Este dixous, 13 de novembre, l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, l'IDECO, organitza a la Sala Noble del Castell de Ribarrotja la presentació del llibre Antigues Maciès al Camp de Túria, una obra dels arquitectes Javier Bonilla, Javier Bonastre i Eduardo Martínez. El llibre recull, amb rigor històric i sensibilitat patrimonial, la petjada de les antigues maciès que es guichen el paisatge de la comarca.
Parlem amb Txelo Tomàs, presidenta de l'IDECO, sobre la importància d'aquest treball, el valor de la memòria rural i les activitats que acompanyen aquesta iniciativa. Txelo, bon dia. Hola, bon dia, Alex. Gràcies per atendre'ns i et preguntaria de primeres com n'aix la idea d'organitzar aquesta presentació dins la programació de l'IDECO.
Doncs mira, en principi, òbviament, la idea és perquè acabem de publicar el llibre i normalment a l'IDECO, quan publiquem un treball, el que sigui, nosaltres publiquem habitualment una revista, Mirades, com que nosaltres pretenem sempre
Donar a conèixer la comarca i els pobles de la comarca, quan tenim diversos treballs d'investigació sobre la comarca, publiquem una revista. I quan tenim un treball d'esta envergadura, publiquem un llibre. Òbviament, té a veure també en trobar finançament per a fer-ho. I la idea naix bàsicament per això, perquè el treball ja està molt de temps rodant,
Em sembla un estudi magnífic. El vam conèixer a través de Juanza, de Juanza Alcácer, que ens posem en contacte amb els autors i pensarem que no se pot quedar en un calaix. I començarem primer per la traducció, després el maquetàrem i el tenim preparat fa quasi dos anys. El que passa és que últimament les subvencions estan molt escasses per aquest tipus de coses.
I al final hem aconseguit una subvenció de la Diputació perquè este llibre la financió de la Diputació, la Diputació de València, i finalment ha vist la llum i, clar, per a nosaltres és un orgull poder-li l'oferir a la comarca i comencem per Ribarratxa perquè Ribarratxa és un dels pobles més grans i també perquè una part del llibre, òbviament, és de les masides de Ribarratxa. Molt bé.
El llibre, com diem, Antigues Macies al camp de Túria, posa en valor un patrimoni que sovint passa desapercebut. Per què creus que era necessari un treball com aquest? Doncs mira, a veure, jo sempre he tingut molta fascinació per les Macies i conforme he anat fent-me i averiguant, me n'he adonat que les Macies no estan per tot el territori del País Valencià, estan en determinades comarques i aquesta és una d'elles.
I, per altra banda, no solament representen una sèrie d'edificis que de sobte apareixen i molta gent no sap ni què són, sinó que representen una forma de vida i fins i tot un model econòmic. I, bé, quan vam conèixer l'estudi, nosaltres coneixíem altres publicacions de les Macíes de la comarca. Tenim una publicació a Benaguacíl,
I tenim una publicació a l'Eliana, de l'any passat mateix. L'Ajuntament de l'Eliana publica l'any passat mateix, però són publicacions d'una part de la comarca. La de Beneguacil és de Beneguacil i la de l'Eliana és d'una part de Sant Antoni, de l'Eliana, de Ribarrotxa... Llavors, aquest treball amplia aquest foc perquè abarca tots els pobles de la comarca.
per una banda, i per altra banda és d'interès perquè complementa, encara que parla de les màquines de Benaguas i de les que parla la publicació de l'Eliana, complementa el que es diu en les altres publicacions, perquè el treball té una mirada, encara que ubica el context social i històric, té una mirada arquitectònica, perquè està fet per arquitectes. Llavors s'analitza molt bé els detalls de les construccions, les compara i fins i tot
s'endinsa a trobar identitat comarcal en elles. Segons ells hi ha determinades característiques en les construccions que no es troben en una treia. Per tant, és un treball d'interès perquè, a més a més de completar i ampliar,
obri altres vies per a futurs investigadors en aquesta línia. Com dius, té aquesta mirada arquitectònica perquè són tres arquitectes els que han fet el llibre, que han fet una investigació exhaustiva. Ens parlaves d'aquesta manera, de les característiques d'aquest treball. Què destacaries d'aquest enfocament de la manera com Javier Bonilla, Javier Bonasta i Eduardo Martínez han documentat aquestes masies?
Han fet un estudi de camp, molt detallista, analitzen molt totes les estructures i és molt exhaustiu en la quantitat. Fins i tot té els valors de treball de presentar fotos i plànols d'edificis que ja no existeixen. Perquè, com sabeu, és de tots conegut, un problema que hi ha en el patrimoni
és que, si no li donem ús, acaba de desapareguent. Perquè si estem comentant que responen a una forma de vida i a un modal econòmic que era el de la nostra comarca, però que avui en dia pràcticament està desaparegut, com que no es usa, els edificis es van deteriorant i es van endurrocant. I algunes masies de les que parla el llibre no existixen. Això li ha fet valor, perquè ni haurà gent que veurà coses que dirà, ui, oi, on està?
Per exemple, el Massé del Veïna, que tots el coneguem en este poble. La gent que passa per on estava el Massé del Veïna, no sé si tu el recordes, tu eres més jove, diu, així no està, i així no n'hi ha altres que, bueno, quan anarem a preparar la ruta que farem el dissabte, Daniel, que ens va dirigir, mos nombrava Macies, que ell mos dia que estaven ahí, però que pràcticament no hi havia ja res.
Això és un altre valor afegit, que jo crec que és molt interessant per recuperar la nostra història, la de Ribarrotxa i la d'altres pobles de la comarca. Interessant, sí. I és que les Maciès, com deien, formen part de la identitat de la nostra comarca, són història, són arquitectura, són paisatge. Què ens diuen les Maciès Gui sobre la manera de viure l'economia i les tradicions de la comarca com tu avançaves al principi?
Bàsicament ens informen que aquesta comarca formava part del món rural i ens informen de com vivien, de com es treballava la terra i com que estava lluit del nucli de població, les terres, quan venia la collita, com que no hi havia cotxes com ara, ni motos, ni furgonetes, la gent es desplaçava on estaven les terres
i s'havia de fer nit allà i això va produir les edificacions per una banda i per altra banda també les masies bàsicament són del segle XVIII que es va produir un moment d'eclosió econòmica important i també testimoniant aquest moment de bonança econòmica, per dir-ho d'alguna manera. Però sobretot, baix el meu punt de vista, ens poso endavant
d'on venim, de quina és la nostra història, que nosaltres venim de gent treballadora i agricultora, i que l'agricultura està en la nostra essència, i això explica també el paisatge actual, vull dir, com tenir, per exemple, en Ribarrotxa, o en qualsevol altre poble, tu vas per ahí i veus un paisatge totalment diferent, perquè estan els camps abandonats, i a vegades ho penses, ui, com n'hi havia...
com gasta 20 diners així fent aquests marxes de pedra o de ciment, perquè era rentable i perquè se vivia d'això. I moltes vegades, quan vas per la muntanya, com que està tot perdut i està tot a pat, no ho veus. Quan de sobte ho descobreixes, et portes una sorpresa. Llavors, publicacions com aquesta, de sobte, et recol·loquen. Jo crec que és molt important conèixer la història dels nostres pobles i de la comarca, perquè aquesta comarca
especialment que té molta ciutadania nouvinguda. Però a nosaltres és important que les persones que venen de nou coneguen el territori i sapien on viuen i quina és la seva història. És una manera d'aprendre a estimar el lloc que vius i també d'aprendre a cuidar
el que té en volta, en aquest cas el patrimoni. Sí, sí, la veritat que sí. Txelo, l'hi deco, com dèiem al principi, no sols organitzar la presentació sinó que feu també dissabte una ruta guiada. Comptant-nos en què consistirà aquesta activitat i què podrem descobrir aquelles persones que participen? Doncs mira, la nostra intenció al organitzar les rutes és que, com que
El treball el presentarem en diferents pobles. En tots els pobles de la comarca, igual no perquè som de ser pobles, però sí que volem recórrer un poc la comarca. I al mateix temps que recorríem presentant el treball, pensàvem que era bo que en la mesura del possible farem una ruteta donant a conèixer les masies que cada poble té. Hi ha quin té més, hi ha quin té menys. Sobretot, més...
I millor conservades n'hi ha uns que altres. Per exemple, en Vetera n'hi ha diverses masives dins del poble que, com que estan dins del poble, se li donen ús i estan molt ben conservades. En altres pobles, no? En Ribarratxa, no tenim aquesta sort. Però n'hi tenim alguna que es pot visitar, com per exemple la de Sant Antoni de Pollo. Perquè té un ús, insistís que en el de l'ús, és un edifici que li han donat un ús,
està en bones condicions i, per tant, se pot visitar. I la idea que teníem era veure visitar aquells masis que fora possible visitar per donar-les a coneixes i les que no, veure les per fora. Per exemple, la masia de la Constància, no sé si la coneixes, que era una masia magnífica que dona una pena veure com s'anà deteriorant, que estava ahir a Macaeta, però que ara, de sobte, quan han ampliat la carretera que va de Ribarratx a l'Origuilla,
Tu vens per arribar a Rocha cap a l'Origuilla, cap a l'A3, i t'apareix un edifici allà a l'esquerra que dius, ostres, això què és? I de sobte s'ha de fer visible. No sé si algú li farà, perquè això, ara recuperar-ho, devolvem molts diners. Però bé, en principi la nostra intenció era visitar les mansies visitables, bé siguin per dins o per fora, i les que...
Pràcticament no queda res, simplement donar constància que això estava ahí i com estava. I després també hi ha una altra cosa important, que és que ja han dit masies que van acompanyades de cases senyorials i altres que són més modestes, que simplement eren una agrupació de llocs per a poder viure mentre es recollia la collita de treballadors. I el Ribabat això se veu molt bé en la zona...
on està la masia de Pollo, que n'hi ha masies com que té més poderío, i en la zona de l'Horta, que n'hi ha altres més modestes, que queden poquetes en peu. Llavors, el que volem és fer una part de la ruta per la part de la masia de Sant Antoni de Pollo, que serà la primera que visitarem, que per això serà entre el matí, perquè ens han demanat que estiguin prontes, i després vindré a aquesta zona, però també volem la diferència de construcció i d'ubicació,
de unes i altres, que tant unes com altres estan pensades per a poder fer noptes i acabar de recollir la collita sense haver de anar cada dia a casa perquè això no era possible. Xelo, de quina manera es pot participar a la visita? Cal estar en la presentació del llibre? Se pot fer abans?
No, no, a veure, d'entrada, si algú vol participar en la ruta, simplement he d'acudir a les 8 i mitja al pàrquing de la Maia, del complex esportiu de la Maia. Ah, perfecte. Allà n'hi ha una esplanada. Llavors, la idea és, és molt important que siguin puntuals perquè, com ja us dic, a la Masia de Pollo ens han demanat que estiguem allí a les 9 i hem d'estar allí a les 9 si volem visitar-la per dins perquè per a nosaltres és important poder posar una Masia per dins
perquè ja no ens en queden tant d'espera visitar per dins. Està d'ahir a les vuit i mitja i allà la idea és que anirem en cotxe, es reagruparem per a ser els mínims cotxes possibles i ja està. Aquesta volta no hem posat ni inscripció ni res. Acudir a les vuit i mitja al pàrquing de la Maia. Perfecte. Efectivament. I ja allà es reagruparem per a aquests cotxes no vagin buits
i ja començarem la ruta. Molt bé. Txelo, des de l'IDECO treballeu constantment en la difusió del patrimoni local. Penses, has percebut que la ciutadania cada vegada està més sensibilitzada en la conservació d'aquests elements rurals? Sí, cada vegada hi ha més sensibilitat pel patrimoni. Però a nosaltres això és molt important, perquè nosaltres sempre diem que no es pot
cuidar allò que no s'estima i que no es pot estimar allò que no es coneix. Per tant, nosaltres ho ocupem bàsicament de donar a conèixer, perquè tampoc és la nostra aportació, el nostre gran he d'arena. I sí que és veritat que cada vegada hi ha més sensibilitat i que cada vegada també, òbviament, aquesta ciutadania passa en algun moment a ser part de l'administració i a gestionar, i que cada vegada s'està més predisposat. Però així i tot,
tenim molt de patrimoni que conservar i tenim molt de patrimoni en perill d'endarròcament. No fa molt, un parell d'anys, farem una exposició que es deia Patrimoni contra les Cordes del Camp de Túria, que d'alguna manera pretenia posar el foc en aquesta idea, en el fet que en cada poble hi ha coses que és una pena que no es conserven. Òbviament tot no es pot conservar perquè no es pot.
Però sí que hi ha coses molt emblemàtiques de cada poble que, si comencem a valorar-los i estimar-los, podem fer possible que es conservin i no desapareguin. Per tant, jo sí que percebo una major sensibilització, però hem de continuar amb aquesta idea perquè encara tenim molt de patrimoni que desconeguem i que és una pena que es perdi.
Molt bé. Cal continuar treballant, per tant, en aquesta línia. Gelo, anem acabant. Per qui no conega el llibre, dius que el llibre està dos anys ja fet. Com definiries el seu valor, la seva aportació més important de cara al coneixement de la nostra comarca? El llibre pretén ser una eina més que contribuís a conèixer la nostra història i que...
obre una finestra al món de la forma de vida que suposen les Macíes, és un capítol més de la nostra història que tenim, i jo convide a la gent a veure-lo, a esbrinar-lo. Nosaltres, normalment, repartim els llibres que publiquem totes les publicacions sempre en les biblioteques de totes les pobles, per tant, en la biblioteca de Ribarrat trobarà el llibre,
I també obrir la porta a noves investigacions al respecte de persones que tinguin interès en el tema, que també és el nostre objectiu. Òbviament, una de les coses que està relacionades amb el tema de les investigacions és la disponibilitat dels arxius, que és una cosa que nosaltres també intentem sensibilitzar. Les persones que tinguin interès en investigar és molt important que es treguin els arxius
digitalitzats i ordenats i que siga fàcil accedir a la documentació que tu vols estudiar. Per tant, resumint, podríem dir que nosaltres volem contribuir a la nostra història posant a disposició dels interessats i de la ciutadania en general les masies i la forma de vida que suposen.
Finalment, què t'agradaria que s'enduguessin els assistents a aquesta doble cita? La presentació, per una banda, la ruta per les masies, per una altra. Doncs a mi m'agradaria que s'aniguin un poquet més Ribarratxa i coneguin un poquet més la comarca i per aquells que són autòctons, que s'aniguin satisfets perquè sempre és satisfactor i conèixer un poquet més el teu poble,
I per als que venen de nou, també se n'anaren contents perquè pensarem, mira, hem vingut a viure a un lloc que té molta història i que és interessant el que anem a descobrir un poc a pau. En definitiva, que se n'anaren amb bon sabor de boca i contents de conèixer un poquet més de la història de la comarca i de la història de Ribarratxa, perquè comencem per Ribarratxa, però també seguint-nos
se podran conèixer, tindran l'oportunitat de conèixer les masies de Vetera, que serà la ruta que farem el mes que ve, podran conèixer les masies de La Pobla, que serà la ruta que farem en Xener, i també podran conèixer les masies de Ligia, que serà la ruta que farem en febrer. Al voltant del llibre, seguint el fil conductor del llibre, poden anar conèixent diferents pobles
Estes quatre són les que tenim de molt ben programades, però segurament ne farem més. Per tant, sí, en resum, és una oportunitat perquè els que tinguin interès per les masies puguen saber un poquet més, no sols de les de Ribarrotxa, sinó de les de la resta de la comarca, que n'hi ha moltes també i molt boniques.
Molt bé, Xeló, gràcies per apropar-nos a aquesta proposta cultural que uneix, com dèiem, al principi, història, paisatge i patrimoni. La cita, recordem-ho, este dijous, 13 de novembre, a l'esde de la vesprada, a la Sala Noble del Castell de Ribarroja, amb la presentació del llibre
antigues masies al Camp de Túria. I dissabte següent, ja sabeu, l'IDECO convida a descobrir en persona alguna d'estes masies que formen part de l'ànima de la nostra comarca. A les 8 i mitja, al pàrquing de la Malla. Xeló, moltíssimes gràcies per la vostra tasca. Si algú vol formar part de l'IDECO, què ha de fer? Doncs pot entrar en la nostra web. Nosaltres tenim una web on penxem totes les activitats que fem i també penxem les activitats programades.
I hi ha una ulleta de subscripció. És molt senzill. I nosaltres convidem a la ciutadania que participi i que col·laborem nosaltres perquè jo crec que és interessant per a tots que coneixen la història i preservar el nostre patrimoni. Fonamental, sí. Molt bé, Jeló. Moltíssimes gràcies. Ens veiem dijous. A vosaltres, vinga. Adeu, bon dia. Adeu.