Doncs obrim nova secció,
una secció amb la qual tractarem temes de justici,
perquè són temes farragoses que ens costa entendre'ls
i tenim un expert amb nosaltres,
que s'anomena l'Arnau Bonell.
L'Arnau Bonell el coneixem,
que havia vengut aquí a fer tertúlies
i jo estic molt contenta que vulgui col·laborar
en aquest Rubí al dia per explicar-nos
d'una manera senzilla aquests conceptes
i aquests temes jurídics
que a tots els que no estem especialitzats
ens costa un poquet.
Bon dia, Arnau, com estàs?
Bon dia, què tal? Com estem? Quant de temps!
Sí, sí, ja feia temps que no venia aquí
i, bueno, com sempre encantat, m'encanta.
Sí, sí, sí, nosaltres te trobàvem a faltar.
Que bonic, eh?
Anem per feina, Arnau, que te trobàvem a faltar,
però tenim feineta.
Explica'ns que ens explicaràs a la teva secció,
com anirà tot això.
Sí, i tant. Mira, jo us explicaré una mica
com funciona el dret en general.
Anirem tocant diferents branques del dret,
algunes més divertides que d'altres o més entretingudes
i altres més útils que d'altres, 100%.
Llavors, bueno, avui sí que és veritat
que volia començar una mica més distès,
una mica més entretingut, així,
buscant curiositats.
Molt bé, ens agraden, ens agraden les curiositats.
Sí, és que si comencessin directament
en processos administratius, aquí ens gelem, o sigui, no, no.
Tot i que alguns friquis ens agraden aquestes coses.
No, arribarà, arribarà, no em preocupis, arribarà.
Vale, vale.
Sí, mira, doncs avui es portava unes curiositats
que venen directes del Codi Civil.
i no sé si tu saps que ara mateix
estem convivint amb dos Codis Civils, aquí, a Catalunya.
Doncs no, no ho sabia, això.
Doncs sí, tenim el Codi Civil de Catalunya,
que és del 2002,
i el Codi Civil Espanyol, que és del 1889.
Entendidor, quina diferència, no?
Sí, sí, 135 anys té ja el Codi Civil Espanyol.
I, com és normal,
al tenir tants anys,
hi ha certes coses
que s'han quedat una mica antigues, no?
Però, bueno, que avui en dia podem gaudir
des d'una manera més divertida
o més anecdòtica, podríem dir.
Jo vull començar amb cinc articles,
que serien els més destacables.
Vale.
Saps què passa quan algú es troba
un tresor al carrer
o quan troben coses perdudes al carrer?
Doncs o durs objectes perduts
o t'ho quedes.
Això mateix, això mateix.
Doncs el Codi Civil ho regula.
Ho regula l'article 614 i 617.
I diu,
si es tracta d'un tresor abandonat sense amo,
la cosa va de 50% a l'amo
i 50% al descobridor.
Bé, fins aquí prou just, no?
Sí, sí, també.
Fins aquí prou just.
Però també especifica
que aquí és on ve la cosa més quotidiana
que quan tu trobes una cosa com un bitllet,
si tens alguna mica de sort
et pots trobar un bitllet al carrer,
doncs el Codi Civil t'obliga el següent.
El qui trobarà una cosa moble,
és a dir, una cosa que es pugui moure,
on tothom sap que és una cosa moble.
Que no sigui un tresor
la de restituir el poseidor anterior.
Si aquest no és conegut,
com podria passar amb un bitllet,
l'hora de consignar immediatament
en poder de l'alcalde del poble
on s'hagi verificat la troballa.
Sí, home!
Te'l trobes 50 euros
i l'hi dus a l'alcalde.
I l'hi ha donat a l'alcalde, efectivament.
Però és que això no acaba aquí.
Això no acaba aquí.
Diu que si després que l'alcalde
hagi publicat la troballa
en dos diumenges consecutius,
què dius?
Per què diumenges?
Doncs, bueno,
dos diumenges consecutius
i transcorregut dos anys,
la persona que va trobar l'objecte estraviat
pot tornar a l'Ajuntament
a reclamar-ho com a seu.
Oh!
És a dir,
que si ningú reclama els 100 euros
en dos anys,
doncs són teus.
Bueno, però bé.
Si m'he d'esperar dos anys
pels 100 euros,
jo crec que això no ho fa ningú.
Jo m'he trobat 100 euros.
No, no ho fa ningú, no.
No ho fa ningú la cosa.
És que aquest article
segueix amb vigents,
però bueno,
si s'han regulat
és que ha passat alguna vegada
o que vol regular-se
per evitar problemes, no?
Llavors, també,
bueno, no sé si tu tens nens.
Sí, dos.
Sí, tens nens.
Dos petitons.
Doncs aquest t'interessa,
aquest t'interessa.
És que tu te vas quedar
quan jo encara no tenia fills, eh?
Mira si fa temps que no ens veiem.
És veritat, eh?
És veritat, ja fa temps, sí, sí.
Doncs mira,
abans no tenia aplicació
i ara sí que tens d'aplicació.
910, recorda bé,
recorda bé.
El cap de família
que habita una casa
o una part,
no cal que sigui tota la casa,
és responsable dels anys causats
per les coses
que llencin des del balcó
de la mateixa
per part dels infants.
Bueno, però això és lògica, no?
Sí, és bastant raonable,
sí, sí, totalment,
és superraonable,
però clar,
què passa?
Hi ha dues coses.
Qui és el cap de família?
Perquè això a la societat d'avui en dia,
bueno,
podria tenir alguna discussió
qui es fa responsable.
Doncs mira,
quan sigui el godolent,
el cap de família
és el meu marit,
quan sigui el bobo,
el cap de família
sóc jo.
Això mateix.
Bueno,
això no és...
mai és bo, això, eh?
Si els infants
tiren coses pel balcó
no és mai bo, segur.
Ja, no, no.
Doncs és ell,
és ell el responsable.
Però és curiós, no?
És curiós veure
que es regula
justament el balcó.
Per què?
Per què el balcó?
No s'entén.
Però si es regula
és que ha passat.
Després,
tu tens vaques?
No,
com vols que tingui vaques?
On les fics?
No, no,
pregunto, pregunto, pregunto.
És que,
és que, bueno,
hi ha molts casos a la vida.
Doncs bé,
això també t'interessa.
Article 1350 del Codi Civil.
Es reputen guanyals,
és a dir,
ganancials,
de tota la vida,
en un matrimoni,
els caps de bestiar
que el dissoldres
la societat matrimonial
accedeixin al nombre
aportat per cadascun
dels conjugues
amb caràcter privatiu.
És a dir,
és a dir,
tu tens dues vaques,
el teu marit té dues vaques,
neix un vadell
i aquell vadell,
si us separeu,
potser l'heu de partir
per la meitat
com a ganancials.
És això el que diu l'article.
Ui,
no tenen vaques,
però tenen fills,
he de partir els fills
per la meitat?
No,
els fills no,
els fills se'ls expliquen...
Ai,
quin susto,
quin susto!
Per sort,
se'ls expliquen un altre vegi.
Ai,
ai,
quin susto!
Doncs,
sí,
digues,
digues.
No,
no,
no,
això,
quin susto!
Sort que no tenen vaques,
perquè si hem de partir el vadell
per la meitat,
pobres...
Sí,
ja és una mica complicat
partir per la meitat,
la veritat.
Bueno,
una custodia compartida,
podríem dir.
Sí.
Si no?
Sí,
sí.
Després,
aquest,
la veritat,
és el meu preferit.
A veure,
a veure.
Aquest és tremendo,
és tremendo.
O sigui,
i està regulat
i és vigent,
recordem que això és vigent
al nostre Codi Civil.
Vigent,
tela.
Article 612 del Codi Civil.
El propietari
d'un eixam de velles
té dret a perseguir-lo
sobre font alie
i indemnitzar el posseïdor d'aquest
al dany causat.
I això traduït?
M'ho explico?
Sí,
sí,
tradueix.
Traduïta fàcil.
Traduïta fàcil
és que si tu tens velles
i se t'escapen a terreny
que no és teu,
tens dret a perseguir-ho.
Tens dret a entrar
a terreny alie
per buscar les teves velles.
Ah.
És curiós.
Sí, sí,
és curiós.
Per què les velles,
diries?
Bé,
però és que no només això,
no només això,
sinó que
quan el propietari
no hagi perseguit
o s'essi de perseguir
l'eixam d'avelles
dos dies consecutius,
el posseïdor de la finca
pot ocupar-ho
i retenir-ho.
És a dir,
que si tu no persegueixes
les teves abelles
dos dies després,
el teu veí de terreny
serà el propietari
de les teves abelles.
Oh,
però si jo no les vull,
les abelles,
a casa meva,
que m'apiquen.
Hi ha gent que sí que les vol,
que són apicultors.
Ah,
bueno,
vale, vale.
O sigui,
se poden llevar,
els apicultors,
se poden llevar
les abelles
d'uns
als altres.
No, no, no.
O sigui,
imagina't que tu no ets apicultor
i són veïns de terreny
i jo sóc apicultor.
Les meves abelles
se les capen al teu terreny.
Me les puc quedar?
Sí, sí, sí.
Ah,
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Sí, sí.
Bueno, mira,
si vols tenir abelles
i fer mel,
doncs mira,
et serveix, no?
És de...
Sí,
el que passa és que
segurament no sabria fer-la.
O sigui que...
Millor te les quedes,
l'apicultor.
La mel la fan sola, no?
La mel la fan sola, no?
Sí, sí, sí,
però recull-la,
recull-les i pots...
Ja,
això és més complicat,
sí, és veritat.
No t'ho nego.
I després,
parlant d'animals,
també,
potser això sí que
sí que seria més d'aplicació
a gent normal,
d'acord?
I...
Bueno,
t'hauries de preocupar
si tens algun d'aquests animals.
El teu gat
no té cap perill,
però,
segons l'article 613,
els coloms,
conills i peixos,
que del seu respectiu viver,
passi si no a un altre,
pertanyent o un amor diferent,
seran propietat d'aquest,
sempre que no hagin estat estrets
per mitjançar
d'un artifici o frau.
És a dir,
que si el teu colom,
el teu conill o peix,
se'n va amb el veí
i no hi ha hagut cap tipus d'engany
de atreure el conill o el que sigui,
el colom...
S'ha anat pel que volia ell.
Són del teu veí.
Sí, sí.
Doncs mira,
els coloms no els vull.
Els coloms no els vull,
però els conills i els peixos sí.
Però si tens conills potser sí.
Clar, clar,
els conills i els peixos sí.
I si tens conills potser...
Els peixos és més complicat
que vagin anar al...
Ho tenen difícil.
Potser vius en un riu
i passen, no?
Ho podríem dir.
Sí, sí.
Si te n'adones realment,
o sigui,
aquí,
si no hi ha engany
o trampa
entre mig,
qui decideix
amb qui anar
és l'animal, eh?
Està molt bé, eh?
Sí, no, no.
És bastant donar protagonisme,
bueno, sí,
donar consciència als animals de...
Tu imagina't que
tens un conill,
el maltractes
i se'n van sota el veí
i doncs molt ben triat,
conill,
has triat molt bé,
no t'ha quedat amb jo
perquè t'estic maltractant,
que jo no ho faria, eh?
Pobret meu.
Sí, sí.
Sí, sí, totalment.
Ara bé,
a veure,
després fer-lo teu
és més complicat,
però en principi,
si passa,
ja saps que és teu el conill.
I bueno,
això són una mica
els d'això,
les curiositats
que he trobat
del Codi Civil.
Déu-n'hi-do, no?
El Codi Civil,
quines coses
que té encara vigents.
Sí, sí,
per no parlar
que res,
absolutament res
del Codi Civil
ara mateix
ja està en euros, eh?
Totes estan pessetes.
Jo no soc d'aquesta època,
però jo no sé convertir-ho, eh?
Bueno,
calculadora,
intel·ligència artificial
i aquestes coses
to converteixen.
Bueno, sí,
la intel·ligència...
Sí, m'has agafat aquí,
la intel·ligència artificial
sí que ho podria fer.
Això sí que és a la teva època, eh?
Sí,
això sí que és a la meva època.
Molt bé,
Arnau,
doncs,
ens ha agradat molt
sentir aquestes curiositats
on està...
mira,
no m'ho hagués imaginat mai
que hi hagués aquestes coses
al Codi Civil.
Lo del billet,
lo dels dopers
trobats al carrer
no m'ha agradat gens, eh?
De dur-li a l'alcalde,
però bueno...
no agrada portar-ho a l'alcalde,
que encara s'ho quedarà.
Exacte,
per això,
per això.
És com...
Bueno,
jo volia acabar...
Digues.
Per començar aquesta secció B
i deixar com la premissa
de...
de...
de què serà aquesta secció
de jurídica,
no?
Jo volia acabar
amb una anècdota
que em va passar a mi
a primera carrera.
Oi,
m'agraden les anècdotes,
digues, digues.
Ah, has vist?
Sí, sí.
Que il·lustra molt bé,
doncs,
una mica
per què es regulen,
no?,
aquestes coses.
És que el meu profe
de Constitucional
va entrar a la classe,
va apagar el llum,
el va encendre
i el va tornar a apagar.
Ui.
I després,
d'això,
aquest caminar típic
dels advocats
va ficar-se al mig
de la classe
i ens va mirar
i ens va dir,
clar,
en espanyol,
òbviament,
esto
y todo lo que nos rodea
hasta lo más
e insignificante
de la vida,
hasta lo más pequeño
e insignificante
de la vida,
queridos alumnos,
es derecho.
És tremendo.
Uuuh!
Uuuh!
Quasi te'n vols marxar, eh?
Perquè és en plan,
tot lo que faci
és derecho.
Sí, sí, no,
bueno,
és per il·lustrar
que tot,
al final,
ha d'estar regulat
d'alguna manera
o una altra.
llavors,
bueno, mira.
És una frase,
és bona, eh?
És potent,
sí, sí,
és potent,
la veritat,
bastant potent,
tenia caràcter,
eh, el profe,
la veritat.
Però bueno,
doncs,
res.
Doncs bé,
amb tot el que ens envolta
que és dret,
nosaltres te tornarem a sentir
en els pròxims dies
en una nova secció
de l'Arnau Buenell
de temes jurídics.
Moltíssimes gràcies
per estar
amb nosaltres,
Arnau.
A tu,
moltes gràcies
per convidar-me.
b contra ALLADEU.
Vinga,
adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.