Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista.
A pocs dies, per celebrar la festivitat de Sant Antoni, a Ràdio Ràpida hem volut convidar a dos dels grans protagonistes d'aquesta festa, com són els majorals, les persones que acolliran a casa seva la imatge de Sant Antoni i que ens obriran les portes del seu magatzem, de la seva casa, per mostrar-nos de quina manera l'han ornamentat per acollir el sant
i faran que la festa sigui punt d'entrada i punt de sortida durant aquest cap de setmana. Tenim aquí els nostres estudis a la senyora Rosa Vallepere-Giner. Rosa, molt bon dia. Bon dia. I al senyor Joan Batista Reverter. Joan, molt bon dia. Bon dia. Mare i fill.
M'imagino que és un honor per a vatros poder tenir a Santa Antònia aquest cap de setmana junts i poder-ho celebrar en tot el poble. Sí, molt bé. Estan il·lusionats, no, suposo? Sí, perquè és una cosa que jo l'he vist a casa de meus pares
i mos ha agradat sempre. Ma mare feia coquetes per fer-les pel carrer, per donar-les pel carrer, i mon pare pues tamé li agradava tot això. Era el tio Joan de Drapatxos i vull dir-ho que ho han viscut, ho han viscut a casa i ell pues ho ha pogut seguir. I sí, estem contents, jo crec.
No m'ha d'identificar-los, perquè ara m'ha dit de quina família són, i això és molt bonic al poble, encara recuperar, que ens coneixem tots pels renoms i sobrenoms. Com ens presentaríem, de quines famílies són? Nosaltres som de Trebusio, de Molleo Trebusio.
que va ser el que portàvem a Sant Antoni i el tio Joan, i en aquells temps només n'estaven ells dos, o agarrava un o agarrava l'altre. I bé, en aquell temps vingui tants de cotxes, fèiem al carrer, ficàvem uns taulons, i ficàvem els àndits al Massent, però al carrer ficàvem uns taulons, me'n recordo jo ja venut, tenia 5 o 6 anys,
i ficàvem talons al carrer detrás del Miami, el que era el Miami antes, del carrer Valmes, i allí tota la gent del poble i venia, i fèiem la professor i fèiem... Carreres de sac, carreres de sac també. Sí, carreres de sac. Els jocs s'han mantingut, és a dir, abans ja es feien els jocs populars. Sí, sí, sí. Hi havia carrers de sacs que més es feia de jocs.
A quin jugàvem més, als jocs populars? A Trincaolles. A Trincaolles, també. A carrers de... Però això ho fèiem allà dalt, al sindicat. Això ho fèiem al sindicat, això. En aquell temps, es prenen d'aquella del sindicat. A la zona del cap, per entendre'm el temps. Sí. Molt bé.
Me'n recordo jo que antes de fer el cap ho fèiem allí, després quan van ficar el cap ho feien a trasplanada. I bé, fèiem les d'aixòs. Ha canviat molt, no? M'explicaves ara, Joan, per exemple, que hi havia dues persones que s'alternaven abans per a Port del Sant i ara n'hi ha un munt.
Hi ha moltes persones. Hi ha moltes persones. Està molt bé perquè, ja te'n dic, antes només hi havia o Monyai o Tio Joan, sempre anàvem els dos. I ara la gent s'ha animat i dius que hi ha ganes i ara em toca a mi, ara em toca a l'atre.
Perquè això com funciona? Feu un llistat, la gent s'apunta o com va? Sí, t'apuntes a la llista i quan te toca, doncs te toca. Mira, jo vaig tenir-ho fa deu anys, me vaig apuntar i ara em van picar per telèfono, que no em tocava, no em tocava. Però hi ha gent que, per circumstàncies d'això, no li venia bé i si no et va bé, doncs va saltant. El que em van picar per telèfono, diu, Batiste, què vols, ser l'Antoni? I dic, doncs...
Ja m'arribava a casa, que estava fora, dic ara arribaré a casa, ho comentaré a casa, i vaig comentar-ho a casa, dic, pues sí, pues agarrarem, anar tots enguany i ja està. Rosa va dir que sí de seguida, segur. Sí, sí, sí. I mans germanes també. I mans germanes. Quantes germanes són? Dos. Dos germanes més, Marina i Rosana. Molt bé. Sí, sí.
Com t'ha preparat el magatzem Rosa? Ja el té tot decorat, ja el té tot a punt, no encara? No encara, perquè ahir vam fer la barraca però ara es començaran a preparar-se tot la decoració. És un dia que jo recordo quan hem fet visites i estes dies per a fer fotos dels anys passats,
que la gent s'esmira molt en posar fotos antigues, eimes, tenen coses també preparades? Sí, jo crec, mare i ma filla la gran encara més. Ella és una convoyanta. I tinc la neta, que també l'ajuda, i mare meva a elles dos, que si la ficarem així, que si la ficarem aixà, però sí. Tots porten idees. A mi jo tinc anat allà dos rames d'olivera, en olives, m'han dit...
Ja en tinc dos de buscades, però potser el que em va demanar no és el que volia, però és igual, que els rames d'olivera n'hi ha en un munt. I encara tinc els olives per collir, de olives n'hi ha encara. Recordem que la casa la tenim al carrer Montsià. Al carrer Montsià. És la casa d'ells. I que sortirem de la parroquia del barri, que és una de les novetats d'enguany. El corregut farem i travessarem tot el poble, del barri al carrer Montsià, mon anidel. Sí, sí, sí.
La festa començarà divendres, com dèiem, en la processó, que farem cap a la casa de vostès. I allí, a banda de la benicció en l'homocent i això, també servirem una miqueta de cor, mosquetet, ho servirem i tindrem a Diamonis preparant un espectacle que serà molt xulo. És molt gran, l'amagatgem? Cabrem tots per allí? Sí, no? No, només...
Però davant hi ha un jardí, hi ha arbres, no, que allà vindrà gent, els crios i això, jugaran per allà també. Sobretot esperem que feia bon temps. I això comentàvem que... Que no plogui. Que no plogui. Donàvem una miqueta d'aigua al dissabte, veurem si mos aguanta una miqueta. A tot cas, mira... Ipermeables i paraigües. I ja està. Rosa, vostè, ja tenim una miqueta més d'anys que nosaltres dos, diguem-li, quins acords li hi ha entre Sant Antoni i el Cerberó de Minudeta, sobretot?
Oi, mare de Déu, doncs... no me'n recordo molt, però vinga, trobo que... Ha canviat molt, troba que ha canviat molt, sí? Sí, jo crec, jo crec que ha canviat. Perquè abans me'n dia, per exemple, que es feien fins i tot bous, això no l'he conegut ja. Bous per Sant Antoni, ja en se'n feien. Al carrer Fundadors. Al carrer Fundadors, sí.
Vos al carrer per Sant Antoni, devia ser el cap de setmana mateix, o què? Sí, només eren dos dies, només era divendres, o sigui dissabte i diumenge, i això ja no he col·ligut.
Creu que la gent ho vivia més abans o ara torna a viure... Trobo que ara se fa més. Tenen més ànimo, la joventut tenen més ànimo. Sembla la festa que hagués ressuscitat. Sí, perquè va ser uns anys que diràs que se va apagar una mica...
Sobretot quan s'ha morit Montllai o el tio Joan, doncs digues que es va pagar una mica, però sí, s'ha recuperat, s'ha animat, s'ha animat, sí, sí. És bonic, no? Al poc que la gent jove torna a estimar-se aquestes coses. Sí, que torna a estimar, claro, que sí. I tant, que sí, i tant.
Estem parlant, recordem-ho, el senyor Joan Matista Reverter, la senyora Rosa Vallepérez, són els majorals, les persones que ens acolliran a Sant Antoni aquest cap de setmana. El festival de Sant Antoni, la festa d'hivern, podríem dir, és una festa molt relacionada amb un pagès, pagèsos de tota la vida, vostès a casa? Sí, sí.
Tipo de cultus han portat arroz, olivera... A veure, meus pares han sigut pagesos de tota la vida. Tenim terra d'herència, de tot. Encara tenen ara. Sí, però jo me vaig casar en camion, diguéssim, i a casa hem tingut camions.
Molt bé. Però la casa amb uns pares han sigut sempre tota la vida. I ell li ha agradat més la terra que els camions. I ha aconseguit... De fet, les terres les porto jo, les rosau, les oliveres, les porto jo. És una tradició de casa, diguem-ne. Sí, sí. Molt bé.
Imagina que també has vist un munt de canvis, el munt del camp, això. Ah sí, me'n recordo jo quan hi haurà que ens volia ser l'animal. Aquí vaig a la ribera a rebondre l'animal que jo era el xocotet i quan trompeçava en un tarrós anava els segons i se m'anava la pollegana per allà, allà vaig un llai, oi, xai, que s'ha sortit del tornall, bé, cago, torna, marxa atràs.
I ara faig el tractor, agafo el tractor i fico a passar els cautivadors i la guerrilla, les llaures, les xeruetes, i tot ho posa molt amitzat tot. Per ruixar, també vaig anar a Cuba i abans anàvem també a Cuba, però si no, amants, anàvem aquí en el coll, mullà.
en l'egua, anàvem en l'egua allà dalt i ara pugem en els cotxes, en el tractor i mira, sí, s'ha modernitzat, sí. Sí. Ha canviat tot s'ha fet. Ha canviat molt, sí, molt. Coses dels teus i això. Me'n recordo que quan plantàvem l'arròs, jo anava a donar garbes, ara tot se barreja,
I ara es planta en sec, mira, quines coses. Mira si canvia la cosa que ara es planta en sec. És veritat, fan en sec, eh? Ara fan sec. Si els vells d'altres poguessin aixecar el cafè i m'agaven... No pot ser sense aigua, què feu? I ara es planta en sec, ara ser sempre en sec, mira tu quines coses.
I antes fèiem un planter, vés a arrancar un planter, a repartir-se els garbes d'arròs per l'Arrossal, les colles d'homens a plantar arròs, me cago ni es feien naves. A mi ara jo n'ho penso i faig això, me cago ni es feien naves. I miro el quadro i faig, este quadro ho plantaven, me cago ni posa este quadro aquí, és gran este quadro, eh? I això ho plantàvem amb mans
i ara si embargo bé la màquina i en mitja hora me ho sembra i hòstia, pues bueno, tot canvia, claro, tot se moderniza, tot canvia. Una cosa es fa bé i una cosa es fa mal. Correcte. Perquè antes quan anàvem així en colles a plantar això, era una festa. Anem a treballar, però també era una festa. Pues xerraves i feies bromes. Jo recordo que era un griot i donava garbes i...
I dien bromes. I, bueno, ara tot en la maquinaria, tot en la maquinaria, ja estàs d'un tractor de la cosechadora i no parla ningú. Com a molt la ràdio, ja que és la ràdio de la cosechadora i se me fa companyia la ràdio. Sí, sí, sí.
Rosa, suposo que deu ser un orgull també, veure que un fill sigui de tradició de casa. Sí, sí, sí. I que parlen aquesta il·lusió del camp i aquestes coses. Sí, sí, molt, molt, sí. Estem orgullosos i per poder tornar-ho a fer...
I tant, que sí, i tant. Recordem que seran els majorals que repeteixen, per tant, va ser una bona experiència fa 10 anys, ho vau disfrutar molt, i esperem que aquest cap de setmana també ho disfrutéssim tots, en la companyia vostra, que lluisquem molt la casa, i que passéssim molt bon dia. Per acabar l'entrevista, la conversa que hem tingut aquí tan agradable, si us sembla, convidem a tot el poble, que divendres i dissabte... Divendres i dissabte, que vinguem a tot el poble, i els crios, els xiquets...
i despois ha vingit jo els animalets, el dissabte de matí, ha vingit jo els animalets, jo també tinc una coseta, i bueno, i vaig germà també la coseta, i els portarem a ben d'ahir. A les curses potser ja no, però ben d'ahir sí que anirem. No, ben d'ahir sí, sí, ben d'ahir sí, sí, sí, sí.
Rosa Valle Pérez, Joan Batiste, ha sigut un plaer tenir-vos aquí, i divendres mos verem, verem la casa, com ha quedat de bonica, farem moltes fotos per ensenyar-les a la revista, també, i res, desitjar-vos, que gaudiu moltíssim, que xalesseu molt en l'any de Sant Antoni del 2026. Molt bé. Gràcies, Joan. Moltes gràcies. Vinga, vull que vingui la gent, que anima la gent que vingui, que faig bon temps, ja està. Molt bon dia a tothom.
Fins demà!