Comencem este espai, les xerraoretes d'Amparín. Què esteu parlant? Què esteu parlant? Ja estic xerrant sense que toquen. Aquestes edicions se fan l'hora de la moa sogra. Sí, senyor. Amparín, recordo, Amparín. La superfan, la presidenta. Vanessa, bon dia. Bon dia. Bon dia, Amparo. Hola, bon dia. Com estàs? Estupenda. M'alegra tant. Se te nota.
No li donem temps de respiració Podíeu ficar una salita En oxigeno Exacte
I un bomboneig. No, que no puc menjar menys. Però una salita per recuperar-se, sí. Mare meva. Mireu, jo esta nit no he dormit gens. No he dormit, no he dormit perquè m'han vingut al cap. Exagerat. Preguntes compliques. No he fet que sí. Tu què sabràs?
¿Pero tú qué sabrás si no te enteres? Bueno, bueno. Tú sí que tienes un sueño profundo. No me hagas hablar. Sí que me enteres, sí. Bueno, la cuestión es que estaba yo ahí rumiando en el mock-up cosetes que no trobaba respuesta y dije, pues mira, de más tení males charroretes, vaig a preguntarle a vos, si elles me poden ajudar a la soa. Perquè van i sin molts dubtes, no sé què me passa, me venia, me venia la cosa. Per exemple, hi ha una cosa que me ve al cap de quan en quan, i a nit me passa altra vegada, i és per què...
Un entrepà, sans ser, és un entrepà sans ser, i mig entrepà no és mig entrepà, no? No, són dos dits menys. I per què no van la meitat que un entrepà? No sé si teniu alguna resposta, alguna explicació a aquest fenomen de la ciència moderna. Jo no ho entenc. Jo crec que la gent digui mig, però tu no vols mig. Tu vols un poc més xicotet que el que treuen, però no vols mig. Que li lleven un mosset, vamos. Perquè el mig... És psicològic. És massa mig. És massa mig, claro. Massa poc. Però si te treuen cau.
Home, és el problema. Parle per mi, parle per mi. Claro, i te'l treuen sencer i te'l casques tot. Claro, claro, claro. Però tu... I lo que sobra la puntita en Ayoli. Tu, com a responsable que eres, dius, no me'l vaig a menjar tot mig. Però no és mig, perquè si et treuen mig, dius, que poca gràcia.
però si estàs a dieta dir mig a la consciència l'he millor solament he menjat mig tota, l'has llevat una rebaneta te'n vas tranquil·la i per això mateix el preu no és mig perquè no te'n donen mig voleu dir que això és una convenció restaurant o bar i client que tu demanes mig però tu ja saps que no és mig pagues tranquil·lament només mig euro menos i ja està però tu vas tranquil·la
En les racions, lo de mitja ració De plat? De plat A lo millor sé que pot ser que Estiga la cosa més ale-ale Però si és bocata O te partixes uno en algú Que dos sí que este mitja és mitja També és una solució O són dos dix menys de paga
Però quan digueu entrepà, a què correspon un entrepà? Una barra de quart i una bocadieta serà tancada? Quina seria la medida? Segons. No ho sé, un pam i mig? Pam i mig jo no és el meu poble. O un pam i un trocet. Mitja barra de mig quilo hauria de ser un entrepà bé? Sí, mitja barra de mig quilo.
Seran de quarta. Però de quarta a la meitat sol ser el bocata, més o menys. I ara que estàs diguent entre quarta i mig, a mi m'agradava molt el de mig, que era més amplet. I això en plor que té, a mi no feia el nom. La viena de mig quilos sempre era més ampla. Que dic jo que a mi m'he donat molta malícia quan és mig,
dius, bueno, mig, vale, però si és encer, és el mig més dos... una llesca, com diu ella, de pa, però que és de pa, vull dir que no hi ha mescla. Que la mescla no hi ha més. La mescla s'escampa, s'escampa, un poc. A lo que estira, no? A lo que dona. Claro, si és mig, està més a pelotona i està més ple. Claro, millor. Total, que tot és igual. Esto és visual. Esto és visual.
Però això quan mengem del set, tu mos preguntes i no ets rulls com a platja. Està bo, veritat, està bo. És tovisual, tu t'has disfrutat i jo me'n vaig contentar. No, eres de les poques persones que ho disfruta sense tastar-lo, perquè l'altre s'alegra. Ah, filla meu, alegra que a tu t'agradi. Que hi ha estimadores en por quan tu ho fas.
Però bé, bé, bé, tot alimenta. M'he de la llàstima quan diu, mengeu seu! Va, vore! I està allà en el gabinet en la mà, està en el gabinet en la mà, vore! Però mengeu seu! Ja mos em pot posar! Així no estem! Home, mira com estem i com estàs tu! Així no estem!
Som titots. Sempre s'ha donat als animalets de casa el que sobrava per vosaltres. Som la rumba. I vosaltres també. Parlem de bellesa. Una altra cosa que m'he venit a mi esta matinada. Sí que has pensat. Dormit gens. Però farem una altra setmana més. Jo vos he dit que no he dormit.
Jo sempre dic, per què els extraterrestres són calvos, lletxos, babosos, tenen antenes? A veure, els extraterrestres no poden estar bons i ser uns tíos en moño, una bona melena. Per què són aixina? I trompetilla. Sobretot pringosos. Sempre. I això és una cosa... ¿No os recordeu de la pel·lícula Cúcum? Sí. Que eren bonicos. Erem com jumps, no? Sí. Veus, eren bonicos.
No me han recordat el vídeo de Cocoon. Que tenien una llumenor ahí. Sí, sí, sí. Ahora me he enseñado a la casa. No son malos. Pero no me es Cocoon. Tenim una edad. Pregunta o pregunta per Cocoon. Cocoon.
Una pel·li del 1948. No, home, no. Era el color. Era el color. Del 1985. Joves. Joves. Joves. T'ha vore quan veig la foto dels animalets. Sí. Seren junts. Seren junts. Seren graciosos. Però Calvos també. Sí. Calvos també. I en els ufos en dos. Sí. I pelats. El que jo no sé és qui n'haurà vist per fer-los aixina. I la imaginació que tenen. Sí, perquè no escriuen mitjarracos estos. No sé.
Però tots tenen manetes i patetes, vull dir, al final se pareixen molt amb vosaltres, però en llets. Sí, oi, no van a fer-los guapos com vosaltres. Imaginau-se aquesta conversa... Podrien ser quadrats, jo què sé. Imaginau-se aquesta conversa en la galaxia tropecientes mil, en el territori, en la terra d'allí, que estan dient, mà que són llets. No podien fer-los, no podien fer-los nosaltres. Tots allí en poño, que asco, no?
I fartons, eh? Fartons. Això no vol pensar? Que poten dir-ho el mateix de nosaltres? No, no, però veus? És que és molt bonic compartir aquestes conductes. Jo estan i dormirem tranquil, ja. I porten pel de la cara i el no sé què. Lo guapo és que els de motos estan calvets. I els homes s'afeiten. I les dones s'epilen.
els homens ara també es depilen, eh? Bueno, ja, però jo estic parlant més del rostro Sí, sí, però sí, sí I se fan les celles i tot Entonces, per això no mos invadixen perquè diuen, ay, no, ay, no Perquè som lletges Perquè anirien a redre Som lletges, Padell, som lletges Si mos invadixen a redre
Acabes d'obrir un altre meló, eh? Un meló molt gran. Damunt es fan listos. D'ells mosatros són trompons. Mirar pa carrera ni agarrar impulsos. I som més listos perquè si ells són capaços d'arribar a uns altres i nosaltres... Arribarem a la Lluna o això mos diguen. Fa 40 o 50 anys... I diuen que...
Però... Jo guanyem. Ells ja s'acabaran. No te preocupes. Ja mos agarraran. Llegues d'alguna OVNI, alguna vegada? Jo què sé. Tontos i pantalos, sí. Si ha de dir-te a m'abuela que anava per alguna cosa,
Tornava a córregues mirant el cel que no me pillaren. Hi havia una sèrie que es deia Objetivo OVNI que a mi me donava molta por. Però no tenies que haver-la vist. Ja, però la posaven a l'ésser de la vesprema. Te transformava. Després d'un globo, dos globos, tres globos, Objetivo OVNI, los lunes. No, però ara què ho preguntes? Jo en el cas que t'estigui en tu, jo tot el contrari. Vull dir, quantes vegades he somiat jo en OVNIs, no? I que me...
Sí, sí, sí, i tornava. Però no tinc mai aquest tipus de somnis. Però vore alguno sí que m'ha fet il·lusió. Però tots els va ser Samport i després es tornen, es tornen tots grillats. Així n'estic. No sé, perquè ningú se ho creu. No, no, es tornen tots molt... Tot el mateix m'agraven a mi, les naus. Vosaltres un dia, venid del Osito, ara veiem les xerxes manes la llei jo. I no sé si era el 22 o el 23 de desembre.
Ah, i l'estrella de Nadal. En el cel, però és que pararem en el riu i tot a voreu. N'hi havem com 7 o 8 punts blancs en fila. Ah, però això ho digueren. Però en aquest moment mató no ho sabíem. I jo... Ai, para, para. I jo... I jo... I jo... I jo... I jo... I jo... I jo... I jo...
¡Míralo, míralo, míralo! Después es que en las noticias, bueno, no sé qué fenómeno este de planetes o estrellas. Sí, o basura espacial. Pero vamos, sigue un momento ahí. Era la estrella del ambiente que no sabía enficarse. No sabía ser narotornar, ¿no? Mira, rudos, no sé qué, no sé cuántos.
Jo a Canic y Correguen pensadme que venien naves espaciales a invadirnos. La invasión ya está aquí, ¿no? Ya han cruzado el agujero. Usumes en Iker Jiménez ya flipen. Pero si tu veus... Ete, et es bonico. Ete bonico. Bonico de llets, pero dodi de persona, de persona, de bona persona. Sí, es amigable. Bueno, me recordo de mi amigo Mac, que tamé era graciós. Mi amigo aquí. Mi amigo Mac.
Això no me'n recordo jo. De xiquets i jo era xiqueta. Tu també la veuria jo. Jo què sé, potser tu estaves a altres coses. Potser igual sí.