Les trecce i trecce. Que podia ser la una i una, pero no. Es la una i trecce. Trece trece.
Anem a parlar avui de les biblioteques i anem a parlar de moltes coses, perquè per tots sants, mostres valencians, que les dures valencians deixen al carrer per espantar i, atenció, per a fer riure, que molts creuen que no, però sí, també fan riure, a aquests xiquets que no te l'import. Estàvem parlant este matí que de la meva època som de l'home del sac, jo de l'home del sac.
Tu eres més jove. María Martínez Cina Barro, què tal? Molt bon dia, com estàs? Hola, bon dia, o bona vesprà. Com sigui. Com estàs tu, lo primer? De categoria. Vens molt risueña, eh? Home, clar, sempre, intenté. Sempre. Vale, el preguntaré a ton pare i a ta mare.
Estava jo dient que una de les activitats que tenim ara previstes ja per l'este cap de setmana és este divendres 31 a partir de les 6 i mitja, activitat que esteu d'alguna manera promoguent ja diversos anys i que la porteu directament des de la biblioteca. Entonces, les biblioteques de Ribarrotxa, què tenen que dir al respecte, Maria?
Bé, aquesta és una activitat que vam fer fa dos anys per primera vegada, de passeig amb els espantacriatures, i és una activitat que entra dins de les activitats que es fan des de les biblioteques municipals per promoure, com bé has dit a l'inici,
ixa campanya que es fa des de l'Etno, del Museu Etnologi Valencià, per tots els anys, mostra els valencians. Una manera de donar a conèixer aquesta cultura pròpia que tenim els valencians al voltant de la Port i que sí que és veritat que abans pot ser que es coneguera més, com has dit tu, l'Home del Sac, el Moro Musa, potser la Quaranta Maula, el Butoni...
Però a dia d'avui... Gemes de Butoni diries temàtic. Gemes de Butoni, no. Doncs a dia d'avui és més difícil que els xiquets i les xiquetes coneguin tota aquesta tradició, no? Perquè és una tradició molt oral i són coses que no es traslladen, la veritat. És com el tema dels contes clàssics, no? S'ha deixat un poc de traslladar tot això.
Jo no dic que no se conté en contes, però sí que la meva experiència i opinió sí que ha disminuït el volum de temps que se comparteixen els fills contant no sols contes, sinó també tradició, llegendes, un poquet tot, no?
Perquè els contes fins a quina edat seria bo? No tenen edat. Recomendado para todos los públicos. I els pares els fem cómodes i diguem, ja va prou. No, és que els contes en realitat són una ferramenta. Una ferramenta, a mi m'agrada dir que és una ferramenta per a l'ànima. Hi ha coses que te les expliquen en una conversa normal i corrent i no t'entren, el teu cap no vol acceptar el que t'estan dient o no eres capaç d'entendre-ho
i en un conte t'ho conten i dius, ah, vale, ara ho entenc, ah, sí, és veritat, això era... És una ferramenta, el que passa que, no sé per què, ha hagut ahir una mania d'enfocar-ho sols als xiquets, però ojalà hi utilitzarem més els contes com a recurs.
Bueno, primera reivindicació de Maria ja, eh? Feta. Primera. De valenta. Bé, bueno, i contamos, què aneu a fer des de la biblioteca? Perquè jo he dit una fecha, he fet una data, una hora, a les sis i mitja este divendres 31 d'octubre. I, bueno, me imagino que serà, pues, una festeta que heu organitzat per a pegar quatre sustos, quatre xillits i alguna coseta més. Bé, pues mira, te conté. Eh...
Com he dit, l'Etno promou moltes activitats al voltant d'aquesta data, de l'1 de novembre, que és la festa que celebrem al nostre país, que és la festa de tots sants.
Al voltant d'aquesta data es fan activitats, contacontes, visites escolars, un fum de coses que es poden fer en l'Etno, que té una campanya prou potent, es pot visitar la pàgina web, és molt interessant, hi ha tutorials per a fer disfreses, hi ha contes, hi ha...
Recursos didàctics, hi ha molt de material a la pàgina web de l'ET, no? És molt de gust, tinc que dir, eh? Sí, està molt ben fet. I a més, tots els anys fem una campanya que té una potència gràfica o visual, desconec molt bé quina és la terminologia, però, vamos, que té... són...
molt potents, no?, els cartells, tot el que fan està molt cuidat i Amparo Pons, que és la que s'encarrega d'aquest tema, sé que ho fan molta, molta, molta, molta delicadea i molta estima. I nosaltres ens vam sumar a aquesta campanya, se podria dir,
Fèiem visites escolars, però fa dos anys vam fer aquesta activitat, que en un inici no sabíem ben bé com anava així, perquè com bé se sap, hi ha una festa que celebra el 31 d'octubre, no és una festa del nostre país, una festa d'un altre continent, inclús, que té molta potència i que atreu moltíssim.
i al nostre poble se celebren moltes festes i se dia, vam dir, bueno, anem a intentar, a veure si és una oferta diferent, una oferta més autòctona, pròpia, i la veritat és que va ser un èxit perquè vam vindre més de 100 persones de totes les edats i vam passar un rato molt, molt xulo. L'any passat també estava preparat i organitzat, però, com bé sabeu, el dia 29 d'octubre va haver-hi un esdeveniment que ningú esperàvem,
o sí, no sé, i no es va poder fer l'activitat perquè es va haver de suspendre tot el que va ocorrer al voltant de la Dana i es van quedar amb moltes ganes de fer l'activitat però per les circumstàncies en com estava l'accessibilitat del poble i la sensibilitat de tots nosaltres no es va fer l'activitat.
i en guany tornem amb ganes, amb ganes de passejar pel poble. L'activitat és un passeig pel casc antic del poble. Se cita la gent a la biblioteca
Si poden venir a disfressar, millor. Millor. Se poden venir a disfressar del que se vulgui? Sí. Seria meravellós i geniàstic que vingueren a disfressar d'espantacriatures? Millor. La meva és mièrcoles, ja pa que ho sàpigues. D'espantacriatures hi ha moltes disfresses que es poden acoplar.
Així que també poden vindre disfressatges majors, no sols els xiquets. És una activitat per a públic familiar, per a totes les edats. Recordo fa dos anys que va vindre gent que es va assabentar de l'event per l'escola d'adults i van vindre i es van quedar encantats en l'activitat.
i bé, el punt d'encontre és la Biblioteca Trinquet i des d'allí farem un passeig de darrere el carrer de l'Hort fins al Llevador i per la senda que hi ha màgica i tètrica a aquestes hores de la nit. Per allí darrere acudirem fins a la entrada de Camí de les Ànimes, pujarem cap amunt fins al castell
i en diversos llocs, en diversos punts, doncs, contarem alguna coseta dels espantacriatures i alguna llegenda i coses interessants d'aquest recorregut que tenim a veure amb el nostre poble, no? Jo, pensant en els pares que estic a la seva primera vegada, què han de fer? Vull dir, van atindre un passeig, un recorregut relativament curtet,
Pero lo que van a tindre, no van a tindre sustos, veritat, o sí? No, no, no. No va de sustos, va de compartir historia, tradició i cultura. El que passa que és veritat que és una cultura de la por, però és que...
Avui en dia els xiquets van vestits de zombis que són muertos vivientes, vull dir, o en un ganivet com si els diguin a través del cap o plens de sang com si fos un mèdic asesino, vull dir. Del que es va parlar són de criatures imaginàries que en última instància van ser creades per un bé.
la 40 Maula, el Butoni, l'home del sac, les dones d'aigua, la serpa en cabellera, els xegants, els fantasmes de gens sols, els donets... Totes aquestes criatures van ser creades en el seu moment
Sí, fan por, però l'objectiu últim és evitar un mal major, que els xiquets no se perguen, que els xiquets no s'ofeguen, que els xiquets mengen, que els xiquets se porten bé. I a mi és el que m'agrada contar als xiquets perquè una altra part d'aquesta campanya que es fa a la nostra biblioteca són les visites escolars. Nosaltres fem un taller d'espantacriatures amb els xiquets de segon de primària de tots els col·legis que volen vindre de la nostra localitat.
a la biblioteca, i jo sé el que els conte als xiquets, no? Primera, que són criatures imaginàries, és a dir, hi ha una persona que en algun moment ha imaginat aquest personatge i ha contat una història al voltant, però que el que volen és un bé, encara que ho facem per mitjan de la por, però bueno, és que els traducs també ho fem, com no te portes bé, te quedaràs sense. Vull dir, al final és el mateix, però traslladat a un element imaginari,
com pot ser el botoni, que si te'n vas per ahí tu soles, vindrà el botoni i se t'emportarà. No té més que això, i és el que intentem traslladar, sempre partint de la base que són criatures imaginàries i que l'únic que volen és cuidar-nos.
Maria, en els relats que aneu a contar, tindràs que posar veu de por o tètrica en algun moment? O pots intentar ser tu? Fas un paperet? Mira, t'he de dir que jo, el de la veu tètrica, en aquesta veu que el nostre senyor m'ha donat, pot ser de bruixeta. Com els dics a xiques que venen als tallers d'espantacriatures, que el que fem és parlar-los una miqueta dels espantacriatures i després cadascú d'ells se crea,
és un taller creatiu, crea el seu propi espantacriatura, que té un objectiu i té les seues característiques, aquàtic, aèri, diurn, nocturn, en aspecte animal, vegetal, de diferents característiques. I...
M'he quedat en blanc ara mateix. Estaves parlant-vos de les visites que fan els xiquets i que es doneu sempre, en les activitats que esteu proposant, que es doneu un cometido entre cometes, una feina per la que ells puguen... Sí, ja està, ja m'ha agarrat el fil, perdona. M'entusiasmat si parlen dels espantacriatures, que es parla molt de la 40 maula, perquè la 40 maula, visualment, pot ser que sigui la que més forpa, més porfa,
I sempre dic que quan la 40 Maula s'acosta s'escolta una cançó i cantem la cançó en ells, no? I quan ja se la saben dic que ara hem de posar veu tenebrosa, veu de misteri. I és com una veu aixina de... La cançó diu la 40 Maula va per les teulades agafant xiquets i tirant pedrades. Jo els dic que hem de posar veu com de misteri, posant veu de... La 40 Maula!
Teula va per les teulades, agafant xiquets i tirant pedrades. Més que això, ja no me demanes. No he de tirar-te un poc de la llengua, sinó, no. Però si eres fàcil en aquest aspecte. Bueno, no sé si per tancar, només que feu que una... l'activitat única i en un horari. És a dir, a les sis i mitja és quan es comença, quan s'acaba no n'hi ha després ninguna segona volta ni res.
No, no, no, l'activitat és a les sis i mitja, ara ja ens ve a aquesta hora, perquè ens han canviat l'hora i comença a fer-se de nit, perquè llogicament ha de ser una activitat que es faig de nit, i acudirem allí tots i pegarem un passeiget i quan acabem, la gent que vulgui compartir un ratet més, acabarem en el castell i el que no, doncs cadascú a celebrar la nit de tots anys.
Que abans se celebrava d'aquesta manera, era una nit on se contaven històries de bressol, històries al calor del foc, històries que feien por i se recordaven a les persones que no estaven, i sempre al voltant del cementeri, la mort, que és a part que ens pareix sempre més tètrica, i com jo us dic als xiquets, si no teniu que tindre por d'anar és al cementeri. I et diguiu que fer-te no et van fer res.
Aproximadament, que és una horeta de la volteta, una hora hi ha alguna cosa? Sí, una volteta, una volteta d'una hora, aproximadament. Bé, doncs recordeu, divendres 31 d'octubre, a les 6 i mitja, l'eixida és des de la Biblioteca Trinquet. Per totes les edats, i el que et volia comentar és que n'hi ha que inscriure's abans. No, no, perquè com que és pel carrer i no tenim places limitades, simplement, amb ganes de passar-ho bé,
i tindre clar que el que anem a fer és compartir una estoneta de cultura i tradició valenciana. Portes megàfono o què? Sí, l'altre ja no n'hi vaig portar i casi que me desgallite i en guany si duguem megàfonia.
Bé, no sé si vols apuntar alguna cosa més ja d'esta activitat, si no passem a la següent, que seria que mos parlarés de les visites que ja mos has dit algo, en algun cas en els tallers més enfocats a lo que és dos anys, però també hi ha més, com per exemple, els contes en anglès, que és una cosa que ja porto també molts anys i que continua.
Nosaltres portem en aquests ja sis anys en un projecte que es va iniciar des de l'àrea de cultura i educació que era col·laborar amb l'escola Riutúria
les escoles infantils i el que fem des de les biblioteques és visitar l'escola Riu Túria pels matins i visitem les classes de xiquets de 2 a 3 anys i els contem contes en anglès. És una visita setmanal i en cada classe estem uns 20 minuts o així. És una activitat, la veritat és que
molt disfrutona tant pels xiquets com pel personal de la biblioteca i des de l'escola infantil sempre en tota la disposició tenen inclòs en la seua programació
I el feedback que tenim també de les famílies i de l'escola pròpiament també és molt bona, perquè són xiquets que són esponxetes i per poquet que facis amb ells, després s'ho repeteixen i és molt divertit i molt agraït, la veritat. Ai, que el teu se fa major. Estàs dient-ho ja en aquest pensament de mare, no? Sí, jo ja no me'n recorde d'allò.
Però és veritat que és molt agradable i molt agraït perquè com que anem una vegada a la setmana és una cara diferent, una activitat diferent i quan ja portes varies sessions, quan arribes els xiquets et regeixen amb molta alegria i acaba sent un moment molt agradable de compartir contes i estar amb els xiquets i xiquetes. Això és el que veia jo a la teva cara quan estaves contento, que et canviava, que estaves sonrient. Bé, Maria, alguna cosa t'ha més que apuntar des de les biblioteques?
Sí, contar-vos que des de l'inici de curs escolar les biblioteques municipals estem rebent una gran quantitat de visites dels col·legis, de xiquets de segon, de tercer, de quart, de primària...
i també d'educació infantil. Hi ha col·legis que ens visitem de manera periòdica, una vegada al mes, una vegada al trimestre, i fem activitats en educació infantil com pot ser de comptes a comptes i després comparteixem una estoneta a la biblioteca mirant algun conte o fent alguna activitat que va acompanyant el comptes a comptes que hem fet.
I també es facilita la possibilitat de fer-se el carnet a les famílies. I als més majors hi ha una activitat que té molt bona acollida, que és una mena de repte de lectura, que el que fem és venen una vegada al mes.
Ells tenen un passaport lector i cada vegada que ens visiten els proposem una activitat en un tipus de lectura en concret. Com pot ser un llibre en valencià o un llibre de poesia o un llibre d'un autor que llitgen tots els xiquets del mateix autor o un llibre de matèries que poden escollir el llibre que vulguin de l'esport, de medicina, de música.
i de cadascun d'aquests llibres el que fem és proposar-los una activitat que ells treballen al llarg del mes i quan tornen a la biblioteca compartim aquesta activitat i si han complit amb el que es demanava que era llegir el llibre i fer l'activitat doncs els posem un setgell al passaport lector i al final del recorregut de lectura els que ho aconsegueixen doncs sempre tenen una recompensa
Ja t'he dit que és una activitat que portem fent ja diversos anys i funciona molt, molt bé. A més de les visites esporàdiques o de formació d'usuaris que es donen també, que són cursos que venen a conèixer la biblioteca, el funcionament, la distribució, com s'organitza i s'ordena, perquè ja sabeu que l'ordre és molt important de les biblioteques.
I també s'aprofita per donar l'accessibilitat a fer el carnet d'usuaris de les biblioteques. Tenim un número? Te'n recordes de quin número? Quants socis n'hi ha en la biblioteca? Ai, no te sé dir. Això és una cosa pendent. Sí, però ho puc averiguar. Això és per parlar-ho en un cafè, però que no obstant, també mola que la gent sàpiga, però bueno, pues en Ripa Rocha, un poble, tants habitants, n'éssim tants, no?
Sí, la veritat és que al voltant del món de les biblioteques hi ha moltes curiositats que també seria xulo, no?, potser compartir en alguna estoneta perquè hi ha coses curioses de llibres, d'usuaris, d'autors, d'anècdotes que t'ocorren en el dia a dia perquè al final tractem amb persones i cadascú és un món i te pregunten per un llibre que no té res. Jo recordo una vegada que era...
El llibre que me demanaban es de volverí de la cobra y venían a demanarme el veneno de la anaconda y yo...
Ni uno ni otro, ¿no? El veneno de la amaconda. Sí, lo han pedido en el colegio. Y buscan. Pero es que buscaba en Google, en el buscador, a ver si existía libre. Y yo le di a la dona mía, es que ese libro no existe. ¿Cómo que no? ¿Se lo han pedido en el colegio? Si no sé cuánto es tal que ir a la filla per teléfono. Me digo, ay, perdona, es que eran valencianos. El veriz de la cobra, para trobar el libre, ¿no?
O sigui, que et passen coses molt curiós, això, que de sobte et tornen un llibre quatre anys tard. Havien d'haver-lo tornat fa quatre anys i quasi que li fas una festa, no? I ha aparegut, no? Gràcies, gràcies per tornar el llibre, no? O sigui, que sí, és un món molt curiós i sempre tenim anècdotes que contar.
Però no sé quants usuaris n'hi ha, li ho vaig a preguntar a Jesús, al bibliotecari. Ves a espai perquè el jefe d'esta ràdio està empepinat en fer un viatge de fin de setmana, que potser s'allarga una setmana, en visitar les 10 millores biblioteques d'Espanya. Te'n deixe caure perquè és una cosa de les que tenim pendents.
Pues se podría hacer como un viatge de estos que vas grabando y después fases un documental. Estaría bien. Estoy dispuesto. Muy bien. María, pues poco más que apuntar. Te veig este fin de semana. Te veig el día de las seis y media, ¿de acuerdo? Moltísimes gracias. Igual no me coneixes. Ay, mare. Hombre, perquè jo també porto disfresa. Ay, dámme del sac o dels nasos. No te ho vaig a dir, no te ho vaig a dir. Vale, adé. Venga, més gracias. Bones lectures a tots.
Doncs sí, bones lectures i recordeu, per tots sants, Mostres Valencians, el divendres 31 a les 6 i mitja, des de la Piloteca Trinquer, tenim un passeig de lo més agradable, nocturn i a vegades un poquet ètric, val? Os esperem allí, vinga.