Continuem a Ràdio Ribarrotxa i ho comentàvem al arrancar el programa. I és que, en res, tenim aquesta trobada de música en València, coneguda com Tio Cañas II, que té lloc este divendres 12 a les 7 i mitja, com bé sabeu, al Teatre Cervantes. I, bueno, tindrem la sort de contar amb Eduard Navarro i també de Titana, en aquest cas de Noelia Llorenç.
Música en Valencià, recordem, en el Teatre de Cervantes. I per a parlar d'això, tenim una de les protagonistes, per dir-ho d'alguna manera, que és Noelia, que és titana. Noelia, molt bon dia, com et trobes? Hola, bon dia, moltes ganes d'anar de mar a Ribarrotxa a fer el concert. Jo si tinguera que parlar de tu ara mateixa, no sé si serà la definició, però després te pregunto. Cantadora de música de real tradicional o tu com te catalogues?
Sí, cantaora, de cant d'estil i baix tradicionals, podria dir-se, sí. Bueno, i si tenim que parlar un poc més de qui és Noelia, fora de lo que són els, no sé, el carrer, te diré, i també els escenaris, tu eres mestra, mestra d'educació especial. M'imagino que, bueno, baixi aquest títol i baix la música, en comú podria ser la emoció, no? O no sé com...
Sí, la predisposició, la devoció, el voler estar amb persones amb diversitat funcional i, per altra banda, també transmetre emocions al públic amb la veu.
Noelia, ser de poble implica moltes més coses d'allà. Diguem que tu t'has lligat a la música i als arrels per família, però a mi sempre m'agrada dir, i així a la ràdio moltes vegades també ho utilitzem, i tu de qui eres, no? Diguem que sempre hi ha que fer honor als nostres antepassats i en aquest cas si rasquem en la memòria...
Titana ve de Tauelo, més conegut com Titana, era Batista Lerma, també cantador en aquest cas, no sé en aquella època en quin lloc, perquè en aquella època m'hi refereix que n'hi haurien molt més cantants com Tauelo que no eren tampoc relativament tan coneguts, no? Exacte, ell des de xicotet se va criar en la música tradicional, ell ja cantava valencianes quan tenia 8 anys i quan se feu més major se posa de moda les arzueles
ell també tenia una veu lírica, havia rebut classes del tenor Alonso, que és un personatge així il·lustre de Bodella també, i no res, ell també feia composicions de cançons així na líriques i per a si partitures manuscrites que ha fet ell i era, doncs això, un músic
aficionat talentós però que no podia deixar-se la faena de Sabater per anar-se'n a explorar un altre món que no sabia com li anava a anar. Escolta, i el de Titana és un homenatge que li fas tu o ja també al poble eres coneguda com la Titana per ser la neta de Titán o no? No sé si al poble soc coneguda com a Titana però el nom me'l va posar la meva companya Susana Díaz Tejedor que també forma part de... és el 50% de Titana
Y va a dir, ore, es que si he de posarte un mal nom de cantadora, ha de ser Titana, porque es la neta de Titán. Yo, efectivamente. Si hago de ella, creo que me conéis en mes, pero la filla de Rafa el cartero y Amparo la del kiosco. Es lo que tengo. Noelia, ¿encara apuches los escenarios en las pardeñas? Hombre, sí, siempre. Es una identidad ya, ¿no? Pueden vir.
Això ja s'ha quedat per sempre. Molt bé, és una de les notes curioses. Mira, hi ha frases que n'ha de remarcar, i en aquest cas quan venen donades per gent que és tan coneguda en el món de la música valenciana. Per exemple, m'agradaria, per fer-te la seva pregunta, basar-me en una de les frases que diria Vicent Torrent, que al final la música tradicional té que representar un poc el context on estem vivint la societat, l'entorn.
La música tradicional d'Arrel, en aquest cas, és música que està més enfocada per a l'home, entre cometes, el de l'home, almenys les lletres, i també m'agradaria que parlaris d'aquest missatge d'alguna manera que has pogut contrarrestar en el temps, vull dir que al final tu fas música valenciana, fas música en valencià,
majoritàriament, perquè després també la serrania valenciana allà són xurricos, allà parlem en castellà. Per tant, per no desvariar. Però sí que és cert que m'agradaria que m'ho parles d'aquesta transformació, de tenir la música tradicional d'arrel, però en aquest cas actualitzada. Sí, clar, com veies dit tu, la música tradicional, la de fa molts anys, es pot entendre com que era d'homes més que res perquè
els que tenien visibilitat era el dolç aïnet i el tabaleter que podien anar de poble en poble tocant, el que podia agafar una guitarra i tocar enmig de la plaça del poble i no passava res perquè eren com activitats adreçades al sexe masculí. Les dones igual també ho feien però de portes cap a dins, no? I jo sempre dic de mira tu que no ens deixaven fer-ho en públic però ens hem encarregat de replegar tot això i guardar-ho i transmetre-ho als altres encara que no eren visibles en aquell moment, no? Això és un
un acte d'amor molt gran, com deia Enric Valor, dels valencians que havien continuat parlant del valencià. Jo ho penso igual de les dones d'aquella època que no havien participat activament, no eren subjectes actius dins de la música tradicional, eren més bé passius, que apareixien en les lletres de certes maneres, com estàs dient tu, i que òbviament calia fer una revisió d'eixes lletres i portar-les a...
A l'actualitat, ha sigut el primer passet. Ara, quan traiem el següent treball, ja hem canviat totalment
les lletres i ja no n'hi ha cobles populars. Bé, sí que n'hi ha populars però les han canviat un poquet també com hem fet en este, però sí que és veritat que n'hi ha de nova composició, lletres noves. Quines persones són les que estan marcades? Perquè realment ves d'una família que sempre ha tingut el cant com a anex d'unió, d'alguna manera, jo crec que cantar unix i moltes vegades ens lleva molts dolors de cap i a més es proporciona moltes emocions.
Però quines són les persones fora de la teua família que t'han pogut marcar? No sé, pare de Miquel Gil, de Pep Jimeno... Pare de noms que són ja realment més trascendents, més coneguts. Sí, a veure, obviamente, Pep Jimeno Botifarra i el grup Sarao, tot el que va fer en la seva època. Fermín Pardo, María Teresa Auer, que també són grans folcloristes. No, María Teresa Auer ja va faltar. Fermín Pardo encara continua la seva tasca.
i després cantaores referents com Lola Ledesma, Teresa Segarra, Victoria Sousa, Marina Fenollera. Són grans veus que potser no han sigut tan reconegudes, tan visibles, però que a mi m'han marcat i m'han ensenyat moltíssim. He tingut el plaer poder conèixer-les i rebre consells seus.
Actualment, vull dir que encara estan vives, òbviament. Sí, sí, sí. Escolta, estem fent referències a persones que tenen uns quants anys més que tu. Tu estàs al voltant de 37... Exacte. M'agrada dir l'edat, perquè primer l'aparente és més jove i se pot dir...
i segona, perquè crec que és important, no?, per posar també un poc de context en la següent pregunta, perquè realment ara mateix s'està vivint una eclosió en quant a música valenciana i músics també que aposten per instruments tradicionals, n'hi ha un boom tremendíssim, i sí que és cert que ara mateix n'hi ha...
o teniu la possibilitat, la gent més jove, de poder experimentar amb gent que està ja molt, diguem, que ha tocat molts palos i porta molts anys, porten moltes batalletes ja a les seues esquenes. I m'agradaria remarcar això, que et sentiràs arropada, ja no només per la gent que per a tu és un referent, sinó per la gent jove que també ara mateix està fent d'alguna manera un simil en paral·lel a el que estàs fent tu, dedicar-se també un po' més a la música en València.
Sí, efectivament, aquest tema era en un molt bon moment. Jo me recorde quan era menuda que... Bueno, referirme a la música que jo cante era com una cosa molt rara, molt... No sé, jo me recorde el mestre de música que me feia cantar en classe perquè el mestre de música també estava en la rondalla del poble.
I els meus companys deien, però què estàs cantant? Vull dir, no tenien ni idea, no? Ara estem en aquest moment molt bon, hi ha moltíssima gent jove interessada per fer les coses com se feien abans, vull dir, fugint d'aquesta folclorització de la música tradicional, aprenent a ballar i no a fer baix, que és una cosa molt diferent, i també aprenent a tocar instruments de forma tradicional i a...
i aprenent a cantar i a fer noves lletres. I a més és el que dius tu, són molts grups de música en València que encara que a priori no fan música tradicional, sí que és veritat que estan bevent de l'arrel i estan col·laborant, estan demanant col·laboració de cantadors i cantadores de música tradicional per a incloure-los en el rap, en el pop, en el rock,
I això és que no poden fugir de la real, és que la tenim allà i encara que fem un tipus de música totalment diferent no podem fugir d'això i està molt bé. Bé, hem pogut llegir en diverses entrevistes teves que encara te sorprèn, no? Quan te quedes en grans figures per a poder compartir, per a fer ahí, no sé, compartir música, tindre te encòndert.
Tens que despertar ja. Tens que despertar ja. Estàs en boca de molta gent i és normal que te passi i és molt bonic també, per altra part, que te pilli sempre des de la sorpresa. Però ja no eres una sorpresa, Titana. Per tant, en aquest aspecte és molt bonic, diu molt de tu, però que estem davant d'una persona que, la juventut que té, està seguint triada per grans persones per poder fer també, i això és cameo, sempre permiteixes, no? Musicals.
Jo és que encara al·lucinen aquestes coses. Jo pensé, però aquesta persona sap que jo existís. I és veritat que el síndrome de la impostora sempre està ahí. Dius, ostres, jo seré capaç de fer això. I després veus a unes altres persones que es tiren abans i dius, ah, pues...
Pues bueno, si ho ha fet, jo també podré fer-ho, no? Vull dir... Sí, sí, així és. Si em busquen per alguna cosa, serà. De fet, fa poc, hi ha una xica que ha tret un llibre que es diu L'Espurna i la Flama, Aitana Alfonso Martínez de les Harta. Sí, sí, la conegui en Béasió de Ripa Roja, eh, t'ho dic. Exacte. I a mi m'ha posat en tres referents, i jo, però esta xiqueta, esta xicona... L'altre dia li vaig escriure i li vaig dir, però xica...
que m'has posat en tres referents moltíssimes gràcies, no sé. I no sé. És com que no t'ho acabes de creure, no? Doncs això és una part molt especial que també diu molt de tu, però per altra part, que sàpigues que estàs situada en la mira de moltíssima gent. Mira, en què estàs treballant ara? Me referís? A nivell musical? Sí. Pues mira, estem acabant de gravar ahí en Ribarrotxa, en el estúdio de juguete de Jorge, estem acabant de gravar el segon disc de Titana,
i esperem traure-lo a final de febrer. Ja falta poquet. Començarem a gravar-lo en octubre de 2024, però ja sabem què passa l'octubre de 2024, que va haver una dana, està en gravant un estudi de Catarrocha, i clar, l'estudi de Catarrocha, proper del Barranc, se n'han a fer bolillos, escriurem per ahí, i hem estat esperant que se tornara...
a reconstruir, quan ja s'ha reconstruït l'estudi de Nero Alfonso, gravarem ahí una part del disc que volien fer-ho i l'altra les mescles i tot això ho estén fent en Jorge, ahí arriba Rocha. Així que mira, se me hi acaben de gravar-ho. Escolta, i què anem a poder disfrutar que vas aportar, quin repertori vas a tindre? Pues mira, sobretot volem fer també en contacte amb col·laboracions molt xules,
per fer eixa visió global de la música tradicional que està per tot arreu de la península hem col·laborat en un artista molt important d'Extremadura
També comptem amb una cantaora de Múrcia i amb una violinista de Múrcia que toca l'estil tradicional. I bé, també a banda de baixol, com pot ser J. Fandango Seguidilla, també tenim algun agarrat o com pot ser un pas doble i coses així. Ens hem llançat al baix agarrat també.
Bé, per anar tancant, recordem a la gent i situem que estem parlant en Titana, en aquest cas, perquè tenim la segona trobada de música valenciana a Tiocaña, així a Ribarrotxa, divendres 12 a les 7 i mitja. Per anar tancant, m'agradaria preguntar-te... Hi ha molts estils, m'imagino que, en el teu cas, cantant d'estil valencià, Noelia...
També tindràs altres gustos musicals, evidentment, i també t'hauràs cantat per artistes reconeguts i sobretot en altre àmbit musical, que no sigui només... Totalment. Per tant, a mi m'agradaria fer-te la pregunta que per què en valencià i per què aquest estil? La veritat és que mai m'ho he plantejat perquè és com una cosa que ja estava. Vull dir, és que...
No ho sé, és com te diuen, què és ser valenciana? Doncs no ho sé, jo me'ls he de matí i he de viure, només és ser valenciana, no? De part d'una altra entrevista, el fet d'eixir al carrer i que el forn estigui en marxa i que el carrer fa la olor a llavoretes, per a mi això ja és una cosa molt valencià, no? És com, no ho sé, és així. No m'he plantejat mai perquè en València...
i per aquest tipus de música, perquè jo ja estava dins. No he pogut fugir i tampoc he volgut. És alguna cosa d'avui d'arrel, podríem dir. Exacte. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs res, estem arribant ja a la fi. Senyoreta Titana, en este cas, Noelia Llorenç, de Godella. Què mos pots contar? Perquè n'hi ha que convidar la gent que vinga a vore't a tu, en este cas, i també a Eduard Navarro. Doncs mira, Eduard Navarro porta un equipàs
i ell també és molt gran músic. En aquesta ocasió no sé si anirà companya d'Elia Sampai, d'Elma Sambit, Sambiat, perdó. No sé si serà ella la cantant, però té una veu espectacular i fan temes molt preciosos, molt bonics i que paga la pena veureu perquè és un espectacle. Més allà de
dels instruments tradicionals que poden gastar en la música tradicional porten altres de Caire Mediterrani, crec que és per a veure aquest concert. I per la banda que a mi em toca, perquè jo soc una romancera, tinc la cara forra de vaqueta, que diuen, i us vaig a contar moltíssimes coses de la tia Milín, que és la dona que a mi m'ha criat, i us anem a cantar moltes cançons molt xules i també amb una qualitat de músics al·lucinants.
I no sé, és que han de vindre i ja està, si no venen no saben lo que n'hi ha. Escoltar, ràpidament, no te l'anava a preguntar, però explica-li a la gent qui és la tia Milín. La tia Milín és la germana major de ma mare, que és la dona que a mi m'ha criat. I està dins del disc, ella està cantant en el disc una cançó que ens cantava a tots els xiquets i xiquetes de la família per a dormir, que és la cançó de Bresol de la tia Milín.
87, 87. Sí, sí, sí, sí. 87. Així que jo us contaré tot. Després la tia Milín se'n fa d'anifat. Si t'escriu contes tot, digui, no me contes tantes coses, perquè jo després les he de contar, que això és cultura.
L'escolti com si foren de tots. Doncs Noelia Llorenç, Titana, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres, moltíssima sort i... Gràcies a tu per contar amb mi. Per molts anys. Recordem als nostres oients la segona trobada de música valenciana Tiocaña a les set i mitja en el Teatre Cervantes, Eduard Navarro i Titana, Noelia Llorenç. Noelia Bernarsen, acomiada de tots. Gràcies. Adeu. Bueno, que veniu, eh? I ens veiem allà. Una abraçada. Gràcies, adeu.