Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista. Després d'uns darrers mesos de l'any complicats, el Museu de la Mar de l'Ebre recupera la normalitat amb la presentació de la programació anual del centre. Recordem que el temporal alís de l'octubre va causar greus desperfectes en unes instal·lacions que van haver de tancar pràcticament dos mesos per a tasques de neteja i recuperació de mobiliari fet malbé.
Les imatges que vam veure aquests dies, amb tota la plaça inundada i després completament enfangada, feien preveure que l'interior del museu també hauria quedat afectat, i així va ser. Avui volem parlar del museu per coses positives, i per això hem convidat Àngel Pasqual Penya, que és tècnic del Museu de la Mar de l'Ebre, per desgranar aquesta nova programació, conèixer les novetats que presentarà el centre i descobrir quines seran les exposicions temporals que ens sorprendran durant aquest any. Àngel, molt bon dia.
Molt bon dia, Pau, gràcies per convidar-me. Realment va ser un final d'any, un final de curs complicat, no, al museu? Sí, més en unes dates que són orígens, que tots esperem durant tot l'any en molta il·lusió, i al final vam tindre un final d'orígens bastant troncat, però sí que en aquest sentit vull agrair, i me va sorprendre moltíssim, no només la resposta de l'Ajuntament en ser un equipament municipal,
sinó també de tota la ciutadania que es va volcar voluntàriament i desinteressadament a netejar aquests espais i recuperar el barri el més aviat possible. Al final, un cop així, et trenca l'activitat per la meitat, però veure com tan ràpidament, en pocs mesos, ja tornàvem a tindre una activitat ordinària normal, penso que és una cosa que ens hem de sentir orgullosos els repitencs i les repitenques de tindre aquesta solidaritat veïnal que tenim.
I per sort tenim el museu novament obert i avui, ja et dic, ja era insistir en aquest sentit positiu, que tornem a tenir el museu a l'abast de tots els repitencs i visitants de la nostra població i per tant la pregunta és inevitable, com ha anat aquesta reentrada?
Bueno, en alguna porta que no ens tanca, perquè està omflada, però hem pogut recuperar la normalitat. Hem pogut obrir, com us dic, en les nostres exposicions permanents, que com ja molta gent sabeu,
és l'espai arbó dedicat a la vida i obra de l'escriptor Rapitenc, la nostra sala de fauna marina en una magnífica col·lecció de moluscos de tot el món i dedicada a la fauna i flora de la Mar de l'Ebre.
i finalment la sala d'arqueologia i història, que ens parla d'esta meravellosa història i aprofitament humà que tenim des de l'antiguitat fins als nostres dies. Això és el que podríem dir, grosso modo, la col·lecció permanent, allò que sempre podem veure al museu, i que moltes vegades, Àngel, no sé si tens la sensació també que a vegades als repitecs ens pensem, ja he anat al museu, ja l'he vist, i realment el museu no te l'acabes mai, en la col·lecció permanent.
No, la veritat és que jo ara porto 8 anys i encara estic descobrint algun objecte, perquè sempre hi ha alguna peça que al principi t'ha cridat més l'atenció i sempre hi ha peces molt vistoses, se m'ho correix.
l'obot Jose que tenim, que és molt vistós, tenim la tortuga Careta, que sempre és la preferida de tots els xiquets i xiquetes. Són peces que són molt vistoses, però a vegades hi ha alguna moneda que ens explica coses i anècdotes i curiositats de la història molt concretes o algun utensili de cuina que ja no s'utilitza,
o algun animal que, no sé, se m'ocorreix per exemple el pegell, que és un peix que no és molt conegut, però que moltes vegades desconeixem perquè gastronòmicament, tot i que és comestible, no és de primera divisió, per entendre-nos. Però això fa que a poc a poc pugues descobrir mil i un objectes que segurament, com tu dius, no t'acabaries mai.
Tanmateix, és cert que allò que resulta més cridant a vegades als museus són el que diem les exposicions temporals, aquelles mostres que durant uns dies, unes setmanes, uns mesos, arriben als museus i que ens permeten sorprendre'ns. En què ens sorprendreu enguany al museu? Què teniu preparat?
Jo sempre dic el mateix, les exposicions permanents potser són per a aquella gent que vol descobrir els repitencs, a l'abadia dels Alfacs, a la Mar de l'Ebre, gent que ve de fora i no de fora sinó del territori, però que vol descobrir com som, per què estem aquí i quins són els nostres costums. La sala d'activitats temporals és tot el contrari, és per a aquella gent que és del poble, per això la sala és gratuïta, repeteixo, és gratuïta, podeu vindre sempre,
I portem exposicions que al final són de molt nivell, exposicions que potser hauríem d'anar a Barcelona, València o Madrid per a vore i que les tenim aquí al costat de casa i que fan que el museu contínuament tingui un dinamisme cultural que permet retornar sempre que podem.
Enguany prenem un format nou d'exposicions temporals, en què hi haurà cinc exposicions temporals, a més de diferents mostres més menudes que tenim a la nostra sala polivalent. Jo sempre diferencio entre mostres i exposicions, les exposicions solen tenir una major envergadura, un major...
nivell de producció, podem dir, les mostres solen ser més efímeres, solen ser en un format més menudet, però que al mateix temps ens donen moltíssim dinamisme pràcticament en activitat cada 15 dies. Enguany tindrem 5 exposicions, com et dia, tindrem l'exposició Badia de la pintora Lídia Roixet de febrer-abril, un cel ple de peixos de l'escultor rapitenc Damià Montes entre l'abril i juny,
Deltes del Mediterrani que ens ve de Casa Mediterrani d'Alacant entre juliol i setembre.
I després passarem a finals d'any amb Ducloi Ordinaire, el testimoni francès, una exposició que ens ve de l'Arxiu Comarcal del Ripollès, juntament amb l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, una exposició que serà la d'Orígens i que penso que serà molt impactant, de setembre a novembre, i tancarem l'any en De Pell Salada, una exposició mixta de la pintora sabadellenca Assumpció d'Istrell entre novembre i gener de 2027.
Així doncs, arrenquem el mes de febrer amb Lídia Roixet, que és una coneguda ja de la nostra població. No sé si ens pots desgranar una miqueta més aquesta primera exposició, ja que la tenim d'aquí dues setmanes pràcticament. Lídia Roixet presenta una exposició en la seva línia. Ella és una pintora molt orgànica que a través de les seues obres transmet possiblement la pau que podem observar un dia de calma a les 6 del matí al mig lavadia.
és una pintora que se fixa en elements paisatgístics com els arbres, com les cases de camp, com la mar i també les salines, cosa que invito també a descobrir una mica no només la producció humana
i també valor natural que hi ha, sinó aquesta part, podríem dir, quasi més filosòfica, aquest sentiment de pau, d'harmonia, de calma que transmet tot aquest paisatge salinè.
Ella ens portarà una exposició de diferents quadres que penso que lliga molt bé a imatge i poesia. Són imatges que parlen per a elles mateixes i que tenen un toc poètic, un toc filosòfic i amb molta càrrega emocional.
Comentaves que una de les novetats és aquest canvi de format de passar de 6 exposicions a 5, de manera que tindrem més espai, més temps per a poder-les veure, però segurament hi ha altres novetats al Museu per Enguany.
Tindrem novetats i clàssics que es reinventen, com per exemple el cicle de conferències Històries de la Mar de l'Ebre, un clàssic que ja, com sabeu, portem molts d'anys fent i que són conferències amenes que connecten els científics que estudien la costa de l'Ebre en el públic general.
Enguany el canvi és que passem les conferències els dijous i que canvien d'ubicació, ja que les celebrarem al Centre d'Economia Blava. Penso que en els companys del Centre d'Economia Blava estem agafant una dinàmica de treball molt interessant i trobo que això és una activitat més que reafirma aquesta relació, aquests vincles que estem fent.
Possiblement el gran canvi que tinguéssim en guany sigui la ruta d'estiu, que es reinventa completament. Fins ara portàvem fent un somni il·lustrat, aquest viatge per els inicis de la ràpida de Carles III.
ja portàvem ara t'ho diré de memòria però potser portàvem ja uns set anys fent-la 7 o 8 sí sí uns quants. Enguany canviem de format i passem a fer una visita nocturna que és algo que feia temps que volia fer una visita al museu l'hem titulat com la visita misteriosa i simplement per desgranar té alguna idea només dir-te que al cartell hi ha un cor marí i una espelma de la verge del carme.
I fins aquí podem llegir. Fins aquí podem llegir. Nit, misteri i alguna sorpresa. Molt bé. I a més a més, comentaves també que teníem el servei de monitoratge. En què consistirà això?
és una de les coses que més content i orgullosa estic de tirar endavant enguany, que és el nou servei de monitoratge. Presentem una nova persona que serà la responsable única i exclusivament de promocionar el museu, de gestionar les visites guiades i fer d'ambaixador o ambaixadora del final del nostre museu i del nostre poble.
És un servei que farà visites guiades a les sales del museu, també farà rutes per la població i tallers. Penso que això ens ha de donar no només dinamisme, sinó una activitat cultural molt més accelerada, ja que, t'he de ser sincer, Pau, jo no tenia temps de promocionar...
Tot el que voldria el museu. Penso que tindre una persona únicament destinada a aquesta tasca ens donarà un impuls bastant gran, la veritat. Segurament. El museu, a més a més, forma part de l'activitat cultural i social i festiva, diria fins i tot, de la població, de manera que participa en altres activitats que no són pròpiament del museu, però que sí que són de la ràpida. Penso, per exemple, en orígens, però segurament tens altres cites marcades al calendari.
És molt important que els museus com a centres culturals incideixin al final en la vida cívica de les poblacions, ja que com a mínim la visió que tenim els museus moderns són una visió inclusiva, participativa,
i oberta a tothom. Tenim festivitats que són locals i que molts coneixeu, com per exemple, Pau, molt bé dir orígens, que com a un dels centres neuràlgics, evidentment, participem en la festa. Tenim altres festes pròpies, podríem dir que és el Dia Internacional dels Museus, aquell cap de setmana, que fem jornada de portes obertes, que fem activitats pròpies de museus i que en guany ja tindrem alguna... Bueno, no, ja ho tinc, ja ho tinc...
La idea que encara no et desvellaré, sobretot serà de caràcter familiar. Intentem que sigui sempre més familiar en unes èpoques que ja és maig, comença a fer bon temps i la gent ja té ganes de sortir. També tallers de Nadal, que intentem participar portant aquesta part més cultural, més científica, a aquesta activitat lúdica.
dels tallers de Nadal. I alguna activitat també, podríem dir, com a supra municipal, que és Ebre, Art i Patrimoni, un certament artístic i musical i artístic que està dirigit pel Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre i que, en bona sintonia, continuem participant.
No sé si ara t'enganxaré així una mica sense dades, però segurament les tens al cap una mica. Per aquelles persones que pensen a vegades que pel museu va poca gent i això, sorprenem-nos una mica amb les xifres de persones que visiten el museu al llarg de l'any. Segurament les tens al cap. Quanta gent arribiu a atendre?
Normalment estem parlant d'entre uns 14.000, 15.000 visitants, és com si tota la ràpida visités el museu. Al final comptem tots els visitants que venen i paguen una entrada, també els assistents als actes, quan fem inauguracions, quan fem orígens, quan fem el Dia Internacional dels Museus. Hem de pensar també que el museu no és només les seues sales, jo tinc una idea de museu bastant més extensa,
un visitant quan entra al museu i ja se troba a la plaça, a la immensa plaça Agustí Vizcarro, on tenim una museografia exterior que explica els orígens de les casotes i la seva història, on tenim la barca dels Maians,
en la qual també en guany acabarem de fer un projecte museogràfic i en coses que aniran sorgint pel poble i que més endavant te desvetllaré. Però al final el museu penso que és un centre que ha d'atraure a tothom, que és símbol de...
de coneixement, de rigor, de professionalitat i també de gaudi cultural, que no tot ha de ser, sempre ha de lliure una mica dins del nostre esbarjo, però també una mica de coneixement i cultura sempre va bé.
En el públic del turisme, que solen acudir al museu, penso en la gent gran, per exemple, en els autobusos, les excursions i així, també teniu moltes escoles que visiten el museu, no només per viatges de final de curs, sinó com a interès que tenen per veure el nostre centre. Jo sempre dic que trobo que el museu és l'únic centre que col·labora en totes les regidories del poble. I a vegades pot sonar una mica exagerat, però de veritat que trobo que he parlat
per a projectes en tots els regidors d'aquest Ajuntament. No només la cultura, evidentment, sinó l'educació, és un dels pilars fonamentals del museu. Ens visiten escoles no només de la població ni del territori, sinó de Saragossa, de Barcelona, de València, o sigui, hi ha moltíssima gent interessada en conèixer el museu com una part de la seva formació no curricular.
Treballem en altres ambients i les escoles oferim activitat des de Parc Bulari, on tenim activitats per a descobrir el museu, fins a la universitat. Intentem abarcar al final totes les etapes formatives dels alumnes. Treballem també en serveis socials, oferint visites gratuïtes,
visites guiades de franc a col·lectius sociosanitaris, estic pensant que col·laborem molt, per exemple, en el centre obert, en Creu Roja, per exemple, aquí a la Ràpita, i també en altres àrees i de temes que a vegades poden sonar una mica fora de lloc, sí que turisme pot ser una branca que és molt propera, però també treballem en la regidoria de comerç per promocionar
el museu dins de les fires, o treballem també en, no sé com se diu, la de transició ecològica, medi ambient, fem activitats, per exemple, ara estem preparant en Take Action Delta, una exposició fotogràfica sobre les diferents activitats que han fet de neteges de platges, i nosaltres mateixos, jo mateix, ja he participat en ells, recollint brossa de les platges, vull dir que al final la idea de museu, com te dic, penso que ha de ser extensa a totes les àrees de
de cultura i de coneixement de la població. Acabem de reobrir el museu, acabem d'encetar l'any amb totes aquestes propostes que ens està desgranant Àngel Pasqual Peña. Àngel, per acabar, gairebé, si haguessis de fer una carta dels desitjos del que esperes en guany del museu, què escriuries? Uf... A banda que les portes no estiguin omflades, a banda d'això...
Li tindrem que dir a l'alcalde que prepari la cartera, vull demanar molts diners als reis. Demanar és gratuït, ja ho saps. Però demanar que no quede, no? Mira, una de les coses que em fa més il·lusió en guany potser és recuperar l'activitat diària, és veure les sales plenes, és, jo sempre dic el mateix i tu ho saps molt bé, a la cultura no guanyem més diners per quan més gent vingui.
però al final que les sales, que tu facis una activitat, una exposició, i que el dia de la inauguració no siguéssim tres, siguéssim cent, això t'ompli. Jo surto en un pit com un colom. És la millor recompensa. És la millor recompensa. Al final, veure que el teu projecte no només està al teu cap, sinó que la gent l'acaba acceptant, li acaba agradant, i veus que estàs ficant el teu granet d'arena, el teu autobot per construir una ràpida millor,
Això és preciós i a mi potser és una de les coses que espero que a poc a poc anéssim construint entre tots. Penso que l'últim que ens quedarà, Àngels, recordar a tothom els horaris del museu per si algú se li ha escapat o si encara algú està en horaris d'estiu. Aquestes horaris d'hivern, recordem que tenim doble horari i ara quins dies podem visitar i en quines hores el Museu de la Mar de l'Ebre?
Mira, Pau, per a tu i per a tothom, el museu obre de dimecres a diumenge, de 11 a 2 pel matí, i de 4 a 7 per la tarda. Llavors, a part d'això, si algú vol realitzar una visita guiada, pot trucar directament al museu i sota demanda, inclús en exclusiva, li obrirem el museu per al seu grup, per a la seva associació, etcètera.
Els preus del museu i de l'entrada són l'entrada general dos euros i l'entrada reduïda un euro, amb entrada gratuïta tots els primers diumenges de mes.
Preus més que simbòlics, horaris molt diversos. Espero que tothom pugui gaudir d'aquestes magnífiques instal·lacions que tenim a la Ràpita, al Museu de la Mar de l'Ebre. Avui n'hem parlat amb Àngel Pasqual Peña, que ens ha desgranat una mica algunes de les iniciatives, de les exposicions i de les activitats que s'han organitzat. Però no dubtem que al llarg de l'any, Àngel, continuarem parlant-ne més puntualment a mesura que aquestes activitats vagin desenvolupant-se i que ens pogués encara ampliar-ne molta més informació.
Ha estat un plaer rebre't aquí els informatius de Ràdio Ràpida a l'entrevista i sobretot desitjar que aquesta il·lusió que tens de veure el museu ple que es faci realitat i ja mateix. I tant que sí, que ho farem. Moltes gràcies.
Fins demà!