Entre el 23 i el 25 de gener se celebra a la nostra ciutat la festa de Sant Antoni Abad, ja sabeu, una de les festes més multitudinàries de la ciutat. Entre altres coses hi ha la novetat del retorn de part dels actes al Casino de Rubí, i com sempre hi haurà la rua i la resta d'activitats. Avui ens acompanya el Manel Bamal, que és president de Sant Antoni Abad. Molt bon dia, Manel. Molt bon dia.
I avui ens ha acompanyat del banderer 2026, que és el Lluís Pérez Anton. Bon dia, Lluís. Bon dia. Els cordonistes són l'Aleix i l'Abril Serrano Pérez, que entenem que estan a l'escola. Estan a l'escola.
que és el que tocava, eh? Per això no ens han pogut acompanyar. Bé, jo deia que aquest Sant Antoni Abad, aquesta 167a edició, és molt especial per a vosaltres perquè es recupera el casino. Explica'ns una mica de quina manera heu preparat aquesta festa, que enguany, a més a més, tindrà aquest detall.
Sí, aquest any posem allò que diuen, posem la cirereta damunt del pastís, després de nou anys que hem estat fora del casino, sí que hem estat amb la carpa, hem passat per les col·les maristes, hem passat per les monges i per la carpa. I fins i tot per la plaça Guardiet.
I per la plaça... Diria, no? Sí, no, a la plaça del Guardiet era quan posàvem la carpa. Sí. Clar, era quan teníem la carpa, no? I bé, doncs això és el que demà. Aquest any finalment hem tornat a la nostra seu, que és el casino de la plaça Catalunya. És un orgull, és un plaer tornar als nostres arrels.
Això va estar un projecte que tots sabem qui va ser el que va començar. Va ser el president de les Oles, que era el Miquel Vivancos i Robres, que era el president del casino i de Sant Antoni. I ell va ser el que va estar treballant, el que va estar lluitant, el que va estar en diverses reunions amb tots els alcaldes i alcaldesses d'aquella època.
i no van arribar mai a cap acord. Per un cantó o per l'altre no arribaven. I fins que al final va arribar a una alcaldessa, que és l'actual, l'Anna Maria Martínez, que va agafar el Miquel i diu, escolta, va, sentem-nos i com ho hem de fer perquè això passi a mans municipals, que no es perdi, que quedi per la ciutat de Rubí.
Doncs bueno, van tenir les seves cosetes, però al final ho van aconseguir i la prova és al final del projecte, que és aquest que tenim ara que podem gaudir. Llàstima que hi ha molts, ell, per exemple, el Miquel, que ja no hi és, molts socis familiars que s'han quedat pel camí, doncs allà on estiguin suposo que ho veuran i podran gaudir i podran disfrutar.
Quines activitats es faran al casino, al ball, entenc? Sí, aquest any comencem el divendres, ja que tenim el casino, fem una miqueta d'extra, i el divendres a dos quarts de deu, després de la missa, primer anem a la missa com cada any, i després de la missa ve la corall de la gent gran, el director Jordi Voltes, de dos quarts de deu, vindrà a fer unes cantades amb totes les colles de senyores i senyors que hi ha allà, que estan al grup.
I això és quan el divendres. I quan el dissabte, doncs el mateix. Pensem la bandera, que en lloc de penjar-la fins ara, feia uns quants anys que la penjàvem a l'Ajuntament, ara tornem a penjar-la a la nostra cel, que és el casino. I d'allà, a partir d'aquí, ja treballem tot el dissabte perquè tot surti rodó de cara al diumenge i ja fins a la tarda, que a la tarda tenim la Coral Rubinenca, com cada any, que ve el coro,
i després, doncs, ja de cara al vespre, fem el recorregut de les pastisseries, que això ho fem cada any, de les tres pastisseries, Sant Jordi, Ligonesa i Méndez, i després, a tres quarts de deu, el concert tan esperat, amb l'orquesta serbatana, concert i ball. Haig de dir que aquest any no podrem vendre entrades, no és que sigui una cosa que a molts es pensen que és una cosa tancada, que només són els de Sant Antoni, però els que poden entrar, no.
Cada any veníem entrades, però aquest any, degut a l'aforament del casino, tenim problemes ja per posar tots els socis que tenim. És més, tenim socis nous que volen entrar com a socis i tenim una llista d'espera que no podem agafar aquest any, perquè és que no hi cabem. Òbviament no podrem vendre entrades, que a nosaltres ens agradava molt vendre entrades, perquè és un ingrés que entrava extra. Doncs aquest any no podem vendre cap entrada. Quin és l'aforament pel Dia del Vall?
L'aforament, quan s'està ballant, quan s'està dret, 502 persones. I quan asseguts, en el concert, com que posarem un altre tipus de cadira, no posarem el tipus de cadira que és la més maca,
doncs aquest any, aquesta vegada, posarà un altre tipus de cadires que no ocupen tant lloc i quebrarà més gent. I llavors anem ja com a 400 i bastant amunt. Bastant amunt. Pot ser 460... Tot i així, només amb la gent de l'entitat, doncs ja som.
Un prim, un prim. No podem agafar cap de nou, ni un. I sap greu, eh? Sap greu perquè nosaltres el que volem és més socis, perquè clar, si hi entren socis tenim una cubota més. Si podem vendre entrades pel Conservall, doncs també és un ingrés més. Doncs aquesta vegada no es pot fer. I el diumenge a la tarda tenim el teatre de la Lloi Bertran, que no podem fer el casino per la mateixa raó, per l'aforament. I llavors ho fem a la sala.
A la sala d'allà sí, com que és més gran, 514 persones hi caben allà, nosaltres som 470 socis, són 235, però com que som per dos són 470, i doncs han vengut unes quantes entrades que han estat tot ple, o sigui, ja no es poden comprar entrada ja fa dies.
M'agrada que facis aquest aclariment perquè és cert que des que es va inaugurar el casino hi ha molts comentaris molt positius, però també hi ha molts comentaris de vegades mig amagats i de vegades clarament fets, sobretot a través de les xarxes, que venen a dir que Sant Antoni Abad vol el casino per les seves entitats i res més, i m'agrada que facis aquest aclariment per aquells que pensen, no sé, que...
que l'entitat té algun interès en ser l'única que faci activitats. Sí, sí, doncs no és així, no és així. Això m'ha quedat prou clar. Fins ara, quan anàvem a la carpa, veníem a entrades, i en veníem unes quantes. Tot més venia a la concert i ball. I això, per no insistir, era un ingrés extra. Ara no el tenim. Preocuparà fortament.
hem de dir que ja s'han fet altres valls al casino que se'n faran més no cal que sigui el vall de Sant Antoni Abat poden haver d'altres valls i el vall de Mentons també faran el febrer o el carnaval el que passa és que tanta gent potser no sé si seran però bé, aquí està
Anem a parlar amb el protagonista de l'any, per a aquells que encara no ho sàpiguen. Què és un banderer? Quina és la tasca del banderer? Perquè al final és un reconeixement a un soci, no? Són els protagonistes, ells. Bé, sí. El banderer representa...
que és la figura principal de tots els dies que hi ha això, vull dir, de la cabalgata, del ball... És la peça principal que la gent s'hi fixa més, no? Vull dir, és això.
Com dèiem, la intenció de l'entitat és reconèixer els socis. De fet, és una cosa que cada any canvia. A mi m'agradaria, Lluís, que tu mateix et presentis i ens expliquis qui és el Lluís Pérez des de quan ets membre de la societat Sant Antoni Abad i a què et dediques.
Jo estic jubilat, ja aquest any passat, 25, vaig fer 80 anys. La meva dedicació ara, així per passar l'estona, faig cursos de mercateria, faig quadres de fusta, vaig a una escola a Barcelona ja fa 8 anys...
Més a més, sóc un voluntariat del Casal d'Avis que ensenyo a fer aquestes coses de fusta. Tinc 14 alumnes. Tinc un alumne de 106 anys. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. I que no falta mai a classe, eh? Vull dir que és molt...
O sigui, ets un jubilat actiu. Sí. Superactiu. Sí. I el voluntariat, sempre que he pogut ajudar, des que em vaig fer soci de Sant Antoni, sempre al Manel ja li vaig dir, si necessiteu ajuda, compteu amb mi, que jo estic aquí per fer alguna cosa.
Si un pot ajudar, és molt agraït. El meu estar de la meva vida és així. No sóc d'anar a bars i altres coses, sinó que ets més tranquil·les i estar a casa, fer coses de casa. A què et dedicaves abans de jubilar-te?
El meu treball ha sigut una mica llarg de coses. Vaig començar a desfer de manià, costia de ferro, de la forja. Ja treballava coses una mica, ja manualitats, no?
Llavors vaig muntar una empresa amb un company que muntava amb calefaccions. Després dels quants anys de l'empresa vaig treballar ja per altres empreses fins que em vaig jubilar.
I ara ets aquest jubilat actiu. I ara és un jubilat actiu. Sabem que tens família, explica'ns una mica, sabem que tens família perquè el banderer sempre va acompanyat dels cordonistes. En aquest cas, els cordonistes, que dèiem en començar, que eren l'Abril i l'Aleix,
que són els teus nets, i estan a l'escola perquè són molt jovenets. Explica'ns, quants fills tens, quants nets? Jo tinc dos fills, tots dos estan casats, i tots tenen dos fills per una banda i dos fills per l'altra. La meva filla en té dos nois, la meva filla té l'Abril i l'Alesa.
i per raons hem agafat aquests dos que és un problema quan tens quatre què han dit els altres dos? no, els altres dos de moment no han dit res suposo que ja m'esperaran algun dia o altre m'esperaran
potser ho has de compensar d'alguna manera. Tots volen compensacions, segur. Igual diuen, com no ens va tocar ser cordonistes, avi ara ens has de... Un altre any ens pot tocar. Bueno, si es conformen amb això... Podria ser un altre any que...
Jo em temo que et demanaran alguna cosa més monetària. Igual et demanen que els convidis a algun lloc o que els hi compris alguna cosa. Bé, és que això de demanar per coses... Tots tenen la llengua llarga, eh? Tots demanen, tots demanen. I l'Abril i l'Aleix?
Com s'ho van prendre quan els vas fer saber que volies que fossin els cordonistes? Primer, des de l'Ego, quan van dir que jo seria el banderet, els vaig comunicar amb ells, els dos. Vosaltres esteu en condicions de fer el que s'ha de fer tot el Sant Antoni. Els vaig explicar els tres dies, que són molt intensius. Molt ben fet, molt ben fet.
Són tres dies molt intensius. Per no tenir després queixes d'avi, és que jo havia quedat. Llavors, doncs, van dir que sí, que els feia gràcia. Jo crec que encara no assimilen el que hauran de fer, de llevar-se més d'hora, d'anar aquí, anar allà a passar la vergonya de la gent, és que ara anem per aquí, guaita quanta gent, i això encara no ho han assimilat.
Bé, però serà una experiència, moltes de les activitats, i sobretot el Dia de la Rua, jo crec que és una bonica experiència per compartir amb el teu avi. Sí, i és que a més, nosaltres, la meva dona i jo, no som balladors, no som per ballar, però ja fa tres mesos que anem al casal amb un professor de ball que ens està ensenyant de ballar al vals.
Quin nivell, eh? Clar, perquè heu d'obrir el ball. Hem d'obrir el ball del banderer i almenys que es vegi una mica decent el ball.
Ostres, Lluís, es fica en un problema a tota la família, eh? Els nens tot el cap de setmana fent activitat, la dona que ha d'aprendre a ballar. Sí. Una experiència per tots. Estava pensant que feia molt temps que la rua i tota la festa no es feia coincidint amb la data, perquè ja sabeu que de vegades és movible o que la rua va més tard. És una cosa que expliquem cada any, Manel, que...
Al final la quantitat de carros que hi ha a Catalunya és la quantitat que hi ha i de vegades es reparteixen per tota Catalunya i de vegades ens toca, per dir-ho d'alguna manera, que Sant Antoni se celebri el 28 de gener o se celebri un altre dia, però aquesta vegada coincideix, no?
No, a veure, nosaltres sempre fem els tres toms, sempre a l'últim cap de setmana de gener. Per tant, aquest és l'últim, perquè a l'altre, diumenge, és un de febrer, per tant ja no per tant. L'any que ve, em sembla que ho vaig mirar i em sembla que és 29, 30 i 31. O sigui, serà una setmana més cap enllà, però serà dintre del mes de gener i serà l'últim cap de setmana de gener.
Sí que és cert que nosaltres ho vam canviar una vegada perquè vam fer el 150 trimestari que vam fer 3 caps a setmana, que va ser ma germana banderera, un dels meus fills, culturista, i jo l'altre. Després ho vam canviar com vam fer la trobada, la trobada dels Tres Toms a Catalunya, la Festa Nacional de Catalunya,
sempre s'ha de fer el mes de maig, sempre. Això ho mana la federació, el primer diumenge del mes de maig, i per això es va canviar. Però després, si no hi ha cap cosa extra, sempre és l'últim cap de setmana de gener, com ara és aquest, perquè és el que deia abans, que si anem a l'altre cap de setmana ja trepitgem el febrer. I llavors sí que és cert que el mateix dia, i no nosaltres, cada diumenge hi ha diversos pobles que fan els mateixos tres toms, i nosaltres ens sembla que coincidim amb cinc pobles.
El que passa que els carruatges, doncs, normalment sempre van cada any en el mateix lloc. Vull dir, si els que venen a Rubí, venen a Rubí. Al contrari, que encara en tenim de nous aquest any, perquè, bueno, no és que jo em vulgui posar floretes pel Rubí, no és sort a nosaltres.
és gràcies al públic, és gràcies a tots els rubinencs que quan hi ha la rua del diumenge surten al carrer amb nens, amb criatures, vull dir que s'ho passen la mar de bé i això als carreters els agrada molt perquè passen pels carrers tota la rua, tota, no només a moments puntuals
I llavors, doncs, està tot ple de gent i això és el que vol el carreter, que no pot anar amb un poble que haguéssim quatre gats. I, en canvi, aquí, doncs, quan cruçaven, i un surti o l'altre, i ens truca, escolta, que podem vindre. Aquest any em venen un de nou de Lleida, que no havia vingut mai, i vindrà aquest any. Un de Forcet, que serà el següent any, i un altre de nou, que ara no marcar un des. O sigui que és molt important que la gent surti al carrer, que la gent disfruti, que la gent gaudeixi, perquè d'aquesta manera,
ens dona més força, ens dona més moral a nosaltres per seguir fent la festa que tot i així aquest any sempre ens costa moltíssim i aquest any, degut al casino, el tema d'afonament ens ha costat més lligar, és el primer any que tornàvem al casino, ens ha costat més.
Jo el que volia dir, fa uns anys que tenim uns banderers joves i cordonistes. L'any passat va ser el meu fill i els meus nets, l'altre també va ser una altra banderera jove i amb els seus germans i cosins també. Aquest any tenim cordonistes joves, tenim el banderer que no és molt jove però el cor sí que és jove.
Té una edat, però això és maco, que vessis gent que vagi pujant, que segueixi la tradició de la família, dels avis, dels pares, és maco. Això vol dir que hi ha renovació, perquè deies abans que som uns 200 i escaig de socis. 235. Clar, doncs estaria bé que hi hagi aquesta renovació. Abans d'acabar, quina de les activitats em destacaríeu? Quina és la que més us agrada a cadascun de vosaltres?
A veure, jo en diria dues, no una, en diria dues, jo diria l'una del dissabte a la nit, el dissabte a la nit el concert ball, allò és espectacular, i òbviament la rua del diumenge, doncs bueno, això és un altre 10, i això vull dir, quedes, quedes amb aquestes dues, que jo, és que vull triar una, és que són diferents completament, no podem triar, no les podem comparar.
Són diferents. I quan surts al carrer, el diumenge, i veus tantíssima gent al carrer que torno a insistir i que els combinem que surtin com cada any i que ens donin costat, que ens facin costat i entre tots farem la festa més gran.
Lluís, quina triaries tu? Triaria? El que ha dit ell. La principal és la rua. És la rua on hi ha tot l'ambient del poble, que és el que el poble vol disfrutar. Els altres, hi ha una cosa més dels socis, és més...
No és tan cridaner. I els altres és tot més normal de socis que no pas d'ambient de poble. Com es diu la teva dona? Montserrat Estrada.
Doncs Montserrat, molts ànims pel ball. És una valenta, també, perquè, mira tu, que li vinguin a la Montserrat, que potser no havia ballat mai, li diguin, has d'obrir el ball al casino. Ella és molt balladora, però... Ah, eres tu, que no! No, jo no soc balladora, però ella no és balladora perquè no sap compaginar el que és el ball, els ritmes del ball. No se li dona bé, eh? No, ella el suelto a disfrutar molt.
Però una cosa més seriosa, doncs, li costa. Més seriosa, no el sabem ballar. Segur que ho feu molt bé. Home, si estan seguint classes i tot, això sí que és un nivell. Ja veuràs. Serà una obertura fantàstica. Doncs us agraeixo. Us volia explicar una cosa.
Jo soc d'una casa... Bé, no, jo soc de Sant Cugat, però vaig vindre a viure a Rubí quan em vaig casar i vaig anar... T'estimem igual, encara que siguis de Sant Cugat. Sí, sí. Vaig anar a parar en una casa que eren pagesos i carreters fa molts anys.
I a casa tenim un acte que tracta de l'any 1859, que parlo d'uns quants anys, que es van reunir molta gent per preparar el que seria Sant Antoni Abad. I aquí vam fer l'acte per fer això. I un dels fundadors és un besavi de la meva dona.
És a dir, que la tradició a tu de Sant Antonia va... La tradició de cas ve ja per la família Estrada, que el nom de la casa de pagès es deia Calma la nit, que és a Bon Rubí, tothom coneix els de Calma la nit.
Doncs està molt bé que aquest Sant Cugateng no només s'hagi adaptat i integrat a Rubí, sinó que hagi volgut mantenir les tradicions de la seva família política i fins i tot traslladar-li ara ja als seus nets. Això està molt bé. Us agraeixo molt, com dèiem, que hagueu vingut fins aquí, que sigui tot un èxit la celebració, que ho passeu molt bé i que ho passi també molt bé la gent, perquè, com dèieu, és una de les activitats més multitudinàries de les que es fan a Rubí. Gràcies.
Gràcies a vosaltres.