Els serveis informatius de l'emissora us ofereixen l'entrevista.
La setmana passada vam tenir l'oportunitat d'enregistrar una entrevista amb un jove esportista de la Ràpita, Ismael Chico, que ha convertit la superació en el seu motogor quotidià. Parlarem d'ell, de passió, estratègia i fites assolides a través del PowerChair Futbol i la Bòquia, que són dues disciplines on la precisió i la força de voluntat no tenen límits. Amb aquesta entrevista descobrirem com es viu la competició de Lidt
des d'una cadira de rodes i què significa realment trencar barreres en esport adaptat. És una entrevista que ens mostra una lliçó de vida sobre rodes que ens convida a mirar més enllà de les dificultats. Vam parlar amb Ismael i vam parlar també amb els seus pares. I aquest és el resultat, les dues parts d'entrevista que vam voler unir en una sola i compartir amb els nostres oients avui.
Els pares d'Ismael també ens acompanyen aquí en aquesta gravació d'una entrevista que estem mantenint per conèixer més coses sobre el boxe i el futbol de Powerchair i aprofitarem que tenim els pares, tant a Mari Carmen Silva com a Fèlix Chico, per preguntar-los una mica també sobre aquests esports, sobre com els practica l'Ismael i sobretot les dificultats i beneficis que en trauen d'aquests. Mari Carmen, molt bon dia també. Bon dia.
Comencem parlant, si em sembla, del bòxia, perquè tinc entès que ets auxiliar en aquest esport d'Ismael. Sí, jo soc auxiliar d'ell de tota la temporada que juega i des del principi... Bueno, també fos su hermano, la verdad, una parte de auxiliar y luego he seguido yo. Quines són les teues funcions com a auxiliar? És a dir, quina és la teua feina, diguem-li, tant als entrenaments com a les partides, els partits que disputa Ismael?
Yo soy la que le ayuda a coger la pelota, las bolas del Bokia, y caminarlas por unas canaletas que se llaman, como un puente donde las bolas corren, él las apunta, yo estoy de espalda a la pista, yo no puedo ver la pista, no puedo hablar con él, y es como su mano, soy la ayudante, pero no juego ni actúo en la jugada.
Fins i tot has d'estar d'esqueres i no pots ni mirar-lo ni donar-li indicacions. No, ni tocar la ratlla del box que se li llama. Bueno, jo també tinc mis regles com a auxiliar i simplement és ajudar-lo. En el cas d'Ismael, és veritat que parla, però hi ha molts jugadors que no parlen perquè tenen altres malalties neuromusculars i són per gestos, però en el cas d'Ismael és per parlar, però és més fàcil per mi, la veritat.
Com que estem parlant d'un esport de competició, també m'imagino que les regles arbitratges són estrictes. Confessen si t'ha passat alguna vegada que t'han hagut de sancionar per parlar o ajudar una miqueta més.
Pues justamente la única tarjeta amarilla... Bueno, no, la verdad es que la primera vez que me sancionaron fue porque tocó la cremallera de la chaqueta en la canaleta, es decir, en el puente que bajaba la bola. Y me sancionaron que yo flipé porque dije que ha pasado, ha tocado la cremallera del chándal. Y la segunda fue aquí, justamente en la rapita, que él quedó medalla de plata en los juegos de los jóvenes de Gokia y es que pisé la línea, estaba pisando la línea cuando él tiraba, entonces me sacaron la tarjeta amarilla.
Bé, són coses que passen a l'esport i s'hi poden superar. Ell ho passa mal, però jo també ho passo molt mal, que costi. Els nervis no es poden els dos. Com a pares, quines dificultats us heu trobat a l'hora de fer que Ismael pugui practicar tant un esport com l'altre?
Nos hemos encontrado y nos seguimos encontrando nosotros y todos los padres. Es decir, él podría ir a las paraolimpiadas, sinceramente, fue seleccionado por la selección, pero se necesita mucha economía para entrenar. Primero porque él podría ir de lunes a viernes al carro de Chancugat y no vamos. No vamos porque estamos a 200 km, porque hemos pedido ayuda económica para un transporte y simplemente que lo lleven.
No es posible, no encontramos esa ayuda. Hay personas que lo buscan, que nos ayudan, pero no es posible. Y el club también ha estado buscando ayudas económicas en muchísimos lugares, pero no lo hay. Es una lástima que los deportistas no tengan esas ayudas económicas.
¿En quins clubs esteu ara? ¿Són clubs diferents el de bòxia i futbol o és el mateix? No, no, es diferente. El del bòxia, que él también estuvo en slalom, porque nuestro club es slalom y bòxia, así empezamos. Ahora es slalom no, que él ya lo dejó. Pero por esto, porque vienen las competiciones de Cataluña, vienen las competiciones de España,
I antiguament sí que les competicions d'Espanya ens pagaven a ell i a mi, per exemple, el viatge del trasllado i l'hotel, però ara han deixat inclús d'ajudar-nos econòmicament els viatges d'Espanya, que sempre són Madrid, Córdoba, l'altre dia estiguem a Córdoba, el fin de setmana passada, Alicante, i llavors, clar, això és un costat molt alt. En canvi, sí que hi ha moltes dificultats en aquest esport, però els beneficis també són molt grans per a un esportista que està en aquesta situació.
Bueno, yo sé que la persona que sea deportista sabe que es beneficioso para todo el mundo, pero en el caso de las personas con discapacidad física o intelectual, saben que es que tienen una vida muy limitada social y laboralmente. Entonces el deporte les da vida, lo sacan de casa, les hacen salir socialmente, formar parte de un equipo.
Buscar, esforçar-se. I això és vida. Jo sento sempre que el esport és vida, però per a tots. Però per a ells, crec que amb major motiu. I per als pares, m'imagino que també deu servir per a contactar amb altres pares que estan en situacions semblants. Podeu parlar entre vats, associar-vos, deu ser molt útil també.
La verdad es que sí. Yo siempre digo que en esto del Power Child es diferente porque es mucho más físico que también hay chicos con discapacidad mental y tal, ¿no? Pero en el Bokia me gustaría que todo el mundo fuera alguna vez a un partido de Bokia porque son personas muy limitadas
donde realmente se nota incluso la falta de la economía cuando no pueden ir incluso familiares y solo pueden ir en una furgoneta donde les apoyan o hay voluntarios para ayudar a esta gente. No todos los padres pueden ir a todos los sitios porque tienen que trabajar y mantener todo esto y entonces hay personas voluntarias que los ves todos los años con estas personas que ayudan y esto se te abre el pecho y pensar que porque como padres
s'entende, vamos a hacer lo posible, pero hay personas que ni como padres pueden porque tienen que estar en otro lugar. Entonces bueno, nada más eso. Seguro lluitant i m'imagino que intenten trucar a moltes portes per a aconseguir estos adjuts, estas beques diguem-li d'alguna manera que puguen facilitar la vida esportiva d'aquestes persones. Bueno, tenemos a nuestro entrenador hasta el día de hoy en el club,
y realmente es un chico que ha levantado este club lo ha hecho grande porque empezamos con cuatro deportistas y ahora ha ampliado el club ya no es slalom bokeh sino es slalom bokeh a piscina ha hecho hasta pádel este chico ha subido el club este de Terres del Ebre que somos nosotros a lo grande y busca y rebusca pero es costoso no nos abren tantas puertas la verdad
A més, els viatges teniu les despeses suposament els materials d'entrenament i materials com ara les cadires adaptades i tot el que calgui.
Pues eso también es verdad, es decir, él necesita, él y todos los jugadores necesitan del Power Child una silla que mínimo son seis o ocho mil euros y éstas no valdrían para la selección española incluso, es decir, la de la selección española se te va de doce mil euros para arriba si la selección viniera, pero mínimo son seis o ocho mil euros y en el Bokia ya podemos, ya iba a un juego ahora que le ha debido de costar mil ochocientos euros
Pero anteriormente tuvimos otro juego, entonces son materiales que también tienes que ir cambiando. No digo cada año, pero sí que ya lleva un coste en el bokeh de 3.000€ solo del material.
Déu-n'hi-do, parlem de xifres importants, de beneficis també molt importants, i ara s'ho sembla que ho farem és parlar amb l'esportista, parlar una mica en Ismael perquè ens explicarà tot això, els beneficis que li repercutitgen ell, sobretot el que voldrem saber és que ens expliquem molt i molt bé en què consisteix aquest esport del Bokia, que ho estic dient molt malament tota l'estona,
i el futbol en Powerchair. Tinc molta curiositat. I ara volem xerrar una estona amb Ismael Chico, que té 23 anys, és de la Ràpita i és un jugador esportista de bòquia i de futbol Powerchair, que són dues disciplines que molt probablement ens sonaran molt estranyes, però que de seguida Ismael ens posarà, ens farà cinc cèntims d'en què consisteixen. Ismael, molt bon dia. Hola, bon dia.
Anem a parlar una mica d'aquestes esports que practiques, que per a mi no són tan habituals. Jo practico molt poc esport, però d'aquests encara els conec molt menys. Comencem si em semblen la bòquia. En què consisteix aquest esport? Bé, és igual que la petanca, consisteix en... Bé, les normes de petanca, doncs... Sí, sí, molt semblants a la bola, no?, diguem-li. Però com ho feu? És una bola també rodona o és una pastilla? Com funciona? No, és un...
Com si fos un disc? Com una pilota? No ho sé. Sí, una pilota menuda, com el vol de la petanca, més o menys. D'acord. I dins porta com una arena dins. I a nosaltres com la volem llançar? Com la dirigiu? Es diu canaleta, que és de fusta, i és com un tobogant que tira la bola per allí. I es tracta d'impactar contra alguna cosa o algun forat? Comences la bola blanca i tens de color, que són sis blaves i sis rotlles. D'acord.
I, bueno, si tens volades, doncs és de propar la bola blava a la blanca. La que tu tires a través de la canaleta. Vale, perfecte. I sobre això, les puntuacions ja que veiem. Sí, depèn del que faig l'altre, doncs... És un esport que jugeu individual, en parelles? Com se practica habitualment? Bueno, normalment individual. També hi ha parelles, però jo normalment faig individual. I teniu competició pròpia, fins i tot?
Sí, ara tinc una el 7 de març de Catalunya, amb parelles. Diríem que ets un esportista bo en bòquia o costa una mica encara? Bon. Nivell, a veure, va, confessa-ho. Trobo que jugo bé, però bé, hi ha molta gent nivell també, perquè porten temps i una vegada es posta, però trobo que estic bé de nivell. I a nivell d'entrenaments, com t'ho fas? Com te prepares? Bé, vaig a en posta a entrenar. Ahà.
un dia a la setmana i després vaig a Sant Cugat a entrenar per unes 4 hores o així. El segon gran esport que practica Ismael és el futbol power chair. Quan diem la paraula futbol ja tots sabem per en va la cosa. Per això el power chair com ho fem? Com se't juga? Són 4 jugadors i són cadires adaptades a una pelota que és bastant gran.
Porten uns ferros davant en les cadires per poder controlar la pilota i fer passes. Es pot anar combinant fins i tot entre els quatre jugadors i la porteria, tenim igual la porteria amb l'objectiu de clavar gol aquí. I en portes? Sí, estan els tres que duen dos a cada banda i a mig. I detrás el portes.
Per tant, l'exposició del porter, també, aquí, fonamental. És un joc de molt de contacte? O és un joc més aviat net? Saps allò que vull dir? Hi ha cops, hi ha... Com se viu, això, un partit de... Bueno, hi ha vegades que hi ha bastant de cops, hi ha vegades. Però depèn de cop, doncs, t'ho troben targeta, com a la futbol. I, bueno, no pot ser dos contra un, per exemple. Té que ser un contra un, però si no, es depèn falda. I cada partit, quantes parts teu, quants de blocs, com s'hi juga? Cada part, 20 minuts.
Dos parts de 20 minuts, no és? Dos parts de 20 minuts. I ara en aquests moments tinc entès que estàs jugant en el Nàstic. Sí. O que broma, en el Nàstic. Primera divisió. Sí, muntat estany, la primera divisió. I de moment anem quarts, que està molt bé. Molt bona posició. És el primer enquestes, en el Nàstic?
No, és el segon. Segon any, és a dir, has viscut l'ascens. Sí. Per tant, això suposa que un orgull, com a esportista és el màxim. Viu l'ascens és una emoció increïble. Quins objectius teniu per enguany? Perquè de moment aneu quarts, però veus possibilitats de lliga o hi ha algun equip que és imbatible aquí? Bé, és que portem molt d'anys, els tres primers.
Portem vuit anys jugant i bé, és complicat. Nosaltres portem, el club porta tres. Tres anys el club. Sí, i bé, costa, costa. Aquí imagino que amb tants anys jugant junts, estos equips deuen ser Barça-Madrid de... Qui són per cert, estos equips? Segur? Còrdoba.
Alacant i Granada. Això serien el top 3, els que quan els guanyes ja tens la setmana feta. La setmana passada o fa poc vam anar precisament a Córdoba, no? Em comentaves? Sí, era de part de Lliga i vam empatar un, guanyar un i l'altre vam empatar.
Quan feu un viatge d'estos s'aprofita per fer diversos partits, pel que em dius? Sí, van fent tres, normalment. Tres partits, si ets jugant. Sí, ja ho veig que són un dia o dos, depèn dels partits. I la puntuació és individual per partit o és una global? És a dir, em dius que em vau guanyar un, perdre un i empatar un, en aquest cas? Sí, però aquesta és la segona jornada. Vam fer una i, bueno, de moment, va bé, sis punts, quarts, bé.
Què és el que més t'agrada del futbol PowerShare? Què és el millor? El futbol sempre m'ha agradat i és emocionant quan estàs allà a Ramon Camp. En quina posició et jugues, per cert? Deporte. Deporte, tot just. I ets porte-porte o colen massa? No, de moment bé. Bé? Sí, perfecte. Perfecte. Dius que t'agrada el futbol també per televisió i això. Estos partits se poden veure per alguna cadena?
Sí, pel youtuber fan el per directe. Molt bé. És a dir, que és possible que te poguessin veure a l'anàstic tranquil·lament jugar. Això ja mos diràs l'enllaç i el compartirem naltros perquè els agents que vulguen sintonitzar i veure com pot ser un partit d'estos ho puguen veure. En el cas del bòxia, també? No, el bòxia no. Bé, hi ha campionats que sí, però aquí a Catalunya no.
Quan parlem de campionats, ara m'estàs dient que la lliga és espanyola, però podria ser que anessis a altres tipus de competició? És a dir, parlo, per exemple, que podrien seleccionar a la selecció espanyola per anar a alguna competició? Ara estic... Bé, vaig a entrenar el kart, em van seleccionar per entrar a la selecció, i anem al kart, per això anem a entrar al kart, per això entreno al kart. Aquí a la Ràpita te resulta difícil entrenar?
Sí, bueno, entrenar amb posta perquè el treure al paella és complicat. Aquí, complicat, no? Sí. Tenim que demanar els permís per entrenar i bé, és difícil. Com a esportista, ara te ho pregunto, eh? Abans parlàvem amb ta mare, també, amb els teus pares, i heu comentat una mica, però com a esportista, penses que caldria donar més suport encara en aquests esports? Donar-los més visibilitat? Sí. Que m'interessen tots de com se't juga i com...
Sí, perquè, bueno, és necessari que hi hagi un bé i que s'obrien que hi ha aquest tipus de porc i, bueno, hi hagi un trobar estaria perquè hi hagi un bé.
Molt probablement. Jo, per exemple, no m'ho estic imaginant. El Vox ja m'ho has explicat molt bé i començo a visualitzar-lo. Però el futbol encara enganxaré a un partit a YouTube i m'ho imaginaré molt millor. I si et veig a tu, encara xalarem molt més. Ismael, desitjar-te molta sort que esta lliga, si podem xerrar cap al juny, a través de tu i jo, me digués que els tres primers molts han fet i que hem acabat el més alts possibles i que si hi ha encara una miqueta més de sort que et pogués semblar per alguna selecció i més amunt.
Esperem que sigui així. Sí, espero que sí. Un plaer haver xerrat així junts i coneixen una mica més aquestes dues disciplines del Boxing and Football Power Chair, haver conegut aquestes dificultats que teniu a l'hora de practicar-ho, però sobretot els beneficis i veure com va de bé poder fer esport, que és el que es tracta d'això, de competir, estar amb amics i poder compartir aquestes estones d'esport i de salut.
Fins demà!