Una de la vesprada, 35 minuts, continuem en la sintonia de Ràdio Ribarrotxa. Anem a continuar i, com hem anunciat, tenim en directe els estudis de la ràdio a José Pasqual Arnau, bon amic nostre i director de la banda sinfònica Unió Musical de Ribarrotxa, que a passar el podríem tindre pràcticament cada setmana, cada 15 dies, si fos per fer-se resò dels esdeveniments.
Però bé, el portem de tant en tant per actualitzar informació i és que aquesta setmana passada i aquesta, en la que estem, tenim dos esdeveniments molt importants en el calendari de la Societat Unió Musical de Ribarrotxa i de Ribarrotxa de Turià com a municipi. Pas, bon dia. Hola, bon dia. Benvingut, com dic, a la ràdio. I parlo dels dos esdeveniments, els que vam viure la segona part de la setmana passada, la quarta edició del curs de direcció de...
de bandes i parlarem també del cicle bandístic que tenim este dissabte. Però anem a començar per el que ja ha passat. Quin balanç fas d'esta última edició del Curse Internacional de Direcció? No podem fer un altre balanç que no sigui positiu perquè portar a la banda de Ribarratxa i portar a Ribarratxa un curs de direcció de banda com el que per quarta
de vegades aconseguim portar és una cosa que ho vam comentar en les setmanes prèvies als músics, sobretot els més joves, perquè els que ja han pogut disfrutar de les edicions anteriors ja ho tenim, ahir ho posem en valor, però els més joves potser no eren conscients del que suposava això, el rebre alumnes de tot el territori nacional, tant de la comunitat valenciana com
Des de Catalunya com des de les Illes Canàries han vingut cursillistes. Hem portat a dos directors dels que més prestigi a nivell no sols nacional sinó internacional tenen, com han segut Vivian Gutiérrez Abreu.
una directora canària, i el mestre José Rafael Pasqual Vilaplana, que ja almenys de Sentides, jo crec que tot el poble el coneguem ja. I tant per part dels cursillistes, que són els primers beneficiaris del curs, com per part dels professors que han vingut en aquesta quarta edició,
a veure, se n'han anat més que contents, més que satisfeits, objectius a nivell didàctic, diguem, més que aconseguits, ja que tindre en compte que els directors, l'instrument musical que tenim és la banda a la que tenim la sort de dirigir. Jo tinc un instrument musical impressionant,
I aquest instrument l'han pogut disfrutar i l'han pogut, a veure si s'entén, musicalment utilitzar els 15 cursillistes que han passat, 16 cursillistes que han passat pel curs de direcció i els dos professors que hem tingut.
Per part dels cursillistes l'agraïment és infinit, per part dels professors més encara, perquè l'organització dins de tot ha eixit molt bé, hem tingut una molt bona col·laboració de gent que ha volgut tirar un cable, per supost l'Ajuntament,
Després, tant la papeleria, la libreria Guardiola, com els restaurants Rebò i Nou Musical. A nivell, diguem, de logística ha anat tot molt rodaet, molt arrepretat, perquè han sigut tres dies molt intensos.
Però han sigut tres dies molt xulos, molt però que molt xulos. De deu els músics, perquè per als músics no és fàcil el dia a dia dels cursos de direcció. I aquí tindrem en compte que els cursos de direcció, perquè la gent ho comprengui, tenien pel matí i per la vesprà,
les seues classes teòriques i tècniques i després ja per la nit, el que podríem dir que són els ensaios de la banda eren les classes pràctiques que els cursillistes dirigien a la banda. Els cursillistes per a dirigir han de tindre, com dius... Correcte, el seu instrument, han de tindre davant un instrument. Això per als músics de la banda és heavy, és dur perquè han d'estar ahir, en l'ensaio passa un director, als 10-12 minuts passa un altre, i un altre, i un altre, i ells ahir.
I la veritat és que l'assistència, el compromís i el resultat a nivell musical de la banda de Ribarrotxa una vegada més ha sigut de 10. Fantàstic. A més d'això, Pas, hem tingut també temps per a dependre, per a escoltar veus autoritzades i va haver-hi una conferència ben interessant també, de veritat. Sí, sí.
i el mestre Vilaplana va donar una conferència al voltant de la cultura musical de les bandes en la diàspora, on d'una manera directa o d'una manera indirecta vam veure tot allò que rodeja el món bandístic. Quin aprenentatge tenim que treure d'això? Que ja que posar en valor el món de les bandes de música,
i la música que fan les bandes, però no tan sols com a part fonamental del folclore i de les tradicions de tots els pobles, més encara de la comunitat valenciana, sinó com a un element de comunicació musical en el poble i com a un element unificador, com digué també no sols en la conferència del mestre Vilaplana, sinó també en el concert de clausura que vam tindre el passat dissabte,
hi ha que donar-se compte que al voltant d'una banda de música s'enjunta gent que en el món de la política és de diferents colors, s'enjunta gent que a nivell de la religió és agnòstica o és creient i si és creient de qualsevol tipus de religió s'enjunten
més guapos, menys guapos, alts, baixets, rubios, morenos... I tots disfruten d'un mateix element, que em diguin a mi a veure en la societat actual quin element més unificador que el món de les bandes de música.
on en les nits d'assaig, com en els passacarrers, com en els concerts, com viuen tants músics, tants directius i tanta gent diferent disfruta de tot allò que fem, que em diguin a veure quin element hi ha en la diàspora que ens rodeja i en què vivim, el que conflueixen tants elements com en el món de la música de banda. Això és una cosa que hem de valorar de veritat.
Molt bé. Epas, nosaltres tinguem l'oportunitat d'acompanyar-vos el dia de la presentació del curs. Ahir vàrem parlar amb el mestre José Rafael Pascual Vilaplana i hem fet un petit resum d'algunes de les coses que ens va dir que jo crec que sempre és bonic escoltar-lo. Primer amb una gran responsabilitat perquè confiar en vos una vegada està bé.
però que confien quatre vegades és un compromís molt gran. I ara ja fa anys que també per diferents motius d'agenda no havia pogut estar, però primer estar a Ribarrotxos és estar com a casa, perquè fem molts projectes amb ells i em fa una especial il·lusió tornar a trobar-me gent i de més. I com diria el mestre també, el CEDEM,
de poder fer un curs de direcció crec que és una manera de crear una major comunió entre els músics i els directors, en el sentit que entenem millor la feina de cadascú i això sempre repercuteix en una evolució tant de la banda com de nosaltres mateixos com a directors.
Jo sempre que vinc m'he sentit molt ben arropat, m'he sentit molt a casa. És una gent, la de la Unió Musical dels llibres roges, que m'hem tractat d'una manera molt familiar, que també per mi és una cosa molt important per a treballar. El treball d'un director és estar sempre en contacte amb persones i llavors la manera com es desenvolupa el treball per a mi és fonamental per a l'èxit d'aquest treball.
Estic molt content de tornar a estar així i repetir tantes experiències viscudes junts.
intenta, en la meva faceta, quan faig algun projecte pedagògic, ajudar. Sí que és de veres que les coses s'han de dir. La manera com les dius a vegades sí que influeix. I en aquest aspecte jo crec que la pedagogia el que consisteix és en treure millor de la persona que vol aprendre i el que ha de fer del que dona la classe és acostar-se a aquesta manera
de com li has de dir les coses perquè aprengui, perquè el mateix sistema no serveix per a tothom. Afortunadament, cada persona és un món i crec que quan a vegades, això ho he comentat moltes vegades, conec molts músics que no han arribat a fer més coses en la música perquè algun dia un professor es va dir
tu no servissis per a la música, quan la idea és que qui no servia per a ser pedagòg era la persona que deia això. És a dir, tu el que has de fer és justament aprofitar el material que hi ha i intentar evolucionar-lo. I per tant, en aquest aspecte, dins de les meves possibilitats, intentar ajudar el màxim possible.
És un luxe, eh? Contar amb José Rafael. Ai, disculpa. Però total, perquè... Però és que jo vaig més enllà dels grandíssims coneixements que té a nivell tècnic com a músic, estrictament com a músic,
tot això va molt més enllà, perquè és un home, com diria jo, un fanàtic de la història, és un escudrinyador d'històries, però ja no perquè tingui una finalitat musical en elles, sinó perquè és un home que li agrada estar format, cultivat, dit des del Carinyo és una enciclopèdia en cames, perquè si en els cursos de direcció
Sempre s'ha d'aprendre d'ell, sempre. Simplement en què te sents a fer-te un cafè o a sopar n'hi ha que escoltar a aquest home perquè parla en un coneixement de tot el que parla
No divaga mai, va al que ha d'anar, però és que després de tot això és una bellíssima persona. A nivell humà és un home molt proper, molt... Si et pot convidar ell, et convidarà ell, si el convides tu et dirà, xico, però pa què me convides?
Entonces, eixes persones tan grans que les veus tan humils, en el món de la música, com en altres moltes professions, cada vegada es tiren a faltar més. Si et trobes en una persona com José Rafael, benvinguda siga.
Molt bé, parlarem també aquest dia amb Robert Raga, amb l'alcalde, que també va estar present en aquesta presentació, i ens comentava també la seva perspectiva d'aquest esdeveniment, i Treia Pit, com a alcalde també de la potència musical de Ribarrotxa. Són servis també com a transició per anar ja al que ens espera aquest dissabte.
Sí, estàvem comentant que no parem, perquè realment la banda fa res, estava tocant de la passa, estava la processó del cris, tan problemàtica per nosaltres, avui estan ja a la faena, este dissabte,
N'hi haurà una correnta d'aquest curs, que vindran a l'auditori perquè els mestres que estan aprenent en el curs puguin dirigir a la nostra banda, que estarem també. I la setmana seguint tenim un event important, que és el Cicle Bandístic, que també va ser un projecte on parlàvem Josep Pascual i jo i estàvem molt il·lusionats i seguim il·lusionats. Crec que hi ha una banda de música de Lleida i també de Riborja, sempre són tres bandes.
I fan el passacarrer tipi d'una banda, que és molt bonic, arribant a la Casa Cultural Auditori i ells escoltem interpretar un paï de peces cada un i es remata finalment a la nostra banda.
I després fem una piqueta per la Xer Menor, perquè tots els músics de totes les bandes que vulguin es queden i, bé, canviant impressions i fomentant un poquet també aquesta cultura de canviar d'impressions entre els músics. Fem el segle bandístic, però després tenim el festival Tiocaña, que és el valencià.
un festival que fem sempre en el Palau Maldonado, que són cançons amb valencià de diferents tipologies i ritmes, però hem vingut seguir. Tenim de fa dos anys, és un festival de bé, que digui jo,
Tenim el Ribarrot i tenim els Sis Cordes, que també són dos festivals d'aixa part de música, de rockeros i de la guitarra, perquè els Sis Cordes, en definitiva, en la formació de l'auditori, ja com veieu, és entre els conservatoris de música i dansa, l'auditori, la banda sinfònica i l'unió musical. Jo crec que tenim un dels programes
No espero un flarpit com a alcalde, però més compleix de l'àmbit cultural de tota la comarca, fins i tot a Lídia. Crec que hem fet un esforç important, el mantenim i el mantindrem, i com tu bé dius, sempre n'hi ha un espai per a fer iniciatives noves com aquesta, que començava fa 4 anys, i vinc cosa per als qualsevol i la fem a això. Direcció, doncs, d'acord, direcció. A altres, tots ho fan algun tipus d'instrument, violí,
o flauta, jo crec que ha acertat el tema de fer els cursos de mestre. Per tant, el ventall que tenim arribar a la matèria de cultura, la fila del DUS que tenim ara a novembre també, que també és molt important. Crec que perquè la gent pugui tenir expectatives culturals i pugui tenir el nostre poble de gaudir, és que som d'ací i molts que venim de mara.
És ben cert que tenim un programa ben bo a Ribarrotxa per a gaudir de la música i ahir la Societat Unimusical de Ribarrotxa té un pes específic sobretot en tot el que té a vore amb la xarxa social del nostre municipi. Sí, la veritat és que sí i en grandíssima part és el que forma part de la història i la tradició de les bandes.
Bé, parlava l'alcalde de ja el que tenim este dissabte, dia 4, la sisena edició ja, sembla mentida, com va passant el temps, d'este cicle bandístic que va sortir, com deia Robert, d'una proposta teua, de recuperar un poc aquest concepte dels concerts d'estiu, dels festivals d'estiu.
Sí, tornem al mateix, pareix que es repetim, però és la pura veritat. Les bandes de música naixen del carrer i això no és ni desprestigi ni ser menos que, perquè en ocasions s'ha tingut la errada idea que són més top el tema de les orquestres que el tema de les bandes,
són més top el tema de, per exemple, els estudis de conservatori que els estudis de les escoles de bandes, i no, ni més top ni menys top. Al final on anem a morir tots? A la música. Per tant, és una cosa que n'ha de potenciar i difundir, i d'una idea conjunta de l'alcalde, de l'Ajuntament i de mi mateixa com a representant de la banda de música,
Varem arrancar fa sis anys ja en aquest cicle bandístic per a treure la música al carrer i per a intentar potenciar les tradicions i les arrels valencianes de les bandes de música com són en el gènere de la música festera, de lo que són els passodobles,
les marxes mores i les marxes cristianes. Per això diguem que la idea d'este cicle bandístic passa perquè es desfile pels carrers i que una vegada ja en l'auditori cada una de les tres formacions obriga, es fa un xicotet sorteig, i cada una de les tres formacions obri en un d'aquestes tres tipus de música festera.
En aquest cas, el concert obrirà la banda sinfònica de la Unió Musical de Lleida, plegada des de Catalunya, i obrirà en un passo doble. La banda de Picassent obrirà en una marxa mora,
I després ja nosaltres obrirem en una marxa cristiana, de manera que els tres estils estaran ahí representats. I ara està el programa com es fa? Cada banda porta el que desitja? Una peça que estigui treballant o que li convinga per qualsevol...? Uns 20-25 minuts de música, per tal que l'acte no es faci massa llarg, massa pastós, que tinga...
que tingui dinàmica perquè la finalitat més que res és escoltar música i la veritat és que aquest any el programa és d'allò més variat, supervariat en música espanyola, en música més antiga, en música més actual, en música tradicional, o sigui que el públic no deuria perdre un esdeveniment com aquest però des de les sis i mitja ja.
Passar carrer cal viure-lo. El carrer major és un goig i poder veure-vos passar. Si esteu a l'auditori, és el moment també de xilar-se al públic a acabar de tocar la peça que en aquest moment s'està interpretant.
Els grans objectius del cicle bandístic són, ja ho has comentat, la recuperació de les arrels, però suposo que també la convivencia entre músics, l'escoltar el treball d'altres companys, sempre és interessant, de veritat. Sí, sí, sí, sempre és bo, però sense ningú ànimo competitiu. Sempre és bo veure en les altres cases com se cuinen els seus recursos, no?
Per això, en guany, les tres bandes tenen un molt bon nivell. Tenim la sort de poder comptar en una banda de fora de la comunitat, com és la banda de Lleida. En altres edicions vam comptar en la banda de Madridejos, vam comptar també en la Lira Ampostina. És un cicle que hem intentat obrir sempre
a tot el territori nacional i de moment no ha hagut ningú any en què hem dit que no s'apunten bandes, al revés, portem ja les tres últimes edicions en què hem hagut de fer un xicotet sorteig també perquè s'havien inscrit més bandes de les que toca. La idea és fer un acte en què després del concert puguem conviure junts
I els músics, això també ho tenim implícit en el nostre ADN, i és que conviure al redor d'una taula on se puga menjar i beure, això és el més bonic que hi ha. Una meravella, no? Això està molt bé. I compartir experiències, no? I xerrar, que això sempre està molt bé.
suposa que per part de la societat també un esforç a l'hora d'organitzar l'infraestructura, l'estar pendent de l'arribada, atendre com toca, és també un esforç que cal agrair. Sí, sí, i tant. A veure, l'instrument dels directors és els músics, no és la trompeta, són els músics,
però el luthier d'aquests instruments és igual el més important que el director, i els luthiers d'aquests instruments són la directiva. La veritat és que totes les directives, tots els directors, totes les persones cometem errors, sempre es pot fer millor, però la veritat és que els luthiers, la directiva que tenim aquí en la banda de Ribarrotxa,
treballadors, compromesos, entregat, ho tenen tot. Per això després t'apleguen grans figures com José Rafael Pasqual Vilaplana o Vivian Gutiérrez, que han vingut enguany o te venen bandes com vindran els de Lleida o els de Picassent i se'n van dient, ostres, quina organització, quina atenció...
projecte que els proposes, projecte que tiren avant. Quan menys m'ho esperen, al final em diran, mestre, para allà, para allà, o me firmaran el finiquito, llarreando o alguna cosa així, perquè la veritat és que si mirem la programació que portem en guany, el motiu és especial per celebrar d'alguna manera el 85è aniversari de la Unió Musical,
però portem un programa en què tots els mesos tenim feina i això és, sols per això ja m'agradaria convidar a tot el poble a que plenen l'auditori el dissabte perquè el sueldo dels músics és l'aplauso i el recolzament
en l'assistència del públic. I s'ho mereixen, ja que tindrem en compte que arrencàrem en setembre en tots els actes del Crist, en un concert pa més de mil persones que enjuntàrem en la plaça i que encara la gent recorda perquè se crea un ambient molt xulo i molt festiu, però és que 15 dies després hem segut la banda piloto d'un curs internacional de direcció. A la setmana anem a fer un festival i estem preparant ja també el concert de Santa Cecília i el de Nadal.
Fa falta recolzament, fa falta apollo, fa falta aplauso i des de així, tant per a la directiva com per als músics, el meu infinit agraïment. Ja sabeu, la cita és este dissabte a les sis i mitja de la desfilada des de la seu de la banda al carrer segon pel carrer major recte cap a l'auditori.
I ja al voltant de les set, esperem ser puntuals, sempre s'intenta, començarà ja el concert de les tres bandes, la banda sinfònica Unió Musical de Lleida, baix la direcció d'Esteve Espinosa, la societat artístico-musical de Picassent, baix la direcció de Víctor Soria Oriós, i la banda sinfònica Unió Musical de Riva Rocha, baix la direcció de nostre company José Pascual Arnau.
tot un espectacle per a este dissabte, recordeu, a l'Auditori Municipal, no s'ho pergau. Després ja parlarem del que ve, com tu dius, Santa Cecília, Nadal, i del que pot ser el 2026, que suposo que intentaré agafar-se-ho una mica més de calma, o no.
Jo els he promès que no anem a celebrar el 86 aniversari als músics. Està molt bé, això. Molt bé. Bueno, doncs, José Pasqual, moltíssimes gràcies per venir a la ràdio. Gràcies als que t'han donat permís per poder escapar-te de la teua feina. Gràcies a vosaltres perquè sempre esteu ahí i sou un regolzament més que important per a tots. Molt bé. Ens veig el dissabte. Moltes gràcies. Adéu.