La Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca acollirà una nova sessió de llegir al teatre. Avui en parlem i ens acompanya l'Octavi Formatger, que és la persona qui encapsala aquesta iniciativa. Molt bon dia, Octavi. Hola, hola, què tal? Doncs, per començar, explica'ns exactament què és llegir al teatre. Quin paper hi té a la biblioteca?
Doncs mira, jo crec que el seu nom ja ho diu, llegir el teatre, no? O sigui, això ens trobem cada mes, fem la lectura d'una obra de teatre i després la comentem.
De fet, jo quan... Això ja fa 10 anys que funciona, vull dir, no és una cosa d'avui, ja fa molt temps que funciona. Jo quan m'ho vam proposar vaig entrar una mica reticent. Jo no ho portava jo, vaig anar un parell d'anys amb una persona que venia de fora i ho moderava ella...
I estava una mica reticent, perquè jo sempre havia pensat que el teatre és una cosa per veure-la, que no és una cosa per llegir-la, és una cosa per anar a mirar l'escenari i mirar els actors i veure-la, no? Però després, a mesura que anava tirant, doncs em vaig adonar que és super, super, super interessant, no?
Perquè quan llegeixes una obra, quan veus una obra en un teatre, no et dona temps a aprofundir en moltes de les coses, no? Moltes vegades hi ha paraules que se't perden, que poguessis tornar-les, i sobretot els que no hi sentim gaire encara més, no? Perquè algunes paraules a vegades les perds i dius, ostres, què he dit, no? I no...
I clar, moltes vegades hi ha obres de teatre que el text és tan ric i tan bonic de sentir que val la pena tornar-lo a llegir, no? Llavors, al poder-lo llegir i després comentar-lo, pots assaborir molt més les coses que es diuen, no?
I després, ja quan et trobes allà i comences a comentar que un hi veu una cosa, l'altre hi veu una altra, i això doncs és superinteressant. A més a més et dona l'oportunitat de dir, a veure, com que no l'has vist i només l'has llegit, doncs et dona l'oportunitat de dir, a veure, tu com ho representaries això, no?
Quin decorat hi posaries? Quina escenografia? Quin vestuari els hi posaries als actors? En quina època ho situaries? No ho sé, vull dir, una sèrie de coses que dius, ostres, és superric, no?
I de mica en mica em vaig començar a entusiasmar i quan em van proposar per portar-ho jo, doncs sí, vaig acceptar encantat. I la veritat és que ara ho estic disfrutant i m'agrada. Quin és el teu paper com a persona conductora d'aquest club de Lles i Teatre?
Bé, a veure, jo abans de cada trobada m'ho preparo una mica, no? Intento veure entrevistes als directors que ho han muntat, llegir crítiques i aprofundir una mica en l'obra, no?
i en principi al començar la sessió faig una mica d'exposició general i algunes coses que a mi em semblen, però després els que participen van enriquint la trobada amb coses en les quals
potser no hi estan d'acord, o que ells han vist i que jo no he vist, perquè jo també tinc una visió que és la meva, però moltes vegades pot ser que no sigui la correcta. I fins i tot moltes vegades descobrim coses que estic segur que el mateix autor de l'obra inclús no havia descobert. És molt interessant, sí. Quin és una mica el perfil de les persones que assisteixen?
Bé, el perfil de la gent que ve són gent ja una mica gran. La veritat és que no hi ha massa gent jove. Alguna vegada han començat a venir algunes persones però ho han hagut de deixar perquè, de fet, això és els dijous a les 6 de la tarda i hi ha molta gent jove que no pot venir a aquestes hores perquè o treballen o no els va bé o...
Inclús molta gent, i estic segur que no ho sap, que hi ha aquesta activitat, no? I molta gent estic segur que si sapigués que aquesta activitat... Però la gent jove té tantes activitats i tantes coses que la veritat és que la gent que ve més aviat són gent que podríem dir que són grans, ja. Sí, sí, sí.
Què diferencia llegir el teatre d'un club de lectura convencional, a part del gènere? Bueno, a part del gènere no, la diferència és el gènere, no? Home, una de les coses és que les obres de teatre són molt més curtes de llegir. O sigui, una obra de teatre te la pots llegir amb una hora, algunes, eh? I algunes un parell d'hores com a molt, no?
Un llibre més gran, sobretot hi ha llibres que tenen 600 pàgines, que potser trigues uns quants dies a llegir-te'l, no? Però les obres de teatre normalment es llegeixen molt més ràpid que les obres...
I després, són obres que després han de ser portades a un escenari. Per tant, aquesta transició entre el que estàs llegint i el que després veuràs, és tot un procés que és molt bonic de treballar.
jo penso que aquesta és la diferència que has de ser conscient que allò que estàs llegint després ho veuràs en un escenari i el procés de creació de com veuràs o com veus tu que allò podria ser representat en un escenari té moltes interpretacions igual que un director un autor escriu una obra
i després hi ha un director que potser segons la forma de portar-ho a un escenari pot canviar completament les coses que es posen de relleu dintre d'aquella obra. Primer hi ha el que l'escriu, després el director que la porta a un escenari i després els actors que també hi posen una part de la seva personalitat.
Per tant, el teatre és un mitjà d'expressió riquíssim. Jo sempre he sigut un gran fan del teatre, des dels vuit anys que m'hi dedico, que no he guanyat mai ni un euro, ni un duro. En aquells moments ni un duro, ara ni un euro. No he guanyat, sempre he sigut aficionat, però jo soc un gran fan del teatre. Com reaccionen els participants quan llegeixen teatre per primera vegada?
Doncs bueno, la primera vegada que venen és una mica allò de dir a veure què passa. Perquè no estem acostumats a llegir el teatre. No, no estem gaire acostumats a llegir el teatre, però després quan venen se'n donen compte de tot això que t'he explicat, que vull dir que és una cosa que és molt rica i que després obre molts debats. Jo fins i tot diria que més debats...
Clar, hi ha un debat sobre el fons, el que vol dir l'autor quan ho escriu. I després hi ha el debat sobre la forma en què representa. Primer en el fons i després en la forma. En una lectura convencional...
Sempre et fixes més en el fons, què ha volgut dir l'autor i aquí s'acaba tot. Però és que amb el teatre dius el fons però després la forma en què ho presentaràs davant del públic i com el públic ho rebarà després. I quins són els temes que solen generar més debat?
Bueno, és que el teatre és universal, no? Si pensem en Shakespeare, per exemple, que des de la seva època ja tocava temes que són universals, doncs, bueno, això, des de llavors fins ara, fixa't, vull dir, hi ha temes, sobretot ara, el teatre, aquí llegim, normalment llegim les obres que es representen al Teatre Nacional de Catalunya, i al Teatre Nacional de Catalunya hi ha una directora ara que toca molt temes actuals, no?
Ara, la propera vegada, parlarem sobre la Maria Magdalena, que és un personatge misteriós, desconegut, una mica, allò de dir, se'ns ha presentat d'una forma determinada i veurem a veure com reaccionaran els assistents a la sessió sobre la forma en què ens ha transmès la
la història d'aquesta senyora a través de la història, passant lògicament pels filtres de la religió, de la religió catòlica. Creus que llegir el teatre ajuda a crear nous públics teatrals? Home, jo crec que sí. La intenció del Teatre Nacional de Catalunya en promoure aquesta activitat era aquesta la intenció. Jo suposo que sí. La veritat és que ara el teatre està en una època molt bona.
Vull dir, quan vols anar al teatre, ho trobes sempre tot ple. No sé si t'hi has fixat en això, però s'estan obrint teatres nous cada dia a Barcelona. I s'estan tancant molts cines i s'estan obrint molts teatres. I això et dona una idea que el teatre, home, tot i que és una activitat que és més cara, perquè és un...
El teatre és una activitat viva, no? Són gent que estan sobre un escenari, però són gent de carn i ossos que els pots veure i pots sentir. A més a més, a Catalunya tenim un planter d'actors i actrius realment notable. Hi ha alguna sessió o moment que recordis especialment?
No, bé, bueno, a veure, hi ha una que recordo que parlàvem de la...
De la guerra dels Balcans, que això em queda una mica lluny perquè fa dos o tres anys, però a mi em va colpir bastant perquè hi havia el testimoni de les dones de Bòsnia que havien estat violades pels guerrilles servis. I després aquestes dones tenien fills, van tenir els fills fruit de la violació,
que no se sabia gaire bé cap a quina banda tiraven, no? Si estaven amb la mare o estaven amb el violador pare, que era servi, no? I hi havia una sèrie de contradiccions que moltes mares no s'estimaven els fills i fills que no s'estimaven a les mares
i algunes que sí, que s'estimaven mútuament, però que era una contradicció terrible, no?, perquè va ser una època molt fosca de la història, que aquí no se n'ha fet prou ressò, però que es va fer una obra de teatre que parlava d'aquestes coses, no?
I després, no sé, s'han fet obres que parlaven, no sé, de les inundacions, per exemple, unes inundacions a Mallorca que relataven quasi minut a minut el moment de la inundació, fets que et colpeixen i que encara els recordo, sí, sí. I ens pensaves abans que la propera sessió és Maria Magdalena. Sí. Quan tindrà lloc?
Doncs això és els dijous, cada dijous, per tant el proper dijous a les 6 de la tarda... Cada dijous, cada setmana? No, no, no, és una vegada al mes, eh? És un dijous al mes. Aquesta vegada, bueno, de fet era el mes de gener, però per necessitats de les dates ho vam haver de passar el 5 de febrer...
i estarà dijous a les 6 de la tarda. I parlarem de Maria Magdalena, una obra que es va estrenar el 22 de gener i estarà en cartell fins al 22 de febrer, que qui vulgui encara la pot anar a veure, al Teatre Nacional de Catalunya. Què li diries a algú que dubtes si apuntar-se o no?
Home, doncs, si dubten apuntar-se, que vingui, que vingui i, bueno, si es pot haver llegit l'obra, millor, que és una obra, de fet encara hi és a temps de llegir el proper dijous, bueno, el proper dijous,
Però és una obra que es llegeix en poc més d'una hora. Es pot llegir amb molta facilitat. Però és igual, si no se la llegeixen, pot venir i allà veurà com es desenvolupa l'activitat. Com t'agradaria que es desenvolupés l'activitat en el futur, Octavi? Jo, com que soc un fan del teatre, m'agradaria que durés molts anys.
Jo ja soc una mica gran i ja no sé quant de temps duraré per portar aquesta activitat, però m'agradaria que hi hagués algú que agafés el relleu darrere meu i que aquesta activitat continués molts anys. Sobretot que fossin gent jove, sí, clar. A Roda hem de dir que hi ha força tradició teatral, no? Sí, però menys de la que voldríem.
Hi ha el grup Auca Teatre, que representa una obra cada any per la Setmana Cultural, i d'alguna vegada ve algun grup de fora, però l'activitat teatral no massa, no massa. Hauria d'haver-n'hi molta més. Doncs, Octavio Formatxer, gràcies per acompanyar-nos. Que vagi molt bé. Molt bé, gràcies.