Ai, quin gustet els dimecres. Que bonic és això, per favor. I quina clarividència tenen les nostres xarraoretes per les coses de la vida. M'encanta. T'ho esperant el moment, eh? Jo també.
Bon dia, Amparo. Hola, bon dia. ¿Cómo estás, Lónica? Estupenda. Ay, me alegre. Hola, Vanessa, ¿cómo estás? Hola, buen día. ¿Tú también estás estupenda? Yo también. ¿O soles B? No, no, B, estupenda. Me alegre también. Casabán González. Estupendament B. Digo en la veritat, porque yo no les veis que esticara las quenes así en el control. Digo en la veritat. Ellos siempre estupendes, siempre. Están ahora en una segona y tercera. Ah, vale. Que ningú se enfade. Y se nota. ¿La tercera quién es? ¿La de Amparo? La megua.
Jo he dit que... No pot ser, no pot ser. Ja estem tirant d'arribar-ho. Segona i tercera...
El té no que vulguis Chico, este m'estupel La prestació és que sigui a juventut La prestació és que sigui a juventut Molt bé, bueno Sabeu que últimament estic jo així que ha vist que no dors No dors Estàs sense dormir? Ni se nota Però és que a més no dors i me vaig al vàter En el vàter que no puc dormir Tampoc puc fer res més perquè no tinc ganes Realment, és que me vaig al vàter perquè no me dors I entonces me posa a pensar en el vàter En sèrie? N'hi ha que parlar del vàter El pensador
I què passa? Doncs que me venen preguntes filosòfiques. Vull dir, jo estava allí i dic, anem a veure. I avui si vosaltres que sou del Ramó i igual sabeu, per què diguem que les tovalles estan brutes quan les gastem només aixir de la dutxa si quan aixem de la dutxa estem totalment netets i relluents? Vull dir, no s'embruten? Bona pregunta.
Fan a olor. A humitat. La humitat. Però això se'n va, no? No. En hivern costa molt de nas. Fan a olor, a humitat. Claro. Entonces se consideren brutes. Sí. Però se poden gastar dos vegades o una sola? Pots gastar lo que vulguis. Vull dir, si jo ne fiqui, per exemple, en el ràdio Auret, que tinc allí, i siguen ahí xutetes, això val o no val? O estan brutes. A bols i jo me estic poniendo, després, en la segona dutxa... Jo, per mi, val. O n'hi ha que llevarles cada vegada.
No, cada vegà no, te quedaries sense... Jo no tinc tantes toalles per canviar-les cada volta que se duche més tres. Però jo te dic quin és el nivell de fer les coses bé i el nivell també de ser ecològic i no gastar més aigua allà avan. Cada un ja té un criteri. Cada un el que faci és el que considere.
I ja està. T'ha deut un aguant d'espesor. A veure, això va... N'hi ha que per molt que es gasten no aglorar res. I n'hi ha que és un toc a huevos, que és la primera, ja té prou. Ja va, ja va, ja va. Que no és un hotel...
Que es entre tú. Y que es la tegua, que la gastes solo tú. Exacte. Aguántala un poque mes. Exacte. Sí, dos, tres duches. Yo hasta en el sotés, la aguante. Imaginense. Pero si te la cambien. Sí, pero la aguante. Pero porque no te imagines 10. Claro. Si te más dos, pues te la pones 10. Ya te puse un letreret ahí que digo, si considera usted que la toalla está reutilizable, pues...
Pues reutilice-la i no gasta aigua. No gaste aigua. No, jo en casa el que faig és que quan noto ja que allò fa olor a humanitat entre cometes, no mala, no mala de humanitat de morir. Però sí que fan olors. Sí, olor a humitat. I ara l'hivern més que no s'assequen mai. Olor de carn, de pell. De tot.
És que no ho entenc jo això. Tot això ho penses? Sí, però deuríem fer olor al sabonet que gastes per a neteixar-te, no? El sabonet i l'olor el fas tu, però la toalla no. I dic jo, perquè no tant és un passatiempos.
O el móvil con tot el món. Ahí, pensant en les toalles que estan pensant... A mi, a Isés Suárez, no me dona la vida. Lo que más gracia me fa es que, ¿cuán tienes tú a llevar la toalla? ¿Qué? ¿Cuán tienes tú a llevar la toalla? ¿Cuán tienes yo a llevar la toalla? Eso son cosas de la intimidad. Cuando es gris, cuando es gris. Claro. Si es que la agarre yo y la fiquei yo a llamar.
Per això ell no l'ha de llevar, perquè ja la lleves tu. Jo penso que tan nés. No té ni idea. Apareix ahir i ja ho neta i ja està. Per això pensa. Quan l'hauré canviat jo? Ell no s'ha adonat com dirà, ostres, quant de temps està ahir? M'han de cojoner.
Que t'haig de calçar-se les dues o les tres del matí a pensar això. No, no, no, no me ve la son. Jo estic patint molt. I després m'ha vingut una altra pregunta que, per exemple, quan se te cau el sabó a terra, el què? El sabó a terra, està el sabonet o està el piso brut?
¿El de la ducha o el de casa? No, el sabó, el chorro. Se te cae un... ¿Qué dices? Me encanta. Alejandro, crees que te es molt de des llure. Si es que te busques... Mare meva, te vaig a ficar a fer el sabó. ¿El sabó que cae a terra ne te echa el piso o s'ambruta el sabó? Es que no... Pero el sabó, tú no tens el sabó de pastilla pa' que se caiga en ningún puesto.
Pues mira, te digo una cosa. Però jo pense. Tu què penses? Jo cao algo a terra i jo rente perquè se'n vaig perquè per molta cantitat que siga no ho agarre per reutilitzar. Ja. Escolta, per què no vas a la farmàcia i li compres gominoles de melàtonima?
I què d'orga. I què d'orga. Però ho diu a mi. Perquè no va anar, ell sol es pensa. No sap com apareixen les toalles netes pensades com van anar a conversar. Però no pot pensar en algun profit. No, no, ja li diré jo quins té que ficar a llevar-hi. Son reflexions importants. ¿Qué van a ser importants? Cámbiala quan vulgués i el sapo fes lo que tenen la gana. I punto. Una tercera qüestió. Estàs estressant, Amparo, avise. No.
Y ya del cuarto de baña cabe. ¿De quién color es un espi? Estaba yo allí mirando...
¿Qué dius? Transparent no es. ¿Pero qué ni arraere una coseta? ¿Y quién color se dice? Yo qué sé. ¿De qué color es un espillo? ¿Pero de qué color? No es blanco. Ah, vale, la parte de las redes. ¿De qué color? El espillo, el espillo. No, no, un espillo. ¿De qué color va a ser? Pues de ninguno. Es que no té color. ¿O sí? Incoloro. ¿Pero qué material faixó? Con el agua y su amor o el símbolo. Porque yo no veo lo que ni arraere. Coloro, con los piscines. ¿De qué color son? Del fondo.
El color del fondo. No perque especifica lo que te daban. ¿De quin color es el aspi? De lo que refleja. Pero no, eso no es el color. ¿De quin color es? Es que no me aclarís más. Es la ni de la casa. En una maceta de añoli. Y cuando te despertes, zumba. Yo no pongo a dormir. Pero aspi
Jo no, jo vaig a dormir. Te vaig a cridar a les 3 del matí. Per favor, atineu-lo en el seu mòbil. Per l'amor de Déu. Tu saps? Serà possible. No li compres gominoles, compra-li alguna cosa més fort. Compra-li directament un anxiolític o alguna cosa. Un anxiolític. Ara li pegue dos cañaes i punto. Home, és que té l'elit. Despertar-te pa d'això. Esteu desviant del tema, no me dono resposta. Com has aconseguit irritar el personal en 3 preguntetes? Entens?
D'això n'hauria de parlar també. I se don el té qualsevol. En tres preguntetes inofensives, lo que has irritat. M'han de tocar les castanyes.
És que són preguntes que no tenen, no? Trellat i forrellat. No, no, no. Mare meva, senyor. Jo vull fer una consulta ràpida. No, consulta no. No, que és una cosa que me va molt bé. No recordo com se diuen. Són unes boletes verdetes, xicotetes. És pa que els... Pa que d'orga?
No, pa ventechar. ¿Qué me ha vingut al cap? Unes boletes verdetes. Unes boletes verdetes que se fiquen en el... ¿Estopables? No sé lo que se digue. Ay, Mari, mejor que todas las cosas que tienen en el mercado. Eso es suavisant. No, es pa un loro. Tú fiques el suavisant, fiques tuat, pero yo le fiquen en lo que es el biombo un grapaé de boletes verdetes. Y está guay, favor. ¿Qué no vos portaré? Vach a arreglarvos uno cada una.
Fem-nos un paquetiu, un paquetiu, un xiquitiu. Una dosi. Una dosi, una dosi. Alex, te'l recomano pa que en això ens deixes la toalla. I tu les contes. Però ell no ens deixes res. Que les conte. Que les conte.
Enmetres de borreguets, ell conta molèl·les. Alex, no vaja, veus? Molt bé, aparito. Si traguem un sistema que me permitisca dormir tranquil, jo ho agrairé. De verda, o sea, demà, demà no, esta nit, allà les deu i mitja i vos ensenyaré una foto. Dormirte en el sofà i després no dormir per la nit. Quina empeño tens en desacreditar-me, jo no sé.
Però ronca. De tot. Jo no vull dir res, però això és síntoma de vellea. El dormir-te en el sofà. Dormir-te antes i després quan vas a xitar-te ja no pots dormir. Em paro que t'has deletat. No, jo no m'adorm, però a vegades que se sienta se dorm. Però per la nit dorm. Són els homes els que se dormim en el sofà. Això ho feia ja de joves. O sea, que no és senyor d'edat. Dormir-te en el sofà i després ja no dormir per la nit.
Això és un problema, no? Ah, no, això és un problema. El que passa és que sempre diu, mira, me xita i no m'ador, que és mentira. Perquè pegau ronquins calç al techo. Dic, un dia d'això ho tinc gravat. Jo ho havia hagut l'altre dia. El cas és que jo li dic. És que després me diu que no.
No, jo l'enviï al metge, li dic, ves al metge que tens un problema, diu, quin? I dic, que dor, ronques despert. Jo? Ronques despert? Diu, si no, doncs, estàs roncant. Algo passa, eh? Algo no està bé. Algo passa. Es diu, no li us unes coses, però mira, tots fan el mateix. Tots, tots, tots, tots. Les cares de nas estan dormint, ronquen calcen el techo i t'ho neguen.
Sí, sí, sí. Per l'amor de Déu, això van els homens. Espere que este programa no estigui escoltant ningú de la ser. Perquè diran que tampoc... No, no, perquè mos el roben, mos el roben este programa i vosaltres som el mateix. Olvidéu-se. Vos fan una oferta d'estes que no se poden rechazar, eh? No, com la teu a ningú, no.
Això de punxar a peu quatre pisos, això no està pagat, per gravar, per gravar cinc minuts, no està pagat. Vos vaig deixar deure pa casa i la setmana que ve ja m'hi conteu, eh? Ai deure, està bé? Si contem les boletes... No, això és feina, eh? És més que res perquè aneu reflexionats, si voleu ja inclús anar a provant ara alguna resposta encara que podem consultar, però m'agradaria trobar una resposta sense consultar els professionals.
Estem a travolt una volta. Ja estem irritant, ja estem irritant una volta. Sí, perquè ja vos ja ha dit, sense preguntar als professionals, ja pareix com a vosaltres que vos dius que pareixeu professionals. Qui tanca la porta de l'autobús quan se baixa el conductor? Ell.
¿Com? Si el botó està dins. Me quedo una claus. ¿Tú contan que es la porta del coche? Yo no. Pero esos portes están sujetes. ¿Qué dius? Per això és un desconheciment total de com funciona l'autobús. Pórtales boletes, Jaime. Penseu-ho bé. Boletes. Que después me diuen. Es que cada volta vaig a fer algo i se m'olvida. ¿Cómo se te va a olvidar? Estàs perdent el coneiximent en coses que no valen la pena.
Els bussos, mireu-los per fora, no tenen clau. Tu no coneixes el rellet o el Sergio o alguna cosa? Doncs ara es cridem i ens ho diuen. I ja el cap ja desil·lumina. No fa falta més. Però que tenim això a mando distància.