Aquí a Roda Barà, com sabeu, hi tenim el Club de Tenis Barà, un club molt important al territori, en el món del tenis, també en els últims anys en el món del pàdel i també més recentment en el món del pickleball. Un d'aquests esports, com dèiem, que és el tenis del Club de Tenis Barà, que és segurament l'origen de tot aquest club, hi tenim també una acadèmia on hi tenim diferents esportistes que hi estan competint
a nivell estatal i també inclús a fora d'Espanya. Avui ens acompanya el Carles Rojas, que ell és un d'aquests nois que està competint i que està entrenant amb el club de tenis barà. Carles, bona tarda. Bona tarda, què tal?
Bé, doncs em fa molta il·lusió que ens visitis perquè ja fa temps que t'anàvem seguint, però ara encara et seguim més. Bé, per una cosa que ara comentarem, però bé, també volia saludar el director de l'Acadèmia de Tenis del Club de Tenis Barà, ell és el José Parra. Bona tarda. Hola, buenas tardes y gracias por la invitación.
A vosaltres per venir. I bé, doncs, Carles, com dèiem, explica'ns una miqueta qui és el Carles i com és que has arribat aquí al Club de Tenis Barà. Bé, jo sóc un noi que visc a Sant Pere de Ribes, des de ben petit, i sempre he estat entrenant, vaig començar a Sitges, a Vallpineda, després vaig passar cap a Covelles i després ja me'n vaig anar amb un entrenador a Barcelona, que vaig estar un any vivint a Barcelona,
als 18 anys i ara com que vaig acabar la meva etapa amb aquell entrenador i llavors vaig conèixer a través d'un altre jugador el Likero Rivarrens que també és bastant famós per aquí vaig conèixer el Parra i llavors vaig venir a provar i ja portem gairebé quasi 3 anys aquí
I supercontent. La metodologia m'agrada molt, em sento molt còmode, m'ho posen molt fàcil i el nivell físic és molt bo i la veritat és que molt content. Així que des de ben petit que jugo a tenis i professionalment porto des dels 18 anys, porto un parell d'anys i aquest
que comences el més sèrio, per dir-ho així. Clar, dius això, professionalment, és a dir, que el teu dia a dia, la teva professió és el tenis. Com és això de viure del tenis? Perquè, clar, no ha de ser gens fàcil, hi ha molts nois, dic nois sobretot, també moltes noies, però perquè tu, diguem que t'has d'enfrontar a altres nois del mateix món que es volen fer un lloc i, clar, no ha de ser gens fàcil, això, no?
Sí, sí, la veritat és que és bastant complicat i més aquí, tant a Catalunya que hi ha un nivell molt alt com a Espanya, que també és altíssim. Tenim una gran sort que és que hi ha molts tornejos aquí professionals dels futurs, que és el professional més baix, que això ajuda moltíssim.
Però clar, també com que hi ha gent de tant nivell, primer ajunten els jugadors bons d'aquí i també els de fora internacionalment que volen venir. Així que no està gens fàcil, però bueno, és una gran sort poder amb un cotxe o amb un avió d'una hora estar quasi a quasi cada lloc de parquí. Així que en aquest aspecte...
Molt content. Però, bueno, no és gens fàcil perquè també són moltes hores d'entreno, molts diners invertits que també no és gens fàcil i, bueno, s'ha de lluitar i lidiar amb moltes coses. Clar, imagino que, clar, també hi ha d'entrar aquesta part, no?, de, doncs, viatges, tot això, clar, això tu has de costejar d'alguna manera, no? Sí.
Sí, sí, totalment. De moment compto amb una ajuda sobretot dels meus pares i com a molt alguna cosa de material perquè també haver-hi tants jugadors bons és una mica més complicat que puguin patrocinar
a tots, però sí, estem aconseguint encaixar les peces a poc a poc i cada cop millor, així que content per aquest aspecte. També volíem preguntar-li al José que, com el Carles, teniu més nois aquí al Barà. Gestionar un club des d'aquí, des de Roda de Barà,
Per captar nois com ell, que venen des de llocs més propers a Barcelona i que hi ha instal·lacions grans allà també, com ho podeu fer? Com podeu captar aquests joves perquè diguin, no, no, veniu aquí que aquí donem un servei també de qualitat?
Sí, buena pregunta. Yo creo que la diferencia está marcada en hacer buen trabajo, en hacer las cosas diferentes y enfocarse mucho en la pasión que tengas por el deporte. Es la diferencia que puedes marcar de otras academias o de otras escuelas de alto rendimiento, ya que la mayoría se enfoca mucho en las masas, como la Academia de Barcelona.
que tienen muchos jugadores que vienen de afuera, sobre todo de India, de China. Y es difícil competir con las academias, pero nuestro propósito como escuela de alto rendimiento o como academia es tener pocos jugadores, pero que realmente podamos llevarlo a la élite del tenis. Tenemos un proyecto de sacar jugadores que sean top 100 del mundo y nos vamos a enfocar hasta que lo logremos, porque es una meta que tenemos muy marcada.
Pero la meta principal es esa. La meta principal es tratar de traer jugadores que realmente quieran hacer las cosas bien, que nosotros podamos inyectar esa energía de decir, mira, podemos ser 100 del mundo en un país que hay muchos jugadores, pero que no todos llegan mundialmente. Es un deporte que están todos queriéndolo intentar, pero son muy, muy pocos el 1% que llega a ser profesional y a vivir de esto.
Com contacteu amb altres jugadors? Perquè, doncs això, no? El món del tenis, clar, té molts jugadors repartits en molts llocs del territori, repartits en molts punts. Com dieu? Potser a aquest noi o aquesta noia li interessaria venir aquí. Com ho feu? Más que todo es por el boca a boca. El boca a boca de los jugadores, como él lo dijo...
Tenemos un jugador en la academia que se llama Iker Uri Barren, que está en la Universidad de Estados Unidos ahora, y ha tenido buenos resultados, y por medio de él han llegado otros jugadores, igual que con Carles, ahora que tiene tres años con nosotros, por medio de él han llegado otros jugadores, porque ven la evolución que han tenido, son jugadores que comenzaron muy de abajo, sin tanto nivel, y con el grupo de entrenadores que tenemos, y el equipo que tenemos, han aumentado bastante el nivel, y los chicos van viendo eso en cada torneo, porque...
ve que yo cada semana están compitiendo. Cada semana están en torneo, o sea, dentro del país o fuera del país.
Y los jugadores alrededor van viendo eso. También las redes ayudan mucho que vean el avance que han tenido ellos. Y por medio de eso empiezan a llegar jugadores a Roda. Que tú ves que Roda es un lugar que está como en el medio de Tarragona y Barcelona, por decirlo de alguna manera. El Joc de Ningú se habla, ¿no? Entre micha aquí. Sí. Entonces es difícil. Al principio lo pensamos, decíamos, es difícil traer jugadores. Y te diría que el 90-95% de los jugadores que tenemos de competencia no son de Roda a Roda.
Son de alrededores, sea de Calafel, sea de Cunit, sea de San Pedro, sea de Barcelona. Tenemos chicos de India, de Holanda, o sea, tenemos chinos, o sea, tenemos de muchos lugares, pero de roda a roda tenemos muy pocos.
No, no, clar, em sorprèn, no?, que jugadors internacionals no arribin aquí, també, doncs, imagino que això també, el boca a boca, no?, perquè, clar, tots aquests jugadors de nacionalitats diferents, imagino que han de tenir algun punt de vinculació amb el país, no?, d'aquí. Sí, nosaltres també tenim part de els entrenadors que fan clínicas a la Xina, als Estats Units, a l'Índia, i una manera també de reclutar per a la nostra acadèmia jugadors que realment vulguin fer les coses bé.
Y parte de que llegue Carles a nuestra academia es eso, el hacer las cosas bien afuera y que se ve ese trabajo de por qué este jugador está mejorando y por qué otros se van quedando. Y parte de esa ideología es no pensar tanto en el dinero. Sé que es importante el dinero para vivir el día a día, pero la ideología de nosotros es trabajar con pasión al jugador y no para vender humo, porque es lo que pasa acá.
I al final més a la llarga, si treballes bé, els diners també te'n poden arribar, no? Si tens una bona base, una bona feina, no? Sí, al final el diner, quan t'apasiona el que haces i haces les coses bé, si un estrès de que te llegue el diner, el diner termina llegant. Repito, no vull aquí vender que no m'importi el diner, no, realment és el que se vive amb això, però més que tot la pasió és el que fa que això te llegue.
Carles, tu en quin punt ara estàs de la temporada? Ara justament l'estic començant perquè hem fet una pretemporada al final de desembre fins a mitjans de gener i porto just dos tornejos jugats i la setmana que ve arrenco cap a Portugal dues setmanes i després a Alicante. Estem just començant i hem començat bé els dos primers tornejos amb molt bones sensacions.
Així que segueix així. Queda tota la temporada per endavant i si mantenim o mantenim aquest nivell sortiran coses bones. És el millor moment que creus que has estat fins ara? Jo diria que sí. A nivell de resultat no, perquè també és relatiu, depèn de contra qui jugues i hi ha jugadors molt bons, però a nivell personal jo crec que ara mateix estic en el millor moment, sí. Com sabeu, aquí al Club Teners Barat també ha organitzat un ITF que ha agafat també molt de...
Molt de pes en tot el país, venen jugadors d'arreu del territori a participar-hi i clar, també comentant-ho allà, hi havia molts jugadors que provenien de diferents llocs, també entenc que és un bon mètode perquè coneixin el club.
un torneig com aquest? Sí, sí, tant, és molt bona publicitat i a més el torneig de l'ITF de Barà està superben valorat dins dels que hi ha a Espanya, que ja lògicament hi ha uns mínims de cuidador, però que l'ITF de Barà ho supera per moltíssim, o sigui, els jugadors el que comentem és que el considerem un dels millors ITFs de tot l'any a nivell d'organització i de carinyo, així que és un gran reconeixement, doncs pertany a un club que es reconeix d'aquesta manera.
Això, José, també suposo que us hi impliqueu tots perquè funcioni així, no?
Sí, lo que dice Carles es cierto. Entre los jugadores se habla, entre los entrenadores hablamos. Te hablo de todo el país y de fuera del país. Y se habla mucho del ITF, Bara. Porque es un ITF que lo hacen con mucho cariño, que lo hacen queriendo hacer las cosas bien. Y nosotros que estamos todo el año viajando, te das cuenta que el 90, 95% de los ITF no son así. Son tiras en la pista y no te dan ni agua muchas veces. Y acá es un ITF
que tienen todos los detalles cubiertos, desde llevarlo al aeropuerto, traerlo, el welcome pad de entrada al jugador, la atención del jugador, todo, todo el oficio terapeuta, la final del torneo, todo. Y no porque yo esté en este club o porque pertenece a este club, o porque sea parte del club. Lo digo porque es lo que se habla entre los jugadores y entre todas las personas que organizan torneos, se habla de esto.
Clar, en tornejos com aquests, i quan vam estallar també des de la ràdio una miqueta cobrint l'esdeveniment, també hi havia molts jugadors que ens explicaven que anaven a diferents punts a diferents països a fer diferents tornejos també per guanyar punts. Això no sé com ho veieu vosaltres, això com funciona, perquè tu m'estàs dient que t'estàs movent...
A nivell estatal aquí, no? Sí, a veure, amb moc a nivell estatal sí que surto potser algun cop a l'any de la península, per dir-ho així, l'any passat vaig estar a Turquia, que hi ha llocs on fan tornejos cada setmana al mateix lloc.
Llavors, clar, hi ha setmanes que potser no queden tan fortes com altres i llavors els jugadors van a aquests llocs més estratègics, per dir-ho així, en busca de punts. Lògicament aquí aconsegueixes punts com a tots els tornejos, però com que hi ha un nivell tan alt és una mica més complicat
I la gent que s'ho pot permetre i es fa un bon calendari pot seleccionar tornejos més estratègicament per tenir més probabilitats d'aconseguir els punts. Però al final, si tu fas la feina ben feta i tens el nivell, els aconseguiràs aquí o a qualsevol lloc.
És una feina que feu també amb l'entrenador, de fer el calendari, o com tu ho montes? Sí, sí, sobretot ens sentem just abans de començar la pertemporada, que ens vam sentar el mes de desembre, i veiem sobretot els tornejos, planifiquem els dels primers 3-4 mesos, i després ens hem de tornar a sentar, perquè...
Fins que no surten, tenim una app on et pots apuntar els tornejos i fins que no surten, lògicament, com que tu has de planificar una mica sobre la marxa en funció del que hi havia l'any passat, que normalment és el mateix però pot canviar. Així que ens sentem i planifiquem sobretot cada dos o tres mesos.
Quin tipus de tornejos estàs participant ara mateix? Perquè entengui algú que no en sap massa del tema de les competicions de tenis, a què equivaldria més o menys? Sí, a veure, que t'ho comparo, per exemple, nivell de futbol, no sé...
no ho sé, alguna cosa que sigui més o menys perquè el d'aquí el que es fa aquí és l'ITF a 25, no? sí, és 25 hi ha 15, 25 i després ja passaries a Challenger que això encara no he jugat cap espero que arribi algun dia
I després de Challenger, que seria l'equivalent, com si fos uns 50, 75 i 125, ja venen els ATP 250, els 500, els 1000 i els Grand Slums. Llavors ara mateix estem dins de l'1 professional, a l'1 més baix, els 15 i els 25 intercalant-los. Llavors l'objectiu és un Challenger, que deies ara, i aquest objectiu per quan el tens?
A veure, és una mica relatiu perquè al final no saps mai quan explotaràs així de veritat en nivell de resultats. El nivell ja està i al final quasi que la part més pesada pels jugadors sempre són aquesta part més baixa dels 15 i 25. També hi ha molts jugadors que estan a challengers però que molts cops es baixen a 25 perquè es queda al costat de casa o perquè creuen que és més fàcil aconseguir punts.
i al final també has de lluitar una mica contra aquests jugadors que no haurien d'estar aquí teòricament. Però bé, si vas passant a poc a poc i tens molta paciència, al final tens oportunitat segur. També depèn de l'època de l'any, perquè per exemple a l'estiu, que hi ha molts més tornetjos cada setmana, clar, a l'haver-hi més tornetjos i els mateixos jugadors, vol dir que els tornetjos estaran més fluixos. Llavors potser
amb un rànquing que normalment no entraries a un challenger, pots entrar-hi. O a un nivell de futur entraries a la fase prèvia, doncs pots entrar a la fase final. Llavors és el que parlàvem abans una mica. Anar jugant, no? Sí, anar jugant.
Déu-n'hi-do també a tot això, perquè clar, també t'has de fer aquí la teva estratègia, que és el que més t'interessa. També és veritat que aquí, veient els últims tornejos que s'han fet aquí a Roda, aquí al tenis barà, també m'ha cridat molt l'atenció que solia trobar jugador molt jove i jugador gran, en l'aspecte de... ha estat en tornejos molt superiors i ara, diguem, com a finals de carreres, que ja comencen a deixar-se anar, però que clar, que el nivell ja està, no?
Sí, sobretot la setmana de Barà també coincideix que són les setmanes prèvies al US Open Llavors hi ha molts jugadors que són molt bons i que venen a preparar-se aquest US Open aquí I també això fa que el torrent estigui molt més dur I com està a prop de Barcelona, Tarragona, és un lloc així famós Fa que, a part que també l'organització sigui tan bona Com que alguns jugadors de Challenger i tal baixen
a jugar al de Barà, que és un molt bon torneig per agafar confiança, punts, diners també, lògicament, i sentir-te a gust. Quan vas a altres tornejos, ja et coneixes amb els altres jugadors, o et trobes de... vas variant els rivals, o més o menys són sempre els mateixos? A veure, sí, normalment els que són aquí a Espanya ja, com que tots ens coneixem al final, perquè al final és com si estiguéssim a una classe d'institut i cada setmana et vas veient amb els mateixos. Sí que vas variant amb els de fora, perquè ja...
hi ha gent que ve, jo què sé, tres mesos o venen tres setmanes i tal, i clar, també de vegades per això comentar una mica que surto a Portugal o surto a Turquia o també hi ha Monestir, perquè també al final jugar cada setmana amb els mateixos que ja te'ls coneixes també va una mica de gust jugar amb gent de fora, però sí, ja ens coneixem i molts cops ja sabem el que hem de fer entre nosaltres, com jugar-nos,
I també el que entrenem amb gent de nivell semblant o superior, així que també per aquest aspecte hi ha més confiança.
També un aspecte que m'ha creat l'atenció, que ho dèiem o ho intuïem al principi del programa, que és que has agafat ara una altra faceta o que has ampliat les teves funcions mentre fas l'entrenament, que és això de gravar-te i seguir el teu dia a dia com a jugador de tenis. I la veritat és que és força curiós i que us animem a tots aquells que ens esteu escoltant a que el seguiu perquè també expliques coses força interessants del dia a dia que segurament molts no ho sabem. Com és que t'ha donat per fer això?
Sí, bueno, estava acabant l'última temporada i també, ostres, doncs, vaig pensar... És molt fàcil explicar totes aquestes coses, però, clar, si les veus, molt millor. I també vull ensenyar-li a la gent, perquè hi ha molta gent que em diu que guai, que viatges cada setmana, que no sé què i tal. I jo, ja, però no vaig a fer turisme, vull dir, estic treballant, m'entens? Llavors vaig dir, hòstia, per què no li ensenyo a la gent com és el meu dia a dia, les coses bones, lògicament, les coses dolentes, les...
les complicacions, els bons moments, els mals moments, lògicament, i també és una manera d'obrir-me també una mica d'imatge i de poder aconseguir algun esponsor més endavant, que també això ajuda que la meva carrera pugui donar un salt més fàcilment, entre cometes. Llavors, doncs, no ho sé, em va donar per aquí i vaig dir, anem a provar-ho sobretot al mes de pertemporada, que la gent crec que li crida l'atenció, a més nosaltres fem una pertemporada molt forta,
I a partir d'aquí també m'agrada molt ensenyant els tornetjos el que es viu. Per exemple, la setmana de rodabar aquest any ensenyaré moltes coses del bé que organitzen i també no em tallaré si en altres tornetjos les condicions no són tan bones i també crec que s'ha d'ensenyar la part bona i la part dolenta, sobretot. Sí, sí, i tant. De fet, fa uns dies vas dir que hi havia un resultat que no estava l'esperat, clar, tot això...
Quan t'has de gravar, potser en aquell moment dius, ostres, ara potser això m'arrepenteixo d'haver dit, no?, d'haver fet això perquè ara vaig a gravar aquí dient que no és el que esperava. Sí, sí, sí, al final, quan tu graves abans d'un partit, clar, tu no saps com sortirà aquell partit i, bueno, lògicament, doncs, se't nota la cara, no?, quan estàs fotut i tal, però també crec que són coses que la gent ha de veure i s'ha d'ensenyar i s'ha de normalitzar, també.
perquè tu entres a la pista i no saps si guanyaràs o perdràs i de vegades perds i has jugat superbé i has fet superbé la teva feina, que va ser aquest cas. Lògicament estic fotut, però per una altra part estic molt content. Llavors són com emocions aquí una mica barrejades i també puc guanyar partit i no haver-me sentit molt bé pel dia següent i tal. Llavors crec que és molt interessant compartir aquestes sensacions tant de bo com de dolent. O sigui, al final intento ser el més natural possible
i que la gent vegi realment el que es viu al dia a dia. La veritat és que és força interessant i torno a dir que qui vulgui seguir-lo ho podeu fer, Carles Rojas, amb dues as, el podeu seguir i aquí veureu tot el contingut que va generant.
dia a dia pràcticament, i que a més també, com a contingut destacat, en una entrevista amb el José Parra també, que també doncs recomanem que la veieu. I no sé, José, quanta gent teniu ara mateix? Quants joves teniu més o menys a l'acadèmia com ell? Que estem competint més o menys en aquest nivell?
Al nivel de Carles tenemos cuatro jugadores que pueden estar a ese nivel. Obviamente hay unos que van más arriba, más abajo, como Carles e Iker. Hay dos más también que están compitiendo a este nivel, que juegan las quali de los llamados futuros.
Y tenemos una chica también que juega bastante bien, que se proyecta y este año comienza a jugar ITF también, que es una chica de 16 años que se llama Sofía Albiac, que también comienza a jugar. También tenemos el relevo atrás de otras chicas también que vienen jugando bastante bien y creo que hemos hecho una escuela, una academia bastante bonita.
Clar, perquè aquí teniu la part d'acadèmia, diguem, doncs, més alt rendiment, diguem, no?, més de tornejos d'aquest tipus, i també una escola potser, doncs, hi ha més, per veure, doncs, per aprendre a jugar a tenis i demés, no?, i per veure què és el que passa en un futur, no?, a veure quins joves poden sortir d'aquí, no?, o sigui, que imagino que hi ha les dues parts, no?,
Sí, es muy diferente. El tema de la academia se maneja muy diferente porque son jugadores que están dedicados a jugar y que quieren vivir del tenis. De hecho, todos los jugadores que están en la academia estudian a distancia. Ninguno estudia presencial. Y los que están en la escuela son jugadores que se están preparando que después pasará un filtro y se verá quién puede seguir y quién no puede seguir. Lo bueno de tener una escuela de alto rendimiento arriba es que pueden verse reflejados ahí. Eso antes no lo teníamos.
Todos los chicos que vienen de abajo de 12, 13 años, 10 años, 8 años,
tú lo ves cuando se paran en los entrenamientos de la academia y se paran en los pasillos a ver y dicen, yo quiero ser así, yo quiero imitar eso. Entonces con los jugadores, obviamente hablas con ellos y les dices, mira, eres un ejemplo, hay que hacer las cosas bien dentro de la pista porque te están copiando desde afuera. Y eso es lo que buscamos, llevarlo a un tema como el fútbol de una cantera, que sean nuestros propios jugadores que vienen desde abajo. Como te dije al principio, no tenemos tantos jugadores de roda
y lo que queremos es eso, tener muchos jugadores de roda desde el inicio, desde la escuela, desde la cantera, y que puedan llegar a ser profesionales o buscar una beca en Estados Unidos con el tenis, que también lo hacen muchos jugadores. Clar, a nivell, això tu et sens així, a vegades quan veus el joves al costat, dius, ostres, és que ho haig de fer bé també perquè, i també haig de donar bona imatge, no?, perquè m'estan veient, conec tots aquests nens i nenes que els veiem dia a dia, i també una miqueta no per això, no?
Sí, sí, sí, jo crec que s'ha de ser un exemple tant dins com fora de la pista.
i lògicament quan era més petit tenia sempre una mica més de rabietes, al final ets més immadur i tal, però bueno, sí que considero que em porto bastant bé a dins de fora la pista i sobretot els dies que potser no estàs tan fi i tens menys paciència del normal, doncs intentar sempre respectar i posar la millor cara possible perquè al final som uns privilegiats de poder jugar aquest esport i de fer les coses així per molt que no siguin fàcils,
tenim la sort de poder fer-ho i també la sort de poder ensenyar als que venen de baix. Llavors crec que està molt bé, també pots ser entrenador i tot el que tu vulguis, però crec que s'aprèn molt veient, igual que jo aprenc molt veient els de dalt, doncs crec que també és un reconeixement per mi poder ser un exemple i que puguin veure'm fer les coses bé i que puguin...
inspirar-se, no imitar exactament, però inspirar-se en mi en molts aspectes. Llavors crec que això també m'ha fet madurar bastant en poc temps. Clar, perquè com és formar part d'un club? Perquè clar, jo crec que és una feina que segurament no està massa o pràcticament gens reconeguda, la feina dels clubs en el tenis, perquè al final el tenis és un esport individual. I dius, ostres, sí, però formo part d'un club. Però clar, és una cosa que segurament no s'acaba de veure, no, això?
Sí, l'únic que es veu són les competicions per equips, que actualment sí que estem jugant la Lliga Catalana per equips, que estem jugant aquests...
últims caps de setmana, estem a la fase de grups, i això dona una mica d'imatge al club. I estimar que estem intentant parlar amb la Junta per a veure si s'animen a jugar el Campionat de Catalunya, que és durant una setmana en un lloc concret, i també el Campionat d'Espanya, però lògicament també econòmicament és més complicat perquè puja bastant el preu econòmic. Però sí, petites coses, per xarxes socials sí que pots publicitar una mica el club, que també s'ho mereix perquè fan les coses molt bé,
I bàsicament això. No, José, tu com ho veus això? Perquè clar, que tota la feina, diguem, que es fa molta feina de part dels clubs, però que segurament a vegades des de fora segueixes el jugador o la jugadora, però al club molts no saben de qui pertany.
Sí, yo creo que, bueno, también la mayor representación del club es cómo hacemos las cosas en el día a día. Eso yo creo que es la mayor representación del club. Y como equipo, como lo dice Carles, el jugar equipos y que la gente nos vea jugando equipo por el club con tu camiseta, con tu representación del club, influye mucho que la gente también sepa quiénes somos como personas, quiénes somos como jugadores y quiénes somos como club.
Sí, sí. No, no està clar, està clar, però és veritat que a vegades, si no estàs ficat gaire en el món del tenis, dius, però si, ets un jugador, com ha de pertany a un club, no? Però sí, sí. Com és el teu dia a dia ara, un dia normal d'entrenament, quin és el teu horari? Vale, el meu horari, nosaltres comencem a entrenar a les 9, de 9 a 11 fem tenis i de 11 a 12 fem físic. Llavors després vaig a descansar una mica a casa, faig els deures, faig...
diverses coses, i després tornem a les 4, de 4 a 5 i mitja, 6 tenis més o menys, i una horeta més de físic. Llavors són 6 hores invertides en el dia a dia, i també faig un extra de vegades al gimnàs per cuidar-me, perquè al final la màquina s'ha de cuidar. Estres, Déu-n'hi-do, eh? Clar, unes 6 hores, això de dilluns a divendres? Sí, sí, sí que... Depenent si hi ha torneig, no? Sí, sí que si hi ha torneig, de vegades, doncs algunes tardes no les fem, i fem potser un torn més llarg pel matí,
i els dies de viatge també s'ha d'anar amb cuidado i els dies que tornes també, perquè el tenis és un esport que clar, si tu guanyes passes el dia següent i si perds te'n vas a casa. Llavors has de vigilar molt bé els timings i calcular molt bé quan pots carregar, quan no, per això la pretemporada estem tan tranquils perquè podem carregar que no passarà res perquè no hi ha tant d'estrès de competició, però durant la temporada sí que hem de vigilar molt les càrregues i també
Clar, tu pots entrenar 3 hores superintenses i acabar supercansat o pots entrenar d'una manera més potser tècnica que no cansar tant i pots entrenar més hores sense problema. Perquè també estàs estudiant, llavors. Sí, sí, estic estudiant Psicologia Esportiva i també una mica d'Executiva i estic a punt d'acabar-ho així que content de poder seguir una mica amb els estudis i no estar-me parat perquè també crec que considero que...
necessitem mantenir el cap ocupat en coses que no siguin només el tenis, perquè si no és un esport que és molt intens. Ho has portat bé, això d'estudiar i fer esport del rendiment durant aquests últims anys? Ara ja dius que estàs acabant, però... Sí, a veure, costa, sobretot a l'època d'institut i, per exemple, el batxillerat em va costar moltíssim i vaig haver de parar enmig de competir uns mesos perquè amb la selectivitat i tot era molt complicat, però sí que
quan vaig acabar la celebritat va ser un alliberament, i vaig començar a estudiar una carrera online, però no em va acabar d'agradar el fet de no poder anar a la universitat física, llavors vaig dir, mira, anem a estudiar alguna cosa online que no sigui tan d'estrès i que em permeti entrenar aquestes hores, i quan acabi la meva carrera tecnística algun dia, independentment de l'edat que tingui, m'agradaria estudiar una carrera com a tal.
És curiós que hagis escollit psicologia esportiva quan practiques el tenis, que diuen que és un dels esports més psicològics que existeixen, sinó el que més, segurament. Sí, sí, sí, totalment. A veure, a mi em queda molt l'atenció la part psicològica perquè ja et dic que...
Quan era més petit em costava molt aquest tema i crec que el Parra m'ha ajudat moltíssim a millorar aquest aspecte mental i també ara estem treballant amb un psicòleg esportiu i vaig dir, ostres, és molt interessant i m'agrada molt perquè el tenis s'utilitza moltíssim i crec que em pot aportar moltíssim tant per mi com per als nois més petits com per als companys i crec que és, no sé, és un món que em crida bastant l'atenció.
Tu, José, també viatges de tant en tant, no sé si viatges sempre, també fas viatges amb els jugadors. Com fas aquesta preparació prèvia? Perquè, clar, parlàvem ara de la psicologia. Això com ho feu?
Sí, trato de viajar la semana que pueda con él. Lo ideal sería estar todas las semanas con él. Pero también cuando maneja una academia y maneja una escuela también es complicado estar todas las semanas. Pero trato de estar sobre todo las semanas que son más cercanas de acá de Cataluña. Trato de estar con él toda la semana porque cambia mucho cuando tienes un entrenador contigo, cuando tienes tu coach que te puede indicar qué hacer o qué no hacer.
También ayuda mucho en la parte psicológica. Hay muchas cosas que desde dentro de la pista no los puedes ver y que tu entrenador lo puede ver desde afuera. Y no solamente porque sacarle al nivel más alto del tenis, como una Serena William en su momento. Recuerdo acá que le dieron coaching, le metieron un coaching.
porque el entrenador estaba coachando desde afuera, que no se puede en teoría, ¿vale? Entonces, hasta la número uno del mundo y la mejor jugadora del mundo que es Serena Williams, necesitaba de un coach afuera. Imagínate los jugadores que vienen desde abajo, que no tienen puntos todavía ATP, que en este caso Charlie tiene puntos transition que está 280, 290 del ranking transition al ATP, que eso es muy bueno, comenzó...
Hace un año no tenía puntos y ahora tiene bastantes puntos. Y eso es bueno recalcarlo, sobre todo para su confianza. Y trato de prepararme mucho manejando las emociones. Manejando las emociones porque muchas veces, ayer justo hablábamos de eso, de los partidos, hay partidos que no se pueden perder y que te desesperas. Si él se desespera entre la pista, imagínate yo fuera de la pista, que no puedo hacer nada. Entonces tengo que trabajar mucho en mí también.
De hecho, yo también estudié parte de psicología porque tengo que prepararme para poder ayudarlo desde afuera. Hay veces de desespero dentro de la pista, que tú quieres meterte y jugar por él y te das cuenta que, bueno, con un simple gesto o con darle tranquilidad desde afuera, él se controla. O darle un parámetro, decirle vas a hacer esto, esto y esto, lo ayudas a que esté tranquilo. Entonces, él tenía cambiado mucho hace dos años para acá, cambió la ley de...
de que no podías escuchar ahora cuando están de tu lado tus jugadores puedes escucharlo y eso ayuda muchísimo ahora que mentalmente el jugador pueda ir más allá pero sí como entrenador también te tienes que preparar para poder ayudarlo sobre todo la parte de manejar tus emociones en los momentos claves de un partido y fuera de la pista también
Però us heu de conèixer molt entre els dos, perquè és el que dius, no es pot parlar, no li pots dir, mira, fes això, això, perquè, clar, òbviament no pots enviar-li aquí les directrius de tot el que ha de fer, però, clar, amb petits gestos us heu de conèixer per saber què us esteu dient, no? Sí, y esto lo bonito del tenis es esto, que es un deporte tan duro mentalmente y que tienes que resolver prácticamente tú solo,
Pero Carly y yo tenemos una conexión bastante fuerte, tenemos un buen feeling que con una mirada ya él sabe qué va a hacer o qué no va a hacer o si él me mira dentro de la pista ya sé que me está pidiendo ayuda. Muchas veces en Gijón jugamos, no recuerdo, y estaba sacando, era un punto importante, iba a sacar y se me quedaba viendo y ya yo sabía que me estaba pidiendo algo. Y yo solamente con tocarme el hombro ya él sabía que iba a sacar revés que he colocado.
Solamente con eso y no lo habíamos preparado. Pero sabía porque ya con una mirada, con un gesto, con una situación que pasa en pista, ya sabes qué decirle, qué no decirle. Él sabe que cuando se acerca la toalla yo sé cuándo hablarle, cuándo no hablarle, porque hay momentos que estás muy estresado. O hay momentos que tienes que hablarle fuerte y decirle, a ver, es acá, vamos, que es acá, búscalo.
o hay momentos que no puedes hablarle fuerte, que tienes que tranquilizarlo, decirle no pasa nada, en un simple punto, bórralo y vamos por el otro. Entonces te tienes que preparar mucho, más allá de la conexión y de lo que nos conocemos, el momento de tensión ya ves que la gente reacciona diferente. Y ahí es el momento donde nosotros hemos tenido la tranquilidad y por eso la relación jugador-entrenador que tenemos es tan estable porque hemos logrado no pasar una línea de esa amistad a faltarnos de respeto, a decirnos cualquier cosa,
Sino que mantenemos esa línea de profesionalidad, por decirlo de alguna manera. Y que cuando estamos molestos por alguna razón, nos hablamos y nos decimos, mira, me pasa esto. Y lo resolvemos.
Això ha de ser molt important i al final és conèixer els dos per saber com està l'altre, per saber com parlar i què és el que potser necessita l'altre que escoltar també. És el que deia, que el tenis segurament el tema del cap és de les coses més importants que hi ha. L'esport en general és sempre important, però és que el tenis ha de ser un dels que més. Bé, doncs ara quin és el proper torneig que hi participes?
Doncs jugo dues setmanes a Portugal, dos tornetjos, el cap de setmana que ve, i vaig uns dies abans a preparar-me a Madrid, que tinc els companys que aniré al torneig i això per també agafar ritme, gent de molt nivell, així que aquesta setmana entrenem aquí i dimecres marxo cap a Madrid i de Madrid a Portugal.
Bé, doncs t'anirem seguint. També m'agradaria saber, a tots aquells joves que estan començant o que porten pocs anys en el món del tenis, és possible viure del tenis professional? És possible? Com a mínim dir, escolta'm, potser no sortirà amb tots Rafa Nadal, perquè d'aquest n'hi ha un, però és possible estar-hi?
A veure, és possible, normalment et guanyes la vida a partir dels 200 del món cap endavant, que és molt complicat estar allà, i és moltes hores invertides, molta feina, però lògicament és la línia molt fina entre el somni, el sacrifici, tots aquests aspectes que s'han de tenir molt clars, i una cosa és voler-ho i l'altra és fer-ho de veritat.
Així que és complicat, o lògicament es pot fer, però sí que s'ha de tenir, has de ser molt conscient de la situació que és i del món que és, que és un món bastant fotut i poc reconegut econòmicament, sobretot, perquè jo, per exemple, he estat dues setmanes a Mallorca, jugant dos tornejos, he jugat millor que mai, i el meu price money en total han sigut 40 euros.
que dius no em puc mantenir aquestes dues setmanes llavors és un món molt complicat al començament i bueno has d'intentar doncs subsistir una mica sobreviure i el començament és molt dur però bueno jo crec que si ets constant i segueixes i segueixes i segueixes lògicament doncs amb ajudes externes jo crec que i tant que pots aconseguir-ho i
I al final pot ser molt talentós, però si no està la constància, la constància guanya el talent. Així que sí que es pot. I bé, doncs, tela també això, perquè dius, ostres, potser necessitaríem més ajudes perquè jo pensava també això que comentàveu, que l'Iker el tenim als Estats Units amb aquesta beca, no?
És una cosa que em sorprèn molt, que un país, els Estats Units, que bequi els jugadors, perquè passa amb tots els esports, no només és amb el tenis, i que se'ls emporten cap allà i els entrenen allà i creixen aquests jugadors allà als Estats Units amb vacats i bastant bé, normalment. Clar, això, jo no dic que potser s'equipari aquí a Espanya, perquè...
Potser són molts diners, no?, però, ostres, aquí sí que potser una ajuda a nivell econòmic a esportistes sí que caldria, no?, també. Sí, sí, i tant, però també és el que et comentava abans, que hi ha tants jugadors tan bons que, per exemple, si fos un, jo què sé, posem que hi ha 100 jugadors boníssims.
Clar, si fos un país que hi haguessin 10, seria més fàcil ajudar. O sigui, jo ho entenc també. Fan molt d'esforç, o sigui, depèn del país, per exemple a Itàlia, està ajudant moltíssim els jugadors, però la contra és que no tenen tants tornejos, tants ITFs, i en canvi aquí no poden ajudar tant els jugadors econòmicament, però sí que hi ha moltes possibilitats de tornejos al llarg de l'any. Llavors és com una mica els pros i contres de...
que ajudin els jugadors o no i lògicament els jugadors doncs estem no preocupats però sí que doncs ens importa que intentin ajudar-nos una mica més perquè la cosa és els de dalt lògicament cobren molt bé que la gent es pensa que aquí cobrem tots igual
I clar, els 200 primers cobren bastant bé i es poden tenir el seu equip, viatjar amb el seu equip i tot el que tu vulguis. Però nosaltres, els de més baix, ja et dic, el Price Money no ens cobreix. O sigui, tu només et cobreix la setmana potser si guanyes. I guanya un jugador de 100 en una setmana. I els altres 99 perden. Llavors és molt complicat sobreviure tu sola només amb el teu Price Money.
Així que, bueno, és una mica fotut, però s'ha de seguir. Tu faries com Líquer de marxar als Estats Units? A veure, jo vaig tenir la possibilitat en el seu moment, però jo soc una persona que primer soc molt familiar i la beca a mi, lògicament, m'atrau i tot aquest tema...
Però clar, has de valorar molt bé perquè quan tu et ve canallà sí que et paguen una carrera universitària, et paguen inclús el tenis, però durant l'any no et deixen jugar aquests tornejos d'ITF. O sigui, tu representes la teva universitat i llavors ells et volen per jugar, són com una competició per equips,
i jugues per la universitat. Llavors, només pots jugar ITF fora d'aquest pla d'universitat, quan vens a l'estiu de vacances o quan vens a l'hivern. Llavors, clar, estàs 4 anys que estàs com mig parant la teva carrera professional per jugar per la universitat. Llavors, has de valorar molt bé
si et val la pena o no. La majoria se'n van. Però jo que soc molt familiar i em vaig establir molt bé amb el pare aquí a Bara i estic molt a gust, doncs vaig preferir que no. Però, bueno, lògicament, doncs mai se sap, no?, que he de parar la vida. Però jo soc més partidari de patir-la una mica més i intentar, doncs, arribar a aquest somni que estar còmode als Estats Units, a la meva opinió. Però cada un, lògicament, doncs ha de mirar el millor per ell. Sí, sí, cada un és la seva carrera, no?, com creu també millor.
Molt bé, doncs avui ens han acompanyat aquí els estudis de Roda de Barà Ràdio, el José Parra i també el Carles Rojas, que ens estan portant també el nom de Roda de Barà, per què no, per tot el territori. I bé, doncs també ens alegrem molt que tingueu aquesta sintonia i que tenirem seguint Carles, perquè també ens fa molta il·lusió que representant també el Club Tenis Barà
doncs també portis el nom de Roda per tot l'estalt i per tant doncs anirem seguint i també totes els ells, tornem a dir, seguiu el Carles a les xarxes socials perquè està molt interessant tot el contingut que està fent i res, doncs que us agraï molt que ens hàgiu visitat i que tingueu molta sort també en els propers tornejos. Moltíssimes gràcies, ha sigut un plaer.