Uy, jomens, ríguenme, que Amparo no pot soportar. Clar, la semana pasada, Amparo, día que no anaven els auriculars, aletín.
Comencem este temps de xerrar amb Amparo Guardiola. Amparo. Bon dia. No sé si xillar arreglo els auriculars. Això està molt fort. Però és que hasta jo m'he sentit molt de volum. No s'aclarimmento. No, no, no. O muda. O tot.
En fin, bueno, bon dia. Bon dia, Balu. Bon dia, Vanessa. Bon dia. ¿Tú te sens bé normal? Un poc que forta també, però quan no poden tocar res, jo metí el auricular un poc a rere i ja ho. És el que passa, que no... Es que... Ya sapu que no està la cosa... Que prou fem que se sentim, eh? Sí, exacte.
González, Casabán, muy buenas. Hola, hola. Tot bé. Asistem? Sí, estamos, ¿no? Jo no me queixo, jo no me queixo. Pa' què? Com estic sordo, a mi les afeccions en este tipus, com em paro, a mi no me pare. Li va molt bé, li va molt bé. Sí, sí. Jo avui, en la meua recerca de temes per a tractar en aquesta secció, en el que de mitja rem, m'ha trobat en una de les qüestions fonamentals de la història de la humanitat. Sí, sí, vosaltres en l'endem tal i filosòfic. Vos la llance. Cacaos en plat o tirats en la taula?
Que més dona.
La cuestión es que ya es que… Hombre, podíais haber dit pelatx o sense pelar? Ixo ve després. Ah, val. Es que hoy va de frutos secos, però comencen per ahí. A mi no me amarga. Vull dir… Hi ha un debat important, perquè jo sé que hi ha un debat de… De falleril. Sobretot fallero. Ah, me dona igual. Jo soc de platx. Siempre queda més a la taula si estaré en un plaza, ¿no? Pero después les capelletes van volant per ahí, igualment. Sí. Pero si el fiquen en un gràpate, me lo vaig a minxar igual. Sí, sí.
El problema és si no estigués pelat. Ja. Si no estigués pelat, jo ja segurament no em menjaria. Però si està pelat, em dona igual. O sigui, si no està pelat, em dona igual. A mi m'agrada més el de corfa. A mi també. Sí, no, a mi també. En sal o sense sal? Sí. Sense. Sí? A mi cor. Sí, perquè la sal no em vol per res, no em xupre la corfa. I capelleta xiconina. Escolteu, sóc l'únic que li agrada el cacao fritxidet i ja està. A veure. Ah, vale, vale. A mi m'agrada...
El frecí li tinc que llevar la pelleta ixa, entonces és un fer-la-mà, perquè després tu els mans pringades, de totes els capetes a pegades per tots els puestos, fas ixina i... Jo això no aguantes mai, perquè la casalanta també fa el mateix. Fa una escampa de pelletes en el cacau frecid que no aguanten. Jo me'l menjo tal qual.
Ja, però després us la pelleta pega'n a dents. Però quan tu tens... En el cacao en capelleta te'l menixes en la pellitot? No, si jo usuràs tu... No, què dius de la pellitot? Els de capelleta que no estan fretsis? A les pròbes me remito, no deixeu pelletes, desu les capelletes soles. Jamàs me minxaré jo la... No? Pelem sempre.
Disculpeu, la pelleta és el que te fa cagar millor. Eixina de clar. No sabem si estan morenos o estan blancs, si estan en la capelleta. A ver, no? O si és més oscura, valés a meldona. Teniu raó? Teniu que doblar, teniu raó. Ara que m'esteu explicant això...
Tu és que com estàs allà mirant... Jo no m'he ficat a teu favor. Jo trenc i pagadins. Tu no te dones compte. La única cosa que trenc i pagadins són les pipes. Lo demés pela. És de pelar-ho. Sí, sí. El pistacho no se pela, també. Jo sempre faig un... Veus? Un algo. És que no se me veu, però...
Jo el toque, i si se'n va la pelleta millor. Si no se'n va amb la mitja, però si se'n va... Jo faig això. En el cacao no ho faig com tu, però en aquest cas, en el pistacho soc d'excepció. Una vegada l'obric, el faig si no em puc anar per damunt, que no? Paca, ells. Ell les armes, les torres, me donen una ràbia que se queda a pegar i la pell...
I em toca minxar-me-la, perquè m'agrada molt el pell i no m'agrada tant. M'agrada que se'n batxa la pell, però no se'n va. Seguim el mateix, la pell després se te queda per a ella. I se te queda per a la boca. Amarga no. La de l'armela? No. Bueno, no m'agrada. No. Jo preferixo ser. No. Has vist? N'hi ha opció pa tot. Sí, no? El dremús també el pel és?
Home! Home, sí, mengeu-se-la. No. També és bona. Van el preu, però no. També és bona. No té molt de desperdici el frutu sec. No, no, no. Perquè t'ho cobren tot i... Bueno, però partint que el cacao no és un frutu seco, no? No és legumbre, sí, però bueno, l'hem tirat... A veure, culturalment és un frutu seco. El poble ja no l'incluïm. A mi m'ha de bé, perquè jo no soc molt de... ni de cigrons, ni de pèsols, ni d'això...
Te fas creure que es menjar llegums. Mira que bé m'alimente. En la endocrina que sí que me dona per menjar frutos secos, come cacao. I no me diu mai que és una legumbre. No? Muy bien. Perquè no vols a discutir. Perquè tu te ho creus com a frutos secos.
Però amb els llegums també les pots menjar Exacte, perquè els llegums s'entren i com això és tal, i tu te'ho menges com frutos secs, mira, molt bé Jo no ho havia sentit mai, que era una llegum La tomata o una fruta sí, però caca o una llegum I una tomata o una fruta, per què?
És una verdura? Això no sabia el dia que estava. Segurament. És una verdura. De tota la vida. Anem a canviar ara. Ningú se la menja després de dinar. Ara és pançalà. I ahí se demostra que és una verdura. Ahí i en els panelets, el preu que diu més frutes, més verdures, estan més verdures.
Això sigui, uno despistat que ho pica i ara tots diuen això. No hi ha que indagar sobre el que estàs dient. Qui sigui la persona que va fer aquesta distribució? Adan o Eva. I tu sols mitjar ben poma.
No, no, això és el mig del pomà quan el cagaron amb perdó. Xica. No, hombre, que ho farem mal. Però que abans tenien de tot i estarien així al mig, no sé, i digueren, posau. I dins del tema este dels frutos secos, que a mi, per exemple, una de les coses que més m'agrada és el porrat, el cigronès torraeig, que ja últimament no trobem. Això és un aixugant pastes, tira, tira. Jo no, però si vols que la volta que menge més clar jo te'ls aguardé.
I l'altra cosa era el mescla i jo. Els lleve tots. Ara últimament hi ha mescla i jo. Que no em duen. Que no em duen. A les busca forrats sempre. Però, vamos, si vostè els aguarda. Sí, per favor. Que no docen pastes ni implantes. No, jo tinc forats només. Ah. És igual.
Te coves. És que donem pastes e implantes, no, no? Te la xues, te la xues. Dius, ui, lo que m'han costat. A mi això m'encanta, per favor. E ho lleves, no, no, no. Igual és cosa dels dentistes que han llevat el porrat de les dentistes. Els dentistes no ho he, però jo sí. Ara, si la tens bona, pots menjar el que vulgui. No, no, però m'agrada molt el porrat. Bueno, vale. Se fa una pasteta en la boca molt bona, un sabor, ai, qui bosta això. No, no, no. No, no.
¿Veus? A mi el porrano me... A mi sí. Lo más favorito mío. ¿Y de Pipes y Kikos y això? Ay, yo los Kikos. Yo que soy muy de Kikos. ¿Se tiró la pipa dins de la boca, chupleu y trenqueu y escupiu la corfa? ¿O en la planeta? A vegades. En la punteta clics, clics. Ya vegades. Pero lo que es una grasa son los Kikos gordos. Lo de gordos está bien que te guste.
Esquicos y esos gordotos. Ay, qué bon, per favor. Maraimol. Jo vais guanyar un concurs de rapidesa, Menchampipe se envía marchant, però pelanles, eh? No a la sarpa. Sí, sí, clica, clica, clica, clica, clica, clica. A més, és molt d'entretingut i està tot molt bé. Però si te descuides, te cas que és el paquetet. Sí, sí, sí. Quan te estàs mirant una cabalgata, quan te estàs minchando en esgol, això és un clic. Jo en el fútbol, encara que no se pot. No se pot, Menchampipe? Nos ho han prohibit.
Segur que s'hi volim Però jo sempre compre ixes que porten un paquetet O sea, una bolseta al costat I entonces vas agarrar Menxes de... Serien pipes que duen un paquetet d'huit al costat Sí, això no ho ha fet No Jo sempre compro el manicero A mi, xurruca...
No. Yo sé del manicero. Y el manicero no tiene ni sexo. Y tampoco serán churrucas. A ver. No, no, no. Son uns a tres, pero estamos súper bones. Pero porten un paquete de papel apegat al costat. Eso no va a ver ello. Qué grande eres. Chica, per favor. Del centro. Al final es que te he dado del centro. Del centro. No, les compré allí. Centro.
Jo que soc de los suburbios. De gaidó al barranc, però del centre. Casi, casi, casi, casi. No me caig, que tinc un puesto. Acabáramos. Ella se tiraría, si en algún caso. Se cauria. Ella se deja caer. I ja està. I sou de menjar tots estos fruits secos, o com se diga en valencià, frisecs, d'una manera elegant, o sou de fer gorrinaes en la boca, en alguno d'ixos?
No sé, per exemple, jo a Montone. Jo soc com una firoal. Te ho fiques a una banda i ahí va... Te fa gust això. Comences, comences i a lo millor tens 7, 8, 9 cacaus dins de la boca. No, no, no, no. Jo no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Jo confés que en les pipes ho he fet més de moltes vegades. Més de moltes vegades. Això de fer-te un muntonet, saps? Això de fer-te un muntonet ahí i agarrar-li així. Això ho fa la meua filla. Se pela el cacau i té un muntó. Sonia, per què no te'n menges? No. I després, quan ja el te pela el que ella considera, agarras el fic a la mà i ja fa croc.
Ja hi està tres hores. El que faig és el raïm. El raïm sí que el peli tot el que vaig a menjar-me i quan ja tinc en un got, això sí, a trinxer el got perquè ningú me'l furte. Sí, perquè quan t'està pel·laet és molt tentador. En el raïm no m'ha passat, però en el meló del xer sí que m'han fotut a mi el coret de la tallà. I ara no m'ho tornarà a passar. Ui, que ràbia dóna això. Ho té marcat.
Sí, el meu germà me la va fotre, no me tornaràs a fotre. Te borras de germà, però ja. Però no me ha tornat a passar, un any no más. I en el rhyme sí que ho faig, i quan ja tinc el got, tot el que vaig a minxar, però de uno en uno. El metge me s'agusta molt. Però si ja no n'hi ha res, ahir ja és tot aplanar.
Hombre, el raïm. Te traguen planes de enguix, el raïm. Claro, però que mitjant, uno a uno, se te perd per la boca. Entre mollets, chicos… En lo que m'ha costat pelar, que me sacies. Ah, bueno, ho fas a llargar per la faena. Si no estic tres soles. De normal, ja me quedo soles en taula. Però si hi ha el raïm pelar, eh? Ai, però no. Mira, mira, ja va la del centro.
No, espera, pero es que Mila Descarri es de Vanessa. La tegua salvació en la ley de Capdañ es el poté de... No Magran en Almíbar, no. Están súper bons. ¿Pero alguna manía tegua de estés de...?
i ara no em diràs tu quan en setembre un bon moscat ell, que bosta, i si no el fiquen en el pot. Tinc alergia al raïm. Este en novembre ja. Ja, no, ja me'l mitjé i fa temps. Però clar, Guadid, jo dic, ostres, en setembre, que hi ha un queda. I que conste que jo, l'últim que he vist en frutos secos, que ja me pareix lo... ¿Lo más? No. Ah, no? És un paquedixos, o sea, una caixa d'estes de mesclaíllo,
En dolcets, o sea... Ah, claro. En troceis de carabassat, un poc. O de arándanos... No, no, i en... Con si foren... Con si foren supositoris, estos de arándanos, que no sé. Sí, de regalis? No, de colorines.
Com caramelets. Ho vaig veure per primera vegada la setmana passada. És molt modern, això. En Aranda no sec, sí. Una cosa és fruta seca, l'altra cosa és caramelets. Són caramelets, no val? Són caramelets que són quadraets, de color claret? No, són que si ho foren supositaris. Que fuerte, no? Sí, que ho foren capsules. Això no ho he vist jo, pues.
Però no vos importa que estigui mesclat el dulcet? A mi el que és un manjar de dioses és tu agarres un higo seco, el auris, o cacao o anou. Això es diu panfigo? No, tu te'l fas. El panfigo ha comprat molt. No, però que jo li feia a Matías. Me recordo i era panfigo. Això és una delícia. A mi tot això no m'agrada, però no m'agrada. A mi ara no puc minxar-me. Però ahí pa què me'n minxar?