a mig matí. Dotzena edició de la cursa solidària Save the Children. Divendres 13 de febrer a les 12.45. T'esperem a l'avinguda Fèlix Martorell, organitzat per l'Institut Roda de Barà i amb la participació del seu alumnat. Recaptem fons per la desnutrició infantil. Ajuda'ls, no hi faltis.
Doncs avui a mig matí parlem d'educació, de solidaritat i de compromís social. Ho fem a través d'una iniciativa que uneix Esport i Valors, la cursa solidària a favor de Save the Children, en què participa l'Institut Roda de Barà. Per parlar-ne ens acompanyen als nostres estudis la Celi Niuvó, que ella és la professora d'Educació Física. Molt bon dia, benvinguda. Molt bon dia.
I dos alumnes, Lloramenende, Dibiel, Anllo, benvinguts, bon dia. Bon dia. Són alumnes de quart. Doncs gràcies en primer lloc per acompanyar-nos. En parlem avui d'aquesta cursa que esteu preparant. Cèlia, si et sembla comencem pel principi. Com sorgeix la idea de participar en aquesta cursa solidària de Save the Children i en quantes edicions hi heu participat ja?
Bé, començarem com dius tu pel principi. Safe the Children fa 22 anys que organitza aquesta cursa solidària i fa 9 anys, que aquest serà el 9è any que hi participem, ens va arribar la informació al centre i des del Departament d'Educació Física vam valorar que era una idea molt interessant per apuntar-nos-hi i fer-la.
I el tema és aquest, no?, aconseguir que els nostres alumnes s'impliquin i facin un mínim esforç per poder ajudar els altres, en aquest cas els nanos, els nanos d'arreu del món. Perquè aquesta cursa, el que és molt interessant, és que cada any es destinen els diners a diferents coses.
Enguany és la desnutrició infantil, però hi ha hagut altres anys que han muntat escoles, han creat refugis segurs, zones segures amb camps de refugiats. Altres anys han fet kits de neteja i d'higiene i kits de cuina. És a dir, el que és interessant és que cada any sempre es dediquen a diferents motius. Per qui no ho conegui, en què consisteix exactament aquesta cursa solidària? Com funciona?
Com funciona? El primer de tot és que hi ha aquesta idea de recollir fons, diners, per enviar amb aquesta ONG que és Save the Children. Segona, es munta un recorregut al mig del poble, que després ells els explicaran. I durant un temps els alumnes són els encarregats de buscar esponsors. Cada un d'ells...
Pot buscar familiars, amics, comerços de la vila o inclús ells mateixos es poden esponsoritzar. I en què consisteix? Doncs que aquesta persona et dona X quantitat de diners perquè tu participis en aquesta cursa. D'acord?
També cal dir que aquest any el format ha canviat, perquè les altres vuit edicions nosaltres el que fèiem era que cada volta es comptava i cada esponsor donava un import per aquella volta, però què passava? Que hi havia gent com el Biel que corria molt...
Recollia molts diners i que a vegades arruïnava els espònsors. I també saps què passa? Que durant una hora ells havien de caminar o córrer. I a vegades, cap als últims anys, com que la cosa costava més. I en guany hem volgut canviar el format i és com una única volta. Una única volta on ells poden escollir si corren o caminen.
I això és la novetat d'en Guany. Però participen tots i llavors, en Guany, aquesta donació és única. És a dir, jo com a espònsor per aquesta volta, jo et dono tants diners. No es compten les voltes. Per la participació a la cursa, en aquest cas. Per què es va escollir Save the Children com a entitat beneficiària? Home, ens agradava molt la idea que treballessin arreu del món i sobretot que els diners anessin destinats sobretot a la...
A la canalla, als nens. Doncs quan i on tindrà lloc la cursa? Quan? El dia 13 de febrer, sí, i la sortida és a l'Avinguda Fèlix Martorell. Si voleu que us ho explica el recorregut?
Vinga, si vols ens el pots explicar. És un recorregut de 750 metres, una única volta, i sortirem de l'Avinguda Fèlix Martorell, pujarem per la Serra del Camí, Avinguda Nostra Senyora de Montserrat, Passeig dels Garrofers, i tornarem a acabar a l'Avinguda Fèlix Martorell.
Aquest serà el recorregut. Molt bé, quina hora serà això? Començarem a tres quarts d'una, perquè aquí farem l'entrega de dorsals, passarem llista i la cursa pròpiament dita començarà a la una. Acostuma a tenir molta participació dels nois i noies de l'institut? Sí, mira, per exemple, l'any passat va ser uns 180 alumnes i està molt bé.
Professors també hi participeu. També. I animem des d'aquí a si volen participar familiars o bilatants de roda, que cada any ho intentem però no participen així que esperem que aquest any sigui el primer any que venen. Molt bé. Llara, quan us van explicar aquesta proposta classe, quina va ser la teva primera reacció?
Doncs a mi em sembla molt bé participar aquí perquè a nosaltres ens ho van explicar primer i jo crec que és una oportunitat per conscienciar els alumnes de l'institut que fent coses petites es pot ajudar molta gent, recaudant un euro o dos euros per persona que es pot ajudar la gent a menjar o a viure en un altre lloc.
Molt bé. I en el teu cas, Abiel, què és el que més et va cridar l'atenció de la iniciativa? El que més em va cridar l'atenció va ser com podíem ajudar els nens que no tenien menjar i com ho podíem fer d'una manera més competitiva i així fent una rivalitat amb els nostres companys o amics. Quantes vegades hi heu participat, vosaltres? Hi he participat tots els anys, que són quatre,
I jo potser des de primer. Per tant, sou veterans d'aquesta cursa, Biel i Llara. Expliqueu-nos una mica com us esteu preparant, com s'organitza aquesta cursa dins del centre.
Doncs a nosaltres ens ho expliquen des de la tutoria i després a Educació Física ens fan com una presentació i ens presenten aquest any a qui ajudem, perquè sí que són els nens, però com ha dit abans la Celi, s'ajuda de maneres diferents, pot ser des del menjar, per construir edificis o el que sigui, i ens presenten el tema, ens donen una fulla, que és el nostre patrocini, i doncs
Fins al dia de la cursa busquem patrocinadors per mirar els diners que ens donen. I després a casa ja mires els patrocinadors i el dia de la cursa el que farem és abans de córrer celebrem el carnaval a l'institut i després tenim l'oportunitat de córrer disfressats o podem fer roba d'esport. Molt bé. Costa molt trobar patrocinadors.
La veritat és que una mica, i ja si has competit bastants anys, ja que depèn de com... Clar, tu ja et deuen dir una altra vegada. Sí, ja el primer any ja vaig aconseguir uns 15 o 20 patrocinadors. Caram!
I ja va ser molt difícil, la segon i la tercera, que em donessin els altres patrocinadors. Cal dir que el Biel és un dels alumnes que més patrocinadors durant dos anys seguits ha obtingut. I pot dir, el primer any, Biel, quants diners tu solet vas portar? Vaig recaudar aproximadament 275 euros i al segon vaig arribar als 160. Déu-n'hi-do, no? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. És una quantitat molt bona.
A banda de córrer, també hi ha una feina prèvia de sensibilització. Què heu après sobre Safe the Children i la realitat que puguin tenir altres infants i nois del món? Jo he après que la veritat és que nosaltres tenim molta sort, ja que nens d'uns altres països no tenen la mateixa situació i d'aquesta manera els podem ajudar que tinguin una millor situació i que tinguin un bon menjar i un bon aliment.
Doncs això, que ens donen una situació diferent, que nosaltres com que sabem, però que de moltes maneres no sempre estem molt conscienciats i que pensem que a nosaltres no ens pot passar mai i així podem ajudar l'altra gent a superar una situació així de difícil amb voltes i corrent.
Celi, des del punt de vista educatiu, què aporta una activitat com aquesta a l'alumnat? Molts valors, sobretot implicació, esforç, solidaritat i sobretot el tema aquest de conscienciar-se i de veure que ells tenen una realitat, que a vegades la seva realitat, i nosaltres sempre ho diem, tu pots estar vivint aquí,
I a vegades hi ha situacions de problemes amb el menjar, d'arribar a final de mes, i com tot, hi ha com una gradació, no? I que el lloc on es destinen aquests diners és un lloc on estan molt, molt, molt pitjor que nosaltres. Pensa que a vegades, quan els hi passem els vídeos, ells al·lucinen literalment... Això és una escola? Això és un camp de refugiats? Clar...
En aquest últim vídeo que hem vist, quan veuen a Somàlia, clar, veuen els camps amb plàstics, semblen xaboles, diuen, sí, sí, això és un camp de refugiats, o els llibres, una llibreta amb un boli, i això és l'únic que tenen, i l'escola amb una pissarra, a vegades els costava veure, però és així, realment és així, i ostres...
Imagino que hi haurà alguna d'aquestes històries que us hagi impactat especialment al veure aquests vídeos.
Doncs sí, per exemple, en l'últim vídeo que ens van ficar hi havia una nena que, amb això que és la desnutrició, anaven a l'escola i amb la calor no tenen prou diners per agafar menjar de bona qualitat o no tenen frigorífic ni res d'això. O sigui, a l'escola la nena deia que no li agradava la calor perquè
molts dels alumnes, els companys, doncs anaven i no tenien, tenien molta fam i amb la calor, doncs com estava el menjar malament, acabaven amb mal de panxa, vòmits i tot això. I clar, això són coses que aquí no passa perquè tenim, per sort, doncs tenim neveres i tenim doncs bon menjar.
Celi, creus que aquest tipus d'experiències deixen més petjada que una classe convencional? Home, jo crec que això sí, perquè en una classe, per molt que et pot agradar aquell esport concret, hi ha molta gent que no, i en canvi això jo crec que almenys ells prenen una miqueta de consciència, i si més no,
els ensenyes una altra realitat i només amb això veure que hi ha altres coses al teu voltant a vegades a prop i a vegades més lluny i això és el més important jo crec que sí que per mi és més enriquidor aquesta experiència de participar a la cursa solidària el mateix et diria amb unes colònies o amb una sortida
És molt més... Tot el que visquis es viu més en primera. És molt més enriquidor. Llara Abiel, després de participar en aquesta cursa, creieu que ha canviat la vostra manera de veure les realitats, que potser ens queden lluny?
La veritat és que sí, ja que al principi aquesta visió no la podíem arribar a tindre, però ara que ens hem conscienciat d'aquesta manera, pensem d'una manera millor i d'una manera com més responsable a l'hora de cuidar aliments o a l'hora d'arribar a donar una quantitat de diners per ajudar nens que no tenen la mateixa situació que la nostra.
Sí, i doncs creiem que encara que hagis potser recaudat tu menys que un altre, si us fumes, tot ajuda. Evidentment, qualsevol ajuda és benvinguda. Us fa sentir d'alguna manera protagonistes del canvi, encara que siguem un petit gest com aquest?
Doncs sí, perquè jo crec que fem bastant coses i si ho fem cada any, doncs ajudem a molta gent. I, bueno, recordant aquí els diners, encara que és una petita part, doncs ajuda bastant. Mhm.
A mi la veritat és que sí, ja que amb pocs diners o amb una quantitat molt petita, per exemple, ja podem tindre el tractament d'un nen d'una setmana sencera i encara que donin-se una mica, l'altre doni una mica, l'altre doni una mica, pots arribar a una bona quantitat de diners per ajudar a nens que no tenen menjar. Com valoreu la resposta del vostre entorn?
Com? La resposta del vostre entorn, com valoreu? Us donen prou suport? Creieu que falten patrocinadors?
Jo crec que sí, que ho valorem bé, perquè quan ho dius que és per un motiu així, sempre hi ha algú disposat a ajudar-te, encara que sigui amb una petita valoració, sigui de 5 euros o sigui de 1 euro només. Però sempre n'hi ha algú que et dona alguna cosa.
Jo crec que sí, ja que encara que les persones no arribin a donar una bona quantitat o una gran quantitat, tenen un bon cor, ja que ven donant una quantitat per ajudar aquests nens. Creieu que és important que des dels instituts també es promoguin accions solidàries com aquesta?
Sí, perquè així conscienciem tots els alumnes que som joves i que no patim aquesta situació i que algun dia ens pot passar o pot haver-hi una guerra o el que sigui i podem acabar igual que ells i així conscienciem a tothom.
Doncs sí, com ha dit la meva companya, donem a la gent a conscienciar que pugui fer això i pugui ajudar aquests nens que no tenen la mateixa situació, ja que nosaltres estem en un món amb molta sort, ja que tenim una bona situació, però aquests nens no arriben a la situació i ho passen molt malament.
Cèlia, quin missatge enviaries a altres centres educatius que potser s'estan plantejant d'impulsar iniciatives solidàries? Que sobretot s'engresquin, que no costa res, que és molt, molt fàcil fer la inscripció, contactar amb Save the Children, també en el material didàctic, els dorsals per la cursa, és a dir, és una ONG superseriosa i que t'ho posen molt, molt, molt fàcil.
I el tema, sobretot, a part de la facilitat amb la que ells t'ajuden, t'assessoren i tal, el més bonic és això, és quan els veus amb ells que s'impliquen, que expliquen entre ells, que presenten. Jo en tinc deu d'esponsors, jo en tinc cinc, no importa la quantitat. El que importa és que ells s'impliquin, que busquin. És igual, cinc cèntims, un cèntim, deu cèntims, és igual, he dit l'anècdota del biel,
perquè era el pitxitx, saps? Però l'important és que hi hagi molta gent que participi i sentim a sentim que puguem fer la bossa gran, no?, per poder això, per poder ajudar els altres. I jo crec que al final és, Save the Children, ajuda arreu del món, però no fa massa amb la Dana, ens va tocar, aquí molt a propet,
I la gent va actuar, a vegades s'actua molt a prop i a vegades s'actua més lluny. I el tema és això, que no et quedis indiferent, que et mullis, que t'impliquis. Quants diners s'han recaptat en altres edicions?
Amb aquests nou anys hem vist moltes xifres. Et puc dir, la més alta, el segon any, uns 3.000 euros. També t'he de dir que aquell any hi van haver comerços que es van implicar molt i hi va haver algun número una mica guau, espectacular. Per això es va arribar als 3.000. La mitjana de 1.000, 1.200, 1.300...
Que qualsevol ajuda és benvinguda, com dèiem. I el pitjor any, l'any de la pandèmia, que pensàvem que no la podríem fer i que seria molt... que no recamio 600 euros. És a dir, l'any que menys, 600. I l'any que més, 3.000 i pico. I l'any passat, uns 1.300 vam fer. A veure si aquest any es pot superar aquesta xifra. I tant, i tant. Llara, Abiel, si haguéssiu de resumir en una frase que us emporteu d'aquesta experiència, quina seria?
ajudar la gent al món? Jo diria que ens portem la solidaritat, que és el que ens dona aquesta carrera i el que fa tot l'institut. Expliqueu-nos com es pot col·laborar, si algú ens està escoltant i diu, doncs a mi m'agradaria col·laborar amb ells.
Nosaltres anem preguntant a amics, familiars i botigues d'aquí del poble i preguntem si volen participar i ens donen una quantitat de diners o si volen, el dia de la cursa poden venir també i poden venir a córrer i a deixar diners.
I a més a més, si hi ha algun comerç o alguna persona que pel que sigui no té cap fill o cap alumne que se li hagi costat i li hagi proposat el seu espònsor, sempre pot trucar a l'institut i dir que vol fer una donació, que vol col·laborar. Molt bé. Alguna cosa que vulgueu afegir?
Sí, que sobretot que la gent ens vingui a veure, perquè és molt bonic quan els veus córrer o caminar al llarg del recorregut i és molt bonic veure que al voltant d'on es fa la cursa s'acosta la gent i els anima i jo crec que el caliu, sobretot això, el caliu. I si a més a més volen posar alguna aportació a la guardiola que tindrem, millor que millor. Però sí que seria molt bonic que la gent sorti i que a la una estigui al voltant d'aquests carrers...
Avinguda Fèlix Martorell, Serra del Cadí, Nostre Senyor de Montserrat, Passeig de Garrufers, i que ens vinguin a animar. Molt bé. Recordeu el dia? El 13 de febrer.
el 13 de febrer. Molt bé, doncs ja saben els nostres oients que si volen col·laborar poden fer-ho, poden anar a animar aquests nois i noies en aquesta cursa i nosaltres ens quedem amb aquest missatge de solidaritat, podem dir. Moltíssimes gràcies per ser avui amb nosaltres i per demostrar que la solidaritat també s'aprèn, es viu i que es posa en pràctica des de les aules. Gràcies, Biel, gràcies, Llara i gràcies, Celi, per acompanyar-nos. Moltes gràcies a tu.