Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista. Avui, 31 de març, és el Dia Internacional de la Visibilitat Trans, una data que arreu del món ens convida a posar llum a les vides, les experiències i les realitats de les persones trans i a recordar la importància de continuar treballant per una societat més justa, respectuosa i inclusiva.
La festivitat va ser fundada per l'activista transgènere de Michigan, Rachel Crandall, l'any 2009, com una reacció a la falta de dies de festa LGTBI que celebren la visibilitat de les persones trans, ja que l'única commemoració coneguda llavors se centrava en les persones transgènere i que era el Dia Internacional de la Memòria Transsexual. Llavors recordaven les persones transgènere víctimes de crims d'odi, però no reconeixien ni celebraven la visibilitat de membres vius del col·lectiu.
És per això que la Rachel Crandall l'any 2009 va decidir celebrar aquesta data les persones vives en una data per celebrar i recordar la memòria transexual. La Regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament s'uneix a aquest dia no només des de la reivindicació sinó també des de l'estima, el respecte i el reconeixement. Perquè parlar de visibilitat trans és parlar de persones que han hagut de lluitar i moltes vegades encara lluiten per poder ser qui són amb dignitat i llibertat.
Per això hem volgut preparar avui aquest espai a Ràdio Ràpida, un espai per escoltar, per sentir i per entendre una mica millor aquesta realitat. I ho fem d'una manera especial. Avui ens acompanya una persona que no és trans, però que des del món del drac ha volgut estendre la mà al col·lectiu. És una persona que des de l'art, l'expressió i el respecte contribueix a generar mirades més obertes i més empàtiques. És l'Oció Barcelona i parlarem amb ella d'aquí uns moments, perquè sabem que no és el mateix viure una identitat
que interpretar-la, però també sabem que quan hi ha consciència, respecte i estima es poden crear ponts importants. Avui des d'aquest micròfon volem posar en valor tots aquests ponts i sobretot volem recordar que la visibilitat és clau perquè allò que es veu es reconeix i allò que es reconeix se pot respectar.
31 de març, a Ràdio Ràpida ens unim a aquesta visibilització, parlarem amb Rocío Barcelona, Barcelona, però abans compartirem també unes paràloles amb la regidora de Polítiques Socials i Igualtat, Noelia Belmonte, que ens acompanya. Molt bon dia, Noelia. Bon dia, Pau. Per comentar una mica, si et sembla, des de l'Ajuntament, com es dona visibilitat a aquestes dates i si hi ha alguna activitat que ens ajudi també a compartir aquesta realitat al nostre poble.
Doncs bé, ja saps que, i per a la gent que ens escolta, ja sabeu que ja fa un parellet d'anys que sí que celebrem l'Opray, també que és un dia que és molt assenyalat, és el dia de l'orgull, podríem dir. LGTBI sí que és veritat que la gent no té molt identificat el calendari, però hi ha moltes altres, ahir just ho parlàvem amb Rocío, hi ha moltes altres dates que passen més desapercebudes i hi ha col·lectius que no se senten tan reconeguts i tan visibilitzats i crec que en petites...
fets, com per exemple avui, que estem aquí parlant a la ràdio, la gent ho està escoltant, i Rocío després sabrem una mica més d'ella i del seu recorregut també, i adreçarà unes paraules a tothom que l'escolta i al col·lectiu. Jo crec que començant per una cosa senzilla com això, i acabant també fent accions més visibles, com una exposició que tenim, que des de l'equip de govern han volgut acompanyar aquest dia tan senyalat,
en una proposta concreta com dia, que és una exposició que tenim al Maset i que posa el focus en les realitats d'aquestes persones trans que tenim al nostre territori, en concret a les Terres de l'Ebre, que sí que és difícil ser visible ser una persona trans, a les Terres de l'Ebre encara més, no? I és una manera de dir que estem aquí i nosaltres, en aquest cas, les persones que no formem part d'aquest col·lectiu, us acompanyem i us fem visibles. I crec que és una manera també, des de l'estima, com tu dies, d'acompanyar-les.
I bé, aquesta exposició ens apropa a aquestes vivències en els diferents àmbits de la seva vida quotidiana, ens parla també d'aquestes dificultats que sovint no se'n parla, i com tu dius, fem festa, fem una festa de l'orgull, fem no sé què, però ojo també perquè detrás hi ha moltíssimes dificultats que pateixen i que encara existeixen,
i també parlarà de totes aquestes històries que han viscut, de la força que han tingut aquestes persones per transitar i viure tot el que han viscut i de la manera que tenen d'estar al món i d'evitar-lo, que crec que també és molt especial. Jo crec que sovint a vegades parlem també d'esta realitat trans
en abstracte, tu i jo este matí ho parlàvem, al final, tot i que jo me considero que soc una persona formada i avessada a tot el tema de la diversitat, és veritat que som uns grans desconeixedors de cada una de les particularitats de cada persona, jo crec que també
Això és bo perquè significa que les persones som diverses i cadascuna som com volem ser, però també fa que estigui aquest hàndicap que la gent a vegades costa identificar o mesclar conceptes, és difícil. Jo crec que aquesta exposició també farà posar-los a cara, veu, context també, i crec que serà clau per a generar empatia i comprensió al voltant del col·lectiu.
I és l'exposició que digues que la tenim al Maset. Encara aquests dies o ja ha acabat? Sí, sí. S'ha impulsat sobretot des de la regidoria de joventut perquè s'està fent un gran treball en els joves, sobretot, que creiem que són les semilletes joves i infants on s'han de plantar, no?, aquestes semilles que dic. I, bueno, des de la regidoria d'igualtat i també de joventut s'ha creat aquest espai que no només informa sinó que també mos interpel·la com a societat i, com tu dies, Pau, l'exposició la podem visitar des del dia 13 de març
fins al 13 d'abril. Serà tot un mes, es tirarà de dilluns a dissabte, de deu i mitja a una, i els divendres també per la tarda, de les cinc de la tarda a les set i mitja, sí, també de la tarda, a l'espai Jove el Maset. Creiem que és una proposta molt interessant, que convidem a tothom, no només joves, vull dir, estar allí, perquè sí que és veritat que és un col·lectiu jove i emergent el que ha de conèixer, aquestes noves realitats i la diversitat en què convivim, però sí que és veritat que està...
tothom convidat a que pugui passar, a conèixer, escoltar i apropar-nos a aquestes realitats per poder, com no, que al final és l'objectiu, tenir una ràpita més respectuosa, més inclusiva i més justa per a tothom.
La tindrem fins a una setmana després de Pasqua, però ara els dies de Pasqua és ideal acostar-se al masè, sobte la gent jove que no té classe, i poder aprendre una mica més. Abans ho comentàvem, és veritat, sense adonar-nos, a vegades podem fer mal per desconeixement, per no saber les paraules exactes, com utilitzar-les, els conceptes, com adreçar-te, i potser una exposició així ens ajuda. I tant, i tant.
Tant l'exposició com sentia Rocío d'aquí uns moments que ens explicarà i suposa que ens ajudarà a obrir milles i a posar els punts damunt de les llits de com se diuen millor els conceptes i diferents personalitats, diferents formes de ser. Totalment. Doncs, recomanem aquesta exposició, recordem-ho, si et sembla, fins al 13 d'abril, havíem dit de dilluns a dissabte... De deu i mitja a una i els divendres també a la tarda, de cinc a set i mitja.
I la tenen a l'Espai Jove al Maset. Correcte. Cap excusa, doncs, per no visitar-la. I tant. Doncs continuem, si us sembla, celebrant, comemorant aquest 31 de març, i ara sí, parlant amb Rocío Barcelona, que la tenim també aquí als nostres estudis. Rocío, molt bon dia. Molt bon dia. Jo la primera pregunta que et volia fer era així de clara. Qui és Rocío?
Doncs Rocío neix una necessitat molt personal d'expressar-me sense por. No és només un personatge, és una part de mi que sempre ha estat allà, però que amb el temps he après a mostrar amb orgull. A través de Rocío puc ser lliure, puc explicar coses i també puc ocupar un espai que moltes vegades no s'ha donat.
Quant de temps fa que estàs en el món de la interpretació? Doncs mira, porto ja uns 4 anys i la veritat és que ha estat un procés molt bonic. Vaig començar potser amb més inseguretat, com tothom, però a poc a poc he anat creixent, aprenent i trobant el meu lloc. Avui ho visc des d'un lloc molt més segur i amb molta més consciència del que vull transmetre.
I per què vas decidir fer aquest pas? Doncs perquè ho necessitava. No només a nivell artístic, sinó també a nivell personal. Era una manera de dir aquí estic, sense demanar permís. També sentia que era important aportar visibilitat, perquè al final, quan tu et mostres, ajudes que altres persones també s'atreveixin.
Tens referents a la teua vida? Persones que et serveixen de model? Sí, sí. I per a mi hi ha una de molt important, Daniela Santiago. És un referent a Espanya per a seva visibilitat i per tot el que ha fet pel col·lectiu trans. Però per a mi és molt més. És la meva mare dins del col·lectiu. Gràcies a ella sóc qui sóc avui, no? La seva manera de ser, la seva valentia, m'ha marcat moltíssim. En aquest canvi que has fet aquests anys has trobat suports?
Sí, sí, sí, sí, i això és fonamental. Al final ningú arriba sol. Sempre hi ha persones que t'acompanyen, que creuen en tu i fins i tot quan tu encara estàs dubtant. I això et dona força per continuar i per no rendir-te.
Però sovint passa que els camins trobem pedres i trobem flors. No sé si has trobat crítiques, insults, potser alguna vegada quan vas pel carrer, quines situacions te trobes? Sí, clar que sí. Al final és una realitat que hi és i seria mentir que no ho he viscut.
Però també et dic una cosa, en part ho agraeixo aquests comentaris negatius i pot ser, pot sonar estrany, però és que és així. Perquè totes aquestes crítiques, tots aquests comentaris m'han fet més forta, no?, i la persona que soc jo avui en dia.
Evidentment que fa mal, no t'enganyaré, però al mateix temps et dona força. És com dir, per molt que em diguin, per molt que t'intentin fer-me petita, jo tinc molt clar qui soc i a mi no em cal que ningú em validi ni tampoc que ningú m'enfonsi amb un insult. Al contrari, tot això que m'ha servit per reafirmar-me encara més, perquè al final tot el que em puguis dir jo soc molt més que tot això.
Avui estem celebrant 31 de març, aquest dia de la visibilitat trans. Quin missatge t'agradaria deixar a la gent que escolta avui Ràdio Ràpida i que està coneixent per primera vegada pot ser aquesta realitat? Doncs mira, que es permetin ser qui són, que no visquin des de la por i que com a societat hem d'aprendre a respectar, a escoltar i a entendre realitats diferents de la nostra perquè al final tots busquem el mateix, viure amb llibertat i amb dignitat.
I actualment, Rocío, explica'ns una mica la teua agenda, perquè com a artista tens una agenda, a curt termini segurament hi ha plans fets, on te podrem veure als següents mesos?
Doncs mira, ara mateix, de cara a aquest estiu, ja tinc diverses dates tancades, com per exemple el Pride, que se celebra el juny, i també actuacions en diferents locals de Barcelona, Ibiza i Voltants. Però sobretot, la meva casa ara mateix, el meu lloc de referència, diguéssim, on la gent em pot trobar, és aquí, al nostre poble, a La Ràpita, al restaurant Subway.
La veritat és que em sento molt agraïda a Minés i Miquel, que són els propietaris, perquè van confiar en mi des del primer moment. Van apostar pel meu projecte, pel meu art i pel que representa Rocío, i això no sempre passa. A vegades necessites trobar les persones adequades perquè vegin el que fas i li donin el valor que mereix. I quan passa això, tot canvia.
I gràcies a ells avui puc dir que aquí, al poble, al nostre poble, estic creant una cosa molt bonica, no només a nivell artístic, sinó també a nivell de comunitat, de visibilitat i d'obrir espais que potser abans no hi eren.
La gent que t'està sentint en aquests moments, Rocío, segurament detectarà pel teu accent que ets de la Ràpita però no acabes de ser de la Ràpita. No. Ho dic, que ens va. Doncs mira, jo realment soc de Barcelona. Soc de Barcelona, de la Barceloneta, el que passa és que mon iaio de mal nom són los pusos, de família. Llavors jo soc pusa, no?
La puça de la Barceloneta. I això, llavors, jo soc de Barcelona, als 18 anys vaig marxar a Madrid, que allà és quan va sorgir Rocío, gràcies a Daniela, com vos he comentat abans. I fa molt poquet, fa un anyet, jo m'haig instal·lat aquí a la Ràpita. Doncs perquè aquí s'està molt bé, la veritat. I tant. Totalment. Així que això, però bueno, ara ja estic aquí empadronada, així que ara soc Ràpitenca.
Madrid va ser tota la descoberta per a tu? Totalment, totalment. O sigui que Madrid va ser el meu segon naixement, no d'alguna manera, perquè és allà on va néixer Rocío i sobretot al barri de Xueca.
És un barri amb una llibertat, gent amb amplitud de mires, que malauradament els pobles a vegades no ho trobem, això, no? Total, total. Però bueno, ho estem aconseguint, eh? A poc a poc. Sí, a poc a poc. Ens has parlat, molta estima, de la Daniela. Sí. Explica'ns una mica millor, perquè crec que, però tu és una persona molt important, però crec que per als oients també la coneixeran, si ens dones alguna pista més de qui és.
Sí, doncs mira, Daniela és l'actriu més coneguda per interpretar el personatge de Veneno, la Cristina La Veneno, que va fer la sèrie Los Javis, Los famosos Javis, i ella és l'actriu protagonista. També ha estat a Masterchef Celebrity, ha estat a més programes, ha fet més pel·lícules, com Pedro Almodóvar i demés.
Però sí, ella és la meva mare perquè jo la vaig conèixer en 16 anys i va ser molt especial de la manera que la vaig conèixer. Jo al cap era un fan més d'ella i al final va sorgir la màgia, vaig tindre l'oportunitat de conèixer-la en persona i a partir d'aquell dia ella em va demanar que si podia ser la meva mare.
perquè m'havia com molt perdut, amb molta necessitat, desestima que una mare o un pare o una família com que no te sap gestionar, no? Llavors, claro, tindre una persona del col·lectiu referent i que sàpigui realment el que tu necessites perquè no és el mateix carinyo, doncs jo com a persona estic molt agraïda, moltíssim.
I a més a més m'imagino que com una mena de padrina artística teua. Totalment. T'ha vist nàixer artísticament també. Sí, sí, sí, totalment. Ella va ser la que em va encurcar uns valors, va ser la que em va obrir oportunitats a locals, tant de Madrid com Barcelona, com representants al món del modelatge. I la veritat que és un gran honor.
Ja ho crec. ¿Continuó tenen contactes? Sí, sí, sí, home. Sí, sí, clar que sí. I ja te dic, cada día, casi cada día, pues, estén en contacte. Claro, bueno, pues, una mare.
Ja ho crec, que bo. L'has de fer vindre al poble un dia, eh? Sí, total. L'has de fer vindre i que la volem vindre a tu. Ha vingut per aquí. Sí, sí, i li encanta. Aquí té una entrevista a Ràdio Ràpida en la tua companyia també, però absolutament. Clar que sí. Absolutament. Avui, Rocío, també vols compartir amb nosaltres unes paraules. No és ben bé el manifest reivindicatiu ni res, però sí que són unes paraules sentides, unes paraules que has volgut treballar tu i que voldries compartir amb tota la nostra audiència.
Si et sembla, m'encantaria que les compartissis i tancar d'aquesta manera aquest espai, aquesta entrevista que hem tingut aquí a Ràdio Ràpida. El micrófon és tot teu, Rocío. Moltes gràcies. Doncs mira, ho ens reunim per parlar de visibilitat, respecte i dignitat. Avui és el dia de la visibilitat trans, un dia necessari perquè allò que no es veu no s'entén i allò que no s'entén moltes vegades es rebutja.
Avui posem al centre les persones trans, la seva valentia, la seva veritat i el seu dret a viure sent qui són. Persones que han hagut de lluitar per a una cosa tan bàsica com existir en llibertat. Perquè ser una persona trans no hauria de ser un acte de valentia, però ho és.
Ho és quan hi ha mirades que jutgen. Ho és quan hi ha portes que es tanquen. Ho és quan encara hi ha por, rebuig o silenci. I tot i així, les persones trans continuen endavant, viuen, resisteixen i obren camí.
No podem oblidar que han estat històricament les primeres a posar-se al davant, en les manifestacions, en les revoltes, en els moments més durs del moviment LGTBI. Han estat qui han donat la cara quan fer-ho significava arriscar-ho tot.
Gràcies a aquesta lluita, avui existeix drets que abans eren impensables. Però també és important dir-ho clar, encara queda molt per fer. Continua havent-hi discriminació, continua havent-hi violència, continua havent-hi persones que no poden viure amb la llibertat i la dignitat que mereixen. Per això, aquest dia no només...
És celebració, és memòria, és reivindicació i és compromís. Avui ho diem alt i clar. Les persones trans mereixen respecte, reconeixement, oportunitats i una vida digna. Avui. I avui també vull parlar des del meu lloc.
El meu camí no és el mateix, però no és un punt en comú, el d'expesar-se sense por i el d'obrir mirades. Jo també crec en un món on ningú hagi de justificar-se per ser qui és, un món on la diversitat no incomodi, sinó que enriqueixi.
Un món on viure amb orgull no sigui un acte de resistència, sinó de llibertat. I des d'aquí, com a part d'aquesta comunitat, vull aportar la meva veu per continuar construint aquest respecte. Perquè la visibilitat no és només ser-hi, és ser vist, reconegut i valorat.
I abans d'acabar, si em permeteu fer un petit parèntesi, vull parlar d'algú molt important per a mi, que és Daniela Santiago. Daniela és un referent a Espanya per a seva visibilitat, per a seva història personal i per a seva contribució a donar veu al col·lectiu trans, als mitjans i a la cultura.
Molta gent la veu com un símbol de lluita, autenticitat i representació. Però per a mi és molt més. Per a mi Daniela és la meva mare dins el col·lectiu. Gràcies a ella avui soc la persona que soc. Gràcies a ella avui estic aquí fent aquest discurs.
la seva valentia, la seva veritat i la seva manera d'ocupar l'espai em van ensenyar qui es pot ser, que cal ser-hi, que cal alçar la veu i tant de debò tingui alguna vegada un referent així, algú que et faci sentir...
que no estàs sol. Continuem treballant perquè aquesta visibilitat sigui real, quotidiana i plena de dignitat, perquè tots, absolutament tots, mereixem viure amb llibertat, amb orgull i amb respecte.
31 de març, Dia Internacional de la Visibilitat Trans. L'Ajuntament de la Ràpida, Ràdio Ràpida, ens hi hem unit amb aquesta conversa amb la regidora Noelia Belmonte i amb Rocío Barcelona. Moltíssimes gràcies a totes dues. Gràcies a tots.
Aquest programa ja el teniu disponible a radioràpida.cat.