logo

L'entrevista

Programa d'entrevistes on es tracten temes d'actualitat. Programa d'entrevistes on es tracten temes d'actualitat.

Transcribed podcasts: 26
Time transcribed: 8h 8m 13s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista.
Aquest divendres a l'Església Nova tindrem l'oportunitat de gaudir de l'acte de presentació de la primera novel·la d'una jove rapitenca molt jove de tan sols 15 anys. Nord Miralles ens donarà a conèixer una segona oportunitat, la història amb la qual debuta al món de la literatura.
I sí, abans ho hem dit bé, tan sols té 15 anys. I avui l'hem volgut a convidar els nostres estudis a Ràdio Ràpida per parlar-hi, perquè ens explica aquesta experiència i que ens fa ser una pinzellada del que veurem i sentirem divendres a l'Església Nova. Nor, bon dia. Bon dia. A veure, si ens haguessis d'explicar qui ets, com ho faries. Explica'ns una mica què estudies, on, qui és la teva família. Presenta't una mica, va.
A veure, jo me dic Normiralles i soc d'aquí al poble, com ma mare, i mon pare ja s'ha d'ell però ja fa tants anys que està aquí que ja el coneix tothom. L'hem adoptat ja, no? Sí, sí. Ja és nostre. Jo estudio, bueno, estic fent quart d'ESO a Les Monges, d'aquí la Ràpita, i l'any que ve tinc pensat anar a fer batxillerat al seminari.
A Tortosa? Sí. Molt bé. I tens pel cap ja que t'agradaria estudiar més tard o ja tens? Sí, sí. A veure, tinc una opció que m'agradaria ser psicòloga per ajudar a tots, però encara no ho tinc clar del tot.
Tens temps, tranquil·la. Molt bé. Doncs això, estàvem dient que només en 15 anys has publicat el teu primer llibre, Una segona oportunitat, una novel·la que hem pogut llegir aquesta setmana, que m'ho has portat aquí a la ràdio. Explica'ns una miqueta, a veure, els orígens. Anem a veure quan vas començar a escriure la història i per què. Què et va impulsar a fer-ho?
Jo vaig començar a escriure la història fa més de vuit mesos perquè, clar, quan toques a escriure la història també té un procés de l'envies i tot. Llavors, més o menys vuit mesos. Què passa? Que jo estava passant per uns moments difícils de la meva vida i vaig decidir començar a anar a la psicòloga. Molt bé. Quan jo començava a anar a la psicòloga començava a fer una activitat que era com a fer un diari
al meu mòbil, a les notes del meu mòbil. I posava coses bones i coses dolentes que em passaven durant el meu dia a dia. Llavors, quan jo ja estava millor, ella me va donar l'alta i jo em vaig adonar que escriure per a mi me servia molt perquè era com que deixava de donar la importància a tot el que passava i només centrava en mi. Llavors vaig decidir continuar fent-ho, a pesar que jo ja no anava a la psicòloga.
Hasta que un día se me iba a ocurrir la idea de, y si creo una historia, y si le da vida a unos personajes que a veces son reales y a veces no, dependiendo de cómo yo me sentía aquel día, tal vez eso también me podría ayudar y motivar. Y así va a ser.
És a dir, que aquelles notes que prenies al mòbil com a exercici de la teua psicòloga no són l'origen de la novel·la, sinó que van ser el que et va animar després, l'impuls. Molt bé, molt bé. Explica'ns una miqueta com té naïja llavors la idea, la trama principal de la novel·la. Com té bé?
Jo crec que no és una idea en concret, sinó uns sentiments que jo feia més dels que estava sentint i al final, doncs això. Jo també, a part, estava llegint uns llibres que m'han ajudat molt i m'han inspirat molt, que després ja els diré,
I això m'han inspirat molt i m'agradava molt la manera que descrivien les històries. I això vaig pensar, i si creieu aquests personatges, maquillant els meus sentiments, jo crec que podria ser un bon projecte per a mi. Llavors hi ha una miqueta d'experiència personal en aquesta història? Sí.
Hi ha una miqueta almenys. Molt bé. El títol Una segona oportunitat ens parla d'això, de segones oportunitats, de poder corregir coses a la vida. Què significa per a tu el concepte segona oportunitat?
Per a mi crec que una segona oportunitat és molt important i sobretot parla de la perdó, però no cap a altres persones sinó cap a un mateix. Perquè jo crec que si, per a començar, t'has de perdonar tu mateix i t'has de donar a compte que per un error que tu hagués pogut tindre en un passat, això no pots justificar-te en tot el delent que et pugui passar a continuació.
Llavors, quan tu aprens a perdonar-te i perdonar l'altra gent i a confiar en tu mateix, jo crec que això ja és estar en pau en tu mateix i d'això parlar el títol. Crec que m'has avançat fins i tot la pregunta que t'anava a fer ara perquè volia comentar-te quin és el missatge principal que t'agradaria transmetre a través de la novel·la i crec que has dit una paraula molt bonica ara, perdó, que suposo que deu anar per aquí, la idea. Perdó. És una idea important de la novel·la. Sí. Hi ha moltes coses a perdonar entre els personatges? Sí.
Sí, jo crec que sí. Moltes, però no les revelarem, eh? No, no. Abans de l'entrevista m'ha estat parlant i ja hem quedat tots dos que intentaríem revelar el mínim de la trama per deixar que els lectors la puguin descobrir per ells mateixos i que el divendres, sobretot, se puguen sorprendre una mica. No és qüestió d'anar fent espòilers, ara. Com compagines els estudis en el procés d'escriptures i quant te poses a escriure tu? Perquè de deures i de feina per estudiar els teniu un munt. Com ho fas? Sí.
Sincerament, no m'agrada compaginar-ho. A vegades, sempre, la majoria de vegades que tinc tanta feina, sempre és quan estic més inspirada i sí que intento donar-li el mateix pes a les dues coses, però no sempre és així i com a mi m'encanta escriure, a vegades sí que m'encanto més per escriure, però després sempre acabo fent els deures, estudio i tot, però sempre com a segona opció, en què a vegades no pugui ser així.
Sort que has dit que fem la feina i estudiem, perquè ho està sentint molta gent, això, eh? Sí, sí, sí. Així no tens una rutina, no? No ets aquell que m'aixec a tal hora i he d'escriure una hora sí o sí, no. No, perquè jo sé que si m'he posat un horari d'ara tinc a escriure això i això tots els dies, sé que no ho compliré, així que quan m'ha de inspiració, escric. Aprofites. Ara, m'imagino, fa vuit mesos, quan comences la novel·la i tu et poses davant, no sé si l'ordenador o la llibreta, no sé com escrius, com escrius tu?
Les idees les tinc en una llibreta, totes. I les organitzacions dels capítols també. Però l'altre, quan escric els capítols, estan a l'ordinador perquè és més fàcil i ràpid. És molt més fàcil. Però si t'anava a preguntar si vas tenir, quan vas començar la novel·la, allò que els escriptors diuen la síndrome del full en blanc, que és aquell terror de posar-te i dir, i ara com començo? Te va passar això o ja vas abocar-te directament?
En el meu cas, no, perquè els meus capítols de fet eren els més reals, llavors eren els que més sols anava, l'únic que canviava algunes coses perquè no fos un diari, però sí que eren els més sols. Què passa? Que ara els llegeixo i no m'agraden gens perquè, clar, recordo una versió de mi que ho estava passant malament i no és que m'agrada recordar aquells sentiments, però bé.
Però està allí, forma part de tu, de la teva vida. Sí, però està allí, sí, sí. M'ho has contestat una mica ara, però t'ho repreguntaré perquè m'ho expliques millor. Escrius fent un croquis, és a dir, te planifiques el que és la trama, els personatges i tot prèviament, o vas escrivint i modificant-los sobre la marxa?
Hi ha molta gent que quan comença a escriure un llibre ho té tot superplanejat i tot superperfecte, com començar i com acabarà, que no és el meu cas, perquè jo vaig començar amb unes idees i van acabar amb unes altres, però sí que tinc, per exemple, el capítol 1, tinc la idea principal només del capítol. Què passa? Que tampoc, quan jo començo a escriure, com no sempre estic inspirada, a vegades escric el capítol 1 i a vegades escric el capítol 30. Llavors jo crec que aquesta és la millor manera perquè sigui més reals.
Notaves quan escrivies que els personatges com si s'etrenessin de les mans, que agafaven vida, miraven per camins? Sí, a vegades pensava tant en el que tenien que dir a cada capítol i tot que me n'anava a dormir i pensava, ja ara què posaré i ara tal. Parlem una miqueta del repte més gran que t'has trobat a l'hora d'escriure i publicar la novel·la. Quina ha sigut la complicació més gran? Aquell moment que dius, això ho llançaria tot pel pedreguer?
Jo crec que a mitjans de quan estava escrivint el llibre, no quan l'he acabat, sinó el procés de dir ara sí que ja és el final, perquè hi havia moments que dia i si no l'acabo, però al final sí que el vaig acabar. I després també, quan una vegada ja està publicat, a les crítiques que tu et pots exposar, perquè, clar, saps que tothom podrà opinar... Evidentment. Però bueno...
Però bueno, forma part de la cosa. Sí, sí, jo l'he decepto totes. I tant, no es pot agradar a tothom, tampoc. Has optat per l'auto-edició, has editat tu mateix el llibre. Com és la de l'experiència? Explica'm-vos una mica tot el procés. Com se fa per editar un llibre una vegada i el tens tot a l'ordenador?
No era la meva primera opció fer-ho així, però, clar, jo, quan vaig acabar d'escriure'l vaig mirar els diferents camins que hi havia i hi havia diferents, però ningú no m'agradava. Hi havia dues opcions, que són les editorials. Unes editorials són les que tu pagues perquè elles te'l publiquen i les altres tu envies el teu manuscrit i elles, quan veuen potenciar en tu, elles t'ho fan tot.
Què passa? Que per a la primer tipus d'editorial a mi no m'apareixia just perquè jo no volia enviar el meu llibre perquè no m'adonessin ni la seva opinió, només que m'ho publiquessin pels diners. I l'altra opció m'agradava però te demanaven ser major d'edat, cosa que jo no soc. Ostres!
llavors no podia ser llavors també hi havia una altra opció que era per concursos però tampoc era el meu objectiu llavors hi ha una amiga de ma mare que ja ha autopublicat més llibres a Amazon i també li encanta fer això i un dia li vaig comentar i s'ho va interessar per mi llavors li vaig enviar el meu manuscrit que tenia al Drive i ella m'ho va corregir tot sense canviar moltes coses perquè sigui meu i m'ho va publicar i gràcies a ella tot
Ja que ho has nombrat, és una de les possibilitats de comprar-lo a través d'Amazon? Sí, sí. I en forma digital i paper, estan els dos, com funciona? Sí, o sigui, tu el pots buscar a Amazon i allà te sortirà ja el llibre. I també vull donar gràcies a ella, que sou Mireia Grasi, que sense ella no hagués pogut tindre-la ara mateix aquí.
Segur que ha fet l'última mirada i ha dit cap a publicacions, ja? Sí, sí. Molt bé. Doncs un acord per en ella, també. Algun personatge en especial en el qual te sentis identificada o li tinguis més carinyo que menys en aquesta novel·la? Sí. Quina és? Hanna. Hanna? Sí, perquè en el sentit dels sentiments que ella va sentint durant la novel·la, com és un procés que també va ser per a mi, jo crec que com a persona som les dues iguals
No dic que les accions que li passin a ella me passin a mi, vull que això quedi molt clar, però sí que en el que ella va sentint també em sento jo i és com si fos jo. Ara sí que ja que han nombrat a la Hanna potser valia la pena que féssim dues línies argumentals de la història que trobarem aquí, perquè no és una història de terror, no és una història extraterrestre, sinó que és una història d'amistat, d'amor, una història jove, per a gent jove. Fem dues línies de l'argument, sense spoilers.
Hanna és una xiqueta que també té 15 anys i comença a tindre problemes i desacords amb el seu entorn. I se li ocorreix una idea de... I si me'n vaig a intercanvi un any? A veure què passa. I allí comença una història molt intensa i molt interessant. I intenta buscar respostes a les preguntes que té.
Perfecte, perfecte, així ho dius, molt bé. A qui recomanaries aquesta novel·la? És a dir, penses que és una novel·la per a gent de la teva edat, per a gent també més gran, per a gent més jove encara? Què trobes? Jo crec que aquesta novel·la pot servir per a bastants tipus d'edats, perquè pot servir tant com per a la meva edat,
ja que té un punt de vista des de com se sent un home adolescent i també per als adults perquè així poden recordar a ells com es van sentir de joves. Molt bé. Penso després d'haver llegit que sí, que tens tot arreu. Com va reaccionar el teu entorn? Parlo de família, amics, quan els vas dir tinc un llibre i el vull publicar?
Uf, bueno, primer que tot, del procés ningú sabia que jo estava escrivint un llibre. Ho tenies amagat? Sí, era un secreto, perquè com tampoc sabia si l'acabaria o no l'acabaria, vaig decidir que millor així. I què passa? Que quan jo ho vaig dir, que ja era pel final, tots se'n van posar supercontents, la veritat, i ara estic superagraïda perquè ara que ja el tinc publicat,
Tothom a classe, amics, la família, tothom que me trobo, m'al·laga i em diu que moltes felicitats. I què vas sentir la primera vegada que vas tenir la novel·la a les mans? Publicada, eh? Em refereixo a un llibre. Què vas sentir? Molt d'orgull perquè jo sé tot el que vaig arribar a sentir i haver-ho pogut arribar a tindre-ho tot en un llibre físic meu, que l'hagi escrit tot jo, m'encanta.
I tant que sí. Què és per a tu escriure? Què significa? Què t'aporta? Per a mi escriure ha sigut descobrir una nova part de mi, perquè escriure m'aporta pau, tranquil·litat i sobretot molta autoreflexió, ja que quan escric penso en el que sento durant aquell dia. I m'imagino que com a escriptora també ets gran lectora, t'heu agradat molt llegir. Quins llibres t'agraden? Quins llibres tens a la tauleta de nit tu ara mateix?
Tots són d'amor. Però sí, perquè és el que més m'enganxa. Però no tinc problema tant per a llegir, m'agrada quasi tot. De les autores que més m'agraden, Mercedes Ron, que tothom la coneix.
I la que em va inspirar molt per escriure és una que se diu Chloe Walsh, que té molts llibres. La veritat que un llibre en concret va ser Vintín Trece, que també és una història d'amor i m'encanta com descriu els personatges i la seva història.
No sé si després d'una segona oportunitat, que la presentarem aquest divendres, a dos quarts de vuit de l'Església Nova, no sé si pel calaix tens alguna idea més o la llibreta plena de notes per a una segona novel·la. Com està això, Nor? Sí, sí. Hi ha més coses? Ja estic en la segona. La segona part d'una segona oportunitat. Segona part del llibre? Sí. Molt bé. I ja la tinc bastant avançada. O sigui que ja veurem què passa. Això tardaràs menys de vuit mesos pel que veig, eh? Sí.
Molt bon senyal. Nosaltres tenim moltes ganes de dir, vendre's, veure l'Església Nova, plena de gent, gaudint amb la presentació d'aquesta novel·la, una segona oportunitat. Jo estic segur que hi haurà una gentada, perquè només en família, en amics, i hi ha gent que té la curiositat de dir, a veure aquesta xiqueta, perquè és que és una xiqueta, insisteixo, té 15 anys, a veure aquesta xiqueta, què mos ha escrit aquí, què mos presenta? Jo crec que és l'escriptora més jove que hi ha entrevistat mai aquí a la ràdio.
Ja estic molt content, la veritat. Divendres mos veiem allí. Ha estat un plaer compartir aquesta estona amb tu, parlant de llibres, parlant de la segona oportunitat i veure't somriure d'aquesta manera, perquè és senyor que estàs molt satisfecta de la feina que has fet, que estàs molt contenta i m'imagino que això ho encomanes també a tot el teu entorn. Sí, la veritat és que sí.
Enhorabona, Nor, mos venim divendres? Sí, claro. Doncs si et sembla, les últimes paraules d'entrevista són teues per a convidar tothom a que vinguin divendres a l'Església Nova. Tens el micròfon per a tu, va. Jo us convido que vinguésseu tots los divendres a Vorem perquè serà superentretingut, passarà superràpid i podré contar més sobre el llibre i més curiositat sobre ell i del procés d'escribint-lo. I una cosa que mos hem deixat, signaràs llibres també? Ah, sí, i me faré fotos i podré firmar-nos el llibre dedicant-lo.
Així que ho direm moltíssim. Enhorabona, honor, una abraçada i ens veiem divendres a l'Església Nova. Gràcies.
Fins demà!