Escoltes a mig matí. Aquest dissabte el Museu de la Ràdio Luis de l'Olmo acollirà una conferència Hàbits que poden millorar la teva salut organitzada pel Club de Tenis Barà.
Aquesta jornada té com a objectiu oferir eines pràctiques i coneixements per fomentar hàbits saludables combinant alimentació equilibrada i pràctica esportiva regular. Ens acompanyen els nostres estudis Antonio Buñuel, ell és metge especialista en cirurgia ortopèrica i traumatologia i ex-cap del Servei de l'Hospital Santa Tecla de Tarragona. Molt bon dia, benvingut. Hola, bon dia.
Doncs hem de dir que aquesta xerrada serà a càrrec, a més del senyor Buñuel. També hi haurà la intervenció de Montserrat Rivero, que ella és doctora en farmàcia, i de Montse Palos, que és tècnica de NEF. Doncs parlem d'aquesta xerrada. Com neix aquesta idea de fer la conferència? Bé, jo no soc el culpable de la idea. La culpable va ser la Montcita Rivero, que ens coneixem i teníem amistat...
comuna sobretot amb el Baltasar Virgili, i ell em va demanar que si podia fer la part, diríem, més del tema de...
a vegades les conseqüències de la pràctica esportiva que són les lesions, que és la part menys agradable de la història. I és la part que els traumatòlegs ens hi dediquem més. Però jo també intento ajudar a tirar endavant la idea que l'exercici físic és molt important a totes les edats.
per tenir una salut correcta. Adaptat, no? Sí, clar, cada època és diferent, però podríem dir que no canvia massa. La idea seria...
La OMS diu que quan més fem, millor. No posa un tope. El que passa és que, clar, sempre quan tu busques l'excel·lència amb tot i vols ser un esportista d'elit, això té un cost. Però jo no parlo per esportistes d'elit, jo parlo per la gent normal. Si pots anar a comprar aquí al poble caminant,
cosa que jo a vegades no faig, però bé. Doncs millor anar a pota que no pas en cotxe. O millor pujar escales, com aquí a la ràdio, que teniu escales. Que les hem de pujar a la força, eh? Aquí les heu de pujar per nassos. Doncs pujar escales i no tirar tant d'ascensor. O sigui, en resumides comptes, que la nostra vida s'assembli una mica més a la vida dels nostres avis.
No vol dir que hem d'anar a córrer cada dia una hora? Home, si a més a més t'agrada córrer, perfecte. Però si tu en el dia a dia tens una vida molt activa, potser ja estàs fent molt més que si te passes el dia assegut mirant la tele. Això sembla ser que no és recomanable.
Des de la seva experiència, quines són les lesions més habituals entre les persones que practiquen esport de manera amateur? Sí, de manera amateur. Jo les dividiria en dues classes, que serien les purament per accident, traumàtiques, que aquí el més típic és les guins de turmell o, per desgràcia, les lesions de genoll, les guinsos de genoll, que a vegades són greus.
I després hi ha les lesions per sobrecàrrega, per accés d'activitat física o una activitat física mal feta o malentesa. Llavors venen aquí problemes de colze, d'espatlla, tandinitis, sobrecàrregues tandinoses, dolors a la planta dels peus. Tot això seria més aviat. Això potser no portes la sabata adequada o potser...
fas el teu exercici amb una superfície molt dura, el ciment, potser és millor caminar per terra o per gespa que no pas per ciment, coses d'aquestes. Creu que una bona alimentació pot ajudar a prevenir lesions? L'alimentació pot ajudar a prevenir lesions, però si això potser no és el meu tema, però jo crec que, a veure, en principi l'alimentació, el que sí que veig és que, per exemple, l'obesitat,
és un dels problemes que tenim a la nostra època. I està clar que les persones que pateixen de la malaltia de l'obesitat ho tenen pitjor per practicar exercici o esport. Fins i tot jo a vegades penso...
que quasi l'obesitat extrema contraindica algun tipus d'exercici, perquè, clar, hi ha molta sobrecàrrega pel pes. Llavors, la idea seria, anem a tractar l'obesitat, anem a fer l'exercici que ens ajudi a millorar l'obesitat, però que no ens provoqui una lesió. O sigui que l'alimentació, clar, té importància. Per tenir una alimentació saludable, intentar tenir un pes el més ideal possible...
Quin paper juga l'exercici físic regular en la salut òssea i articular? Això és molt important. A veure, si tu fas un exercici molt important, les articulacions pateixen. Sobretot les articulacions de les extremitats inferiors, genolls, malucs, els jugadors de futbol professionals, quasi tots acaben amb una pròtesi de genoll o amb una pròtesi de maluc.
Però clar, s'han guanyat la vida fent esport. Però fora d'això, si no el portes tant en aquest extrem, sobretot amb el tema de la qualitat òsia, és molt important fer exercici. Perquè això sí que està demostrat que, sobretot a les dones, a partir d'una certa edat, els afecta moltes vegades una malaltia que es diu osteoporosi.
I si tu fas activitat física, si camines, els teus osos segurament no tindran tanta osteoporosi, perquè simplement els fas servir. Jo, com m'enrotllo molt, t'explico una història. Saps qui té més osteoporosis als que van a l'espai? Els astronautes.
Aquesta gent que van a l'espai i els posen sis mesos amb una nau espacial, amb aquesta espècie d'estació espacial que tenen els russos i els americans, si s'hi tiren sis mesos, com no tenen gravetat, és tant que floten quan tornen a la Terra que si no poden caminar.
i tenen una osteoporosi molt important. És un dels problemes de salut que té un astronauta fora de la nostra atmosfera, o sigui que de la nostra terra. O sigui que el caminar, el moure't, va bé per tenir bona qualitat òssia. Quins errors són els més comuns entre persones que comencen, per exemple, a fer esport per dir vull millorar la meva salut, ara em poso a fer esport? Home, errors. Jo he vist, sobretot el cas de passar del zero a 100. Això s'ha de fer poquet a poquet.
la persona que està acostumada a fer esport tota la vida, aquest pot anar un cap de setmana i jugar a un partit de futbol, perquè ha sempre fet esport. Però si tu fa 20 anys que no jugues a futbol i te poses a jugar a un partit de futbol, segons a quina edat ja no podràs, com jo, però si ets més jove... Però encara hi jugues, vostè, no? No, no, no jugo, no jugo. Faig de president d'un equip de futbol de metges, però no jugo. Però, sobretot, el passar del zero a 100, perquè aquí és on venen les lesions. O sigui, que s'ha de...
L'esport ha de ser una cosa progressiva. I a poc a poc, i ben feta. Recomanaria algun tipus d'activitat física concreta per a persones que tinguin problemes articulars? Home, jo crec que les persones que tenen, per exemple, a la meva edat, artrosis, a veure, jo, per exemple, vaig a caminar. Camino perquè practico un esport que es practica caminant. I...
Hi ha algun dia que tinc algun problema, però jo crec que a mi em va bé caminar, però per exemple el gimnàs està molt bé, el pilates està molt bé, la natació està molt bé, tot aquest tipus de, quasi totes les coses que fas dins d'un gimnàs, i més si tu portes una persona que hi entén, si tu li expliques, mira, tinc aquest problema a l'altre, ell t'adaptarà.
la teva activitat i farà que tu potser la puguis practicar i puguis fer exercicis sense fer-te mal. I clar, deixarem les mitges maratons i les maratons per la gent que està molt bé i molt preparats i molt forts. Després és important...
vigilar-se la patata, el cor a vegades. Si fas un esport molt serió, no estaria de més mirar-te que un dia un especialista en medicina esportiva et fes una prova d'esforç o això, perquè tots recordem això, no? Una activitat física intensa i potser la mala sort d'alguna persona que...
que té un accident de tipus cardíac. Sí, estava bé, no? No, no, estava perfecte. Estava perfecte fins que fa algú que de repente, paf. Llavors això a vegades es pot detectar fent proves prèvies.
I de fet ara els esportistes, tots aquests esportistes que surten a la tèl·liga, tots mirem els seus partits, tots tenen unes revisions esportives molt sèries per evitar aquestes coses. Quin consell donaria algú que vol iniciar-se a l'esport però que té por de lesionar-se? Ostres, home, clar, quan més contacte hi ha, més perill de lesions.
Llavors, clar, bàsquet, futbol...
no diguem ja els esports de lluita, no? Tot això és el més perillós, el rugby, que és un esport que jo cada dia estimo més i m'agrada més, però també és un esport que quasi és impossible no lesionar-se alguna vegada fent aquest tipus d'esports. Però, bueno, si practiques natació, practiques altres coses no tan dures, com he dit abans, segurament les lesions seran inferiors. De fet, hi ha esports que inclús amb lesions...
es poden arribar a practicar. Aquest any hi ha hagut les Olimpiades d'hivern. Hi ha hagut una noia espanyola que es diu Ana Alonso que ha guanyat una medalla de bronze en esquí de muntanya amb una lesió de genoll sense intervindre. Un creuat trencat. Ha sigut capaç de ser la tercera de totes les que estaven allà
Tenint encara la lesió amb una gran recuperació, una gran rehabilitació, no li donava temps d'operar-se i la noia va decidir no operar-se, clar, si jugués a futbol no ho podria fer, això. Hi ha esports que són més tolerants i altres que són més dolents. Creu que la societat actual dona prou importància a la prevenció en salut física? Home, jo crec que cada dia més. Jo crec que cada dia més. No sé si prou, però cada dia més es parla més...
Jo ara, perquè l'altre dia també vaig... Jo crec que ara hauríem d'insistir, a part de la preparació física, la salut també del cap, que tot va una mica relacionat. Potser ha estat una mica oblidada, no?, la salut mental. Bé, la salut mental i sobretot que el nostre cervell es desenvolupi. Mira, ara trec de... Jo soc una mica perillós quan me pregunten i surto d'un tema a un altre. Però l'altre dia...
un company que és psiquiatra m'explicava que la cosa més important que s'ha demostrat en la nostra, diríem, en la nostra història per millorar-nos el cap, diríem, perquè el nostre cervell es desenvolupi, és la lectura i l'alfabet.
Doncs mira, de pas fem esport i el rato que no fem esport llegim llibres, que jo tampoc ho faig gaire, però la meva dona sí. És superimportant llegir. I això s'està abandonant amb la cosa dels ordinadors, però és molt important llegir. Llegir i fer activitat física. Tot i això, creu que hi ha prou informació accessible sobre salut i esport per la ciutadania?
Doncs no t'ho sé dir, però home, ara si busques, potser trobes hasta masses coses, però clar, has de buscar-les, has d'anar a un ordinador. Jo, home, intentaria, si la gent busca informació, coses que tinguin cara i ulls.
publicacions científiques, que això és molt fàcil, és simplement posar Salut Sport PDF en un buscador de Google i segurament en lloc de notícies estrambòtiques te sortiran articles publicats
probablement en espanyol n'hi haurà bastants, que simplement llegint tu t'adonarà una informació. I mira, i de pas llegim, que això sempre està bé. Quin és una mica l'objectiu d'aquesta xerrada? O què és el que li agradaria que la gent copsés del que vostè explicarà? Bé, jo el que vull explicar una mica és...
Home, a mi m'agradarà deixar palès la millora que ha tingut la nostra especialitat, ara parlo com a cirurgià ortopèdic, i jo he viscut des del començament, quan jo vaig començar, això devia ser...
als anys 80 del segle passat a ara, una millora en el tractament de les lesions, sobretot, una cosa espectacular. Espectacular. Del negre al blanc, una cosa espectacular. I això, encara que és una xerrada ràpida i no m'ho puc estendre massa, però intentaré explicar que hi ha hagut una millora extraordinària. Per exemple, una lesió de creuat anterior
del genoll als anys 70-80 d'un futbolista professional a Espanya era quasi segur acabar la carrera d'aquell jugador. I avui en dia ha millorat tant la cirurgia d'aquesta patologia que els nois tornen a jugar i moltes vegades quasi igual que abans de la lesió. Tot això es deu a que cada cop hi ha millors especialistes, la cirurgia ha millorat una barbaritat i això jo crec que és una cosa que s'ha de ressaltar.
Qui missatge enviaria als nostres oients perquè assisteixin a aquesta xerrada, que recordem que és oberta al públic? Sí, tindran tres maneres de veure la cosa molt diferent. Una persona que hi entén molt d'alimentació, que segur, això sempre és apassionant quan t'expliquen com has de menjar.
després una persona que els dirà com es pot fer l'exercici, tot això que m'explicaves, i després el loco de les lesiones i de les patacades, que els donaré una mica d'esperança que si ens trenquem ara és molt millor que si ens trenquem fa 50 anys.
Per tant, s'ha de ser optimista, no? S'ha de ser optimista. De totes maneres, s'ha d'anar amb cuidado, s'ha d'anar amb compte i no lesionar-se, si pot ser. Sempre s'ha de ser, doncs, una mica... Prevenir. Prevenir abans de curar, sí. Doncs, doctor Bunyuel, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. A tu. Que vagi molt bé aquesta xerrada. Moltes gràcies. Adeu.