Parlem amb Nando Pasqual, actor que viu al nostre poble, a Ribarratxa de Túria, i que presenta estos dies al Teatre de Patraics l'obra La Funció, un text de Pere Molina, dirigit per Joan Miquel Reig i amb Rosa Barberà com a companya a l'escenari. Nando, bon dia primer que res. Bon dia, bon dia.
i Nando el que volia era comentar una miqueta coses sobre l'obra. Com arriba, Nando, a aquesta obra, no sé si te l'oferixen, com és el procés per arribar a formar part d'aquest espectacle? Molt bé, doncs mira, resulta que jo havia treballat amb Rosa Barberà, ja feien molts anys que treballem junts i volíem fer un treball de teatre per a adults, perquè nosaltres fins ara havíem fet
teatre per a públic infantil, per a xiquets i xiquetes. I aleshores va sortir la possibilitat de fer aquest projecte i ho van comentar a Pere Molina, que volien fer un... Ell escrivia, no havia escrit... És la seva primera obra de teatre que escriu com a tal. Sí que havia escrit molts articles per a premsa, poesia... Però era la primera vegada que s'enfrontava al teatre.
Li ho van comentar i portem com un any i mig pegant-li voltes al projecte, des que va sortir la idea i des que ho van proposar.
Nosaltres volíem, com a punt de partida, una obra de teatre que parlarà de les converses que tenen dos actors, en aquest cas nosaltres dos, en un camerí, de totes les coses que es parla, anècdotes, l'atenció abans de deixar d'actuar, parlar també del teatre, moltes vegades de la vida, de les coses que et passen i t'influixen a l'hora d'actuar.
I un poquet, aquesta és la història de la funció. Formes part o formeu part, tant Rosa com tu, del procés d'escritura o això queda ja en mans de Pere Molina directament? No, l'escritura és d'ell. Nosaltres l'únic que li hem aportat des de la nostra part, doncs, pincellades de coses de les que volíem parlar. Doncs, de temes, de, potser, anècdotes que ens havien passat en el teatre o...
Incluso ell ens preguntava. Aleshores fem una quedada, nosaltres li ha portat ben coses, ell feia una proposta i poc a poc el test xa anar construint d'ixa manera. Però, bueno, el diàleg i la història...
i el text és d'ell, és de Pere. Els temes que comentes i que travessen l'obra, connectem d'alguna manera també amb el públic, vull dir, o és més un mostrar-nos allò que no es coneix del teatre? A veure, sí que el públic se sentirà molt identificat. També la gent de teatre, del sector que veurà l'obra,
se sentirà identificada perquè hi ha moltes coses que parlem dels actors, de la gent, abans d'actuar, dels nervis que tens, el que és la preparació, però també hi ha una sèrie de temes que es tracten, també es tracta el tema de la immigració, del futbol, de la vida, de les relacions de parella, vull dir, hi ha com una sèrie de temes
que van entrant iixint en les converses que tenen aquests dos personatges abans d'eixir d'actuar. També n'hi ha un afetit que és que ells dos estan preparant-se per a alguna actuació i n'hi ha un tercer actor que encara no ha arribat i que posa un poquet aquest punt de tensió a l'obra perquè passa el temps i aquest actor no arriba.
I, clar, no desveler res del final de l'obra, però jo penso que és un treball, no ho sé, com a espectador també xulo de veure, perquè es deixa una reflexió després de veure l'espectacle. Hi ha com molts punts que es queden així,
moltes pincellades que anem donant durant l'obra i que després l'espectador connectarà i li donarà sentit a la funció. Nando, el personatge, per tant, entenc que alguna cosa té-ho, però com és el procés de construcció del personatge? Com t'apropes a ell? Com és aquest procés que sempre és molt interessant? Nosaltres partim sempre, o almenys, a mi m'agrada partir sempre des de la veritat.
en la construcció d'aquest personatge i del text, en partir de moltes coses nostres i que es toquen de prop, però sí que ens agrada fer realitat un personatge però que sigui veritat.
Per això hem d'agafar moltes vegades moltes ferramentes nostres per a que l'espectador se cregui el que estem comptant. El treballar amb Rosa suposa que hauria estat també una molt bona experiència, donar junts el vot al teatre d'adults, diguem. Sí, la veritat és que teníem moltes ganes de donar-hi ese pas
I bé, en Rosa és que és un plaer treballar perquè s'entrenem molt bé, tenim molta escolta, molta complicitat i això en escena és difícil d'aconseguir si no trobes la persona correcta, però després
Sí, sí, l'espectador també ho agraeix, perquè moltes vegades ens diuen és que tenim molta complicitat i ens arriba molt, és com molt real, molt de veritat el que ens esteu contant, perquè intentem fer quotidià tot això. I després, en aquest cas, també en la part de la direcció tenim Joan Miquel Reig, que és el que...
ha donat forma a tota aquesta obra i ens ha anat guiant i ha fet un món fantàstic de la funció que jo crec que us agradarà si veniu a veure l'espectacle. També ell ha dissenyat el vestuari, l'espai escènic i ho tenia molt clar des del principi com volia contar aquesta història i com volia mostrar-la al públic.
què és el que t'agradaria o com t'agradaria que se n'ara l'espectador després de veure la funció? Doncs a mi m'agrada quan vaig a veure un espectacle m'agrada reflexionar sobre el que he vist i m'agradaria que l'espectador que vinga a veure la funció com que es quedarà pensant el que ha vist i que li faci pensar que li faci pensar al públic i això és molt xulo
sobretot això, que potser arriba a casa i diu, ostres, això que ha vist era per això, i comença a connectar la història i comença a donar-li sentit. I fer reflexionar i fer pensar a l'espectador crec que és una cosa molt bonica que nosaltres com a actors és molt xulo, és com un regal. Sense desvelar res, però hi ha alguna frase de l'obra que puga resumir l'esperit del que vol transmetre?
Alguna frase de l'obra. Bé, bé, parlem de moltes coses, però en aquest cas, quan parlem del camerí o del teatre, diguem que és un moment contradictori, que a la vegada ens crida, però que ens fa patir, no? Vull dir, el moment abans d'eixer actuar és una explosió d'adrenalina que fa que tinguem els sentiments a flor de pell. Estem nerviosos, ansiosos, però tot això...
aprens a controlar-ho i això fa créixer com a actor però també com a persona és una pincellada d'una de les frases que parlem en la funció però se parla en molts temes però un dels temes també que connecta molt amb la gent que ve a veure és això el momentet abans d'actuar i que són persones que la gent pensa que els actors són no sé
com que som humans, patim, venim a fer la funció i potser hem tingut un problema a casa o en el cotxe o a l'empresa. Vull dir, el que passa és que t'has de despullar de tot això
i preparar-te per a fer la funció i contar una història al públic que ha vingut a veure't aquesta vesprada. Perfecte. Si alguna de les persones que s'està escoltant ara té dubtes entre anar o no anar a veure la funció, què li diries? Que vinga. Que vinga perquè és un espectacle que et fa reflexionar
i en acabar et farà plantejar-te moltes coses i sobretot té moments de comèdia, té moments de risa, de rialla, de llàgrima, però jo
Pensa això, que li farà reflexionar i es quedarà amb un bon record de la funció. Anem, si et pareix bé, a recordar les funcions que tenim per davant i així que a cada un se'ls vaig anotant a la seva agenda. Molt bé, estem al Teatre Patrais de València este divendres de 9 a les 8 de la vesprada, el dissabte,
20 a les 8 de la vesprada també, i el diumenge, que és l'últim dia, a les 3 de la vesprada. Jo sempre dic als meus amics que vinguin a València perquè moltes vegades actuem fora, fora així de la ciutat, i és més difícil. Però ara que estem a València, que no perguem l'oportunitat de vindre.
Recordem, per tant, divendres i dissabte les 8 de la vesprada, diumenge 7 de la vesprada en el Teatre Patraix, La Funció, una hora amb Rosa Barberà i Nando Pasqual en l'escenari. Nando, de moment heu fet ja algunes representacions com estan en la cosa? Bé, la veritat és que molt bé. Sempre necessites el feedback del públic perquè hi ha molts moments que no saps com va reaccionar. A mi jo t'esperes un...
que una rialla, un gag que tens i saber com funciona, però jo crec que l'acollida de moment ha sigut, d'esta primera setmana, ha sigut molt bona. Esperem que aquesta segona també sigui així, però molt contents del treball que hem fet i sobretot de com està responent el públic. Perfecte.
Moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres, per compartir aquest treball, aquesta experiència. Recordem la funció en el Teatre Patrais, divendres, dissabte, a les 8 de la vesprada, diumenge 7 de la vesprada. No superegueu que val la pena, veritat. Moltíssimes gràcies a vosaltres per escoltar-nos i donar-nos veu en el vostre programa. Gràcies, Nando, que vagi molt bé. Gràcies. Adeu.