclòs com parlaves tu abans, la del Nadal, que la vam fer el dia 13, va ser un pleno, hi havia moltíssima gent dreta al darrere, perquè la veritat que va fer molt de goig veure que la gent ve en les famílies,
I això és el més bonic, la part intergeneracional, que és a què apuntem. Jo, com a educadora social, sempre està qüestió de la família, la integració, la participació i obrir les portes. Hem de sortir més al carrer i integrar a tothom. Per això aprofitem avui que estem aquí amb ells, amb la Pilar, Josep Maria, amb la Pepita, a convidar tothom que es vulgui apropar al casal. Al casal tenim les portes obertes per tothom, tenim moltes activitats que són catarsis, que és per fer teràpia.
O sigui que, bueno, us esperem a tots, ja us he dit, i aquí teniu gent meravellosa que sempre us rebran a tots els grups, adepreneu idiomes, teniu moltes coses per fer, o sigui que a tothom del poble que tingui més de 60 anys i digui, ara què faig aquesta tarda? Doncs passo pel casal, m'informo, tenim uns llibrets en les activitats, us podem donar el llibre, ho mireu tot i veniu i us apunteu. Us esperem sempre.
Doncs què ha decidit? Pepita, no sé si volies afegir alguna cosa, sí? Sí, volia dir una cosa, perquè ella diu que a partir dels 60 anys... A veure, si l'home té 60 anys, la dona en pot tindre 30. La dona se pot apuntar igual. O sigui, això és una cosa que he notat jo perquè... A la inversa també, no, Pepita? Hombre, clar, en que a la família hi hagués un que ja tingui 60, l'altre, la parella, ja es pot apuntar. Molt bé. Molt bé.
Sí, bé, jo només volia dir, per acabar, que esperem a tothom el dia 31, que vingui tothom, perquè comptem amb tota la gent que ve a veure's i que disfruta, que els farem disfrutar molt, farem un recuperatori de tot el que hem fet fins ara, però també hi haurà alguna cosa nova, per supost. I, bé, i res, que el dia 31 els esperem a tots.
Aquí a Radio Arpita on farem ressò sempre, les activitats que fesseu, les anirem agendant i promocionant de cara a això, de cara a fer que el casal sigui cada vegada més de portes obertes i que no sigui simplement un lloc on van les persones de més de 60, sinó que vagin els de 60 i les seues parelles.
Moltes gràcies, Pau, per l'espai. Un plaer haver-vos rebut, Pilar, Pepita, Mari, com sempre, portes obertes a la reda ràpida, que tingués molt de sort. I Josep Maria, perquè ell sempre està apujant i a darrere, encara que no es veu la seva feina, però ell sempre, sense ell, tampoc no podrien fer res.
expliquem que el Josep Maria estava assegut a quimnatros perquè no tenim càmeres aquí, però ha seguit la paraula. Ha quedat bé, la fili ha quedat bé. Un plaer, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé que s'ampli el casal d'activitats, de tallers i sobretot de públic per aplaudir i de gent que tingui ganes de passar-se molt bé en tots vatros. Molt bon dia. Bon dia.
Fins demà!