I ara ens acompanya l'Enric Caudenis. Bon dia. Bon dia. Doncs expliqui'ns com va començar vostè a fer maquetes de fusta.
Doncs mira, vaig començar que em van regalar, la meva senyora em va regalar una maqueta petita, un tramvia, i el vaig començar a fer. O ja em va convèncer allò, no? I llavors ja d'això ja vaig començar a fer unes coses més grosses. I vaig fer els barcos i en tinc gaire de fets. I de passo ara ja els he anat repartint per tots els fills. Però va, ja mira, ja els he fet, ja els he fet.
Per tant, la primera que va fer, que recordi, és el tramvia. El bé va ser el tramvia, que després li vaig posar llums i tot. Sí, mira, entre dos dins. I qui li va ensenyar a fer o com va aprendre? No, no, això no s'aprèn. Això s'ha de tindre ganes de fer-ho i que quedi bé. Això no t'ensenya ningú. És cosa d'un i el mateix. I quants anys tenia quan va començar a fer maquetes?
Ara en tinc 90, doncs devia ser 60 o així, una cosa així. 60 anys, sí. Abans havia de treballar per mantenir la família. I quin tipus de maquetes li agradava més fer? Si cases, vaixells, mobles, trens... A mi el que m'agradava bé és fer barcos.
Marcos, de vela, perquè en tenia... Bueno, els tinc encara, perquè els tenen els meus fills. Tinc el Juan Sebastián Alcano, la Canavela de Santa Maria, i després en tinc uns altres que no sé com se diuen, el San Francisco...
i 4 o 5 més en tinc i quin tipus de fusta utilitzava? és el que portava les maquetes jo comprava les maquetes les caixes i llavors la fusta no sé quina era però la fusta que es pogués treballar m'entens? perquè si no és la doblegues i es trenca malament rai ha de ser una fusta que puguis treballar-la
I necessitava moltes eines per fer-ho? No, unes al·licates de girar, de torçar fusta, i després hi ha el pegamento, i després hi ha el que necessitis, i la tela esbril.
Dedicava algunes hores concretes al dia, o feia quan li venia de gust, tenia algun tipus de ritual? No, no, no, quan me venia de gust hi tenia temps. I quant de temps podia arribar a estar treballant en una maqueta? Ui, això no es pot saber, no es pot saber perquè hi ha vegades que quan estàs bé una mica bé, t'agafo els nervis i has de plegar, perquè ja no dius prou, prou, perquè les coses no surten bé, llavors s'ha de plegar.
I què és el que més li agradava de fer maquetes? El que més m'agradava que quedéssim fetes i ben fetes. Això li ajudava a relaxar-se? Sí, sí, sí. I quan ja la tenia feta, què sentia? Moltes ganes de veure-la i quan la veia seran els meus fills. I després regalar-la, regalar-la a ells. Ja està, i a començar una de nova.
Quantes maquetes haurà fet al llarg de tots aquests anys? Jo crec, crec, crec, crec, unes 15. Unes 15, sí. I si no, 14, 15, sí. Una cosa així. Però ara ja no em faig. Ara ja no em faig perquè primerament que no estic a casa i segonament perquè no tinc el material. Totes les maquetes que ha fet, quina és la seva preferida o la que recorda amb més carinyo? La maqueta més maca, el Mississippi.
El Mississippi és el que m'ha agradat més, el que em va costar més, i a mi és el que em va agradar més. Bé, el que m'agrada, és el que m'agrada més. I pràcticament el meu fill el té al menjador. I algú de la seva família o amics també s'interessava? No es van animar a fer maquetes? No.
No es van animar, no. De totes aquestes maquetes, n'havia venut alguna o només les ha regalat? No, no, això no es pot vendre. El que la vulgui fer, si el que vulgui, que la faci. I a banda de fer maquetes, tenia alguna altra afició? Doncs no, mira, pintar, sí, pintar, parets no, eh?
Pintar, que m'agrada molt pintar, i ja està, i entretenir-nos una miqueta. Una vegada alguna maqueta no surt bé i l'has de tornar a desmuntar, i si desmuntes la meitat de peces es trenquen i val més que l'havies de dissimular-la una mica.
i no trocar-la, perquè si la troca es trenquen les fustes. Són fustes molt dèbils, saps? Segur que són fustes molt dèbils, i llavors no són tan dèbils, només que les toquis una mica, peten. Ja no està, pot fer. Algunes coses me'n tenia que haver fet perquè a vegades no encaixaven unes amb les altres i tenia que o llimar-les o serrar-les o segons el que fossis. Doncs gràcies. Gràcies a tu.