Escoltes a mig matí. I avui a mig matí posem el focus en la memòria, en la saviesa i en la veu de les dones que han construït el nostre municipi amb la seva vida, sovint des del silenci. Parlem de Dones Sàvies, un projecte impulsat per l'Associació de Dones Com Tu i les Monges, associació cultural amb el suport de l'Ajuntament, que recull les històries de dones de Roda de Barà de més de 90 anys.
Per parlar-ne avui ens acompanyen l'Àngeles Chacón, presidenta de l'Associació de Dones Com Tu. Bon dia, benvinguda. Molt bon dia. La Jassi Molins, que hi condueix el Cafè Tartúlia, que realitza mensualment per iniciativa de les dues associacions, també forma part de la Junta de les Monges d'Associació Cultural. Bon dia. Bon dia.
La regidora de la dona, Rosana Dorantes, benvinguda, bon dia. Bon dia. També està amb nosaltres la Rosa Martínez, que ella és l'encarregada del taller de reciclatge que es fa des de l'associació de dones com tu. Benvinguda, també. Bon dia. I també ens acompanya la regidora de cultura, la Teresa Ferrer, que també, doncs,
La saludarem de seguida. Comencem amb aquesta tertúlia, perquè Dones Sàvies és un projecte que està en fase molt avançada, però anem a veure com neix una mica, Àngel, si et sembla, com neix una mica Dones Sàvies i quin és el seu objectiu principal.
En principi va néixer de... Primer vam començar a parlar amb el taller de reciclatge amb la Rosa, que voldríem fer uns treballs manuals per poder fer el projecte de dones, una miqueta a Cins Sàvies, que no tinguessin tampoc res a veure amb el que és el cultural, sinó...
Dones del carrer, no? A massa de casa. Després, amb les tertúlies, amb la Yassi, i llavors van començar ja a parlar de dones d'aquí, del poble, i a partir d'una edat.
I així una mica, mica, mica va començar aquest projecte tan xulo. Ja si aquest projecte sorgeix també de la tertúlia de dones que feu de forma conjunta, les dues associacions, com es transforma una tertúlia en una iniciativa cultural i de memòria com aquesta?
Bé, perquè sempre una constant, quan parlem de diferents temes, és, val, però nosaltres què podem fer? I en aquest què podem fer, doncs, vam recollir la iniciativa de la Rosa, d'unes enciclopèdies, de posar dones a l'enciclopèdia,
I puc dir-ho que primer havien de ser mortes i després vam dir no, no, no. Per tant, ha evolucionat el projecte, veig. No, no, posem-les vives, no? I després, a banda de posar-les en l'enciclopèdia, que bé, ella també ho dirà. Ja ens ho explicarà ella, sí. Sí, que és posar en evidència allò que moltes vegades les dones no hi sonen a les enciclopèdies.
però també fer alguna cosa en l'espai públic, no? Vull dir, unes fotos, unes banderoles... I bueno, ja en seguirem parlant. Vull dir, ho dic perquè... Molt bé, tot i això, Jassi, Dones Sàvies té una clara mirada feminista. Completament. Per què és important reivindicar la memòria de les dones grans des d'aquesta perspectiva?
Bé, perquè precisament són els que estan més ignorades, no? Vull dir, des de l'altre espai que tenim aquí a la ràdio, sempre hem parlat de diferents temes, però un és l'edatisme, no? Si ets dona i ets gran, és absolutament invisible, no? A més a més, també hi ha el tema que moltes vegades sí que hi ha alguna dona que de mica en mica ja és més reconeixement públic, però sempre consisteix en una persona que, per exemple, potser ha tingut una professió
més reconeguda, com per exemple jo que soc metge, o un altre tipus de professions. Però clar, les dones grans, i és el que ens hem trobat aquí al poble precisament, al llarg de la seva vida han cuidat els seus fills, les seves famílies, han portat la llar, i a més a més han contribuït també a l'economia domèstica, perquè estem parlant tot de dones que van néixer al voltant de la Guerra Civil.
I clar, moltes anaven a l'hort o cosien a casa o feien altres coses que moltes vegades estan infravalorades però que tenen molt mèrit, no? I això és el que volíem nosaltres posar en valor i que això...
que hi hagi una manifestació pública, per una banda reconèixer-les a elles i per l'altra banda que també sigui un moment de reflexió, pel que vagi a veure l'exposició o pel que vegin els cartells allà penjats i tot això. Rosana, des de l'Ajuntament, quina va ser una mica la vostra postura quan us van proposar aquest projecte?
Sí, doncs ens van convocar en una reunió, tant les dones com tu, com l'associació en representació de la llaci, i amb la Teresa, i ens va posar sobre la taula aquesta proposta, i llavors l'Ajuntament el que fa és cedir l'espai on primer s'havia de posar en un lloc, després en un altre, finalment...
acabem posant l'exposició aquí al patronat i amb la col·laboració econòmica de la despesa que puguin trobar-se amb la confecció primerament d'unes banderoles, tot això ha anat evolucionant, igual que el projecte ha anat canviant, per circumstàncies de tempos, finalment tot ha anat canviant una miqueta, però l'Ajuntament el que fa és recolzar econòmicament tot aquest projecte.
Teresa, què significa per l'Ajuntament donar suport a un projecte com aquest? Hola, bon dia. Donar un projecte com aquest suposa activar les dones, perquè les dones que ja estan activades i quan les dones volen fer coses el que hem de fer és ajudar, perquè el que ens falta, hi ha molt de camí encara per recórrer, i és un projecte que quan ens el vam presentar amb la regidora de...
De la dona i a mi com a regidoria de cultura, que ja molt bé han explicat, va ser una reunió prèvia i ens va semblar un projecte que era molt engrescador, no? Semblava, en principi, que tenia que haver una mica de dificultats per trobar aquestes persones, perquè l'important és les persones, són les dones, no? I sobretot les dones sàvies o àvies o dones que han sigut sàvies perquè han sigut ensenyar els seus ensenyaments a tota la nostra generació de poble, no?
Per tant, llavors de partir d'allí vam dir, nosaltres ja us ajudarem, col·laborarem amb tot el que us faci falta, i així s'ha anat fent i s'ha pogut elaborar aquest programa, que esperem que pugui tindre una continuïtat, no s'acabi el 8 de març, perquè tota l'estafanyada que hi ha hagut ha de tindre una continuïtat. Jo des de la meva regidoria...
els hi dic i els hi demano, no pareu, continueu, no? Dintre també de l'associació de dones com tu, perquè com sabeu, jo també estic dintre d'aquesta associació, vull dir, ara estic una mica més retirada, perquè ara la presidenta és l'Àngela Chacón, que per cert, molt bé, felicitats, Àngeles.
però doncs vull dir sempre amb dones com tu i amb totes les associacions sempre hi hem estat implicats i sempre el que volem que les associacions treballin i que es facin coses perquè amb el programa que ja veureu que és molt extens vull dir una quantitat d'associacions que treballen dintre del que és la dona i això és el més important Què aporten aquestes qui vulgui contestar què aporten aquestes dones de més de 90 anys a la història col·lectiva de Roda que potser no surt als llibres
Bueno, sí, contesto jo perquè em sembla que som de les que han fet les entrevistes. O sigui, la Rosa, en el seu taller, ells han elaborat, doncs, diguem-ne... La tendència, sí, sí. Les peanyes, no?, que és molt interessant perquè s'ha fet des de... amb coses reciclades i tot això, no? Però llavors les altres ens vam posar les piles a anar a fer entrevistes. I... En primer lloc, fer la selecció de les dones que havíeu d'entrevistar
Com va ser? Va ser molt complicat? Sí, molt complicat. En quin criteri ho veu fer? Bé, el criteri era de dones de més de 90, llavors nosaltres a la regidoria de la cultura i la dona vam demanar llistes, però clar, pel tema de protecció de dades això no era possible, i llavors hem anat fent el boca a boca. Llavors, en realitat, hem fet totes les dones que hem sabut i que hem volgut participar. O sigui, ens han quedat algunes que sí que coneixíem i que hi hem contactat, però ens han dit ells o les famílies que no ho volien.
havien de ser dones que fossin elles capaces de poder respondre a una entrevista.
que també amb la presència, la millor, de la filla o del fill, però que poguessin, elles, estar bé per com poder contestar, que volguessin, que signessin un consentiment informat, també, perquè, clar, aquí, després, si a les biografies, les fotos, tot això es mostra, doncs, hem d'assegurar-nos que totes les coses les haguem fet bé. Bé, després de tots aquests passos, hem fet les dones que hem pogut, i al final s'acabat... I va ser difícil de convèncer-les perquè s'obrissin i expliquessin la seva història?
No, un cop començat, o sigui, si volien participar... Ja deien que sí d'entrada. Ja deien que sí. Després, un cop hem escrit aquesta entrevista, l'entrevista s'ha convertit en biografia, i un cop l'hem escrit, hem anat a cada dona, que encara queda alguna, perquè ens signi, perquè estigui d'acord, perquè signi que no hi hagi cap error, sobretot. Avui encara, aquest matí, a primera hora he anat a alguna, doncs, hi havia una cosa que en lloc de l'any 95, era l'any 97, doncs...
i assegurar-nos també que les dates de naixement, els noms, tot estigui correcte, que és molt fàcil tot això. I bé, dit tot això, quan s'ha anat a fer les entrevistes, que ens ho hem anat repartint, doncs tothom ha quedat una impressió molt agradable, perquè que la dona t'expliqui, de vegades de manera més desordenada, però no importa,
doncs coses de la seva infància, clar, moltes també lligades a la guerra, a la postguerra, preguntàvem si la seva família va passar gana o no, però sempre fèiem també molt èmfasi en saber precisament això, aquesta participació a l'economia domèstica i a les tasques domèstiques que precisament les dones, elles mateixes, es treuen mèrit. Ah, no, jo vaig fer el que tocava, no?
I què més feia? Hi ha coses increïbles, moltes que es van posar molt petites. Hi ha ajuda a casa, ja sigui a l'hort, no sé, recordo ara una que feia de modista i anava fent càrrecs per la modista amb una població, l'altra que feia no sé què més, moltes sobretot també això, que potser no van poder estudiar,
perquè les èpoques de la collita no anaven a escola. Després també hi ha un moment, ja es posen a treballar moltes a la fàbrica d'aquí al poble, bastantes, no les hem comptat, però moltes han fet una passada per la fàbrica més temps o menys, però clar, les seves vivències i després al final preguntem que facin un balanç a la seva vida...
Sempre, la majoria també diuen, no?, que tot i que amb les dificultats que han hagut estan satisfetes, molt satisfetes dels fills, dels nets, i bé, és entranyable. I ara algunes, no?, quan s'han anat allà a llegir-los-hi, l'ha escrit, doncs fins i tot alguna que s'ha emocionat, o ella o la filla, o... És interessant. O sigui que al final...
Bé, com deia la Teresa, i això ho tenim claríssim, que això no s'acaba aquí, no solament per sumar més dones, que hi ha ara profitem també, i qualsevol espai per fer una crida, i en la mateixa exposició també hi haurà una llibreta en què si alguna dona no ha pogut contactar amb ella, o alguna, per exemple, fa uns anys...
d'aquí uns mesos o l'any que ve, que nosaltres encantades de posar-nos en contacte amb elles. Però, a més a més, fer més activitats. Per exemple, n'hi ha... Ara parlem de tot el que tenim previst. Deixa'ns que parlem amb la Rosa, també, perquè la Rosa és la que s'encarrega d'aquest taller de reciclatge. I explica'ns això que ens comentava la Jaci sobre la biografia, sobre unes enciclopèdies. De què va tot això?
Bueno, això va d'una enciclopèdia catalana que anaven a llançar la brossa i que una companya de l'Escola d'Art de Tarragona me la va oferir si volia fer alguna cosa. I en aquell moment em va vindre. Les dones no es posen mai a les... Bueno, mai, entre cometes. Si no has fet alguna cosa molt important, no ets. Llavors, com que sembla que no estem a la història, ni a la ciència, ni a l'art, ni a qualsevol part, dic, bueno, fem un acte simbòlic.
I per això la meva idea era agafar dones de la història, perquè també he de dir-ho, era més fàcil, agafar dones de la història o coses així, que no fer les entrevistes. El que passa que després, quan vam parlar amb l'Àngels de tota aquesta història,
doncs vam comentar de fer, com que anàvem al Cafè Tertúlia, doncs de fer una col·laboració. Llavors, clar, a partir d'aquí la cosa va evolucionar, vam començar a donar idees i al final va quedar, em sembla que ho vas dir tu, no? Ja si, allò de les banderoles no ho sé.
No ho sé, perquè com que les dones que estaven, cada una deia una cosa i al final va quedar així. Vam fer una votació i llavors d'un acte simbòlic hem passat a un homenatge a les dones del poble. A veure, és molt més xulo, no? Però clar, era més feina, llavors...
sent totes les dones que hem sigut, perquè... La cosa s'ha anat enredant, no? Sí, exacte, exacte. Llavors, clar, la meva idea era destrossar els llibres i ficar només la portada, diguéssim, no? Però vam començar, ostres, una enciclopèdia catalana, trencar-la, no sé què... Bueno, doncs podem fer peanes per ficar els llibres, perquè, clar, penjades, no... Els llibres pesen molt i no podíem penjar-los a la biblioteca, no?
Dic, bueno, doncs jo proposo, a veure què. I com que estàvem fent unes estanteries amb tubos de cartró, van dir, bueno, a veure si podem fer unes peanes amb tubos de cartró i caixes de maduixes.
Sí, sí. Genial. O sigui, que tenim 13 peanes per 13 històries. Per tant, entenem que heu entrevistat a 13 dones. Sí. Sí. Molt bé. Com han reaccionat les protagonistes? Comentaves ja si que alguna s'havia emocionat. Però clar, el saber que formaran part d'una exposició, que una cosa sí que et facin escrit amb la teva biografia, però l'altra ja veure't allí, no? Sí.
Bé, jo crec que es quedaran sorpreses perquè no crec que s'imaginin la magnitud al final acabarà havent-hi una pancarta enorme després de tots els conflictes dels espais i de tot, crec que serà molt visible serà el millor lloc
I, clar, veure's allà la foto... Hem de dir que són fotos de quan eren joves, eh? En blanc i negre. Per tant, potser no les reconeixem, no? Exacte. Això ja ho veurem. És difícil. De vegades... Però sí, que això també... Bé, jo... També això va ser una part d'un assessorament familiar, perquè tinc gent que està molt enficada en coses de disseny i de fotografia, etc. Em van dir, no, no, perquè això, no, el projecte ha anat evolucionant. En el moment que...
Jo tinc una filla que és fotògrafa, no exerceix de fotògrafa, però exerceix de profe. Llavors en el moment que li dic, escolta, com les podem fer les fotos? Perquè la gent no tenim fotos i que quedin bé. Llavors ella em diu, busqueu antigues perquè a les dones els agradarà més. Però llavors també hem posat fotos actuals. Bé, la cosa s'ha anat embolicant bastant, el projecte. Puc dir aquí ara, perquè després ja ho escriurem, però...
que comptat amb l'ajuda a part d'altres persones, però sobretot del Geroni Roca, perquè la Conxita Romeu i jo, que estem en un taller que fem de fotografia a través de l'Associació de les Monges, el Geroni ens fa el taller, i llavors li demanem ajuda. I primer ens diu, bueno, com que vosaltres ja n'esteu aprenent, ja ho fareu, i jo vaig pensar, i mare meva, no...
però després al final i amb les preses sobretot es va brindar i vam estar hores i hores allà retocant les fotos i he quedat jo crec penso que molt dignes perquè clar una foto molt petita convertir-la en un no ho sé de 50 o 60 centímetres havia de ser mínimament de qualitat i això realment el Geroni ens va ajudar moltíssim i dono les gràcies aquí públicament
des de l'Ajuntament en aquest cas com comentava abans la Teresa us agradaria poder donar continuïtat a aquest projecte o projectes similars de memòria històrica amb aquesta perspectiva de gènere?
La resposta és evident, sí. Que puguem, any rere any, continuar amb aquest projecte i anar evolucionant-lo, perquè ara quedarà d'aquesta manera aquest any, esperem que a tothom li agradi i que a les protagonistes els faci goig de veure's i que se'ls faci aquest homenatge, però estaria a la merda bé que any rere any sigui una continuïtat i poder fer una macro...
macro homenatge perquè entenc que cada any serà puntual per aquelles dones que puguem afegir però també es farà, seguirem fent-hi el reconeixement a totes les que ja hauran passat
Rosana, aprofitem, recorda'ns quan s'inaugurarà, perquè és en portes del 8M, hem de dir, quan tindrà lloc la inauguració d'aquesta exposició i on serà? Sí, doncs finalment serà aquí al patronat municipal, a la sala que tenim al costat del patronat, divendres dia 6 a les 5 de la tarda.
Prèviament, durant el matí també es podrà veure que es penjarà una pancarta a la façana del patronat, una pancarta que farà dos per cinc, finalment. Per cinc o per sis? Cinc, sí, perquè vam anar a dir-ho bé i que no quedés més gran del que havia de ser amb els posters que hi ha. I dos per cinc amb totes les imatges de totes les protagonistes d'aquest homenatge. Molt bé, fins quan es podrà visitar aquesta exposició?
Parlant amb el grup de dones com tu i de l'associació, van dir tot el mes de març, fins al dia 31 de març, es podrà veure aquesta exposició per les tardes de 5 a 8 i els dissabtes també de 11 a 1. Gràcies, Mèngels. Quin seria el pas següent ideal per a dones sàvies?
Bé, jo he de dir una cosa que us volia dir en privat, però ara ja ho dic així públicament. No, perquè ho hem parlat en la reunió. Hi va haver un parell de persones que es van tenir contacte també amb els instituts a través de, no sé, d'un programa que hi ha de col·laboració des dels jubilats amb les escoles. No sé ben bé com se'n diu aquest programa. Sí, sí, és un programa que surt a través dels jubilats i que el porta la Pilar González.
abans ho portava la Imma Rius però la Imma Rius com a de la Junta de l'Associació de Jubilats llavors ella és la que ho coordina però la que porta la programació amb el contacte amb els nens dels instituts és la Pilar González vull dir que qualsevol cosa que es vulgui a través d'aquesta associació es pot anar per buscar la col·laboració Hi ha la Juanita que també està vinculada perquè em sembla que dona classes de ioga i no sé què més
que ha contactat ja i estan disposats a venir a veure l'exposició, els nanos de l'institut i tot això, vull dir que ja és un pas més que també és molt interessant.
No, i a part d'això, justament també estàvem parlant amb tot el que són les residències d'avis, perquè algunes de les persones que estan dintre d'aquestes fotografies són gent que està ja a la residència. Ahir vam estar parlant amb ells per pujar un dia a veure...
L'exposició, que també és interessant, que aquestes persones, que se les pugui treure d'allà on estan i puguin anar a veure la seva col·laboració, perquè el que deies abans eren persones que estan bé, estan en totes les seves capacitats per poder explicar i per poder gaudir del que van fer i del que s'ha fet per elles. Mica, què ens ensenyen aquestes dones sobre resiliència? Que n'hem parlat moltíssimes vegades, no? Som dones...
La resiliència. Bé, doncs, si em permeteu, llavors la Sònia sempre em talla. Anem malament de temps, però pots parlar, evidentment. No, perquè m'agrada explicar la definició de resiliència. És una cosa que abans no se'n cedia a parlar. És un concepte físic. És com, per exemple, quan tu agafes una goma i l'estires, té la capacitat de tornar on estava abans. A menys que et passis i estiguis tant que es peti.
Llavors, és aquesta capacitat que tenim les persones que, malgrat les dificultats, podem tirar endavant, per dir-ho d'alguna manera. Llavors, clar, aquestes dones és un exemple claríssim, perquè, esclar, sobretot és això, l'època de la postguerra, l'època de la dictadura, sobretot. Jo crec que van ser aquests 40 anys que són precisament aquestes dones on aquí estaven al peu del canó, treballant, portant les cases, i és un exemple.
i un exemple, i han d'estar a les enciclopèdies de la Rosa. Si haguéssiu de resumir en una frase que representa dones sàvies, quina seria aquesta frase? L'experiència, l'experiència de vida que han tingut. I l'ensenyament que ens han donat, vull dir que gràcies a les dones sàvies nosaltres també estem aquí i podem parlar avui, podem parlar d'elles i de nosaltres, vull dir, és l'ensenyament que portem.
La resta? Igual. Sí. Sí, igual, igual. Coincidim. Sí. Coincidim amb el... Molt bé, tenim escats dos minutets. Rosana, m'agradaria aprofitar per fer un repàs dels actes que hi ha programats amb motiu d'aquest dia, del Dia Internacional de la Dona, que com bé saben es comemora el 8 de març, però aquí a Roda des del dia 4 de març ja es comencen a fer actes. Sí, sí.
Amb la programació que ja s'ha penjat a les xarxes podeu veure que hem afegit també tres actes d'associacions que fan activitats i llavors hem volgut també afegir-les. Comencem el dia 4 amb una xerrada que organitza l'Associació de Veïns de Costa Daurada. El dia 4 a les 17 hores al seu local social.
El 5 de març, com quasi sempre, muntem la paradeta al mercat, la carpa lila, on podreu veure l'exposició de tots els dibuixos participants en el concurs, que dilluns a migdia ens hem convocat per fer la selecció. Després, el dia 6 de març, a les 12 de migdia, farem la lectura al manifest.
Hi ha dos dinars de germanor, el de dones com tu, que encara s'hi poden apuntar, Mari Àngels. Sí, sí. I també hi ha un altre dinar de germanor de l'U de l'Una. Com hem dit, a les 5 de la tarda, la inauguració de l'exposició Dones Sàvies. A les 2 quarts de 7, al casino municipal, la Masterclass d'Aeròbic. I després, el dia 8 de març, hi ha una ballada de sardanes que organitza el grup sardanista aquí a la plaça de Sardana a les 12 a migdia.
Sí, podria afegir en aquesta ballada de sardanes que el grup sardanista hem organitzat que va ser imprescindible que tots els autors de totes les sardanes que ballarem són autores de dones. Ah, bravo. N'hi ha molt poques, però ben escollits. Perfecte. Doncs ja ho saben, suposo que convideu tothom que vinguin a l'exposició, però no només a l'exposició, sinó també en aquest cas a tots els actes que s'han organitzat, perquè la lluita ha de continuar, és evident.
Sempre. Doncs us agraeixo moltíssim que ens hagueu acompanyat, Jassi, Rosana, Teresa, Rosa i Àngeles, que vagi molt bé. Gràcies.