Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista. Oviedo serà la seu del Campionat d'Espanya de Gimnàstica Rítmica del 14 al 18 d'abril i el Club Rítmica Xaloc torna a donar-nos una bona notícia al classificar 5 de les seues gimnastes per en este campionat.
Una fita que pocs clubs de les Terres de l'Ebre ho poden dir. I és per això que avui a l'espai l'entrevista ens acompanyen la regidora d'esports Mireia Balada, la presidenta de l'entitat Miriam Rosales, l'entrenadora Sara Navarro, i les gimnastes Marta Alonso, que competeixen Cadet 2011, Edurne Victorino, que competeixen a l'EBI 2015, i les gimnastes Martina Cortés, Bruna Bejerano i Sara Ferrer, que competeixen a l'EBI 2016. Bon dia a totes.
Bon dia. A veure, Martina, Bruna, Sara, vosaltres sou Alevins del 2016, teniu entre 9 i 10 anys. M'agradaria que m'expliquéssiu una mica això, què vau haver de fer per a ser campiones, per a classificar-vos per al campionat d'Espanya. Bruna, en què participaves?
Bé, l'Aro va ser el meu primer aparell i també va ser la primera vegada que vaig fer este nivell tan alt. La meva cançó consisteix en mièrcoles, llavors el meu ball és així de temor. I sabies que si tot anava bé te classificaves als campionats d'Espanya? Sí. I com està bé aquests nervis?
Va ser la primera competició que em vaig ficar tan nerviosa perquè a les altres no em vaig ficar nerviosa. I estaves més nerviosa, llavors es jugar a la ràdio. No ho sé. Perquè més o menys veniu les tres una mica nerviosos, eh? Teniu este riure nerviós. Sara, explica'm. A tu què et va tocar? Aro. Sí? El primer parell que feia Aro. El primer any que vaig fer este nivell.
Base. La meva música és... Era així com a romàntica, entre romàntica i què més? I una mica flamenca. Molt bé. I ara que no m'ho sent l'entrenadora, vas entrenar molt? Vas fer molts d'entrenos per a poder classificar-te? Sí, bastants. I són dures o no? O no? Una mica. Una mica.
I me queda Martina, a tu què et va tocar? A mi em va tocar la parella d'Aro, el primer any que vaig fer Aro, i també va ser el primer any que vaig fer base, un nivell bastant alt, i la meva cançó consisteix en cruella débil. Tinc que fer cares de xuleta. Entre xuleta i dolenta. I dolenta, dolenta. I com t'han entès que et classifiqués?
Qui vos ho diu? Doncs ho diuen justament quan fem les desfilades i fem els pòdiums, doncs ho diuen després de primera, segona i tercera. I què és el primer que et passa pel cap quan te diuen que te classifiques per a estos campionats a Oviedo? Doncs que al principi quasi que no m'ho creia perquè estava molt emocionada i després vaig dir, arribar aquí és molt per mi i...
Et senti molt bé. Edurne, tenim Martina, Bruna i Sara que competeixen en Alevi del 2016. Tu competeixes en Alevi del 2015. Quin va ser l'exercici que vas tindre que fer?
vaig tindre que fer l'exercici en aro. I què? Com se't dona l'aro? Elles m'han dit que és la primera vegada que el tocaven. Tu també és la primera vegada? Sí, és la primera, però l'any passat vaig fer pilota i ja tinc un poquet de tècnica més. I la diferència entre l'aro i la pilota, què? Doncs és mig-mig, això sí, jo penso que per mi l'aro pesa menys, un poquet menys que la pilota.
Llavors, és clar, però segons quins exercicis també t'has d'acostumar. Sí. A casa també practicaves? Sí. Algo vas fer? Sí. I llavors l'exercici que vas fer de música, quin estil te va tocar? Era una cançó lenta i hi havia una part lenta i una ràpida. I la cançó és dia tarsant, en mi corazón vivirás. I que a mi m'ha agradat.
I de nervis com ho vas portar? Bueno, al principi tenia un poc, però quan vaig sortir pista ja estava... Ja està, i després vas acabar contenta de com te va quedar l'exercici. Sí. Marta, a tu què et va tocar? Doncs a mi aquest any m'ha tocat pilota, també ha sigut el meu primer any en base, i doncs bueno, ha estat molt bé.
Marta participa en cadet del 2011 i realment això de que sigui la primera vegada que toques pilota i a més te classifiques per als campionats d'Espanya, aquí et pregunto el mateix que elles. Quantes hores d'entrenament hi ha?
Doncs bastantes, la veritat és que bastantes, perquè és a dir, que la pilota costa, és el teu primer any a un nivell molt alt, i claro, els nervis, i també pensar que altres gimnàsies ja ha portat molt de temps en aquell nivell, i competixes contra gent, doncs que costa. De quin instrument venies?
Jo venia de fer ara, l'any passat, i sí que la tècnica en si canvia un poc, però a l'hora de fer rodaments i tot va estar bé, igual. Llavors sí que va costar una mica al principi, però al final... Després te vas adaptar superràpid. Miriam, una associació com el Club Rítmica Xaloc, què suposa tot això d'haver de participar a un campionat d'Espanya?
Per al club, és una inversió de recursos a tots els nivells. És veritat que quan es va posar damunt la taula el projecte de les entrenadores va haver-hi una aposta també per part de la Junta i vam decidir que anàvem a aprovar-ho, que si elles ho veien clar, nosaltres apuïem a muerte.
Però és veritat que després s'ha hagut de gestionar a molts nivells, primerament a nivell humà, perquè hi ha 80 gimnastes al club i havíem de seguir treballant en les 80 gimnastes sense...
sense afluixar que aquestes xiquetes havien d'anar un nivellal i que per tant necessitaven uns entrenaments molt específics, però que teníem setanta i pico gimnastes més que també havien d'entrenar. Ara ja que tenim la classificació damunt la taula estem contentíssimes perquè a nivell de Terres de l'Ebre
Som l'únic club, juntament amb les companyes del Club Ritmica Tortosa, que anirem al campionat d'Espanya, per tant, orgulloses, contentes. Ara posem tot el que es pugui per part del club a nivell de recursos econòmics, perquè com anem a Oviedo, això suposa una despesa,
que el club estem disposats a afrontar per a que les xiquetes puguen anar a estar campeonat i tots els recursos materials de logística que nosaltres poguéssim ficar, les hem ajudat a buscar allotjaments, els desplaçaments, també dir aquí que hem comptat sempre en el suport de l'Ajuntament i que entre tots sumem i anem a viure aquesta experiència i a esperar que sorti superbé.
Confiem molt en elles i estem segures que anirà molt bé. Mireia, parlàvem d'aquest suport, de tota la logística que suposa l'haver de portar totes aquestes gimnastes cap a Oviedo i Miriam us comentava aquest suport de l'Ajuntament. Suposo que com a entitat esportiva i tu com a regidora d'esports, clar, s'ha d'estar en tot això que representa la Ràpita i més a uns campionats d'Espanya.
Sí, primer que tot, felicitar a aquestes xiquetes per anar al Campionat d'Espanya. La veritat és que en els tres anys en la gimnàcia rítmica no m'havia trobat en una classificatòria del Campionat d'Espanya i la veritat és que per a mi és un honor i un orgull i sempre ho he dit aquí a la Ràpida, tenim una cantera d'esportistes en un alt nivell que sempre recorrem
la part de tot el que és territori d'aquí i territori de fora en el nom de la Ràpita ben amunt i al final tu en aquestes despeses no comptes perquè al final no saps si durant la temporada es classificaran o no però sí que és veritat que com ve l'Ajuntament des de la regidora d'esports el que fem és les subvencions les nominatives que nosaltres donem l'Ajuntament a aquests clubs esportistes del nostre poble llavors ells
se gestionen econòmicament per en aquestes cosetes al final són clubs que van tots els que poc demanen perquè com ja t'he dit se subsisteixen superbé els tots els i sí que poden demanar alguna cosa però l'Ajuntament el recolzament que donem ja és durant tot l'any a la nominativa poder comprar i cedir material en aquest cas com moquetes que necessiten les xiquetes
i també cedir les instal·lacions esportives del nostre poble. Al final és un recolzament que ja fas durant tot l'any. Sí que a mi m'encantaria, si pogués pagar-los el viatge a totes, evidentment que això ens encantaria, però també hi ha més clubs i també tothom se classifica, però des d'aquí jo dono tot l'apoll que puc donar moral i com a ajuntament ho tenen per part meva.
Anem en busca de l'entrenadora, Sara. Suposo que orgullosa que justament totes elles puguin participar en este campionat d'Espanya Oviedo. Bueno, pues sí, la veritat és que molt orgullosa, molt contenta, amb moltes ganes d'anar, a veure què passa, perquè tenim la sort que aquestes xiquetes han anat creixent en passos molt grans, cada any han anat pujant de nivell, no és fàcil.
gens fàcil, i aquest any volíem fer aquesta proposta d'anar a aquest nivell que és tan exigent, que és base. Llavors, molt pocs clubs de Catalunya poden dir que 5 xiquetes s'han classificat. Llavors, hi ha molta feina detrás, molts de nervis, i elles al final ho han superat i ho han defensat molt, molt bé.
Elles, les 5 que tenim avui a Ràdio Ràpida, fan el seu exercici i aquí s'acaba. Però parlàvem dels nervis també en elles, però a nosaltres vos toca els nervis a cada una de les actuacions, no és començar a acabar i ja està. Hernán, no t'ho vull explicar. Jo sempre dic que quan era gimnasta, doncs, alguna cosa de nervis tenia, és clar, a l'hora de sortir pista, no? I quan començava la música, doncs sempre he dit que els nervis desapareixien.
com si fos una mica de màgia, però en elles no s'acaben. I clar, el que tu dius, després d'una ve l'altra, després d'una ve l'altra, intentes tindre una mica de, com et diria, d'apollo cap a elles, tècnicament, però també està a la part emocional. Llavors també les tens que aguantar en aquell punt de nervis que és bo per a la competició, però tampoc sobrepassades perquè llavors venen los fallos.
Sou bones xiquetes o no? Us porteu bé o la feu rabiar, l'entrenadora, Sara? Què? Sí. Sí què? Sí que sou bones xiquetes? No ho dieu molt convençudes, eh? Depèn del dia. Depèn del dia. Això, sabeu qui ens ho dirà, Marta? Marta, què? Com se porten els entrenaments? A veure, sou bones xiquetes, però sempre tenim alguns dies que potser o estem més nerviosos naltros, l'entrenadora, i a vegades, doncs bueno...
No és perfecte, però tots els dies, tenim bons dies. Sara, algun crit ja, va. Sí, sempre. Sí, sí. Però no perquè us malde, sinó perquè porteu aquell dia a torta. Les hores que després, quan vos toca competir, llavors sí que... Però no patirem per obviat, no? Llavors sí que vos portareu bé.
Jo vos volia preguntar una cosa que potser crec que és important de cara a l'esport, Mireia, vos fa desconnectar del tema estudis, sobretot Marta, que potser en qüestions d'estudis ja comences a tindre més càrrega en aquest aspecte, et serveix per a desconnectar del col·le? Sí, clar, són les tardes que tens rítmica, doncs desconectes una mica més, et passes l'hora amb les amigues, disfrutes del que fas...
La veritat és que sí, després a l'hora d'arribar a casa sí que tens deures i feina, però a l'hora d'estar allí, desconectes totalment de tot, fas el que t'agrada i estàs amb la gent que t'agrada, no hi ha res millor. A Batros també, no? Vos agrada anar a la réplica de tot això, vos ho passeu bé. I a més trobo que sou molt amigues entre Batros. Ja té, a Oviedo me feu temor. Serà les haurem d'emarrar de prop. Sí, sí, tenen moltes ganes i serà tota una aventura, això està clar.
Mira, ja parlàvem d'això justament, l'esport, en aquest cas, en aquestes edats, com a poder desconnectar una mica, que ens ajuda una mica a poder centrar-nos en l'esport i justament a desconnectar de càrregues fortes com poden ser, en aquest cas, deures o col·les. Sí, bueno, al final és important que...
que els xiquets i xiquetes en qualsevol esport puguen tindre este momentet de desconexió, perquè se passen el dia al col·legi i tot. Però sí que és veritat que ens oblidem que la gent que se dedica a la competició per a mi té més càrrega. Perquè són persones que tenen molta disciplina. És el que han dit, no? Van entrenar, estan moltes hores, però és que després han d'arribar a casa i tenen la feina del col·le, tenen els deures, han de sopar, han de dutxar, tenen exàmens.
I al final sí, desconnecten, però també és una pressió i una disciplina. Però jo sempre he dit que la gent que es dedica a l'esport està fet d'una altra pasta. És a dir, jo almenys considero que la disciplina és un adjectiu que...
que serveix per a qualsevol cosa que fas a la vida. La disciplina i aquestes xiquetes saben que aquella tarda tenen gimnàcia rítmica, que tenen que entrenar, que s'estan jugant un mundial i que tenen 9 anys ja. Però elles ho saben i tot i així van, entrenen, crits o no crits, al final és que tot forma part. A mi també m'han cridat, jo també he tingut un mal dia i també s'ha d'entendre que igual que un entrenador pot tindre un mal dia,
un esportista també pot tindre mal dia, però al final, jo quan les veig, jo per exemple que estic en elles, he coincidit en algunes, quan monto la nit de l'esport i la veritat és que són un deu, són un deu perquè és que les veus que disfruten de l'esport que fan i dius, és que damunt de això que estem dient, han tingut entreno, tenen deures damunt a les 8 de la nit, venen per muntar la nit de l'esport i
És que jo estic superorgullosa, superorgullosa d'estes xiquetes i de tot el que tenim aquí a La Ràpita. Quedeu-vos en aquestes paraules de la regidora, sobretot, a passar-se molt bé a Oviedo? Feu el mateix exercici?
Sí. És a dir, encara ens toca entrenar dur perquè està el 14 d'abril. Segur que aquesta última hora Sara vos apretarà moltíssim perquè aquest exercici sorti perfecte i vos poguéssiu endur un campionat d'Espanya cap a la ràpida. Moltíssimes gràcies a totes per haver vingut i moltíssima sort en aquest campionat.
Gràcies. Gràcies. Molta sort, xiques. Gràcies.