Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista.
Divendres passat a la Ràpita van muntar un bon cacau, un cacau d'aquests els grossos i dels bonics. Van muntar una festa solidària, una xocolatada en aquest cas, que ja comença a ser una tradició aquí a la Ràpita per ajudar a la investigació contra el càncer infantil. Una activitat que la protagonitzen una entitat, associació, colla, grup, ara ho aclarirem, que es diuen les Marfantes, les quals han volgut convidar aquí els estudis de Ràdio Ràpita per valorar una mica
com va anar aquesta xocolatada d'enguany, perquè ens expliquen no els projectes i sobretot perquè ens expliquen a qui especialment va adreçada aquesta activitat aquí a la Ràpita. És per això que saludem aquells estudis de Ràdio Ràpita a Paci Cid. Paci, molt bon dia. Bon dia. A Lluc Sabater, Lluc, molt bon dia. Molt bon dia. Bon dia. A Judit Ferragut, la regidora de l'Ajuntament de la Ràpita. Judit, bon dia. Bon dia. I també tenim a Mària José, cara de Déu. Molt bon dia. Bon dia.
Doncs amb totes vatros i en lluc també anem a xerrar una miqueta, anem a valorar com van viure aquest cacau que vam muntar divendres passat. A mi el que m'agradaria saber primer que tot és que m'aclariu això de Marfantes. Colla, entitat, associació, amigues, què sou a veure les Marfantes?
Som amigues de quinta, anàvem totes juntes a classe, a les monges, i vam continuar anant a sopar una vegada l'any totes juntes, i mira, mos nombravem les marfantes de broma, i així es va quedar. A la Ràpita surten un munt de coses, els sopars i dinars, eh? Sí, sí, sí. Aquí ho acaben tot. Aquí ho acaben tot.
I solíem la colla responsable de fer que funcione bé aquesta xocolatada solidària. Perquè quants anys porta ja muntant-se aquí a la Ràpita, la xocolatada? Doncs la xocolatada, el primer any va ser el 2018. És a dir, que portem 8 anys, vam descansar el 2021 pel tema del Covid. Obligats. Obligats, obligats. Però des de llavors és que se fa i la veritat és que és una cosa que sempre...
Segons l'hospital, arropem molts diners. I sempre es fa pels voltants del mes de febrer, que és la data. Normalment sempre es fa el dia 15 de febrer, que és el dia del càncer infantil. Però aquest any, per circumstàncies, ho han passat el 27, però bé, potser la gent ha respost bé també. És una activitat que també s'organitza des de l'Hospital Sant Joan de Déu, ho dic bé, perquè és allà on va la recaptació. Però com vau decidir portar aquesta iniciativa aquí a la Ràpita? Com la vau portar cap aquí?
La vam portar perquè nosaltres estàvem ingressats fent el tractament de lluc i allà, clar, va hi haurà una temporada que vivíem més a l'hospital que a casa. Llavors allà vam conèixer una xica, que li diuen Estela, que és la cap de vens, encara està treballant allà, i ella mos va explicar moltes coses, mos feia companyia i mos va explicar el de la xocolatada i vaig trobar que això ho podríem fer, però, clar, jo tot xola no podia.
és molt complicat i ho vaig amollar al grup de whatsapp de les marfantes i llavors Maria José que és una persona molt solidària és que m'emociona tranquil·la sempre amb això no hi ha problema ella és molt solidària em va trucar un dia i m'ho va dir diu per què no fem això? dic ai doncs m'assembla molt bé dic però és que jo tot xola no puc diu però és que nosaltres te podem ajudar i llavors se van ajuntar totes i en seguida jo sempre que he fet alguna activitat per Sant Joan de Déu per a mon fill particular elles sempre estan detràs
Elles són... i la gent del carrer Gorria, perquè això va sortir del carrer Gorria al principi. Bueno, el tinc jo a la botiga allí, que antigament tenia la botiga allí, pues claro, la idea era muntar-ho com una cosa a nivell de la botiga, en elles, de fer el xocolat allí a l'almacén de ma mare, la cosa era una cosa menuda, però quan vaig parlar en l'Ajuntament, llavors hi havia una altra regidora,
li vaig comentar per tallar el carrer, i al comentar-li per tallar el carrer i les causes, estava Carlos Sanchís, el regidor, i me'n recordo que va vindre allí a la botiga i em va dir, a veure, què necessites per muntar la xocolatada? I jo li vaig dir, home, doncs mira, tallar el carrer, però llavors també necessitem la xocolata i això, i bueno.
no cal ni dir-ho que Carlos se va volcar, també va ser el primer any en ell i després ja han continuat amb tots els regidors com ara Judit Enguany i els estos anys que ha estat que se volquen i això la veritat és que agraïment immens perquè ens ajudem moltíssim. Doncs aprofitem. Bueno, ens ajudem que quasi bé ens ho trobem muntat ja, vull dir que Enguany per circumstàncies de la vida jo no estava al poble i quasi bé ho ha fet ella.
Doncs anem a aprofitar que tenim la regidora aquí i anem a preguntar-li què us demanen com a Ajuntament, quina és la portació que fa l'Ajuntament i quina col·laboració feu a nivell organitzatiu perquè hi ha feina aquí. Sí, nosaltres col·laborem a nivell de donar la xocolatada, tot el xocolat i tot el que es necessita per poder-la fer.
I després també a nivell de brigada, tot el material més tipus taules, cadires, si necessitem punt de llum, si ja a tres anys s'ha fet la tallada de carrer o ara que vam fer el canvi d'ubicació que al final afortunadament ha sigut un bon canvi perquè al final estàs ja directament a una zona peatonal, també és una xocolatada molt destinada a famílies i a infants i això permet que
el fet que sigui una zona peatonal no hi ha aquest perill de tindre que tallar i que sigui com un lloc més d'esgambi, no? I bé, és una mica, nosaltres com a ajuntament aportem econòmicament, no? I després també la part de brigada i també policia, no? I les mans, bé, sí. Sí, sí, això sí.
Això, bé, sense cap dubte, no? Sempre que han pogut, de fet, jo des que estic de regidora he agafat i he anat allí, que al final, bé, forma part també de la nostra feina.
I tant, que si hi ha romangar-nos i més per causes d'estes, sempre el que calgui. Tinc una curiositat també perquè m'imagino que el fet de fer-se en divendres i a les 5 de la tarda contribuís a que sigui una festa bonica i familiar perquè hi ha molts de crios que surten del col·le i participen de cop les famílies, no? A més és l'ambient que es va veure el divendres passat, de molta família, molt de crios, molta alegria, molt bonic.
Sí, normalment sempre és una festa així de pas xiquets. I entre nosaltres també som divertides, ens donem a tot. Si hem de ballar, ballem, fem tot el que sigui necessari. Que elles sempre estan predispostes a tot, vull dir que això també és molt important, no? La voluntat i veure què se fa i què se fan ganes, no? A tu també te transmet tota aquesta bona vibra i fa que les coses, no?, surtin encara molt més fàcils.
A tal de curiositat, se m'acotarà de preguntar-vos també, vaig poder veure a les taules que hi havia moltes pastes, llaminadures, moltes coses que crec que van col·laborar diversos establiments del poble segurament, perquè allà hi havia molta teca bona. Tots els anys col·laborem els mateixos. Nosaltres no demanem mai res. Jo sempre m'espero que la gent me digui. A mi em sap mal anar a demanar. Però ja ve la gent.
Venen la gent. Jo vaig a comprar allà Àngels de Coliment i ella tot se pot dir, no, la propaganda? I tant que sí. La gent que ajuda no és propaganda. I ella ja em diu, pa aquí quan es va xocolatada tal dia? I ella ja prepara dos capsers. Quan vaig al Gensanaclut, també, Sara, pa aquí quan es va xocolatada, que no ho sé, i ella ja fa tots els anys al giner, ve Sinta Guzmán, importa treballs que fa ella, pa jo poder-los vendre.
Jo ja arribo a la xocolatada a quasi 300 euros. De gent que em dona coses i vaig venent i vaig fer anar a l'estanc. Enguany mos ha fet uns quadros que quasi tots mos han quedat les marfantes. Vull dir que elles col·laboren amb el que sigui. Va, xiquets, compreu els quadros. I no us ho toca més a mi a comprar els quadros. Llavors també a Montse Fèlix també tots els anys ens porta un collà. Me'l porta a l'estanc, ho li dona la Maria Josecanalda i també el rifem.
Hi ha anys que la millor Albert Guzmán també mos ha regalat un sopar o un dinar. Enguany mos ho va regalar Harmony. Molt bé. Doncs bé, vam fer una rifa, també s'arropleguen diners. I llavors aquí em dius a Enel i Delicias, que també són veïns, i també se va despistar i el dia abans m'hi diu, no m'has dit una de la xocolatada? Dic, bueno, dic, és que em sap molt vindre't a demanar. Mañana te traig dos coques. I perfecte, i vull dir, sempre va així, i nosaltres no demanem res, mos ho porten la gent.
Això és, diguem-li, l'apartat més poètic d'una activitat així, el més bonic. Però jo també us hauria de preguntar per la prosa, que en aquest cas seria preguntar purament pels números, perquè és un acte, no ens oblidem, per a recaptar el major número de diners possible per a la lluita, per a la investigació del càncer. Funciona l'activitat? Se van recaptar diners en guany?
Sí, saps què passa? Que si te'ho doni tot gratuït, tot el que arroplegues va directe. Això la més bonica, que sigui tot gratuït, i al ser gratuït que no tens que pagar res, tots els ingressos ja són nets. Com l'Ajuntament ja ens dona el material i ens ho posa tot, no hem d'invertir res, tot el que ens entra és net. És net tot, ja. Tot això ja és el que vam arroplegar. La mà d'obra també, tot perfecte. I de quins números estem parlant enguany? Què vam arroplegar? A veure, va.
En un any vam arroplegar 1.735 euros. És una bona xifra? Sí. Estem contents? Sí, sí. Som de les xocolatades que arropleguem més, perquè això normalment se fan dins les ampes i els col·les. I nosaltres ho fem al carrer i la gent del poble és molt solidària. I sempre arropleguem diners. Som les que són conegudes allà a l'hospital i sempre mos criden, saps? Si veuen que no fem moviment ja mos criden ells. És la xifra més o menys de cada any? Teniu calculat el que s'ha arribat a arroplegar la ràpida d'aquestos anys, més o menys?
15.777 en 30. Aquesta és l'aportació de la Ràpita, 8 anys s'havien dit al principi? Sí, del 2018 al 21 fins ara.
Déu-n'hi-do, eh? Són xifres boniques. A més de la tasca, també, no ens oblidem de conscienciació. És a dir, és explicar també a la gent que existeix aquesta realitat, que cal investigar i que, malauradament, els hospitals sempre fan falta cacaus, mai més ben dit, per poder investigar. És increïble, però cada any es diagnostiquen 1.200 casos de càncer infantil. Cada any.
I és molt difícil. No és com el càncer de persones grans que ja tenen subvencions de les farmacèutiques i tenen de tot, perquè com és la majoria, tenen molts diners, però sinó el càncer infantil no. Va més d'aportacions solidàries, la investigació. Això és molt fort i molt trist, ha dit-me. És molt trist. És que és així perquè les farmacèutiques si no poden treure diners...
No paguen. I això és el bonic d'aquestes causes, és això, que quasi tot són aportacions solidàries. Pensa que l'esquimió és el mateix una persona gran que un crio, se fa tot personalitzat. És que un crio està en creixement, les cèl·lules li canvien cada 3x4, i cada 3x4 el medicament que li anava fa dos mesos, ara ja no li va, i han de tornar, i és dur.
Ja que em parleu de canvis, i ara us deixaré descansar una mica, que m'heu explicat un munt de coses també, parlant de canvis, Déu-n'hi-do el canvi que ha fet Lluc de l'última vegada que jo l'havia vist, perquè jo m'esperava el Lluc encara al xiquet, i el Lluc que m'ha arribat aquí és un Lluc adolescent, i el Lluc, molt bon dia. Com estàs tu? Jo estic molt bé avui.
I deixa'm dir-te que tinc 27 anys. Veus com te ho diuen? Ha dit adolescent i és jove ja. És el jove Lluc. Jo recordava que sempre havíem parlat del Lluc Xocoté, del Lluc i el Lluc no. Avui m'ha vingut ja un Lluc de 25 anys. Déu-n'hi-do com passa el temps, mare meu. Explica'm una miqueta, Lluc, a veure què és un dia normal per a tu a la teva vida. Un dia allò que dius normal. Doncs bueno, jo el que faig primer...
Era entrar-me en les dents per tot el que tragués de nit. Bueno, és igual, tot això. Després, me preparo l'esmorzar, llavors, l'esmorzar i tot. Profito per anar a treballar
una hora del Club Nàutic i ja se'n fa a les onze, onze i miga. I camino una miqueta per casa quan vinc. Llavors ja se fa hora de dinar. Ma mare prepara el dinar perquè
Mon veren no pot que treballa hasta les dos. A llavors, després del dinar, descanso una mica quan vaig a cop el veren i jo una miqueta a la Nintendo Switch. Bueno, a vegades me miro anime.
¿Te agrada el anime? Sí, molt. ¿Quién és el que més agrada? Buah, si qui mires trobo, eh. Yo... Per antiguedat me quedarían detectives con... Pero... Es que tinc que dir que el que m'agrada més i m'a emocionada si gustava més.
Uau, amb pis. Este m'agrada a mi tot. Que bo, que bo. T'agrada més en dibuixos o la que hem fet ara en pel·lícula? M'agrada tot. T'agrada tot. Pues ara estrenen la 3, me penso ja, no? O la 2, no sé quina mos ve pronta. Estem a punt ja. La temporada 2. Que lec. La tens controlada. Ja ho veig, ja ho veig. I mires allà on ets anime fins a gairebé la nit ja, no? Això mos fa de nit. Sí.
Llavors acabo a les 8, 8 i mitja, faig alguns abdominals i ja gairebé està fent-lo al sopar. Llavors sopem i al mitjito
Una rutina perfecta i ben controlada, eh? Molt bé, molt bé. Quan veus activitats com aquestes, a tu t'agrada que la gent organitzi activitats per ajudar a la investigació del càncer? Actes com el que vam fer l'altre dia, aquest gran cacau que vam muntar aquí la Ràpita. Com ho veus tu aquestes activitats? T'agraden? Sí, m'agrada molt perquè jo de petit, quan he patit,
de bimpetitis, lo que es el avance. Sé lo importante que son los donativos para la chocolatada solidaria.
No, no, sí, perfecte, m'ho estàs dient, però perfecte. Tu saps que l'oncòloga sempre ens dia, sempre ens dia tot el que valien les quimios, el que valien els aparells, te'n recordes que Cofelia sempre ens ho dia? Tots els diners que valien totes les quimios i tot el que valien els aparells i tu vas formar part de la biòxia líquida que saps com estava a fer llavors, fa deu anys, vas començar a fer la biòxia líquida i Lluc va col·laborar amb la biòxia líquida.
Són tècniques molt cares, tècniques noves... Sí, sí, encara no està acabada de... ja ho has començat a fer, però pensat que si era la canya, això. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Perquè a través d'una analítica ja poden saber noms i apellidors i no cala llavors fer més invasió a través de la sang.
Així és normal, Lluc, que t'agradin totes estes cacaos i estes coses, eh? És molt normal, ja ho crec. Em va explicar més abans que ja has canviat d'hospital, també, no? Perquè n'has tornat a topar amb Sant Joan de Déu, però tu ja no vas allí. En quin vas ara? Jo he estat a l'Hospital Sant Joan de Déu, però en realitat vaig començar el tractament, quan el tractament no.
vaig estar ingresat a l'Hospital Quirón. Després, al cap de dos dies, me van passar junts. I ja després, per començar-me el tractament hospital de dia,
Sí, sí, l'Hospital de Dia. Van passar una altra vegada a l'Hospital Quirón, i per a fer la quimioterapia me l'havien de fer a un hospital, però al final me l'han fet Sant Joan de Déu. I com ja soc tan gran,
i em van basar a l'Hospital Clínic. Déu-n'hi-do. Ho tens controladíssim, eh? Molt bé. Has digut conèixer un munt de gent, tant d'hospitals i així, metges, infermeres, i potser també persones que també ho estan sofrint com tu, no? Gent jove. Gent així, sí, molta. A Barcelona, per exemple,
Me recordo de persones que ja no estan per desgràcia, que no vull esmentar per respecte. I bueno, vaig conèixer la Laura, que també la van operar i van fer el tractament
que era molt paregut el meu. I recordo en alguns moments quan volíem anar al McDonald's i no podíem. I llavors el que fem era enviar a mon pare que mos agafés un Happy Meal i mos portés.
Lluc, no sé si ho hauries de xerrar, això, eh? No ho sé, que potser mos sent algun metge i la liem, eh? Bueno, si convé ho tallarem, vale? Ets a McDonald's, t'agraden molt? Molt. A la gent dels ànimes i del manga, normalment, molt bé, molt bé. Has conegut així molta gent, lo tracten els metges, les infermeres? Suposo que deuen ser gent que us estimen, però en locura, no? Us tracten d'allò més bé. Sí, bastant bé, eh?
Hi ha molta gent que m'ha tractat, que no me'n recordo molt. Per exemple, me'n recordo del doctor Boix del... Ese era el de la UCI. Sí, la UCI de l'Hospital Quirón. Me'n recordo molt de l'oncologa d'Ofelia Cruz.
Era molt bona i era la que em va salvar. I et tenia enxufat. Dis-ho, dis-ho, que estaves enxufat. Hem quedat aquests secrets, quasi que no els direm, eh? Bona gent així, no? Són bons records, també. Sí, molts bons records.
Que no cal recordar perquè recordo quan estava en aquell estat i no vull recordar això. No, no cal recordar-lo, Helena. El vol recordar les coses bones, eh? Les coses bones i el que estem xalant ara i això.
M'encanta, m'encanta parlar amb tu i que m'ho expliques tot tan bé perquè ho portes tot tan clar i tan ordenat. Déu-n'hi-do. Explica'm una miqueta més entre els tres també perquè a banda de les activitats de la xocolatada, durant l'any hi ha més activitats que les marfantes podeu fer també i esteu fent de fet. Penso, per exemple, en orígens.
A Orígens, Pedro de la Moderna, tots els anys fa un acte i sempre ho dediqueu al càncer, un any als danys cerebrals, i un dia va vindre l'estanc i em va dir, què trobes si enguany ho fem pel càncer infantil? O què trobes? No, no, jo sempre pel càncer infantil, perquè al càncer dels grans hi ha més ajudes i al càncer infantil n'hi ha menys. I jo si em dius alguna cosa vull el càncer infantil, i així ho van fer, van fer el pinxo solidari.
I entes vam anar, totes les marfantes, a ajudar-lo. Vam pelar tots els llangostins d'atros. Vam pelar llangostins. Se ho van passar superbé la gent que els anaven a ajudar, perquè se n'han enterat de totes les batxilleries del poble, perquè nosaltres no callem. Nosaltres se ballem bé, però no callem. I se ho van passar molt bé. Lloc tu a Orígens, també. Chales, esta festa. Sí, és molt bonic, però com la gent ajuda.
I com se vestixen alguns. Però bueno. Quan dius alguns, tu et vestixes o què? Ai, no m'agrada. Com que no? No? Una mica de mariner? Bueno, un mocadoret almenys. Un mocadoret tampoc? La gorra no, perquè ja veig que en este pentinat vols gruir el pentinat que portes avui. La gent ja ho verà la foto que et farem després. Però el mocadoret tampoc? No et convenceré? No.
No, sé que no et convencerem. Estàs mirant dient no em convenceràs, Pau. I més activitats. A banda d'orígens, si ara alguna persona de dir la xocolatada ja ha passat, ja he fet tard, no cal esperar un any per ajudar en aquestes coses, no? Hi ha alternatives, hi ha fórmules. Sí, a la pàgina web de la xocolatada solidària hi ha el número de compte corrent on es poden fer transferències i més fàcil avui en dia és visum. També hi ha un número de visum que també es poden fer donacions.
I sempre seran ben rebudes, perquè com diem abans, la investigació per al càncer infantil sempre anirà a més, sempre seran necessàries. Per desgràcia, encara hi ha un 20% de gent que no arriba a la cura. Hi ha un 80%, que és molt, però és més important pensar en aquest 20% per veure si podem arribar a un 100% algun dia. Així és. Lluc, estaves dient alguna coseta aquí que comentaves? M'he deixat alguna cosa de preguntar, te trobo. Què m'he deixat? Què m'hauries d'explicar?
No, estava comentant-li una cosa a la mare, m'ha dit que ja ho han dit. Ah, vale, així. Lo del Pinxo Solidari. Ah, lo del Pinxo, val, sí. I també fa anys també... No, perquè igual m'he dit alguna cosa. Héctor també va fer una cosa pel càncer, que sempre ho feia per la leucemia, i un any també ho va fer pel càncer infantil. I un any allà baix també...
a lo chupito o algo que vau fer, no vau fer algo de origen? Sí, però allò era personal pa lluc. Ah, vale, allò era personal. Allò era pa la barana de l'escala. Molt bé, que ho vam fer pa la barana de l'escala, molt bé. Sí, jo vaig a una rifa també solidària pa comprar la cadira de lluc, aquesta que porta, que valia molts diners, i a principi que aníem de Barcelona, mos vam deixar molts diners d'allí, vam haver de fer molts de prèstecs. Sí.
I claro, me venia dur i vam fer una rifa i a l'estació nàutica llavors vam fer tot el que havia, vam fer com una marató. Elles també me van ajudar, van fer barra i vam arreplegar molts diners. Me va tocar fixar molt poc per la cadira allò que valia molts diners, la cadira i l'accessori de davant. Elles sempre estan allí. Jo quan dic fem això, elles sempre estan al costat meu. Elles fan més a vegades que gent de família.
Bueno. És així, Maria José, eh? Sí, sí. Ella sempre m'hi diu a tot que sí.
Això és el caràcter repitent, això és el bonic dels pobles, de conèixer-nos tots i d'estar tots fent pinya colze a colze i de saber que el nostre veí forma part de la nostra gran família, en definitiva. Marfantes, hem muntat un bon cacau, un any més, a muntar-lo l'any que ve. Lluc, m'ha encantat tenir-te aquí a la ràdio. La pròxima veia que vindràs, vindràs a una ràdio nova ja, veràs quins estudis més xulos tindrem i ens farem una foto més bonica encara que la que farem d'aquí un moment, t'ho asseguro.
Serà així, ja ho veuràs, com sí. M'ha agradat moltíssim tenir-vos aquí, que us hagués explicat tot això, i sobretot que esteu en aquest somriure i en aquestes ganes de tirar endavant i de fer que aquestes causes tan solidàries, tan necessàries, tiren endavant i que puguem continuar...
investigant tots contra el càncer infantil. Un plaer, Paqui Ciet, Lluc Sabater, Juiz Ferragut, que ha hagut de marxar, i Mare José Cordedeu, que m'agradaria que tanquesses tu si et sembla la conversa d'avui. Bueno, perfecte, moltes gràcies per tot, Pau, i recordar a tothom que vulgui, que nosaltres hem nombrat quatre comerços, però es pot obrir a tothom. Vull dir, a tothom que vulgui col·laborar, que sàpiga que l'any que ve el Febrea se celebra la xocolata solidària.
Ben anotat l'agenda. Un plaer, ens retrobem a les zones de Ràdio Ràpida per en d'aquests i molts més temes. Fins aviat.
Fins demà!