105.2, Radio Ribarroja.
Seguim en directe en la sintonia de Ràdio Ribarrotxa. Són les 12 del migdia, 36 minuts. I, ja sabeu, ho hem anunciat este matí. Anem ara a parlar un ratet amb algunes de les clavarieses de Santa Cecília 2025. Clavarieses o festeres, Sònia? Festeres. De les festeres de Santa Cecília 2025. És que m'ha posat mala cara ja. De primeres, de primeres, ja m'ha posat mala cara. Da confiança. Ens acompanya Sònia Rodrigo. Hola, Sònia. Bon dia.
Y también están los altres Nerea Velasco. Hola, Nerea. Hola, buen día. Y Juli Ferrer, que tienes un muy buen apellido, Juli. Muchas gracias. ¿Como él? ¿Apellido como él? Sí, sí. Es verdad. Está muy bien eso. Bueno, es que lo bueno abunda. Sí, lo bueno abunda. Compartimos el apellido. Claro que sí. Bueno, pues vamos a comentar con ellas, como digo, es una... Son una part, Sonia, de Les Clavarieses, porque en Soumes, que están a la mateixa, pues en Temes de Treball. Sí, les dig. Sí, sí, por favor. Les que me falten, bueno, pues...
Salutacions a Gemma Gadea, a Amparo Arnau, a Mari Carmen Rivera i a Tere Lanàquera. Són les que ens falten. Molt bé. Bé, salutacions a totes elles. A totes. I volia preguntar-vos, primer que res, si un poc per a trencar el xel com esteu ara mateix, perquè estaves per allà, comencen els actes que heu preparat per a la setmana, que ara els comentarem com esteu, ara que falta no res per a començar. Nerviosos. Atacades. Sí.
Mol·lia és. No, no, parem. És que no parem. La agenda està repleta. Que bonitos adjetivos. Ah, bueno, com has comentat en el nostre programa, pues n'hi haurà diverses sopars de cabasset, però, clar, el sopar de cabasset és que tu t'ndus el sopar, però la resta, les pesteres fiquen tot l'altre. La feina, la feina.
Ompliguem neveres, posant beguda, el picoteo, arreglant taules que fan falta, que són molts músics i preparant-ho tot pel que té que vindre. O sigui, que a tope. A tope. Molt bé. És la part final, com dèiem, ja del vostre treball, però ha sigut un treball de tot un any. Sí que m'agradaria que me contarem un poquet i farem repàs, tirarem la mirada enrere i repassarem tot el que heu fet. Sobretot, pensem que se fa sobretot per a recaptar diners, no? Per a...
per a poder fer la festa a banda de moure un poquete el tema de la música en el poble. Nerea.
Bueno, jo crec hem fet moltes, moltes rifes. Jo crec que ens van dir les clavarieses de les rifes perquè en tots els... Exactes. Exactes de la banda dels concerts i demés hem fet, en tots, rifes. I a banda hem vingut loteria, a tot el que ens ha necessitat la banda hem estat allà i... Quinta oitapa. Sí, quinta oitapa també. Igual...
aportar un poquet de diners per ajudar-los a ells un poquet a el que és el dia a dia de la banda. Molt bé. A veure, quan d'una era hem fet moltíssimes rifes i moltes gràcies a tots els que han col·laborat amb nosaltres perquè ha sigut tot donatius que ens han fet, de regals i no hem tingut d'invertir, llavors pràcticament totes les rifes han sigut diners que són per la banda. També pillarem proper que passa allò de la dana. Sí, també.
I, clar, moltes de les rifes que fèiem també era per ajudar-los a ellos. Sí, sí, feia una aportació a la banda de Pascual. Jo crec que gràcies a tots els actos que s'han fet, les rifes, tot el que hem fet durant l'any també ha donat molta visibilitat a els músics, a les clavarises per a futurs que hi hagi el pròxim any.
Y que la gente también se anime. No sé, han estado también muy encima. Muy bien. Para dar toda esa visibilidad. Muy importante todo eso, ¿no? Sí. También era el Wittanta Cinque Anniversary. Un año especial. Sí. Vámonos al Tres Unai Moltespecial. Y entonces tingueren la idea a algunas compañías de que qué chulo sería hacer una exposición. Y sigue molt chulo, pero vamos, sigue...
Múntala, múntala. Múntala. Si hi havia alguna activitat més especial o emotiva, però suposo que al final si hi ha alguna cosa més especial en el vostre any ha segut això, no? Sí, sí, sí. I la veritat és que ens queda molt xulo. Gràcies a molta gent que col·laborà. Molta gent que col·laborà amb nosaltres, però la gent ens felicità de lo xulo que havia quedat.
Us farem un vídeo de presentació preciós, de la història de la banda. La veritat, cal felicitar-vos perquè va ser una exposició molt xula i una nit molt agradable, la de la inauguració. Recopilaré també molts dels instruments que tenien, molt d'antics, al principi, quan es comença la banda, i el varen de teixar...
Varen traure brillo de siguera, pa que se quedara lo més bonico possible. Nos van cedir, a l'hora del síntesis, nos va cedir la batuta de l'abuelo. I la veritat és que, en tota la chenca ajuda i la tasca que farem,
Jo no pensava que anava a quedar tan bonico com que era i després també n'hi ha que després un càtering que la gent també el disfruta. No sé si que un dia, per mi, jo recordaré ixe dia com treballar molt ixa setmana, d'anar-se molt tard a casa, molt tard i d'estar elles algunes matins que no podíem les altres, però després la veritat és que...
En Conchun se animarem un mes en A3. Y la que no podia per la vesprana va per l'omati. Aixina, ajudanse. Sí, la directiva de la banda també mos ajudà. La veritat és que... Mos he dit tot el que feia falta. Partitures... La gent ha sido molt generosa en general. Para que saliera bé tot i bonit.
Que bé. Hi ha alguna anècdota, algun moment especial que guardareu per a sempre? Estan riguant-se allà? Compteu-me coses. Bueno, n'hi ha diverses, no? Però una de les que més ens fan gràcia és que un dia en la... Bueno, un dia no. El primer dia de la rifa. El primer dia de la rifa.
Sigue mortal, perquè anarem a fer la rifa i, clar, se puxar, després estaven fent la rifa fora i quan mos toca puxar, pues anarem totes p'acabum. Anem a fer el sorteig, no? Sí, sí, anem a fer el sorteig. I mos criden, puxem al escenari i mos diuen, bueno, anem a començar la rifa? I se miren totes i dic, i el mòbil? Ano està el mòbil?
Que no està, no està, que me guadisat alli, que me guadisat. Me toca correr hasta el móvil a replegarlo, pujar una altra volta i totes ahí esperant-se. I la gent esperant. I mos a tots, perdoneu, perdoneu, lo que passa és que... La novata, la novata. Sí, sí, sí. Pero Miguel Ángel mos va salvar ahí un poble. Sí, sí, es de veres. Miguel Ángel Moreno mos va tirar ahí un cable. Don Efe, que va estar un moment divertit. Sí, sí, sí.
I això sigui un molt bon moment. I bé, hem tingut moltes coses a internet que s'havien rius molt. I en les reunions també. És que ens ha passat un poc de tot. Però ha sigut un any molt xulo. També hem tingut la sort.
de que com Santa Cecilia se queda a casa, al ser la Romeria del Cristo que passava per allà, la baixarem, la ficarem allà en la porta, sigui molt bonica, i després en l'exposició també la baixarem. L'havien tingut un poquet per allà rodant. Cuidant-la molt, la estem cuidant molt, eh? Però sí, l'havien tingut molt i no sé, hi ha coses molt xules, hem tingut moments molt bonics. Sí, sí.
Juli, si tuvieras que describir con una palabra este año, o con alguna más de una, ¿cuáles utilizarías?
Bueno, yo creo, a ver, esfuerzo. Mucho esfuerzo. Se ha visto claramente como se ha puesto un esfuerzo grande en lo que había dicho antes, dar visibilidad, en que todo saliera bien. Sobre todo apoyar a los músicos económicamente también. Y no sé, yo creo que esfuerzo, compromiso...
Diversión también, mucho disfrute. Y la verdad es que ha sido un buen año. Ha sido un muy buen año. ¿Alguna a vosaltres? ¿Alguna parábola més? Yo, sobretot, es que... Bueno, totes no tenim gent de la banda. Bé, chambres de ellos som així... Som forasteres. Perquè la resta sí que tenen asfiches, tenen a la xermana, però és que vosaltres sabem...
Jo el que dic és que som un grup molt divers però que hem fet molta nyiga i que sí que és cert que a l'hora de fer coses per la banda sempre hem posat per davant de tot els músics. O sigui, tot el que hem fet és padejar a les festeres, per supòs, també. Hem convidat, hem fet Quintos i tal, però sabem inclús el tancament. Però ens ha importat moltíssim el que els músics necessiten.
Per exemple, el sopar de Nadal o altres sopars que hem fet, sempre hem volgut tindre-los molt recolzats i jo crec que ells això també els ha plegat. I a mi, que soc de fora, doncs em fa gràcia. El veure-los ahí tan... que estan molt contents. Jo us veig molt contents. Sí, sí, sí.
Molt bé. La relació dels músics i la junta, ja ho comentat que molt bé, no? Sí, sí, la veritat és que ens han ajudat molt. Incluso als forasteres també. Sí, als forasteres també. En la primera reunió tenies que haver-hi, perquè la primera reunió la directora ha sigut un poc de aborem, aborem per a un... Pero bueno, després han vist que són bones, xiques. Sí, sí, sí. Porque, Juli, tú tienes la vinculación con la banda, ¿es porque has sido músico o tienes familiar? No, mi vinculación con la banda es porque mi hermana toca el saxofón.
Alguien había en la familia. Sí, había alguien en la familia ya. Y bueno, también que es como es el pueblo, todos nos conocemos entre todos realmente. Ya conocía a mucha gente y tal. Bueno, y tu madre también fue clavariesa el año pasado. Mi madre fue clavariesa el año pasado. Sí, sí, sí. Claro. Entonces esa es la vinculación. Perfecto. Bueno, pues si vos parís, anem a parlar del que tenim esta semana. Conté yo, esta vesprada comencéu ya en el primer del Sopars de Cabasset. Contéu-me un poco el programeta.
Res, ells tenen organitzat la setmana en els assajos, clar, perquè el de avui, per exemple, volen assajar més pront per no ser tan pesada la setmana, llavors quan acaben els tindrem preparats el sopar de cabasset. El que estem fent és preparar-se més per a demà, perquè demà a banda de...
Bueno, lo de hoy es fácil. Lo de hoy es preparar el sopar y estar allí pa' lo que necesiten. Fer festa, ¿no? Fer festa, sí. Ferlos un poquet pa' que se m'hacquen en el estómago ple i aixina vinguin el mecanés. Demà, demà. ¿Qué teniu de manera, Nerea?
Demà tenim a les 6 de la vespre en la plaça de la banda de la Unió Musical tenim una batucada que va a càrrec dels alumnes de la nova escola i després a les 6.30 farem un merenar pels xiquets de xocolata en coques i altres, el que hem preparat.
I després a les 7 fem una inauguració de l'exposició que farem ja del 85 aniversari en el Molí, però ja va ser permanent allí en la banda de la Unión Musical. Això és el que estem fent ahir, avui i demà segurament preparar-la, deixar algo preparat. Que no estarà tot, però bueno, deixarem coses perquè això és història de la banda i estaria bonico que la gent quan vaig a replegar les xiques, doncs mira.
que veig a d'aon venim. Tot això els panes de fotos o la majoria se mantenen. Lo més important, sí. Sobre tot quan se funda. Las més antigues, sobretot, perquè les noves ja també estan poc vistas. Sí, és un poquit de tot. També perquè els nens de ara van a la música, però tampoc entienden de d'on va.
El por qué están ahí en la unión musical, de dónde es, cómo se fundó la unión musical, cuántos músicos eran en la unión musical. Entonces, claro, queremos que esté ahí para que los niños también entiendan en el sitio donde están. Muy bien. Sí, sí, sí.
Perfecte, doncs de gust ja podrem seguir també al local i a la sede de la banda Sí, sí, no fa falta passar i mirar que estarà guai i s'anirà ficant, això és el principi això és el principi, cada vegada farem més coses o s'han fet xerar més coses, encara que no estiguin nosaltres, altres n'hi haurà
Volve ya el Dijous, el jueves, Juli. El jueves, día 13 de noviembre, a las 8.45, está la cena Sopar de Cabasset. Y ya luego pasamos al viernes, 14 de noviembre. Hay un pasacalles con, bueno, con nosotras. Ahí venía a Santa Cecilia. Sí.
Bien guapas, eh. Sí, a las seis y media, eso va a pasar a las seis y media, y a las siete hay una misa de honor a Santa Cecilia, donde estará cantada, instrumentada por los músicos. Estaremos todos allí metidos.
I a les 10... I esperem a tot el que vulguem a vind. Una misa molt bonica. Sí, sí. Muy emotiva. Sí, sí. Teniu sorpreses. Teniu que vind. No vos anem a dirres que si no, no veniu. Teniu que vind a voler. Sí, sí. Claro. I a les 10 ya hacemos la cena para los músicos de la banda. Y eso serían, bueno, esas tres cositas para el viernes, día 14. Y ya el sábado, el último día, 15 de noviembre,
Pues a las siete y media en el auditorio el concierto.
El concierto, ¿habrá una rifa? ¿Habrá rifa? ¿En serio? No nos vamos a ir sin hacer rifa. Tenía que trabamos diners. ¿Dineros en efectivo o con datáfono? O sea, que no nos escapamos. No, no, no. Es la última, por favor. Hay que echar una mano. O dos. Y nos aseguraremos de tener el móvil a mano. A eso no pasará. No, no pasará.
Y bueno, ya cuando haya acabado todo el concierto, nos vamos directas a las 10 al Salón Cibera de Villa Marchante y ahí tendremos la cena, ya gran cena, todas bien vestiditas y fiesta con DJ. Ya para cerrar cómo toca, ¿no? Ahí tanquen para todo lo alto.
Fenomenal. Hi ha algun acte que vos fa especial il·lusió a les festeres? Està tot molt centrat realment en el concert. Sí, en el concert. Però bueno, hi ha alguna cosa que vos... A mi la missa. Jo crec que el passacarrer i la missa és el que més te toca de ser clavarisa. El viernes. Perquè estàs acabant. No em fa il·lusió que vinguin a per ella. No vols que se la porten? Bueno, por qué me tiene un a tre años, ¿no? No, no, no.
Aquí hay posibilidades para todo. La mafe ya diu que ni ha que buscar una y comprarla. Vale, porque repetir ya en uno ya. Ahora hay que animar a noves festejes. Pero sí que deberíamos enviar un mensaje para la gente que nos escuche. Para el año que viene, esto es una causa para dar visibilidad, para disfrutar de la música, para apoyar a los músicos.
Y al final el grupo que haces con las personas con las que estás compartiendo estos momentos se hace un vínculo muy grande y se va todas en la misma dirección. Yo creo que es importante que hayan nuevas clavariesas porque es que se lo van a pasar muy bien y no sé si ellas tienen algo más que decir. No, yo lo que tengo que dirlos es que va a ser fácil, porque a vosotros nos van a decir que a eso no había un acte per mes y no.
Han hagut dos o tres actes perquè s'han anat solapant. Ara no. Una vegada pasen nosaltres ja serà una marxa més normal. Ja serà el 86 aniversari que això no és d'estar. No, és més relax. Ja hi, José Pascual va estar més tranquil perquè mos digui, una per més. No, no és cert, no ha sigut una per més, però que ho havent disfrutat molt, que jo estic molt contenta d'haver-les liat a totes.
Sí, no, això, convidar la gent que s'anime a ser clavariesa i que és un any molt bonic, que fas molta pinya en les persones que comparteixes i res, ajudar als músics, que sense la música nosaltres no seríem res perquè és per tot, és fonamental
Fonamental, i res, invitar-los i que s'animen i siguen el dia del sopar, que ells queden el dia del sopar igual que ells queden vosaltres. Bé, vosaltres els queden un poquit més tard. Bé, però jo ja estava avisada. Sorti, sorti allí. Sí, ahí es comence, ahí se fragua tot. Sí, animem-se, animem-se, eh, Gemma. Animem-se. Que no estàs, però te ho recorde.
Bueno, la veritat és que se vos veu molt satisfeites, molt contentes. Evidentment, n'hi ha faena darrere, això és inevitable, però és una faena que, com estava dient Juli, i bueno, estic comentant les tres, és molta alegría, molta pasió per la música. Quina va per enxugar la música en la vostra vida?
Heu dit que sou forasteres, que és molt graciosa en l'expressió, però suposo que la música en la vostra vida també té molta importància, Juli, Nerea... Sí, a veure, jo, per exemple, he tocat en banda, he tocat en banda, la banda del turia, vas tocar el tambor, i no he tingut com una formació de banda d'unió,
Però jo sí que he tingut la música molt present. I per tot, el dia a dia. Jo sense música no sóc res. És el meu estar d'ànim. Si estic mal, vaig a posar una música més tristota. Si estic bé, vaig a posar a tope el volumen i a cantar com se puga. És que per mi la música és el més important.
Jo me acuerdo que de pequeña siempre quise haberme metido al conservatorio, al final nunca me llegué a meter, pero la verdad es que si yo pudiera volver a esos inicios, yo me hubiese metido en la banda, me hubiese metido a tocar un instrumento.
Jo ja me coneixes en el pinganillo sempre en la orella, o sea, necesite... Jo mal si lo primer que faig és encendre la radio i després de dixionar, però lo primer encendre la radio i m'encanta, pues això, jo vaig en el coche la música o els programes o els podcasts o...
Necessite tindre, no, no me sent mai a soles, sempre me sent acompanyar. I un concert de banda, això, és que no n'hi ha millor plan per una vesprea, per un dissabte, per un diumenge, anar a un concert i em dóna igual que sigui la banda Unió Musical, preciosa,
La Big Band, és que és una meravella i ho tenim en el poble, el nostre abast és gratuït, és que no ho entenc, jo no entenc com no està a rebentar cada volta que actuen, perquè és una meravella, és que et quedes extasiat, és una meravella, jo els admire moltíssim.
Tenim moltíssima sort, la veritat, en la nostra banda. Moltíssima. I en les diverses formacions que tenim. Totalment. Però n'hi ha cap a pollar. És hiperactiva, evidentment. Enguany, sobretot, és una banda hiperactiva. Sí, sí, sí. I tenen molt de mèrit els músics, no? Sí, sí. Pobrets. I els músics que estan allà darrere donant el caig. Jo crec que tenen més ganes d'acabar l'aigua. Bueno, quan acaba una cosa comença una altra. Sí, però no crec que sigui igual. Enguany ha sigut molt, un any o sisè. No han parat. Ho han passat mal, però bueno.
Celebrem el 85 aniversari de la Fundació de la Banda. ¿Conegut coses que no sabíeu, que no coneixeu de la història de la Banda? ¿Quiénes vos han sorpresat el millor mes? Preparen l'exposició, supose que vos habreu trobat en cuestions curioses, no? Jo, que n'hi havia dos.
Ni havien dos bandes. O sea, ni havien... Se fracciona. Y yo dic, mira com lliria. O sea, teníem antigament ahí dos facsions i després se uniren i canviaren lo que era la bandera perquè no els agradava el color. Y yo dic, mare meu, ni que se queden falleros. O sea...
Era molt curiós, molt curiós. No, i que se funda també de Chen, de que hi havia anat en la mili també. Sí, en la guerra. Estaven en la guerra i ni havia una banda. Ni havia una banda. Ni a guerra i una banda. És que és...
Sí, sí, això és el que m'ha encantat. A veure, jo ja sabia que en la mili i tot això ja n'hi havia cornetes i tambors i demés. Sí que hi havia com una banda de música, però no sabia que aquesta banda de música s'havia reunit allà, en la mili. I el que m'olava molt jo era en l'època quan feien muses i anaven vestides de blanc. Jo me'n recordava
però jo pensava que era del Cristo, perquè se coneix que era molt xicoteta i me recordava, i no, era de Santa Cecilia, i entonces anaven en Teja, en Mantilla, com si sigui el Cristo, i això sí que devore les fotos i dic, mare meu, sí que molt xulo, teniu que passar per alli quan estigat tot acabat.
Molt bé, pues anem a tancar en un últim missatge al que vull gaudir a la gent que mos està escoltant, que mos escolta després en el podcast, animar-los a participar i a asistir. Que ja no queda na. És moment de asistir a tots els actos que facem que quedan quantos dies? Cinq? Seis? Seis dies. Que tot el que ja no han fet en el any hay que espabilar i fer-lo ara.
Hay que asistir. Jo, sobretot, per favor, recolzeu a la banda perquè no és fàcil dur avant una banda com està allí. Se necessiten molts recursos i jo crec que és fonamental que tota la gent estigui aquí apoyant.
I sobretot donar les gràcies a totes la gent que hem apujat, a la Unió Musical, a les clavaries, a les festeres de cada un, l'Ajuntament. L'Ajuntament hem ajudat molt també. Sí, a totes que hem hem acolzat, que moltíssimes gràcies i que estaran per sempre en Santa Cecilia 2025. Igual, agraïdes les festeres de Santa Cecilia 2025, agraïm moltíssim a totes que heu estat allà. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, Nerea, Sònia, Juli, a la resta de companyes també. Que vaig a tot molt bé. Disfruteu. Vinga, us per favor. Gràcies.