Gràcies per acompanyar-nos. Benvinguda, Cris.
I parlem d'aquest concurs jove, perquè el FICAT evidentment és un festival més que consolidat, però el concurs jove hem de dir que té com una energia molt particular. Quan i per què neix aquesta secció del festival? Doncs aquesta secció està bastant des dels inicis i la veritat és que és una meravella, perquè com tu dius serveix per descobrir...
Talent Emergent, ho hem explicat moltes vegades el Toni i jo també. Nosaltres vam començar també sent participants de concursos joves, entre els quals el FICA també vam participar un cop, quan érem concursants i encara no vivíem aquí a Roda Barà ni res. I la veritat és que és una experiència que nosaltres la recomanem moltíssim.
per a tothom qui estigui començant. Sí que és veritat que tenim perfils, perquè com l'edat és fins als 35 anys, hi ha perfils molt joves de nanos i nanes que estan a l'institut pràcticament, que encara ronden els 14 o 15 anys, fins a persones que ja estan gairebé amb 35 anys, que potser tenen més experiència, però que encara no són professionals del sector, hi ha gent que ho fa com a hobby...
però que sí que és veritat que en general tenim molts estudiants o aficionats al cinema que veuen en aquest concurs una manera de deixar anar la seva imaginació, la seva creativitat. I després una cosa que per nosaltres és importantíssima i sempre la destaquem molt, i és que totes les obres que compleixin els requisits, que no són molt complicats, totes són automàticament seleccionades i per tant projectades en pantalla gran.
aquí a la sala del Teatre del Casino Municipal, amb catifa vermella inclòs. O sigui, crec que és una gran experiència que val la pena viure. Quin buit venia a omplir dins del panorama audiovisual en català? Quin buit? Doncs penso que donar oportunitats al talent jove, perquè al final sí que és veritat que hi ha molts festivals, pocs o potser només un festival,
en llengua catalana, però que sí que a la secció de curtmetratges tenim l'espai que tenim i sí que és veritat que al final els curtmetratges realitzats per professionals són els que més omplen la graella, tot i que acceptem i moltes vegades seleccionem també produccions més amateurs o més de baix pressupost, si vols dir-li, perquè al final el que volem és que la història funcioni, que hi hagi propostes fresques, diferents,
Si poden ser en estrena i que s'han vist poc, millor que millor. Però sí que és veritat que amb aquest concurs penso que és una finestra a descobrir nous talents. Evidentment el concurs jove podem dir que té una identitat pròpia. Quines serien les diferències principals entre aquest concurs jove i altres diferents modalitats que contempla el festival?
Per mi la principal és que tots els curtmetratges que es realitzen, es realitzen especialment pel festival. O sigui, tots són estrenen al festival, però sí que demanem que no els projectin ni els publiquin a xarxes abans. Per tant, hi ha aquesta cosa que és que tots tenen les mateixes premisses perquè se'ls envia unes premisses i per tant tots es relleixen per les mateixes premisses i crec que un dia poder veure curtmetratges amb la mateixa premissa que ha fet cadascú és molt interessant també pel públic.
I per mi la gran particularitat és que és un concurs express en què s'ha fet un curtmetratge en 72 hores, quan un curtmetratge professional poden estar anys, perquè si estan esperant una subvenció, el guió... Vull dir que poden trigar anys en poder fer-se realitat. Un curtmetratge estem parlant potser dels de 20-25 minuts. Aquí al màxim són 3 minuts, són propostes molt fresques i que penso que s'ha de seguir apostant pel talent jove per donar-li visibilitat
i molts concursants del Concurs Jove, d'anys enrere, ara es presenten a la categoria genèrica i fins i tot també tenim algunes participants, ho comentava l'altre dia, que es van presentar al pitch de projectes i els vam seleccionar.
que realment hi ha mobilitat i penso que també els dona molta empenta poder tenir un curt matratge seleccionat al festival. Molts d'ells també després accepten també participar a l'edició en línia del 3CAT, per tant també es poden veure el 3CAT, que penso que també és una cosa que també s'emporta. Des del punt de vista estratègic, fins a quin punt és clau per garantir el relleu generacional dins del cinema en català?
Com et deia, penso que és molt important perquè en molts festivals acabem veient els mateixos curtmetratxes sempre, les mateixes cares sempre i sabem que és normal, però sí que és importantíssim donar veu als joves i les joves perquè tenen moltes coses a explicar.
i al final és el futur, vull dir que crec que és molt important donar-los espai i deixar anar també, que puguin deixar anar la creativitat. Nosaltres també tenim la categoria de centres educatius, que són edats encara més primerenques, perquè és des de primària fins a secundària, però aquí la participació és lliure, tot i que a vegades també estan autoritzats per mestres, ens consta que a vegades participen grups d'universitats, que potser els hi poden deixar material,
o els poden aconsellar una mica, però sí que és veritat que 100% la creativitat és seva i la responsabilitat és seva. Quina diries que ha estat l'evolució del festival d'aquest concurs jove al llarg dels anys? Doncs penso que és positiva. Sí que hi ha hagut anys que potser hi ha hagut més participació, com et deia, perquè si hi ha algun grup d'una universitat que força perquè es presentin, per exemple, on hi ha més participació, les temàtiques han canviat molt, les tecnologies han canviat molt,
Potser al principi era més difícil accedir a càmeres i equip tècnic i avui en dia amb un telèfon mòbil grava millor que moltes càmeres. I sí que és veritat que la qualitat penso que de mica en mica va millorant. Això sí que és veritat. I la principal diferència també des de l'any passat que hem ampliat antigament era el concurs jove a 48 hores i hem donat 24 hores més, 72 hores, perquè...
També ens consta que ve una generació que és molt perfeccionista i molts ens deien que no han donat temps perquè estan allà retocant el que dèiem, que no cal, però estan retocant color, i vam dir donem 24 hores més i al final l'objectiu és el mateix, perquè en 72 hores continuen sent poques per fer un curtmetratge, depèn de com ho plantegis, i bé, contents, la veritat. Si haguessis de definir el concurs jove en tres paraules, quines serien aquestes tres paraules?
Intens, o sigui, com a participant o com a directora? Com vulguis. O sigui, ho recomano molt perquè penso que és intens, que és aprenentatge i és diversió també. Molt bé. Comentaves que s'adreça a menors de 35 anys, màxim 35 anys, però parlem només d'estudiants o també de creadors independents?
Sí, sí, qualsevol persona, no demanem res. O sigui, et comentava el tema d'estudiants perquè sí que és veritat que alguna vegada ha vingut algun grup d'alumnes que s'han dividit en grups perquè la mestra els ha recomanat d'alguna universitat. Però està adreçada a tothom. O sigui, qualsevol persona jove fins als 35 anys pot presentar-s'hi. No demanem res, ni estudis universitaris relacionats amb el cinema, no demanem res. Perquè és també la part divertida, que qualsevol persona...
Penso que tots tenim una vena creativa i s'ha de deixar anar. Tot i això, quines franges d'edat i quins perfils són els que hi participen majoritàriament? Et diria que potser entre els 20 i els 30 anys, aproximadament. Però depèn molt de l'any i depèn molt de moltes coses, perquè també és veritat que nosaltres tenim, si demanem a una persona que faci la inscripció,
que és la persona de contacte, però després hi ha un grup, clar, l'edat realment només la tenim oficial de la persona que fa la inscripció, però després moltes vegades són un grup de 3-4 que estan fent el curtmetratge. Al llarg d'aquests anys també heu notat un augment de participació?
Depèn. Sí que hem notat un augment d'inscripcions, que això és positiu, però després la realització final, o sigui, quants curs acaben presentant-se, no acaba d'acabar de despuntar, tot i que el deia abans, que hi ha molt accés a les tecnologies.
I moltes vegades és per tema exàmens, perquè al final la data no va bé, passen moltes cases buístiques, no? I cada any intentem donar-li més difusió, més ressò. Aquest any, per exemple, anem bastant bé d'inscripcions, millor que altres anys, però això no vol dir res perquè després...
pot ser que la premissa no els acabi de convèncer, pot ser que al final les dates, perquè molts ens diuen que s'inscriuen, però després quan arriba el moment tenen lliures de universitats, perquè és aquesta l'edat majoritària que tenim, i estem en una desena de participants finals, més o menys.
Quines són les dates clau d'aquest concurs? Doncs des de l'any passat ens hem mogut al març, això que ho diem, perquè antigament estàvem al maig, intentàvem anar a mitjans de maig, dues o tres setmanes abans del festival, però des de l'any passat vam anar al març, aleshores en guany tanquem inscripcions, estan obertes les inscripcions,
Tanquem inscripcions el 18 de març perquè el concurs comença el 19 de març, un dijous, i a les 3 de la tarda enviem les premisses a tothom que s'hagi inscrit i per tant tinguem el correu electrònic. També les publiquem al web per si a algú no li funciona el correu electrònic, per si la persona de contacte no ha vist el correu però hi ha altres participants del grup que sí.
I a les 3 de la tarda de diumenge, 22 de març, tanquem. Què vol dir tanquem? Doncs que és l'hora límit, les 3 de la tarda del diumenge, per enviar-nos els curs finalitzats. Els poden enviar abans, però no després. I quants es saben els seleccionats?
Doncs nosaltres, si compleixen els requisits en el transcurs d'hores, pocs dies, perquè al final revisar-ho depèn del volum que tinguem, no és tant, però a ells els hi comuniquem de seguida. Però sí que la selecció oficial es farà pública més endavant, perquè és una secció que és automàtica, és o es compleixen els requisits o no es compleixen els requisits. El treball guanyador, però, no se sabrà fins a l'últim dia del festival, no? Sí, sí, això sí, perquè això ja no depèn de nosaltres, depèn d'un jurat que s'haurà de mirar tot.
I el guanyador o guanyadora se sabrà el dia 13 de juny, que és la Gala de Cluenda. Pel que fa a formats, què predomina? Més ficció, documental...? Sí, majoritàriament ficció. Sí que algun any hi ha hagut algun documental, alguna videocreació, també. Mira, i aquest any, no sé si es materialitzarà o no, però em va arribar una consulta fa un parell de dies,
d'un jove que s'ha inscrit i em preguntava si podia fer animació. Per suposat, jo pensava que li donarà temps, però suposo que si es tanca allò i es posa 72 hores sense parar, doncs entenc que sí. I em feia molta gràcia perquè crec...
Crec recordar, no ho he mirat, perquè ja et dic, fa un parell de dies, però jo diria que no hem tingut animació, almenys en els últims anys, en el concurs jove. I també seria una cosa molt diferent que crec que és molt interessant. Quines demàtiques són les que preocupen o que interessen més els joves creadors actuals?
Doncs hi ha una mica de tot, la veritat. Hi ha molts que s'ajusten a les premisses, però sí que diria que tema de xarxes, de mòbils, tot això veig que en els últims anys preocupa bastant. També temes d'identitat de gènere, també.
Alguna vegada assetjament també, tot i que això és més habitual també en centres sobretot de secundària, l'assetjament escolar, que sí que són temes que preocupen, potser el concurs jove no ho notem tant. I després hi ha històries de ficció que són més boges, que deixen anar la imaginació i fan alguna cosa més de gènere.
Algun any també hem tingut alguna història de terror o ciència-ficció, fantasia, però sí que en general més coses socials, ja et dic. Preocupació per xarxes, per enganxament al mòbil i tot això sí que veiem que predomina bastant. Comentaves abans que amb un telèfon mòbil es pot fer un curtmetratge. Per tant, aquestes noves tecnologies creus que han ajudat a democratitzar la producció?
Sí, totalment. Històricament el cinema sempre s'havia vist com un sector de, si em permets, de rics i riques, perquè l'accés tant als estudis...
Tant els estudis com després de tot l'equipament no tothom s'ho podia permetre, però els estudis també d'alguna manera s'han ampliat, no només hi ha una escola sinó que hi ha possibilitat de fer cursos molt específics, carreres potser a través de la comunicació audiovisual s'ha pogut després fer cursos també específics.
I també hi ha molta cosa que és l'autoaprenentatge. Avui en dia amb les xarxes, amb els vídeos, tutorials que pots trobar, pots aprendre moltíssim de com gravar, de com editar, que també al final és com reescriure la història. La sala de muntatge és igual d'important que la sala d'escriptura.
I això, i l'accés a un telèfon mòbil amb el que ho pots fer tot, també penso... Jo començo a ser gran, aquestes coses, perquè fa 20 anys, qui ens ho havia de dir? Que amb un mòbil es podia fer una pel·lícula i sí, es pot. Les xarxes socials i les noves plataformes també han influït en el llenguatge audiovisual dels participants. Fins a quin punt ho han fet?
Sí, jo crec que sí, sobretot les xarxes socials, perquè sí que és veritat que hi ha molt muntatge picat, trobem participants que encara fan coses més pausades, però sí que també ens trobem molt...
en plans picats, perquè al final la cultura del mòbil i anar passant, anar passant. Però de moment encara no ens hem trobat cap curtmetratge accelerat avui i mig, que crec que molta gent... Escoltem els àudios avui i mig, veiem els vídeos avui i mig i em sembla que a les plataformes també hi ha gent que veu pel·lícules... No hem accelerat en tots els aspectes, no? Sí, però jo el de les pel·lícules sí que no ho entenc. Jo puc entendre que un vídeo del mòbil d'una entrevista... Bueno, és que tampoc no ho entenc.
L'àudio de potser algú que també ha d'un àudio de 7 minuts, puc entendre que l'acceleris perquè potser està divagant. Però una pel·lícula no entenc que la puguis posar a més reproducció perquè t'estàs perdent l'atmosfera, també. Com és el procés de selecció d'aquestes obres? Del concurso, el que et deia, nosaltres ho anem rebent durant el diumenge. Alguns ho acaben enviant el dissabte, però majoritàriament diumenge.
I entre diumenge a la tarda, vespre i dilluns al matí mirem que estigui tot bé. Hi ha vegades que potser a algun participant se li ha de demanar alguna cosa perquè s'ha deixat alguna cosa a la fitxa o alguna cosa així. Normalment el que és l'arxiu de vídeo, el curtmetratge, no acostumem a demanar cap canvi perquè és el que s'ha entregat i ja està. Però sí que a vegades s'han descuidat de fotogrames, s'han descuidat de... bueno, ho revisem tot.
I ja et dic, en principi, en les següents 24 hores és quan ja els enviem i els diem que està tot correcte, perquè ja et dic que el procés de verificació no és massa complicat. Són curtmetratges de màxim 3 minuts, que si fossin més llargs necessitaríem més temps per visionitzar-los, però sí, sí, és immediat. I ho hem de fer immediat, perquè si no estigués bé l'arxiu també s'hauria de dir-los-hi.
Qui decideix quin és el treball guanyador és un jurat que es dedica a aquesta secció exclusiva, podem dir. Però tot i això, quin és el perfil que acostuma a tenir el jurat del concurs Jovem?
Doncs sempre busquem persones joves relacionades amb el cinema, amb l'audiovisual o amb la comunicació, amb la cultura, sempre busquem joves talents també, que al final també creiem que és interessant donar també visibilitat a gent jove també en les tasques de jurat. I quins criteris tenen més pes a l'hora de valorar un treball?
Això depèn molt del perfil que tinguem. Quan és un perfil potser molt cinematogràfic, potser sí que se centra més en la tècnica, altres anys s'han centrat més en el guió, en la història, algun any ha guanyat també alguna comèdia perquè els ha semblat molt diferent, perquè potser diuen, ostres, aquest és el que més ha destacat.
I costa també que es posin d'acord. Hi ha hagut algun any que ens han demanat de fer menció especial perquè no s'acabaven de posar d'acord i volien, clar, que a vegades diem, ostres, una menció especial en una categoria que potser hi ha 10 curs, sembla que els altres 8, però clar, realment els costava posar-se d'acord. Que bé, que és agraït també d'escoltar la deliberació i veure que el talent jove
també desperta aquestes coses, de dir, ostres, és que estan molt bé i això també és motiu d'alegria perquè vol dir que hi ha futur. Us ha sorprès especialment algun treball en edicions anteriors o recents?
A mi em sorprenen sempre tots perquè com que al final no ens costa tant posar les premisses i mai saps per on et sortiran, clar, trobar què fan, que al final és com que tu els has posat una guia, no? I sempre hi ha aquesta cosa de responsabilitat, de veure per on sortiran, si els agradarà, si no, veure què fan, que no es desmotivin i quin tipus d'històries i veure...
A mi el que més m'agrada és veure la diversitat que hi ha i com s'estira del fil d'unes premisses que tu has donat i cadascú ho porta al seu terreny. No et podria dir una en concret, perquè crec que cada any és diferent, cada any hi ha sorpreses. Reconec que
Els que més em sorprenen sempre són les comèdies, però no per res, sinó perquè penso, ostres, en tan poques hores ser capaç de fer una història còmica ho trobo molt difícil, perquè la comèdia és molt difícil, i em sorprèn doblement, però en general em sorprenen tots perquè tots són propostes creades a partir d'una frase que hem dit nosaltres, una paraula que hem dit nosaltres, un concepte, i la veritat és que és una meravella.
Creus que el festival pot actuar de pont entre el món acadèmic i el món de la indústria?
Sí, penso que el festival nostre i tots els festivals, perquè al final molts festivals tenen sessions adreçades a estudiar. Nosaltres no només que tinguem sessions adreçades com a públic a l'alumnat, sinó que també tenim una categoria específica on els alumnes realitzen curtmetratges. Per tant, ja els despertem una mica aquesta inquietud de ser realitzadors i realitzadores.
a banda dels que venen com a públic que no han fet curtmetratge també se'ls desperta allò de dir gent de la meva edat està fent curtmetratges a part amb aquesta categoria per tant jo crec que sí que els hi donem almenys no sé si dir-ho així l'esperança que també poden fer-ho i crec que això els engresca i a seguir endavant ja no ha de fallir perquè és un sector que no s'ha de fallir s'ha de seguir somiant i s'arriba
Què diuen els participants després de viure aquesta experiència? Doncs, imagina't, molt contents tots, perquè clar, molts van directes i sort que estem atents, perquè és com, no, espereu, una foto a la Catifa... Sí, sí, sí, hi ha la foto a la Catifa vermella, els fa com molta il·lusió, després els fem pujar a l'escenari per presentar les seves produccions...
Molts nervis, els hi veiem, perquè per molts i moltes és la primera vegada que fan una cosa així i a part amb tota aquesta solemnitat de després això passa per Catifa, pujar l'escenari i tot plegat, però clar, molts contentíssims perquè per moltes persones és la primera oportunitat que se'ls projecti alguna peça en pantalla gran.
I això és de les millors sensacions que tens a la vida, jo crec, com a creador artístic, que s'exposi o es projecti una obra teva. Abans ho comentàvem, casos d'antics participants. S'ha donat el cas que antics participants siguin avui professionals i consolidats?
Sí, sí que hi ha alguns que han guanyat, altres que simplement han participat. Les primeres edicions no t'ho sabria dir exactament perquè no els conec tant, però sí que no fa massa. Em vaig trobar un productor a Sitges que m'ho va venir a dir, que ell havia participat en els primers anys que havia guanyat.
i ara té una productora i va fent feines sense anar més lluny, que van ser les que van guanyar l'any passat, però que s'havien presentat moltes vegades i ara estan desenvolupant també un curt, que el vam tenir al pit de projectes, també alguna participant que va guanyar anys enrere, que després ens va fer l'espot, i també sé que ara també està treballant, vull dir que sí, sí, sí.
El FICAT defensa el cinema en català. Quin paper juga aquest concurs jove en la normalització de la llengua dins l'audiovisual? Doncs això mateix, normalitzar la llengua en els joves i les joves, que la veritat és que hi ha molt ús del català en la gent jove, més del que ens pensem. Crec que mai és suficient i sempre podria ser més.
però crec que és important també motivar-los a que s'expressin artísticament en la seva llengua, perquè per molts és la seva llengua. I és un dels objectius del FICCAT, el gran objectiu del FICCAT és reivindicar el cinema fet en la llengua catalana, que és la nostra llengua, i explicar històries d'aquí amb la llengua d'aquí, perquè no té sentit fer-ho d'una altra manera.
¿Detectes que els joves viuen la llengua amb naturalitat o bé que encara hi ha barreres? Hi ha de tot, evidentment. T'estic dient això i també sé que hi ha molts nois i noies joves que pràcticament no parlen el català però perquè el seu entorn no el parla i creuen que no cal i...
Crec que és un error, perquè les llengües, al final, és riquesa cultural, és la llengua del lloc on vius, i crec que conèixer-la i parlar-la és necessari. No entenc el fet de no parlar-la, però sí que és veritat que després em sorprèn que hi ha molta gent jove, a xarxes especialment, hi ha molta gent jove, creadors i creadores de continguts, que és aquesta professió nova dels últims anys,
que s'expressen en català i que el reivindiquen moltíssim. I a mi això em dona esperança que realment hi ha un grup de persones que, quan nosaltres no hi siguem, seguiran defensant l'ús de la llengua. O almenys això ho vull pensar.
Com t'imagines el concurs jove d'aquí deu anys? Ostres, no sé ni on seré jo d'aquí deu anys. Doncs espero que continuï el concurs jove, que continuï el ficat. Sempre diem que tant de bo el festival no fos tan necessari, perquè això voldria dir que està supernormalitzat el cinema en llengua catalana i que no cal que hi hagi un festival dedicat exclusivament a reivindicar i a defensar el cinema fet en la nostra llengua.
però crec que dintre 10 anys estarem igual, malauradament, tot i que hi ha molta creació en llengua catalana, però crec que el festival seguirà sent necessari i, per tant, el concurs seguirà sent necessari. No sé com seran els curtmetratges, si el faran persones o robots, però crec que continuarà, almenys espero que com a mínim igual. Ha impactat fort la intel·ligència artificial en el món audiovisual?
Sí, sí, i encara no en som conscients. Nosaltres aquest any a la categoria genèrica sí que acceptem produccions realitzades parcialment amb intel·ligència artificial.
Ens agradaria que hi hagués una legislació o unes guies pels festivals, perquè per nosaltres també és complicat dir fins a quin punt acceptem la intel·ligència artificial i de quina manera. I clar, el que sí que preocupa més és la generativa, que és la que substitueix 100%.
El coneixement humà, però sí que és veritat que ens consta que hi ha molta gent que simplement, entre cometes, simplement la utilitza per crear sinopsis, per millorar diàlegs, per correcció de textos...
No dic ni que sigui bé ni malament, perquè ja et dic que em costa ara mateix, però sí que està revolucionant i crec que encara ho ha de revolucionar molt més, perquè amb la generativa, que és quan es fa tot per l'ordinador, aquesta és la que més por em fa, perquè al final pot acabar substituint l'animació, els actors i les actrius, i crec que aquesta és la que s'ha de regular més.
Per acabar, Cris, quin seria el missatge que enviaries a joves creadors i creadores que dubten si presentar-se al concurs jove? Doncs que deixin d'adoptar, que vagin agafint un ordinador o un mòbil, inscripcions.fic.cat.cat, concurs jove i que s'apuntin, que s'ho passaran molt bé.
que s'ho passaran molt bé fent el curtmetratge, s'ho passaran molt bé després venint aquí a projectar-lo, serà una experiència que no oblidaran, i a part, si guanyen, si guanyen, es poden emportar un trofeu i 300 euros, que sempre van bé per seguir somiant i seguir creient en el cinema.
Molt bé, recordem que les inscripcions són obertes en totes les categories que conté el concurs. Exacte. El concurs jove és fins al 18 de març, però les altres categories és fins al divendres 27 de març. Tenim obert llar-metratges, documental, curtmetratges, centres educatius i videoclips. Doncs, Cris Gambit, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a Baix Gai al dia i continuarem parlant del FICAT. Gràcies. Gràcies a vosaltres.