Aquest divendres, a partir de les 7 a la Taneu, es pot veure el recital El vent farà dissabte, dins el cicle Vespres de jazz i versos. L'organitzador és el Venceslao Galant, que també coneixereu, perquè és el responsable del cicle de lectura de filosofia contemporània. Ja ens acompanya, Venceslao, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Explica'ns una mica de què va aquest cicle, ho podem deduir pel nom, vespres de Jassy versus, però com surt la idea de barrejar aquestes dues qüestions, que al final queden força bé, no? Sí, sí, sí, sorprenentment bé. Bé, la primera cosa és que són literalment Jassy versus, és a dir, que avui ve la Lídia Gàpquet,
és una autora de Sitges, em sembla, i ve a presentar-se algun poemari. Ha escrit algunes coses maques. Nuc és un d'ells, en al·lusió a la capital de Groenlàndia, i això del vent farà dissabte, que és on es concentra. Però alhora també ve un magnífic saxofonista
que és el Gaby Ardébol, ara està també instal·lat allà a Vilanova, i també amb el seu company, és un guitarrista també excel·lent, que es diu Leo Tejedor. O sigui, gent del Garraf, eh, tots? Bueno, casualment, casualment. La veritat és que normalment no, però són gent del Garraf.
Com funciona o per què funciona això de jazz i versos? No acabem de saber, però el que ara és que funciona excel·lentment. Venia a pensar, em trobo que si en comptes de jazz fos música clàssica, que de vegades s'intenta, o fos pop o algun tal, no funcionaria d'aquesta manera. El jazz i la poesia s'entenen, dient-ne com a distància, però s'entenen bé.
Breument, crec que primer, hi ha com una mena de motiu que alimenta, li dona empenta a l'obra, tant musical com literària. Després, evidentment, perquè és improvisada, hi ha harmonia, és una harmonia implícita, però efectivament s'improvisa el vers i s'improvisa la...
el jazz, l'estàndard, etc. I per últim, penso, perquè tot i aquesta improvisació, en canvi també té alguna cosa acústica que vol ser repetida. Tornes a escoltar una improvisació de jazz, tornes de nou sobre el solo, igual que tornes sobre els versos, sobre el poema, fins i tot sobre el vers individualment,
Bé, doncs això s'entenen i el que fem a l'espectacle no fem la música de fons mentre la persona parla. És un poema, després és un estàndard, una peça musical, un-un, i el que fan és com una mena de rèplica, més o menys sis moments cadascú, i és una hora i pico d'espectacle, això és.
No sé si hi ha gaires cicles d'aquestes característiques, perquè tu feies referència a la música clàssica. Normalment relacionem més la poesia amb música clàssica i potser això al final al públic li sembla que serà una cosa molt seriosa, molt profunda, molt tranquil·la i el jazz li dona un altre rotllo.
T'ho vas inventar tu perquè precisament coneixes les dues disciplines? O vas pensar... La veritat és que molta idea de si es fa o no, no tinc. No gaire, per dir-ho així. És cert que és molt més normal, més usual, combinar-ho amb música clàssica. No acabo de veure, sincerament. Crec que la música clàssica...
funciona, diguem-ne, amb esquemes harmònics i tal, molt diferents. I, diguem-ne, justament la no improvisació, un poc la incapacita per entrar en diàleg amb la poesia contemporània. Si m'ho he inventat... O ho vas idear, no? El que tinc és sempre... De vegades penso, bueno, el que hi ha és que m'agrada molt sincerament el jazz i la poesia.
Les dues coses. De fet, perquè en algun moment de la meva biografia he estat músic de llars, també saxofonista, etcètera, aquí amb un grup de Rubí, i també escric poesia i tal. Bé, són com dos discursos pels quals tinc sensibilitat i que penso que es poden moure d'una manera atractiva pel públic, sí.
Parlaves del recital que hi haurà avui amb la Lídia Gàzquez. Dèiem abans, coincideix que és el mes de març i heu buscat que sigui un recital que precisament parli de feminitat, no només que el presenti una dona, sinó que reflexioni al voltant d'això. Coneixes el poemari de la Lídia Gàzquez? Com el definiries?
Sí, sí, sí, el conec, el conec, aquesta llegina que tenies. Bueno, és un poemari interessant, interessant, d'entrada, maco i té així com una certa emoció literària, i llavors el que fa com una indagació sobre la naturalesa de la dona...
sobre la vivència de ser dona, però el fa d'una manera com molt... com molt ample i una mica mítica. Es refereix a una figura de la mitologia bíblica, que va ser també dona d'Adam, i a partir d'aquí, d'aquesta primera dona...
per dir-ho així, de la mitologia hebrea, doncs, construeix el caràcter d'una dona i d'una feminitat molt forta, molt, diguem-ne, sobretot, no subordinada a l'home, com el cas de Dani i Eva, on sempre hi ha una certa subordinació d'Eva respectada,
No, sinó d'independència, d'intervenció en el món, en el curs de l'univers, d'una manera com per ella mateixa i d'una manera potent, evidentment, sí.
la definició, la descripció que anuncia aquest poemari, diu i s'exploren els orígens de la màtria, he pensat. Això m'ho explicarà el Venceslau, que a més a més controla aquests temes de filosofia. No, no, no. No, bueno, també justament en aquest sentit també una mica mític, no?, de la màtria i del fràter i del pàtre, etcètera. Bueno, dient com grans símbols que d'alguna manera tenen una condensació
En la mitologia, però que després tenen una expressió de sentit, en molts aspectes de la vida, de les relacions, es poden entendre perfectament els mites arran de l'experiència quotidiana que tenim.
I el Gaby Ardèbol i el Leo Tejedor, van amb ella i ja fan aquest espectacle habitualment? No, no, no. O els heu barrejat vosaltres, diguéssim? Doncs mira, aprofito. No, no es coneixen mai, no coincideixen, de fet, és una de les gràcies del cicle. És a dir, mai es coneixen els... No, no. No tenen per què coneixes, eh? No, no. Si es coneixen serà casualitat.
Serà casualitat i sobretot perquè no es busca que els músics preparen alguna cosa que ressoni o que tingui una intervenció més coherent amb la literatura i viceversa, tampoc que el poeta escrigui alguna cosa que sap que entrarà bé en relació amb la música.
senten l'un i l'altre el que l'altra banda, l'altra part, està fent i d'alguna manera responen, però responen des del seu propi lloc. Els músics sempre tenen l'autonomia i la llibertat de respondre amb l'estàndard que ells considerin, de la manera que consideren,
i la persona que llegeix tria l'obra, el poema que vol llegir d'una manera molt oberta i de vegades és una coincidència molt afortunada i arribes a pensar que bé que ha quedat aquesta coordinació
tan diferent, en el fons, i tan independent, i d'altres a vegades no, sincerament, no l'enxertem tant i queden com dos discursos, clar, una mica juxtabusats. És que és pràcticament una mena de...
experiment, podríem dir, perquè al final no només estàs jugant amb la capacitat tècnica de cadascun d'ells, sinó que també estàs jugant amb la part de les seves emocions, perquè al final el músic sempre respondrà amb l'emoció que li ha generat el que acaba de sentir. I a més a més són dues persones, és a dir que entren en joc masses coses, perquè tot conflueixi sempre. I per últim hi entra un tercer element, que és el públic. El públic sent, per dir-ho així, la intervenció
oral de la persona que llegeix, de la Lídia o de què sigui, el públic que sent, per altra banda, la intervenció musical i que ressona en el seu interior, o exterior, com sigui, ressona d'una manera, diguem-ne, com positiva, o no, o freda, o calent, o emocionant, o emocionant... Bueno, sempre és amb aquesta perspectiva, sí?
És a la sala noble de l'Ateneu, l'entrada és totalment gratuïta, però té un aforament limitat a 40 persones. Tinc la sensació que segur que s'omple sempre, no? De moment, aprofito per dir-ho, hem canviat una mica el format d'aquest curs.
I llavors no és, de fet, un espai tan individual com ho era fins ara, que el portava jo i gairebé res més. Bé, ara tinc uns companys, amb l'Olga Baladoc i amb el Joan Barreres, i llavors li hem donat una dimensió diferent. Portem una pàgina d'Instagram, que de fet és una petita pàgina
de concentració de l'activitat literària del cicle, més que no la musical, ja arribarà el moment, i bueno, doncs aquestes persones també la idea de la búsqueda, per exemple, de trobar una persona que pugui recollir el motiu de la feminitat, bueno, doncs també és una cosa d'ells,
I, per últim, també, aquest donar a conèixer a través de la xarxa, que era una cosa que fins ara jo veia amb un cert escepticisme, no, la veritat acaba funcionant, i, bueno, afortunadament, sí, omplim, omplim...
la teniu, sí, són 40-50 persones, home, no és un espectacle de masses, ni ho serà mai, però bueno, és un espectacle, queda maco i, bueno, queda amb l'ambient justament, amb l'ambient adequat, sí.
Precisament estava mirant aquest perfil que teniu a Instagram, no només parleu de les vostres activitats sinó d'altres. Entenc que ja esteu preparant el següent cicle o com a mínim investigant, perquè al final això acaba sent una trobatlla, no?
Mira, de fet, l'Ateneu treballa per trimestres i per tant fa programacions trimestrals. I sí, sí, ja hem entregat la programació del tercer trimestre del curs i molt interessant també.
Molt interessant. Vindrà un poeta aquí de Sabadell, un berreixac. És una persona interessant perquè té també justament un registre sonor. Jo crec que és una fonoteca. No sé si seria el terme adequat.
amb la intervenció d'una quantitat important de poetes i poeteses contemporanis, i ve també, que és interessant, ve una persona molt lligada a Rubí, el Sergi Marcos, és pintor, i llavors ho fa amb un company, que és el Toni Planell, se'n penso, no me'n recordo bé,
I, d'acord, llavors tenim l'expressió literària, tenim també l'expressió pictòrica, plàstica, perquè de fet va sobre un llibre que han publicat tots dos, és un llibre maco.
I finalment ve la intervenció del jazz i el fa també amb una persona molt interessant, molt creativa, molt original, que és el Miquel Galceran, que ve amb diferents companys. I això serà el mes de maig.
I el juny ja sorpresa, ja l'anunciarem. Déu-n'hi-do. Bueno, sí. Teniu ja moltes coses preparades i, a més a més, no us ho poseu fàcil, dèiem. Busqueu sempre donar-li una volta més o... Sí, sí, home, és exigent, però justament aquí està la satisfacció.
T'exigeixes com intervencions cada cop de més nivell, més obertes, més intenses i també més creatives i, bé, justament aquesta serà per primer cop aquesta mena de col·laboració entre el text, la imatge i el so. Bé, és una manera molt completa de viure l'art i aquí estem.
Doncs, Bencela, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat avui, per fer-nos cinc cèntims d'aquest cicle que no necessita gaire presentació perquè ja té èxit. De fet, cada cop que hi ha una activitat de xas a la ciutat s'omple i més a l'Ateneu. Ens veiem en una altra ocasió per parlar de la resta del cicle que ja teniu presentada. Que vagi molt bé aquesta nit.
Perfectament. Moltes gràcies i allà ens veiem. Vinga. Gràcies.